Isabel Coixet i Castillo

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2006 Isabel Coixet i Castillo
Isabel Coixet Berlinale 2015.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 9 d'abril de 1960 (1960-04-09) (57 anys)[1]
Sant Adrià de Besòs, Barcelonès[1]
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Directora de cinema, guionista i publicista
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: 0170043
Modifica dades a Wikidata

Isabel Coixet i Castillo (Sant Adrià de Besòs, 9 d'abril de 1960)[1] és una directora de cinema, guionista i publicista catalana.

Biografia[modifica]

Isabel Coixet va començar a fer pel·lícules quan li van regalar una càmera de 8 mm per la seva primera comunió. Després d’haver-se llicenciat en història dels segles XVIII i XIX per la Universitat de Barcelona, es va dedicar a la publicitat i la redacció d’anuncis. Va guanyar molts premis pels seus espots i finalment, l’any 2000, va fundar la seva pròpia productora, Miss Wasabi Films. El 1988, Coixet va fer el seu debut com a guionista i directora amb Massa vell per a morir jove, que li va comportar una candidatura als Goya a la millor direcció novell.

Va rodar la seva primera pel·lícula en anglès l’any 1996 i la va titular Coses que no et vaig dir mai. Aquest emotiu drama, amb un repartiment d’actors nord-americans encapçalat per Lili Taylor i Andrew McCarthy, li va valer a Coixet la seva segona proposta als Goya al millor guió original. Coixet es va associar llavors amb una productora francesa i el 1998 va realitzar l'aventura històrica A los que aman.

L’èxit internacional va arribar el 2003 de la mà del drama intimista My Life Without Me, una cinta basada en un relat curt de Nancy Kincaid on Sarah Polley encarna Ann, una jove mare que decideix ocultar a la seva família que té un càncer terminal. Aquesta coproducció hispanocanadenca va ser molt elogiada al Festival Internacional de Cinema de Berlín. Coixet va continuar treballant amb Polley en una nova cinta del 2005, La vida secreta de les paraules, també protagonitzada per Tim Robbins i Javier Cámara. La pel·lícula es va endur quatre premis Goya: millor pel·lícula, millor director, millor producció i millor guió.

El 2005, Coixet es va sumar a divuit prominents cineastes internacionals més, entre els quals destaquen Gus van Sant, Walter Salles i Joel i Ethan Cohen, per a l’innovador projecte col·lectiu Paris, je t'aime, en el qual cada director explorava un districte de la ciutat de París. Coixet també ha realitzat destacats documentals de temes de gran importància com ara Invisibles, una selecció de Panorama per al Festival Internacional de Cinema de Berlín de 2007 sobre Metges Sense Fronteres, i Viaje al corazón de la tortura, que es va filmar a Sarajevo durant la guerra dels Balcans i va guanyar un premi en l’edició d’octubre del 2003 del Festival de Cinema dels Drets Humans.

L’any 2008 es va estrenar Elegy, rodada a Vancouver i produïda per Lakeshore Entertainment. Basada en la novel·la de Philip Roth The dying animal, amb guió de Nicholas Meyer i protagonitzada per Penélope Cruz i Ben Kingsley, Elegy va ser presentada a la 58a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín.

Durant el 2009, a més de formar part del jurat de la 59a edició d’aquest festival, va estrenar Mapa dels sons de Tòquio a la secció oficial del Festival de Cannes. Amb guió de la mateixa Isabel Coixet, la pel·lícula va ser rodada entre el Japó i Barcelona, està protagonitzada per Rinko Kikuchi, Sergi López i Min Tanaka i està produïda per Mediapro. El mateix any va inaugurar «From I to J» a l’Arts Santa Mònica, una instal·lació-homenatge a una de les obres de John Berger. El 2009 va rebre la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts.

El 2010 s’encarrega del contingut d’una de les tres sales del pavelló d’Espanya a l’Exposició Universal de Xangai. A més a més s'inaugura l'exposició Aral. El mar perdut dins la qual es mostra el documental que porta el mateix títol realitzat a l'Uzbekistan durant el 2009.

El 2011 s'estrena dins la secció Berlinale Specials del Festival internacional de Berlin el documental Escuchando al Juez Garzón, on dona veu al magistrat a través d'una entrevista amb l'escriptor Manuel Rivas.

Un altre documental, Marea Blanca (Blanc Tide), que parla de la catàstrofe ecològica del Prestige a les costes gallegues d'Espanya, va sortir l'any següent, el 2012.

