Leopoldo Pomés i Campello
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 novembre 1931  Barcelona |
| Mort | 27 agost 2019 (87 anys) Girona |
| Activitat | |
| Ocupació | fotògraf, traductor |
| Premis | |
   | |
Leopoldo Pomés i Campello[1] (Barcelona, 17 de novembre de 1931 - Girona, 27 d'agost de 2019) va ser un polifacètic artista català, director de cinema, restaurador, principalment conegut per la seva activitat de fotògraf i publicista.[2][3]
Biografia
[modifica]Fill de Leopold Pomés i Pascual i de Júlia Campello i Torrents,[4] va néixer el 1931 a la ciutat de Barcelona. Va prendre contacte amb la fotografia quan treballava a la llibreria Vergara i el propietari li va ensenyar a revelar.[5] De formació autodidàctica i company de tertúlies d'artistes com Joan Brossa, Antoni Tàpies o Modest Cuixart, ben aviat es va interessar per la fotografia, un art en el qual sempre es va mantenir al marge de les escoles tradicionals.[6]
Va fer la seva primera exposició fotogràfica a Barcelona a les Galeries Laietanes,[7] on presentava una sèrie de retrats que varen crear força polèmica.[6] Amb tot, aquesta exposició va estar molt ben valorada pels pintors del Dau al Set que eren els models d'alguns d'aquests retrats. Però quan es va donar a conèixer en l'àmbit estatal va ser després de la seva participació en la revista AFAL junt amb altres fotògrafs d'avantguarda.[8] En aquest primer període destaca la solitud com a tema recurrent en la seva trajectòria artística, una temàtica que va ser el fil conductor d'una exposició retrospectiva realitzada a Barcelona el 2006.[6]
Ha estat guardonat amb la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona, amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques el 1998 i amb la Creu de Sant Jordi el 1999, tots dos guardons concedits per la Generalitat de Catalunya.
Al desembre de 2015 es va anunciar el seu nomenament com a membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català.[9] Va morir als 87 anys, el 27 d'agost de 2019.[10]
Activitat professional
[modifica]Després dels seus inicis com a fotògraf —d'estil molt personal— i la seva primera exposició fotogràfica l'any 1955, Pomés es va decantant cap a la producció audiovisual en publicitat.[11][12] Va entrar a l'agència Pentágono que aleshores era una de les que més treballava en cinema i publicitat.[5] Tot i que ell era fotògraf va demanar que li fessin una prova i va resultar que ho va fer millor que els altres. El 1961 va fundar amb Karin Leiz Studio Pomés, amb el qual es va donar a conèixer com a fotògraf de publicitat. Va dirigir l'agència de publicitat Tiempo. És conegut mundialment per la creació de la bombolla Freixenet. Fou director publicitari de la marca del Grup Freixenet i director de nombrosos dels seus espots publicitaris. També va desenvolupar espots per altres marques. Va aconseguir primers premis en publicitat a la Biennal de Venècia i al Festival de Canes.
Al costat de Víctor Sagi va dirigir l'espectacle d'obertura de la Copa del Món de Futbol 1982 a Barcelona. Va ser triat per crear la campanya d'imatge de la candidatura per organitzar els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 a Barcelona.[13]
Dins de la seva activitat al món de la gastronomia va crear els restaurants Flash Flash i Il Giardinetto, el primer especialitzat en truites i el segon en gastronomia italiana.[5]
L'any 2018 va obtenir el Premi Nacional de Fotografia d'Espanya.[14]
Foto-llibres
[modifica]- Rilke, Rainer Maria. Les fenêtres (en francès). R.M., Barcelona, 1958.
- Perucho, Joan. Gaudí: Una Arquitectura de Anticipación (en castellà), 1967.
- Pomés, Leopoldo. La muerte en directo (en castellà), 1978.
- Pomés, Leopoldo. Barcelona 1957. Barcelona: La Fábrica Editorial i Fundación Foto Colectania, p.160. ISBN 978-84-15303-98-5.
- Pomés, Leopoldo. Teoria i pràctica del Pa amb Tomàquet. Tusquets Editores, p.141. ISBN 84-7223-772-9.
Obra escrita
[modifica]- Pomés, Leopoldo. Teoria i pràctica del Pa amb Tomàquet. Tusquets Editores, p.141. ISBN 84-7223-772-9.
