Eric Hobsbawm

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eric Hobsbawm

Eric John Ernest Hobsbawm CH FBA FRSL (Alexandria, Sultanat d'Egipte, Imperi Britànic, 9 de juny de 1917- Londres, Anglaterra, Regne Unit, 1 d'octubre de 2012[1]) fou un historiador marxista, professor d'història contemporània, economia i política, pensador, editor i crític musical britànic. Fou un dels historiadors més influents de la segona meitat del segle XX, a banda de professor emèrit d'Història Social i Econòmica del Birkbeck College de Londres

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Egipte sota la nacionalitat britànica en el si d'una família jueva originària de Polònia i dividida entre les colònies britàniques. La seua infància la va viure a Viena, d'on provenia la seva família materna, en la dura postguerra i a Berlín va passar l'adolescència, estudiant al Prinz-Heinrich-Gymnasium. De ben jove, es va interessar molt per la política i l'estudi ingressant ben aviat a diverses associacions d'estudis de caràcter socialista i comunista durant l'ascens del nazisme. El seu pare va morir el 1929, i poc més tard la seua mare, restant orfes ell i la seua germana, que foren adoptats pels seus oncles. Després del triomf de Hitler, la família va marxar a viure a Londres el 1933.

Hobsbawm va continuar la seva formació al St. Marylebone Grammar School, mentre que el 1936 es va afiliar al Partit Comunista Britànic, el qual no va abandonar fins a quasi la seva desaparició malgrat les múltiples discrepancies que hi va mantenir des dels anys 50. Gràcies a la seva sòlida formació va aconseguir una beca per estudiar al King's College de Cambridge on es va doctorar en Història a la Fabian Society després d'esclatar la Segona Guerra Mundial. Allà va servir amb l'Exèrcit britànic, dins del cos d'enginyers i la Royal Army Educational Corps.

En 1947 va entrar a treballar al Birkbeck College de la Universitat de Londres on no va reeixir superar la marginació professional a causa de la seua adhesió comunista. Fou un entusiasta defensor del comunisme, tot i que davant el desprestigi soviètic de Stalin i la posterior guerra freda li van dificultar molt la seva carrera. Als anys 60, però,els seus treballs començaren a ser publicats. Des de llavors, Hobsbawm va tindre una excel·lent carrera com a historiador amb molts reconeixements. Paral·lelament, a la mateixa època va ser professor visitant de la Universitat de Stanford. Després de retirar-se com a professor en 1982 va ser professor visitant de la New School for Social Research de Nova York fins el 1997.

La seva visió marxista ha contribuït en la construcció de la Història social, on els protagonistes no són més els grans personatges, sinó que el centre d'atenció passa a les societats. Alhora ha centrat els seus estudis en el desenvolupament de les tradicions i la crítica vers les invencions de l'elit i en els contexts de la construcció de l'estat nació. Hobsbawm va estar present en primera persona en molts dels esdeveniments claus del segle XX i va conèixer alguns dels seus protagonistes gràcies a la seva vocació viatgera. També fou un personatge polèmic que va centrar l'atenció de moltes crítiques, tant per la seva tenaç adhesió al marxisme, al qual mai va renunciar tot i que en va fer autocrítica.[2]

Obra[modifica | modifica el codi]

Hobsbawm va destacar per la seva gran capacitat de síntesi en les obres generals de la Història Contemporània, el que el va convertir en un dels historiadors més llegits. Particularment destacada és la seva tetralogia The Age of Revolution: Europe 1789-1848 (1962), The Age of Capital: 1848-1875 (1975), The Age of Empire: 1875-1914 (1987) i, per damunt de totes, The Age of Extremes: the short twentieth century, 1914–1991 (1994).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Eric Hobsbawm mor a Londres als 95 anys». El Periódico, 1 octubre 2012. [Consulta: 1 octubre 2012].
  2. Eric Hobsbawm dies, aged 95

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]