Aquest mateix any es produeix, escriu i dirigeix ​​Ayer no termina nunca, protagonizada per Javier Cámara i Candela Peña i estrenada al Festival Internacional de Cinema de Berlín dins la secció Panorama. AL pel·lícula inaugura el Festival de Cinema de Màlaga i guanyar cuatre dels premis principals.

Durant 2013 dirigeix ​​i escriu Another Me, una coproducció internacional protagonitzada per Sophie Turner, Rhys Ifans, Jonathan Rhys Meyers, Claire Forlani i Gregg Sulkin. La pel·lícula es va estrenar al Festival de Cinema de Roma.

El mateix any es trasllada a Nova York on dirigeix Sir Ben Kingsley i Patricia Clarkson en la producció americana Aprenent a conduir. La pel·lícula s’estrena al Festival Internacional de Cinema de Toronto (TIFF) 2014 i obté el premi 2nd place People’s Choice Award.

El 2014 dirigeix Juliette Binoche, Rinko Kikuchi i Garbiel Byrne en la coproducció Ningú no vol la nit, filmada entre Noruega, Bulgària i Espanya. La pel·lícula explica la història de l'esposa de Robert Peary en la seva aventura per arribar al Pol Nord i obre la 66a edició del Festival Internacional de Cinema de Berlín.

En el seu interès per denunciar injustícies i donar veu als que les pateixen, la Isabel roda el documental Parler de Rose, prisonnière de Hissène Habré el mateix any. La peça relata l'experiència de les víctimes de la tortura de l'exdictador del seu país, i té el suport de la Bertha Foundation i la col·laboració de l’organització Human Rights Watch.

El 2015 es preveu que rebi el reconeixement del Ministeri de Cultura francès Chevalier des Arts et des Lettres.

El seu pròxim projecte, es titula The Bookshop i és una adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Penelope Fitzgerald protagonitzada per Emily Mortimer.

Activitat cinematogràfica[modifica]

Va iniciar la seva relació amb el món del cinema com a crítica de cinema a la revista Fotogramas. L'any 1986 debutà darrere les càmeres en la pel·lícula Massa vell per a morir jove. Però fou l'any 1996 que aconseguí l'èxit amb la seva pel·lícula Coses que no et vaig dir mai, realitzada en anglès i als Estats Units d'Amèrica.

L'any 2003 aconseguí novament l'èxit amb My Life Without Me i el 2005 amb La vida secreta de les paraules, els protagonistes de les quals són Tim Robbins i Sarah Polley. Coixet va comptar amb Penélope Cruz per al paper protagonista de la seva pròxima pel·lícula Elegy.

L'any 1996 fou guardonada amb el Premi Ondas a la millor direcció per la seva pel·lícula Coses que no et vaig dir mai, premi que compartí amb Alejandro Amenábar per Tesis.

L'any 2014 va rebre el Gran Premi del Jurat del Festival de Films de Dones de Créteil, a França, amb la pel·lícula Ahir no acaba mai.[2]

L'any 2015 es va convertir en la primera cineasta catalana que inaugurava el Festival de Berlín, un dels més importants del circuit cinematogràfic.[3]

Filmografia[modifica]

Nominacions[modifica]

Premis Goya[modifica]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2006 Millor direcció La vida secreta de les paraules Guanyadora
2006 Millor guió original La vida secreta de les paraules Guanyadora
2005 Millor documental ¡Hay motivo! Candidata
2004 Millor direcció My Life Without Me Candidata
2004 Millor guió original My Life Without Me Guanyadora
1997 Millor guió original Coses que no et vaig dir mai Candidata
1990 Millor direcció novell Massa vell per a morir jove Candidata

Premis Butaca[modifica]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2006 Millor pel·lícula catalana La vida secreta de les paraules Guanyadora
2003 Millor pel·lícula catalana My Life Without Me Guanyadora

Festival de Berlín[modifica]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2003 Os d'Or My Life Without Me Candidata

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Biografia d'Isabel Coixet» (en castellà). Buscabiografias.com. [Consulta: 27 març 2014].
  2. Diari Ara, 24 de març de 2014, pàg 29
  3. «Isabel Coixet inaugurará la Berlinale con "Nadie quiere la noche"». Fotogramas. [Consulta: 10 abril 2015].

Enllaços externs[modifica]