Universitat de Girona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«UDG» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «UDG (desambiguació)».
Universitat de Girona (UdG)
Logo de la Universitat de Girona
Logo

Fundada 1991
Finançament Públic (Generalitat de Catalunya)
Rector Sergi Bonet i Marull
Ubicació Girona, Catalunya
Coordenades 41° 59′ 09″ N, 02° 49′ 38″ E / 41.98583°N,2.82722°E / 41.98583; 2.82722Coord.: 41° 59′ 09″ N, 02° 49′ 38″ E / 41.98583°N,2.82722°E / 41.98583; 2.82722
Alumnat
(curs 2013-2014)
15.124[1]
Pressupost
(2014)
88 milions[2]
Afiliació Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives
Associació Catalana d'Universitats Públiques
Campus Euromediterrani del Turisme i l'Aigua (e-MTA) (associació estratègica)
Campus Campus de Montilivi
Campus del Barri Vell
Campus Centre
Parc Científic i Tecnològic
Pàgina web
Edifici Les Áligues de la Universitat de Girona
Edifici Les Áligues de la Universitat de Girona

La Universitat de Girona (també coneguda per les seves sigles UdG) és una universitat pública catalana amb seu principal a la ciutat de Girona. Va ser fundada oficialment el 1991, tot i que els seus orígens es remunten a l'Estudi General, un ens creat el 1446 per Alfons el Magnànim. La universitat està formada per tres campus –els més importants, el de Montilivi i el del Barri Vell–, a part del Parc Científic i Tecnològic; acull 15.124 estudiants (curs 2013-14)[1] i té 1.200 professors (dades del curs 2009-2010).[3] El rector actual és Sergi Bonet i Marull.[4]

Història[modifica | modifica el codi]

El rei Alfons el Magnànim va concedir l'any 1446 el privilegi d'impartir titulacions de gramàtica, retòrica, filosofia, teologia, dret i medicina a la ciutat de Girona, la qual cosa donà lloc a la creació de l'Estudi General. Les classes, però, no van començar oficialment fins al 1572 a causa de circumstàncies derivades de la guerra;[5] anaven càrrec de l'Església i dels síndics municipals, i es duien a terme a l'edifici que actualment es coneix com Les Àligues. La construcció –que s'estenia extramurs des del convent dels Dominics fins a les proximitats de la Porta Rufina amb la façana donant a la plaça de Sant Domènec– fou aixecada expressament per acollir els estudis amb fons atorgats per Felip II; el bisbe Romeu en col·locà la primera pedra el 4 de desembre de 1561.[6] El benemèrit gironí Iu Arnós, amb una donació de 744 lliures barceloneses, va col·laborar notablement en l'acceleració de les obres.[6] El 1710 el rei Carles III va concedir el títol de «Reial» la Universitat de Girona.[7] Les classes varen continuar, amb notable prestigi,[6] fins al 1717, any en el qual la universitat fou clausurada –igual que la resta d'universitats catalanes, excepte la recentment creada Universitat de Cervera– com a conseqüència del Decret de Nova Planta.[8][9]

Durant el segle XIX, durant la revolució liberal, l'Ajuntament de Girona va crear la Universitat Lliure de Girona, on s'oferien els estudis de dret i farmàcia. Aquesta universitat va tenir una curta durada, ja que només va existir del 1869 al 1874.[8][10]

Pel que fa a la història recent, la Universitat de Girona té els seus orígens en l'Escola Normal de mestres i especialment en diferents iniciatives sorgides durant els anys 60 que pretenien tornar a instaurar els estudis universitaris a Girona. Es van crear l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica (precursora de l'actual Escola Politècnica Superior), que depenia de la Universitat Politècnica de Catalunya i va començar a impartir classes el curs 1973/74,[11] i el Col·legi Universitari de Girona, que depenia de la Universitat Autònoma de Barcelona.[8] Posteriorment també es va recuperar l'Estudi General, que va impartir en els seus inicis estudis d'humanitats, empresarials, ciències i ciències socials.

