Pere Portabella i Ràfols

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPere Portabella i Ràfols
Pere Portabella.jpg
Portabella al 66è Festival de Cinema de Venècia (2009)
Biografia
Naixement 1927 (90/91 anys)
Figueres
Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

22 novembre 1982 – 20 març 1984

Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

5 juny 1980 – 31 agost 1982

Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 – 20 març 1984
Circumscripció electoral: Barcelona


Escudo del Senado de España.svg  Senador al Senat espanyol 

15 juny 1977 – 2 gener 1979
Circumscripció electoral: Girona

Activitat
Ocupació Productor de cinema, director de cinema, polític i escriptor
Partit polític Partit Socialista Unificat de Catalunya
Premis

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0691908
Modifica les dades a Wikidata

Pere Portabella i Ràfols (Figueres, 1927[1][2][3][4]) és un director, guionista i productor de cinema català.[5] També va exercir com a polític entre 1977 i 1984.

El seu estil és experimental, investigant noves vessants del llenguatge cinematogràfic, amb un to sovint poètic i també amb contingut social, influenciat per la seva ideologia d'esquerres.

Destacà com a productor de la pel·lícula Viridiana, de Luis Buñuel (1961), que li comportà molts problemes amb la censura franquista i fins i tot la retirada del passaport.

Va debutar com a director amb la pel·lícula No compteu amb els dits (1967). Els seus problemes amb la censura van continuar. Tot i que la intentava burlar amb metàfores com la del títol del segon llargmetratge, Nocturn 29 (1968) que al·ludia als anys que havien transcorregut de dictadura, finalment va assumir la possibilitat que la seva obra quedés en la clandestinitat.

L'any 1999 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.

A hores d'ara (2007) participa en l'espai de la tertúlia dels dimarts del Matí de Catalunya Ràdio, amb Antoni Bassas i els senyors Lluís Foix i Francesc Sanuy, així com en la secció La tertulia de sabios del programa radiofònic La ventana de la Cadena Ser, on forma part d'una tertúlia amb Santiago Carrillo i Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón.

Cada estiu reuneix personalitats destacades en la política, cultura, art, a la seva residència de Palau Sator (Baix Empordà) en un sopar de suquet de peix.[6]

El juny de 2009 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinema concedit per la Generalitat de Catalunya pel seu documental Mudanza i el Museu de l'Empordà li va dedicar l'exposició La Mirada Portabella.[7]

El 21 de desembre del 2011 l'Acadèmia del Cinema Català va anunciar que li concedia el Gaudí d'Honor de l'edició del 2012, "en reconeixement a la seva trajectòria com a director, guionista i productor amb més de cinc dècades en actiu al món del cinema".[8]

Biografia[modifica]

Pere Portabella i Ràfols neix el 1927 a Figueres. Creix en una família d'ideologia conservadora i adinerada, doncs el seu pare venia de banquers, militars i notaris i la mare, de família viticultora que posseïa terres al Penedès. Se'ls va relacionar amb el règim i arrel d'aquest fet van fer fortuna gràcies als permisos aconseguits per a la fabricació de iogurts per part de l'empresa Danone. Durant la guerra civil el pare va haver de marxar a Burgos i, més tard, a Salamanca on treballà pel govern provisional de Franco. Pere Portabella, a Figueres, va estudiar al col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana. Després de la guerra van anar a viure a Barcelona, concretament al carrer de Balmes i va començar a estudiar a les Escoles Pies de Balmes.[9]

Després d'una educació que el mateix Portabella ha qualificat de dolenta va començar a estudiar química a Madrid, però no va acabar la carrera. Aquests anys de joventut van estar marcats pels balls de saló, el jazz i els cotxes veloços que el van mantenir aïllat de la realitat que l'envoltava.A partir d'aquest moment va començar a relacionar-se amb gent del món de l'art i la literatura de Madrid. Va conèixer als pintors Antonio Saura i Antoni Tàpies o l'escultor Eduardo Chillida, entre d'altres. Quan torna a Barcelona s'integra en el grup format per Tàpies, el pintor Modest Cuixart i el poeta Joan Brossa. Ells i altres personalitats del moment es reunien a domicilis propers a la plaça de Molina per discutir sobre l'art, llegir poesia o fer actuacions teatrals. En aquest moment, Portabella es planteja dedicar-se a l'escultura però ben aviat decidieix decanta-se pel cinema amb qui va començar els primers projectes amb l'ajuda del fotògraf Leopoldo Pomés.[10]

