Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióLliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat
Dades
Tipusassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaCarles Armengol Siscares (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis

Lloc weblalliga.cat Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

La Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat és una agrupació confessional catòlica fundada el 1899 a Barcelona pel bisbe Josep Torras i Bages, que pretenia esdevenir la secció de propaganda religiosa de la Unió Catalanista, tot aplegant gent provinent de l'Acadèmia de la Llengua Catalana, de la congregació mariana dels jesuïtes i del Cercle Artístic de Sant Lluc. La finalitat era enfortir la vida cristiana dels associats i contribuir a la reconstrucció material i espiritual de Catalunya. Va tenir una influència molt important en els intel·lectuals catòlics catalans de la primera meitat del segle xx. La seva seu és al carrer Ripoll núm. 25 de Barcelona.[1]

L'entitat fou creada segons la concepció vital i religiosa de Josep Torras i Bages, resumida en la pregària de la visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, que inicialment els membres fundadors de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat havien proposat; tanmateix, la cúria barcelonina no l'aprovà perquè els autors eren seglars, que recorregueren llavors al Dr. Torras i Bages per tal que creés la que ha esdevingut la pregària actual.[2] La Lliga va promoure el cant gregorià, el catecisme en català, l'escoltisme catòlic i una campanya per a combatre el renec. En foren socis molts destacats catalanistes, com Lluís M. Millet, Antoni Gaudí, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, Norbert Font i Sagué, Joan Maragall, Joan Alzina i Melis, Jaume Bofill i Mates i Josep Llimona. Va crear dues seccions, una a Buenos Aires i l'altra a París, i edità la revista Montserrat.

Tot i el seu apoliticisme inicial, molts dels seus caps formaven part dels quadres de la Lliga de Catalunya. Va interrompre les seves activitats durant la guerra civil espanyola, i cap al 1939 les va reprendre. Cap al 1959 s'acostà més als problemes socials i de la història contemporània, a través de cursets i amb la creació del Centre Francesc Eiximenis, raó per la qual incontrolats de l'extrema dreta espanyolista assaltaren els locals i agrediren els promotors. Col·laboraren sovint amb Òmnium Cultural i amb Justícia i Pau. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.

El 18 d'octubre de 2007, juntament amb Cristianisme al Segle XXI, denunciaren davant el tribunal de la Rota la Conferència Episcopal Espanyola a causa del contingut dels programes de la cadena COPE.[3] El seu president des del 2016 és Carles Armengol.[4]

Presidents[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. Reflexions entorn d'una pregària. La visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, avui, 2000, p. 5. «els membres fundadors de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat crearen una pregària amb set peticions, les quals la cúria barcelonina no aprovà per haver estat escrites per seglars; llavors, recorregueren al Dr. Torras i Bages per tal que creés la que ha esdevingut famosa VISITA ESPIRITUAL A LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT; ell, amb el gest de donar opció als seglars de variar-la, s'avançà 65 anys al Concili Vaticà II, on es reconegué el paper dels seglars en el fer de l'Església.» 
  3. «esglesiaplural.cat». Arxivat de l'original el 2009-11-25. [Consulta: 5 juny 2008].
  4. 4,0 4,1 «“A molts bisbes els pesa més l'espanyolitat que la doctrina”». El Punt Avui, 27-04-2018 [Consulta: 26 juny 2018].
  5. «Coneixeu la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat?». , 01-03-2017 [Consulta: 26 juny 2018]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-06-26. [Consulta: 26 juny 2018].

Enllaços externs[modifica]