Pel·lícules
[modifica]- Ensalada Baudelaire (1978)[15]
Exposicions
[modifica]- 1997. Palau de la Virreina. Barcelona[16]
- 2006. "Solituds", Galeria dels Àngels, Barcelona
- 2012. "Barcelona 1957", Fundació Foto Colectania, Barcelona[17]
- 2013. Palau Robert, Barcelona
Referències
[modifica]- ↑ CCMA. «El convidat - T5xC11 - Leopoldo Pomés - 3Cat». [Consulta: 19 novembre 2025].
- ↑ «.xml Leopoldo Pomés i Campello». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 27 agost 2019].
- ↑ Cara a Cara: El retrat a la Fundació Foto Colectania. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2013 [Consulta: 10 desembre 2013].
- ↑ «Esquela». La Vanguardia (Hemeroteca), 18-06-1952, p. 14.
- 1 2 3 Puig, 2012.
- 1 2 3 Guardia, 2006, p. 53.
- ↑ Newhall, B.; Fontcuberta, J.. Historia de la fotografía. Desde sus orígenes hasta nuestros días (en castellà). Barcelona: Editorial Gustavo Gili S.A., 1983, p. 320. ISBN 84-252-1163-8.
- ↑ López Mondéjar, 1999, p. 239.
- ↑ «Nous Membres d'Honor de l'Acadèmia de Cinema». Revista Entreacte. Arxivat de l'original el 22 de gener 2016. [Consulta: 28 desembre 2015].
- ↑ «Mor als 87 anys el fotògraf Leopoldo Pomés». Ara, 27-08-2019. [Consulta: 27 agost 2019].
- ↑ López Mondéjar, 1999, p. 234.
- ↑ Balló, Espelt i Lorente, 1990.
- ↑ «Leopoldo Pomés». Academia de la Publicidad, 2012.
- ↑ «Premio Nacional per a Leopoldo Pomés, el fotògraf que va erotitzar Espanya». El Periódico. [Consulta: 2 octubre 2018].
- ↑ «Fitxa d'Ensalada Baudelaire» (en anglès). IMDB.COM. [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ Dusster, David «Leopoldo Pomés o los guiños de una vida de creatividad» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 06-11-1997, pàg. 53 [Consulta: 8 juliol 2013].
- ↑ M.S. «'Barcelona 1957. Leopoldo Pomés'». Vilaweb, 24-09-2012 [Consulta: 8 juliol 2013].
Bibliografia
[modifica]- Balló, Jordi. Cinema Català: 1975-1986. Barcelona: Columna Edicions, SA, 1990. ISBN 8478090207.
- Guardia, Maria Asunción «Leopoldo Pomés expone sus "soledades" de los años 50 y 70 en la Galeria dels Àngels» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 10 desembre 2006, pàg. 13 [Consulta: 8 juliol 2013].
- López Mondéjar, Publio. 150 años de fotografia en España : [exposición 150 años de fotografia en España, Sala Goya, Circulo de Bellas Artes] (en castellà). 4a edició. Barcelona: Lunwerg Editors, 1999, p. 239. ISBN 8477826609.
- Puig, Cristina. «Leopoldo Pomés: "M'hauria agradat fotografiar Chaplin"». Gent de Paraula. RTVE, 13 juny 2012. [Consulta: 8 juliol 2013].
- Terré Alonso, Laura (2006). Afal, 1956-1963 : historia del grupo fotográfico. Utrera, Sevilla: IG Foto Editor, S.L. ISBN 978-84-931546-2-2.
Enllaços externs
[modifica]
- Gestió del patrimoni fotogràfic de Leopoldo Pomés.
- Exposició realitzada per Leopold Pomés al Palau Robert l'any 2003 Arxivat 2008-05-15 a Wayback Machine.
1995: Antoni Tàpies · 1996: Antoni Miralda i Antoni Muntadas · 1997: Jaume Plensa · 1998: Leopold Pomés · 1999: Miquel Barceló · 2000: Xavier Valls · 2001: Toni Catany · 2002: Eulàlia Valldosera · 2003: Albert Ràfols-Casamada · 2004: Joan Colom · 2005: Perejaume · 2006: Antoni Abad · 2007: Frederic Amat · 2008: Carlos Pazos · 2009: Francesc Torres · 2010: Eugènia Balcells · 2011: Joan Fontcuberta · 2012: Àngels Ribé |
.svg)