Durant els anys cinquanta, en el seu paper de productor, Portabella va impulsar, a través de Films 59, algunes de les produccions essencials de l'anomenat "realisme crític" cinematogràfic; destaquen en aquest camp pel·lícules com Los golfos de Carlos Saura (1959) El cochecito de Marco Ferreri (1960) i Viridiana de Luis Buñuel (1961). A finals dels seixanta es va vincular a la formació de l'Escola de Barcelona. Els seus primers films com a director van ser escrits en col·laboració amb el poeta Joan Brossa, i uneixen l'herència de la cultura d'avantguarda vehiculada per Dau al Set amb els llenguatges de ruptura que es van succeir a nivell internacional en la dècada dels seixanta, i que han estat denominats "nous cinemes".

Entre les seves pel·lícules d'aquesta època hi ha No compteu amb els dits (1967) i Nocturno 29 (1968), que inauguren la seva col·laboració ininterrompuda amb el músic Carles Santos. En la primera meitat dels anys setanta, Pere Portabella es va convertir en una figura clau del desenvolupament d'un cinema independent, alternatiu i clandestí, el treball cinematogràfic de la qual era indissociable de la seva posició política d'oposició al règim franquista. Films com Vampir-Cuadecuc (1970), Umbracle (1971-1972) o la seva sèrie de curtmetratges a propòsit de Joan Miró, juntament amb la seva participació en el Grup de Treball, van constituir intervencions radicals en els àmbits del cinema i de l'art.

Després de la realització d'Informe general (1976), Portabella va obrir un parèntesi en la seva carrera cinematogràfica, que va estar marcat per la seva dedicació a l'àmbit polític i institucional durant l'època de la transició cap a la democràcia. Després d'aquest interval, va reprendre la seva pràctica com a cineasta –amb pel·lícules com Pont de Varsòvia (1989)– i productor, entre altres, de Tren d'ombres, de José Luis Guerín (1997).

Des de l'any 2000, la trajectòria fílmica de Portabella ha tingut un reconeixement internacional en els circuits de l'art contemporani. L'any 2000 el MACBA va produir el projecte expositiu Històries sense argument. El cine de Pere Portabella, un projecte que va viatjar l'any 2003 al Musée National Centre Georges Pompidou de París. El 2002 va ser l'únic artista espanyol convidat a la documenta 11 de Kassel. L'any 2007, el MOMA de Nova York va projectar la seva filmografia. Des de llavors, ha rebut nombrosos reconeixements.[11]

Obra fílmica i teatral[modifica]

Portabella (segon de la dreta, amb bastó) com a membre del jurat Orizzonti del 66è Festival de Cinema de Venècia (2009)

El cinema de Pere Portabella es caracteritza per explicar històries realistes que retraten ambients quotidians, però, de la mateixa manera, no són històries narratives i poden ocórrer en ambients d’ensomni on la música i els sorolls hi tenen un paper clau, més que les paraules i els diàlegs. Les seves pel·lícules estan unides per una concepció original i creativa del llenguatge. El compromís polític i anti-franquista també hi és present a la seva obra, ja que es desenvolupa, no només durant el franquisme, sinó durant el Maig francès i les primaveres dels països de l’est. Així doncs, el seu cinema intentar fer encaixar la tradició cinematogràfica amb els moviments moderns.[12]

Des de l'any 1959 ha participat en un total 33 films i ha dirigit 2 obres de teatre.[13]

Direcció de llargmetratges[modifica]

  • 1967: No compteu amb els dits amb Joan Brossa
  • 1968: Nocturn 29 amb Joan Brossa
  • 1970: Vampir - Cuadecuc amb Joan Brossa.
  • 1972: Umbracle amb Joan Brossa
  • 1973: Advocats laboralistes
  • 1974: El sopar
  • 1976: Informe general sobre unas cuestiones de interés para una proyección pública
  • 1989: El pont de Varsòvia
  • 2007: El silenci abans de Bach[14]
  • 2015: Informe General II
Pere Portabella al MHC el 2008.