El 30 de desembre del 1991 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei 35/1991 de creació de la nova Universitat de Girona; el text del document, firmat per Jordi Pujol (president de la Generalitat) i per Josep Laporte i Salas (conseller d'Educació), va ser publicat el 15 de gener del 1992 al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.[10] Posteriorment, l'1 de juliol del mateix any, la Generalitat va publicar el decret 131/1992 segons el qual es segregaven, per integrar-se en la UdG, els següents organismes: de la Universitat Autònoma de Barcelona el Col·legi Universitari, l'Escola Universitària de Formació del Professorat d'EGB i l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials; i de la Universitat Politècnica de Catalunya l'Escola Universitària Politècnica.[12] El primer rector de la Universitat de Girona va ser Josep Maria Nadal i Farreras.[13][14]

Contemporàniament a la Universitat de Girona també es van crear la Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili, en un esforç per part del govern català d'expandir i modificar el mapa universitari català.[10]

Òrgans de govern[modifica | modifica el codi]

L'article 53 dels Estatuts de la Universitat de Girona diferencia quatre tipus d'òrgans de govern: òrgans col·legiats d'àmbit general (Claustre universitari, Consell social, Consell de govern –l'òrgan més important– i Junta consultiva), òrgans unipersonals d'àmbit general (rector/a, vicerector/a, secretari/a...), òrgans col·legiats d'àmbit particular (Juntes de facultat, Juntes d'escola, Consell de departament...) i òrgans unipersonals d'àmbit particular (Degà/ana, Director/a...).[15]

Llista de rectors[modifica | modifica el codi]

La Universitat de Girona ha tingut quatre rectors durant la seva història recent:

Rector/a Mandat
Josep Maria Nadal i Farreras 1991-2002
Joan Batlle i Grabulosa 2002-2005
Anna Maria Geli de Ciurana 2005-2013
Sergi Bonet i Marull (des del 2013)

Campus[modifica | modifica el codi]

Mapa del Campus de Montilivi.
Mapa del Campus del Barri vell, amb els edificis de la universitat ressaltats.
Mapa del Parc Científic i Tecnològic, situat a La Creueta, amb els edificis pertanyents al parc ressaltats.

La Universitat de Girona té tots els seus edificis dins la mateixa ciutat. S'hi diferencien tres campus: el de Montilivi, el del Barri Vell i el Centre. Finalment, el Parc científic i tecnològic –tot i no ser pròpiament un campus– es troba a la zona de La Creueta, al límit de Girona amb Quart.[16] El total de la superfície de la Universitat és d'uns 165.000 .[17] Fins al 2014, a un edifici del Barri del Mercadal, situat al centre de la ciutat, s'hi trobava la Fundació UdG: Innovació i Formació, encarregada de la formació continuada de la UdG. Des de gener de 2015 aquesta Fundació té la seu al Parc.

El Campus de Ciències de la Salut es projectava construir a Sarrià de Ter en uns terrenys prop de l'Hospital Josep Trueta cedits per l'Ajuntament que ocupen un total de 80.000 m².[18] El futur campus havir d'acollir les facultats de Medicina i Infermeria, la seu de la Fundació Institut d'Investigació Biomèdica de Girona i edificis privats relacionats amb la Universitat.[18][19] Estava previst que les classes en el nou campus comencessin el curs 2013/2014,[20] però la seva construcció ha quedat desestimada.

Fora de la ciutat de Girona, hi ha càtedres de la UdG que tenen la seu en diverses poblacions de les comarques gironines; d'altra banda, hi ha diversos centres d'ensenyament superior que estan adscrits a la Universitat sense formar-ne part estrictament.

Campus de Montilivi[modifica | modifica el codi]

El Campus de Montilivi està situat al barri de Montilivi, a la vessant del puig amb el mateix nom, i ocupa una superfície aproximada de 82.500 m², la meitat de la superfície total de la universitat.[17] Allà s'hi troben l'Escola Politècnica Superior (la qual consta de quatre edificis, anomenats P-I, P-II, P-III i P-IV), la Facultat de Ciències, la Facultat de Dret, la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, l'Aulari Comú (ampliat el 2015), el CIAE –Centre d'Informació i Assessorament de l'Estudiant– i un conjunt de mòduls prefabricats d'ús divers. També, just al mig, hi ha la Biblioteca de Montilivi –inaugurada el 2002 i ampliada el 2007–, de tres plantes i amb capacitat per 1.100 usuaris,[21] envoltada per espais verds.

