Jordi Balló i Fantova

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJordi Balló i Fantova
Biografia
Naixement 1954 (64/65 anys)
Figueres
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Professor i escriptor
Ocupador Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Universitat Pompeu Fabra

IMDB: nm0050887
Modifica les dades a Wikidata

Jordi Balló i Fantova (Figueres, Empordà 1954) és professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, productor cinematogràfic i gestor cultural. Va ser director d'exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Ha publicat, amb Xavier Pérez, els assaigs La llavor immortal, Jo ja he estat aquí i El món, un escenari. [1][2]

Biografia[modifica]

Va néixer el 17 de maig de 1954 a la ciutat de Figueres, població situada a la comarca de l'Alt Empordà. Va estudiar història de l'art a la Universitat de Barcelona, especialitzant-se posteriorment en cinema. Doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona, on exerceix com a professor. Va ser director artístic del Festival de Cinema de Barcelona. Films i Directors (1987-1990), presidit per José Luis Guarner i dirigit per Joan Lorente Costa. Entre altres coses, aquest festival va promoure la creació i aplicació d'un manifest pels drets d'autor dels cineastes d'arreu del món i va instaurar un premi remunerat per ser invertit en la següent producció del mateix director.[cal citació]

És col·laborador del diari La Vanguardia i responsable del consell assessor del suplement Cultura/s de la mateixa publicació.[cal citació]

En la seva tasca investigadora ha centrat la seva recerca en la qüestió de les estructures temàtiques i la seva procedència en llibres com La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema (1995), Imatges del silenci: els motius visuals en el cinema (2000), Jo ja he estat aquí: ficcions de la repetició (2005), El món,un escenari. Shakespeare: el guionista invisible (2015), escrits tots juntament amb Xavier Pérez llevat d'Imatges del silenci.[cal citació]

Ha comissariat exposicions com El segle del cinema (1995), Món TV (1999), La ciutat dels cineastes (2001), Erice/Kiarostami: correspondències (2006), Hammershoi i Dreyer (2007), o Totes les Cartes. Correspondències fílmiques (2011) amb les que ha explorat els límits entre la sala de cinema i l'espai del museu.[cal citació]

Des del Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra, que dirigeix des de la seva fundació, ha impulsat el cinema documental amb pel·lícules de Joaquim Jordà, José Luis Guerín, Marc Recha, Isaki Lacuesta, Mercedes Álvarez oRicardo Íscar.[cal citació]

L'any 2005 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya en la categoria de Cinema, en reconeixement a les iniciatives sorgides del Màster en Documental de Creació per la seva qualitat, innovació, llibertat cinematogràfica i incorporació de nous professionals.[cal citació]

Des de l'any 1998 fins a finals del 2011 va ser director d'exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). A causa dels canvis polítics en l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona no va ser renovat en el càrrec.[3]

El 2011 rep el Premi Ciutat de Barcelona per la seva tasca com a comissari de l'exposició Totes les Cartes. Correspondències fílmiques, per "la reivindicació que ell i els cineastes d'aquest projecte fan del cinema com a llenguatge universal en un context que transgredeix les pantalles ".[4]

Activitat cinematogràfica[modifica]

En els seus inicis en la producció destaquen els documentals: "Buñuel" (1988) de Juan Bufill i Manuel Huerga; "Les variacions Gould" (1992) de Manuel Huerga; i "Granados y Delgado, un crimen legal" de Lalà Gomà i Xavier Montanyà.[cal citació]

És professor dels estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i també és el director i impulsor del Màster en Documental de Creació de la mateixa universitat des del curs acadèmic 1998-1999. Aquests estudis tenen per objectiu formar realitzadors i productors del documental.[cal citació]

Des del Màster ha impulsat alguns dels projectes més renovadors del cinema espanyol dels darrers anys, entre els quals destaquen films de Joaquim Jordà (Mones com la Becky, De nens i Vint anys no són res); José Luis Guerín (En construcció); Marc Recha (Dies d'agost); Isaki Lacuesta (Cravan vs Cravan, La Leyenda del Tiempo o Los Condenados); Mercedes Álvarez (El cielo gira, Mercado de futuros); Ariadna Pujol (Aguaviva); Ricardo Íscar (Tierra Negra, El foso); Lupe Pérez (Diario Argentino); Oscar Pérez (Hollywwod talkies); Renate Costa (Cuchillo de palo).[cal citació]

El Festival Internacional de Cinema de Rotterdam de 2010 va dedicar la secció Signals als documentals sorgits del Màster en Documental de Creació de la Universitat Pompeu Fabra.[cal citació]

Obra publicada[modifica]

  • 1985: Conèixer el cinema, amb Ramon Espelt i Joan Lorente. Barcelona: Generalitat de Catalunya-Departament d'Ensenyament.
  • 1990: Cinema català (1975-1986), amb Ramon Espelt i Joan Lorente. Barcelona: Columna.
  • 1995: La llavor immortal: els arguments universals en el cinema, amb Xavier Pérez i Torío. Barcelona: Empúries/Anagrama.
  • 2000: Imatges del silenci. Barcelona: Empúries/Anagrama.
  • 2005: Jo ja he estat aquí: ficcions de la repetició, amb Xavier Pérez Torío. Barcelona: Empúries/Anagrama. (Premi Crítica Serra d'Or, 2006)
  • 2009: Els riscos del saber amb Xavier Pérez Torío. Barcelona: Galaxia Gutenberg.

Referències[modifica]

  1. Dossier: Sèries en sèrio. MACBA, 2014
  2. «Jordi Balló i Fantova». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  3. Les exposicions que deixa Jordi Balló, La Vanguardia 20/12/2011
  4. http://www.upf.edu/enoticies/1112/0215.html

Enllaços externs[modifica]