Direcció de curtmetratges[modifica]

  • 2008. Mudanza
  • 1969:
    • Miró, l'altre
    • Aidez l'Espagne
    • Premios Nacionales
  • 1970:
    • Poetes catalans
    • Play Back
  • 1972: Cantants 72
  • 1973:
    • Miró Tapís
    • Miró Forja
    • Acció Santos
  • 1992: Art a Catalunya
  • 2003:
    • La tempesta
    • Lectura Brossa
  • 2004: P.H.N., part del projecte comú de més de 33 cineastes, ¡Hay motivo!
  • 2006: No al no
  • 2008: Mudanza

Productor[modifica]

  • 1959:
    • El cochecito
    • Los golfos
  • 1961: Viridiana
  • 1969: Hortensia / Beancé
  • 1970: El desastre de Annual (Un invento sin futuro)
  • 1997: Tren d'ombres
  • 2010: Dansa als esperits

Direcció escènica[modifica]

  • 1968: Concert irregular
  • 1992: Asdrúblia

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Hi ha diferències entre fonts en la data de naixement; algunes com l'Enciclopèdia.cat diuen que va néixer l'onze de novembre de 1929, altres com Fanés (2008) diuen que va néixer l'onze de març de 1927, i Riambau (2008) diu que va néixer l'onze de novembre de 1927.
  2. Fanés, Fèlix. Pere Portabella: avantguarda, cinema, política (en català; castellà; anglès). Barcelona: Institut de les Indústries Culturals; Pòrtic, 2008, p. 15. ISBN 9788498090468. 
  3. «Pere Portabella i Ràfols | enciclopèdia.cat» (en ca). [Consulta: 23 gener 2018].
  4. Riambau, Esteve. Productores en el cine español: estado, dependencias y mercado (en castellà). Madrid: Cátedra; Filmoteca Española, 2008, p. 332. ISBN 9788437624624. 
  5. Serra, Xavi «Pere Portabella: Per mi no hi ha cap seperació entre el cineasta i el polític». Diari Ara [Barcelona], 04-01-2012, p.26-27. ISSN: 2014-010X.
  6. VALLÈS, Carles. Diccionari de l'alt Empordà. Figueres: Art-3, 1984 386 p. ISBN 84-85874-10-2
  7. Casalé, Ramon «Pere Portabella: Reflexions entorn de l'art». Bonart [Girona], núm. 112, febrer 2009, p. 88. ISSN: 1885-4389.
  8. «Pere Portabella, Premi Gaudí d'Honor 2012 de l'Acadèmia del Cinema Català». Diari Ara, 21 desembre del 2011. [Consulta: 21 desembre del 2011].
  9. Fanés, Fèlix. Pere Portabella: avantguarda, cinema, política (en català; castellà; anglès). Barcelona: Institut Català de les Indústries Culturals; Pòrtic, 2008, p. 15-16. ISBN 9788498090468. 
  10. Fanés, Fèlix. Pere Portabella: avantguarda, cinema, política (en català; castellà; anglès). Barcelona: Institut Català de les Indústries Culturals; Pòrtic, 2008, p. 16-17. ISBN 9788498090468. 
  11. «Pere Portabella». web. MACBA. [Consulta: 6 abril 2015].
  12. Fanés, Fèlix. Pere Portabella: Avantguarda, cinema, política (en català; castellà; anglès). primera. Barcelona: Pòrtic; Filmoteca de Catalunya, 2008, p. 9-11. ISBN 9788498090468. 
  13. «Filmografia Pere Portabella» (en català). [Consulta: 9 gener 2018].
  14. Traducció oficial a la pàgina oficial del cineasta.
  15. «Decret 166/1999 DOGC» (en ca-es). [Consulta: 10 gener 2018].
  16. Serra i Majem, Rosa. Premis Nacionals de Cultura 1932-2011 (en català). Barcelona: Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, 2011, p. 207. ISBN 978-84-393-8828-9. 

Bibliografia[modifica]

  • G. Moreno, Beatriz «Portabella. La sublevació de la Mirada». Bonart [Girona], núm. 127, maig 2010, p.16-21. ISSN: 1885-4389.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Portabella i Ràfols Modifica l'enllaç a Wikidata