A tocar del Campus de Montilivi, al sud, hi ha l'Estadi Municipal de Montilivi, on el Girona Futbol Club disputa els seus partits; just a sobre hi ha les instal·lacions del Servei d'Esports de la universitat. Cap a l'est s'hi troba la Residència d'Estudiants de Montilivi, inaugurada el 1998 i amb una capacitat de 210 places,[22] i un edifici d'habitatges universitaris. Finalment, al costat de l'Aulari Comú hi ha l'IES-SEP Montilivi, construït l'any 1980.[23]

Campus Barri Vell[modifica | modifica el codi]

El Campus Barri Vell és al voltant de la Plaça Sant Domènec al Barri Vell de Girona. En aquest campus hi ha la Facultat de Lletres, la Facultat de Turisme (pendent de la construcció d'una nova seu en un edifici projectat al Campus de Montilivi),[17] la Facultat d'Educació i Psicologia i l'edifici que acull el Rectorat. Annexa a la Facultat de Lletres hi ha la Biblioteca del Barri Vell, dividida en dos edificis (edifici Sant Domènec i edifici Muralla); fou dissenyada pels arquitectes Joan Tarrús Galter i Jordi Bosch Genover, pot acollir fins a 533 usuaris.[24] Al Carrer Alemanys hi ha dues cases que s'han adequat per a oficines administratives, i que connecten directament amb l'edifici de Les Àligues.

Campus Centre[modifica | modifica el codi]

El Campus Centre, també anomenat Campus d'Emili Grahit –ja que es troba situat al carrer amb el mateix nom– comprèn l'edifici que allotja la Facultat d'Infermeria i la Facultat de Medicina; totes dues estan pendents d'un futur trasllat al Campus de la Salut, qu només és, de moment, una idea. L'edifici compta amb una biblioteca, la Biblioteca d'Emili Grahit.[25] L'edifici va ser inicialment l'Escola Normal de Girona, més endavant l'Escola Universitària de Formació de Professorat d'EGB, dependent de la UAB, i finalment la Facultat d'Educació. Aquest Facultat es va traslladar a inicis de 2010 al Barri Vell, després d'adequar-se l'edifici del Seminari Menor.

Parc Científic i Tecnològic[modifica | modifica el codi]

El Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona –projectat a finals de la dècada del 1990 i començat a construir el 2004[26]– és prop del veïnat de la Creueta (Quart), prop a la vila de Quart, a la banda oposada del puig de Montilivi d'on hi ha el Campus de Montilivi. Té una extensió total de 75.000 m², dels quals 36.000 estan construïts; actualment hi ha 6 edificis, dels quals un encara està en construcció.[27]. Des de gener de 2015 el Parc és la seu de la Fundació Girona: Innovació i Formació.[28]

  • Edifici Jaume Casademont
  • Edifici Giroemprèn
  • Edifici Narcís Monturiol
  • Institut Català de Recerca de l'Aigua, creat el 2006 en el marc del Programa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA).[29] Fou inaugurat el 2009.[30]
  • Centre d'Investigació en Robòtica Submarina (CIRS)
  • Futur edifici del CENTA (Centre Nacional de Tecnologies Agroalimentàries)

L'objectiu del parc és acollir i donar suport a empreses innovadores, spin-offs i estructures (sovint estructures mixtes universitat-empresa[31]) relacionades amb l'R+D.[32] La Fundació Príncep de Girona (actualment Fundació Princesa de Girona) va traslladar la seva seu operativa al Parc (concretament a l'edifici Giroemprèn) a finals de 2010.[33]

La Fundació "Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, Fundació Privada", nascuda el 2001 i formada per 20 patrons –entre ells la Universitat, l'Ajuntament, la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona, la Diputació i la Cambra de Comerç–, és qui gestiona i planifica el Parc.[34]

Estudis impartits[modifica | modifica el codi]

Al curs 2010-2011, la Universitat de Girona impartia un total de 36 estudis diferents (44 comptant els centres adscrits).[35] En aquest mateix curs, el 2010-2011, es va completar l'adaptació de tots els estudis al Pla de Bolonya de l'Espai Europeu d'Educació Superior, igual que la resta d'universitats de Catalunya.[36] Aquesta nova metodologia d'aprenentatge és una característica diferencial dels estudis de grau.[37]

