Josep Fontana i Lázaro

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJosep Fontana i Lázaro
El historiador Josep Fontana (cropped).jpg
(2017)
Biografia
Naixement 20 novembre 1931
Barcelona
Mort 28 agost 2018 (86 anys)
Barcelona
Causa de mort Insuficiència cardíaca
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Historiador, professor d'universitat i escriptor
Ocupador Universitat de Barcelona
Universitat de València
Universitat Pompeu Fabra
Universitat Autònoma de Barcelona
Partit polític Partit Socialista Unificat de Catalunya (1957–dècada del 1980)
Barcelona en Comú
Interessat en Franquisme i història contemporània d'Espanya
Gènere artístic Assaig
Professors Jaume Vicens i Vives i Ferran Soldevila i Zubiburu
Influències Pierre Vilar, Antonio Gramsci i Walter Benjamin
Obra
Estudiant doctoral Roberto Fernández Díaz
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 20 de novembre de 1931 - Barcelona, 28 d'agost de 2018)[1] fou un historiador català i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.[2] Josep Fontana fou membre del consell editorial de la revista política Sin Permiso.[3][4]

Biografia[modifica]

Va néixer el 20 de novembre de 1931 a la ciutat de Barcelona. Va estudiar Filosofia i lletres i es va especialitzar en Història a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1956. Posteriorment es va doctorar a la mateixa universitat el 1970. Fundador, i durant deu anys, director de l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives pertanyent a la Universitat Pompeu Fabra, va ser així mateix professor universitari de la Universitat de Barcelona, la Universitat de València i la Universitat de Liverpool.[1]

L'any 2006 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 2007 amb el primer Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística concedit per la Generalitat de Catalunya.[1]

Recerca històrica[modifica]

Alumne de Jaume Vicens Vives i Ferran Soldevila, va desenvolupar principalment la seva recerca al voltant de la història econòmica i la història espanyola del segle XX. Així mateix, va rebre influències de Pierre Vilar, Antonio Gramsci i Walter Benjamin.[1][5] Va ser col·laborador de les revistes d'història Recerques i L'Avenç.

La seva anàlisi històrica va ser molt crítica amb el procés de l'anomenada transició política espanyola, procés que va portar, després de la mort del dictador Franco, al règim de monarquia parlamentària de Juan Carlos I. Una mostra d'aquesta visió és Bases per a una nova transició, conferència pronunciada el dia 30 d'octubre de 2004 a la seu central de la Universitat de València, en l'acte de cloenda dels XXXIII Premis Octubre.

En una entrevista per a Vilaweb, de 12 de juliol de 2007, després de guanyar el Premi Nacional de Cultura de Catalunya a la Trajectòria Professional i Artística, va opinar sobre les relacions entre l'estat i la nació, sobre la transició política espanyola, sobre la responsabilitat social de l'historiador i d'Europa. S'hi mostrà molt crític amb l'estat espanyol, arribant a l'afirmació "M'apunto a la independència si és realitzable sense danys per ningú".[6]

Obres publicades[modifica]

  • 1971 — La quiebra de la monarquía absoluta (1814-1820) (Crítica)
  • 1979 — La crisis del Antiguo Régimen (Crítica)
  • 1982 — Historia: análisis del pasado y proyecto social (Crítica)
  • 1992 — La història després de la fi de la història (Eumo)
  • 1994 — Europa ante el espejo(Crítica)
  • 1999 — Enseñar historia con una guerra civil de por medio (Crítica)
  • 1999 — Introducció a l'estudi de la història (Crítica)
  • 2000 — La història dels homes (Crítica)
  • 2005 — Aturar el temps (Crítica)
  • 2006 — De en medio del tiempo (Crítica)
  • 2006 — La construcció de la identitat (Base)
  • 2007 — Historia de España, vol. 6: La época del liberalismo (Crítica-Marcial Pons)
  • 2010 — L'ofici d'historiador (Documenta Universitària)
  • 2011 — Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945 (Pasado & Presente)
  • 2013 — El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos de siglo (Pasado & Presente)
  • 2014 — La formació d'una identitat. Una història de Catalunya (Eumo)
  • 2017 — El siglo de la revolución (Crítica)[7]
  • 2018 — L'ofici d'historiador (nova edició ampliada, Arcàdia)
  • 2018 — Sobre la història i els seus usos públics (Publicacions de la Universitat de València)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Josep Fontana i Lázaro». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Trilas, Ariadna «Josep Fontana: 'Alemanya ha aconseguit dominar de nou Europa'». Ara [Barcelona], núm., 17-12-2011, p.28-29. ISSN: 2014-010X.
  3. «Josep Fontana - Después de la crisis» (pdf) (en castellà) pàg. 1. SinPermiso.info, 22-09-2013. [Consulta: 26 octubre 2013].
  4. «Josep Fontana». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  5. «Pensar en global, historiar en global». Catalunya Plural, 28-08-2018.
  6. http://www.vilaweb.tv/?video=4921
  7. Bastenier, Miguel Ángel «Revolución en el siglo». EL PAÍS, 29-04-2017.

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Josep Fontana i Lázaro