La UdG també ofereix més de 45 màsters universitaris en tots els camps,[38] així com programes de doctorat (PdD), formats per cursos estructurats dins l'oferta dels màsters de recerca i complementats amb altres activitats proposades des del mateix programa de doctorat.[39]

Organització acadèmica[modifica | modifica el codi]

Facultats i escoles[modifica | modifica el codi]

  • Escola de Doctorat
  • Escola Politècnica Superior
  • Facultat de Ciències
  • Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials
  • Facultat de Dret
  • Facultat de Lletres
  • Facultat de Medicina
  • Facultat de Turisme
  • Facultat d'Educació i Psicologia
  • Facultat d'Infermeria

Departaments[modifica | modifica el codi]

La UdG compta amb 24 departaments, que són els encarregats d'organitzar la docència i la recerca.

Instituts[modifica | modifica el codi]

Institut de Ciències de l'Educació Josep Pallach

Instituts universitaris de recerca[modifica | modifica el codi]

Càtedres[modifica | modifica el codi]

La UdG té 32 càtedres, que promouen la recerca i l'estudi en temes específics i per acord o conveni amb d'altres institutions o amb empreses. Les càtedres poden tenir seu a la mateixa UdG o en poblacions del territori proper.

Fundacions[modifica | modifica el codi]

Centres de recerca participats[modifica | modifica el codi]

  • Institut Català de Recerca de l'Aigua
  • Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural
  • Insitut d'Investigació Biomèdica de Girona

Agregacions estratègiques[modifica | modifica el codi]

La UdG constituí una agregació amb la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Perpinyà-Via Domitia, la Universitat Pierre et Marie Curie i la Universitat de Lleida per formar el Pôle de recherche et d'enseignement supérieur Pirineus-Mediterrània.

Juntament amb la Universitat de les Illes Balears, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas i l'Institut Català de Recerca de l'Aigua impulsen el Campus Euromediterrani del Turisme i de l'Aigua (e-MTA), que el 2011 obtingué la distinció de Campus d'Excel·lència Internacional.[cal citació]

Biblioteques[modifica | modifica el codi]

La Universitat de Girona compta amb tres biblioteques repartides en diferents campus:[40]

Biblioteca Campus Superfície Capacitat Comentaris Foto
Biblioteca del campus del Barri Vell[41] Barri Vell 2.818 m² 533 usuaris Repartida en dos espais: l'Edifici Muralla i l'Edifici Sant Domènec. Projecte dels arquitectes Joan Tarrús Galter i Jordi Bosch Genover.
Biblioteca del campus de Montilivi[42] Montilivi 6.836 m² 1.100 usuaris L'edifici de la biblioteca se situa al centre del campus de Montilivi.
Biblioteca d'Emili Grahit[43] Centre 600 m² 210 usuaris Situada a la quarta planta de l'edifici d'Emili Grahit

Rànkings i reputació[modifica | modifica el codi]

Diverses classificacions universitàries han analitzat les característiques de la UdG: En alguns casos, sobretot als rànkings més rellevants a nivell de món, només es tenen en compte universitats d'una mida mitjana i gran, cosa que n'exclou la UdG. A més, la metodologia i la significació de les classificacions és objecte de controvèrsia.

Classificacions de docència i de recerca[modifica | modifica el codi]

2015, Scimago Institution Rankings[44], (pàgina per a la UdG) classificació de les universitats de tot el món d'acord a criteris de recerca. Quant a les espanyoles, la UdG ocupa els llocs

  • Criteri d'excel·lència, 6 de 57 (Catalunya: 5 de 9)
  • Impacte normalitzat: 11 de 57 (Catalunya: 6 de 9)
  • Col·laboració internacional: 9 de 57 (Catalunya: 6 de 9)

2015, ISSUE Rankings of Spanish Public Universities[45]: classificació de les universitats espanyoles d'acord a criteris de docència, de recerca i d'innovació i desenvolupament tecnològic. La UdG ocupa els llocs

  • 40 de 59 en volum (Catalunya: 7 d'11)
  • 24 de 59 en qualitat (Catalunya: 8 d'11)
    • 20 de 59 en qualitat de la docència (Catalunya: 8 d'11)
    • 18 de 59 en qualitat de la recerca (Catalunya: 7 d'11)
    • 48 de 59 en qualitat de la innovació i desenvolupament tecnològic (Catalunya: 10 d'11)

Classificacions relacionades amb la presència a Internet[modifica | modifica el codi]

El Ranking Web of Universities[46] és una classificació de les universitats i centres d'educació superior espanyols per criteris relacionats amb la seva presència a Internet i per la qualitat de les publicacions de recerca. La UdG hi ocupa els següents llocs pel que fa a la seva activitat a Internet:

  • Presència: 4 de 240 (Catalunya: 3)
  • Obertura: 16 de 240 (Catalunya: 4)

El web ScimagoIR[47] també publica el 2015, a més d'una classificació de recerca, un rànking de presència web, on la UdG hi ocupa els llocs:

  • Vincles entrants: 15 de 57 (Catalunya: 5 de 9)
  • Mida de la web: 4 de 57 (Catalunya: 2 de 9)

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

Doctorats honoris causa atorgats[modifica | modifica el codi]

La Universitat de Girona ha atorgat el títol de Doctor honoris causa a les següents persones:[48]

Any Doctor honoris causa Padrí Refs.
2014 David Jou i Mirabent Xavier Casamitjana i Elena Roget [49]
Juan Carlos Tedesco Salomó Marquès [49]
2013 Josep Fontana Lázaro Rosa Congost [50]
Ramon Garrabou Segura Antonio López [50]
Jordi Nadal i Oller Joaquim Nadal [50]
2012 Encarna Roca i Trias Miquel Martín [51]
2010 Joan Roca i Fontané José Antonio Donaire [52][53]
Ferran Mir Joaquim Rabasseda [52][53]
2008 Eric Hobsbawm Anna M. García
Miquel Roca Junyent Xavier Arbós
Raimon Panikkar Josep Maria Terricabras
Carmina Virgili David Brusi
Joan Rodés Carles Abellà
2004 Robert Brian Tate Mariàngela Vilallonga
Joan Bertran Rusca Miquel Duran
Jaume Gil Aluja Joan Carles Ferrer
2002 Miquel Batllori Martí de Riquer
1997 Fred Utter Carles Pla
Jaume Aragall Anna M. García
Jerome Seymour Bruner Ramon Canals

Distincions Jaume Vicens Vives[modifica | modifica el codi]

Les Distincions Jaume Vicens Vives a la Qualitat de la Docència Universitària són atorgades per la Generalitat de Catalunya.[54]

Professors guardonats[modifica | modifica el codi]

  • 2000, M. Antònia Canals Tolosa
  • 2006, Salomó Marquè Sureda
  • 2009, Josep M. Nadal Farreras
  • 2013, Carles Barceló VIdal

Distincions col·lectives[modifica | modifica el codi]

  • 2005, Projecte d'Avaluació Continuada i Millora de l'Ensenyament (ACME), Professorat del Departament d'Informàtica i Matemàtica Aplicada
  • 2007, Projecte LaQuimica.Net, Professorat del Departament de Química
  • 2008, Projecte d'innovació i millora de la qualitat docent, Professorat de l'Escola Universitària d'Infermeria
  • 2010, Portal informàtic GEOCAMP, Professorat de les Facultats de Geologia de les universitats UAB, UPC i UdG
  • 2012, Plataforma per desenvolupar la docència, el debat i la interacció en tots els camps de pensament contemporani, Professorat de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani

Medalles Narcís Monturiol[modifica | modifica el codi]

Aquestes medalles són un reconeixement de la Generalitat de Catalunya al mèrit científic i tecnològic[55]

  • Carbó i Carré, Ramon. 1993
  • Terricabrasi Nogueras, Josep Maria. 2000
  • Gràcia i Solé, Lluïsa. 2006
  • Molinas de Ferrer, Marissa. 2009
  • Montesinos i Seguí, Emilio. 2012

Vida universitària[modifica | modifica el codi]

Esports[modifica | modifica el codi]

El Servei d'Esports de la Universitat de Girona és l'organisme que organitza i acull les activitats esportives de la universitat. Les seves instal·lacions estan localitzades al Campus de Montilivi, i compten amb quatre pistes de tennis, tres pistes de pàdel, una pista poliesportiva i un camp de gespa artificial.[56] Moltes de les activitats que es duen a terme poden comportar un reconeixement de crèdits de lliure elecció (o crèdits ECTS pels estudis de grau).[56]

Es poden fer socis del Servei d'Esports els estudiants, ex-estudiants i personal de la universitat, així com els seus familiars més propers. Amb el carnet s'ofereixen descomptes en diversos llocs de la ciutat, especialment en piscines municipals.[56]

La Universitat de Girona té representació en els Campionats de Catalunya Universitaris i, en alguns casos, també en els Campionats d'Espanya Universitaris. En esports d'equip s'han obtingut bons resultats, com el primer lloc a Catalunya de bàsquet i futbol l'any 2010, i el bronze aconseguit en bàsquet als Campionats d'Espanya del mateix any.[57][58]

La Càtedra d'Esports i Educació Física (CEEF), per altra banda, té la seva seu a Banyoles i el seu objectiu és col·laborar amb la Universitat de Girona i amb aquesta ciutat per desenvolupar i fomentar l'esport i l'educació física.[59]

Xoriguers de la UdG[modifica | modifica el codi]

La Colla castellera universitària Xoriguers de la UdG va ser fundada l'any 1998 per un grup d'estudiants. Els millor castells que han aconseguit fins al moment ha estat el 3 de 7 descarregat la temporada 2006-2007, el primer 4 de 7 descarregat a la temporada 2010-2011, el primer 4 de 7 amb el pilar carregat a la temporada 2011-2013, i el 2 de 7 amb folre descarregat el 16 de maig de 2013 en el transcurs de la Diada Xoriguera).Dos cops l'any organitzen diades castelleres a les quals hi assisteixen les altres colles castelleres universitàries de Catalunya.[60] Els assajos els duen a terme al prat de gespa davant de l'Escola Politècnica Superior del Campus de Montilivi.[61]


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Professors de la UdG.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Matrícula - Curs 2013-14». Universitat de Girona.
  2. «La UdG presenta un pressupost de 95,4 M€ a l'espera de no haver-lo de retallar gaire». Diari de Girona, 1 abril 2011 [Consulta: 3 abril 2015].
  3. «Memòria de dades del curs 2009-2010: Personal acadèmic». Universitat de Girona.
  4. S., S.. «Els rectors catalans s'expliquen». Diari Ara [Barcelona], núm.352, 17/11/2011, pp.06-07. ISSN: 2014-010X.
  5. Pla 1985: 20.07
  6. 6,0 6,1 6,2 Pla 1985: 23.16
  7. Pla 1985: 29.04
  8. 8,0 8,1 8,2 «Història». Universitat de Girona. [Consulta: 3 d'octubre de 2010].
  9. Pla 1985: 30.03
  10. 10,0 10,1 10,2 «LLEI 35/1991, de 30 de desembre, de creació de la Universitat de Girona» (en català). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 30 de desembre de 1991. [Consulta: 4 d'octubre de 2010].
  11. «Història de l'Escola Politècnica Superior». Universitat de Girona. [Consulta: 4 d'octubre de 2010].
  12. «DECRET 131/1992, de 22 de juny, pel qual s'integren a la Universitat de Girona diferents centres dependents de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya.» (en català). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 30 de desembre de 1991. [Consulta: 4 d'octubre de 2010].
  13. «Josep Maria Nadal distingit amb el Premi Jaume Vicens Vives a la qualitat universitària». Universitat de Girona, 4 d'octubre de 2010 [Consulta: 4 d'octubre de 2010].
  14. «Josep Maria Nadal i Farreras». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 d'octubre de 2010].
  15. «DECTRET 200/2003, de 26 d'agost, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat de Girona» (en català). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 8 de setembre de 2003. [Consulta: 4 d'octubre de 2010].
  16. «Els campus». Universitat de Girona.
  17. 17,0 17,1 17,2 «La universitat gironina el mes que ve serà major d'edat». El Punt, 17 de novembre del 2009.
  18. 18,0 18,1 «El Campus de Ciències de la Salut de la Universitat de Girona ja té terrenys». Universitat de Girona, 10 de juliol del 2009.
  19. «El campus de Ciències de la Salut estarà enllestit el 2013». Diari de Girona, 11 de juliol de 2009.
  20. «L'inici de les obres del campus de Ciències de la Salut es preveu pel curs 2010/2011». El Punt, 11 de juliol del 2009.
  21. «Biblioteca del Campus de Montilivi». Universitat de Girona.
  22. «Inauguració de la nova residència d'estudiants al campus de Montilivi de la Universitat de Girona». Generalitat de Catalunya, 18 de setembre del 1998.
  23. «Montilivi, 25 anys de formació». IES-SEP Montilivi.
  24. «Biblioteca Campus Barri Vell». Universitat de Girona.
  25. «Biblioteca d'Emili Grahit». Universitat de Girona.
  26. «Breu història». Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.
  27. «Algunes xifres (dades d'octubre de 2009)». Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.
  28. «La seu de la Fundació de la UdG s'emplaçarà finalment al gener al Parc Tecnològic» (en català). [Consulta: 3/4/2015].
  29. «Centre de referència en recerca de l'aigua». ICRA.
  30. «Vila reafirma el compromiso de la Generalitat con el Institut Català de Recerca de l'Aigua». La Vanguardia.
  31. «PCiT: Presentació». Universitat de Girona.
  32. «Què és el parc». Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona.
  33. «La Fundació es trasllada al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona». Fundació Príncep de Girona, 8 de novembre de 2010.
  34. «PCiT: La Fundació». Universitat de Girona.
  35. «Estudis de grau 2010-2011». Universitat de Girona.
  36. «L'espai europeu d'educació superior». Universitat de Girona.
  37. Error en el títol o la url.«».
  38. «Màsters universitaris 2010-2011». Universitat de Girona.
  39. «Programes de doctorat». Universitat de Girona.
  40. «Biblioteca de la UdG». Biblioteca UdG.
  41. «Biblioteca del Campus del Barri Vell» (pdf). Biblioteca UdG.
  42. «Biblioteca del Campus de Montilivi» (pdf). Biblioteca UdG.
  43. «Biblioteca d'Emili Grahit» (pdf). Biblioteca UdG.
  44. «Scimago institutions rankings». [Consulta: 4/4/2015].
  45. «ISSUE Rankings of Spanish Public Universities» (en english). [Consulta: 4/4/2015].
  46. «Ranking Web of Universities». [Consulta: 4/4/2015].
  47. «Web visibility, Scimago Institution Rankings». [Consulta: 4/4/2015].
  48. «Doctors Honoris Causa de la Universitat de Girona». [Consulta: 29 de setembre de 2010].
  49. 49,0 49,1 «Juan Carlos Tedesco i David Jou, nomenats honoris causa de la UdG». Ara Girona, 6 març 2014.
  50. 50,0 50,1 50,2 «La UdG investeix doctors honoris causa els historiadors Fontana, Garrabou i Nadal». Universitat de Girona, 14 de març del 2013.
  51. «La Dra. Encarna Roca és investida doctora honoris causa de la Universitat de Girona». Universitat de Girona, 13 d'abril de 2012.
  52. 52,0 52,1 «Joan Roca és el primer gironí i el primer cuiner honoris causa de la Universitat de Girona». Diari de Girona, 15 de desembre del 2010 [Consulta: 19 de desembre del 2010].
  53. 53,0 53,1 «Joan Roca, primer gironí doctor 'honoris causa' per la UdG». , 19 de desembre de 2010 [Consulta: 19 de desembre de 2010].
  54. «Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat universitària». [Consulta: 4/4/2015].
  55. «Guardons Narcis Monturiol». [Consulta: 4/4/2015].
  56. 56,0 56,1 56,2 «Esports a la UdG». Servei d'Esports de la UdG.
  57. «Memòria 2009/2010». Servei d'Esports de la UdG, 2010.
  58. «La UdG guanya el bronze al Campionat d'Espanya». Diari de Girona, 30 d'abril de 2010.
  59. «Càtedra d'Esports i Educació Física». Universitat de Girona.
  60. «Xoriguers de la UdG». Universitat de Girona.
  61. «Assajos». Xoriguers.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pla i Dalmau, Josep Maria. Girona en el transcurs del temps (en català). Girona: Dalmau Carles, Pla, S.A., 1985. ISBN 84-7216-046-7. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat de Girona Modifica l'enllaç a Wikidata