Leopold Pomés i Campello

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaLeopold Pomés Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 1931
Barcelona
Activitat professional
Ocupació fotògraf i traductor
Art Fotografia
Premis i reconeixements

IMDB: nm0690226
Modifica dades a Wikidata

Leopold Pomés i Campello (Barcelona, 1931) és un polifacètic artista català, director de cinema, restaurador, principalment conegut per la seva activitat de fotògraf i publicista.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 1931 a la ciutat de Barcelona. Pren contacte amb la fotografia quan treballava a la llibreria Vergara i el propietari li va ensenyar a revelar.[2] De formació autodidacta i company de tertúlies d'artistes com Joan Brossa, Antoni Tàpies o Modest Cuixart, ben aviat es va interessar per la fotografia, un art en el que sempre es va mantenir al marge de les escoles tradicionals.[3]

Va fer la seva primera exposició fotogràfica a Barcelona a les Galeries Laietanes,[4] on presentava una sèrie de retrats que varen crear força polèmica.[3] Amb tot, aquesta exposició va estar molt ben valorada pels pintors del Dau al Set que eren els models d'alguns d'aquests retrats. Però quan es va donar a conèixer a nivell nacional va ser després de la seva participació en la revista AFAL junt amb altres fotògrafs d'avantguarda.[5] En aquest primer període destaca la solitud com a tema recurrent en la seva trajectòria artística, una temàtica que va ser el fil conductor d'una exposició retrospectiva realitzada a Barcelona el 2006.[3]

Ha estat guardonat amb la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de l'Ajuntament de Barcelona, amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques el 1998 i amb la Creu de Sant Jordi el 1999, tots dos guardons concedits per la Generalitat de Catalunya.

Al desembre de 2015 es va anunciar el seu nomenament com a membre d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català.[6]

Activitat professional[modifica | modifica el codi]

Després dels seus inicis com a fotògraf —d'estil molt personal— i la seva primera exposició fotogràfica l'any 1955, Pomés es va decantant cap a la producció audiovisual en publicitat.[7][8] Va entrar a l'agència Pentágono que aleshores era una de les que més treballava en cinema i publicitat.[2] Tot i que ell era fotògraf va demanar que li fessin una prova i va resultar que ho va fer millor que els altres. El 1961 va fundar amb Karin Leiz Studio Pomés, amb el qual es va donar a conèixer com a fotògraf de publicitat. Va dirigir l'agència de publicitat Tiempo. És conegut mundialment per la creació de la bombolla Freixenet. És director publicitari de la marca del Grup Freixenet i director dels nombrosos espots publicitaris que n'han fet. També ha desenvolupat espots per altres marques. Ha aconseguit primers premis en publicitat a la Biennal de Venècia i al Festival de Canes.

Al costat de Víctor Sagi va dirigir l'espectacle d'obertura de la Copa del Món de Futbol 1982 a Barcelona. Va ser triat per crear la campanya d'imatge de la candidatura per organitzar els Jocs Olímpics d'estiu 1992 a Barcelona.[9]

Dins de la seva activitat al món de la gastronomia va crear els restaurants Flash Flash i Il Giardinetto, el primer especialitzat en truites i el segon en gastornomia italiana.[2]

Foto-llibres[modifica | modifica el codi]

  • Rilke, Rainer Maria. Les fenêtres (en francès). R.M., Barcelona, 1958. 
  • Perucho, Joan. Gaudí: Una Arquitectura de Anticipación (en castellà), 1967. 
  • Pomés, Leopoldo. La muerte en directo (en castellà), 1978. 
  • Pomés, Leopoldo. Barcelona 1957. Barcelona: La Fábrica Editorial i Fundación Foto Colectania, p.160. ISBN 978-84-15303-98-5. 
  • Pomés, Leopoldo. Teoria i pràctica del Pa amb Tomàquet. Tusquets Editores, p.141. ISBN 84-7223-772-9. 

Obra escrita[modifica | modifica el codi]

  • Pomés, Leopoldo. Teoria i pràctica del Pa amb Tomàquet. Tusquets Editores, p.141. ISBN 84-7223-772-9. 

Pel·lícules[modifica | modifica el codi]

  • Ensalada Baudelaire (1978)[10]

Exposicions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cara a Cara: El retrat a la Fundació Foto Colectania. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2013 [Consulta: 10 desembre 2013]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Puig, 2012.
  3. 3,0 3,1 3,2 Guardia, 2006, p. 53.
  4. Newhall, B.; Fontcuberta, J.. Historia de la fotografía. Desde sus orígenes hasta nuestros días (en castellà). Barcelona: Editorial Gustavo Gili S.A., 1983, p. 320. ISBN 84-252-1163-8. 
  5. López Mondéjar, 1999, p. 239.
  6. «Nous Membres d'Honor de l'Acadèmia de Cinema». Revista Entreacte. [Consulta: 28 desembre 2015].
  7. López Mondéjar, 1999, p. 234.
  8. Balló; Espelt; Lorente, 1990.
  9. «Leopoldo Pomés». Academia de la Publicidad, 2012.
  10. «Fitxa d'Ensalada Baudelaire» (en anglès). IMDB.COM. [Consulta: 8 juliol 2013].
  11. Dusster, David «Leopoldo Pomés o los guiños de una vida de creatividad» (en castellà). La Vanguardia [Barcelona], 06-11-1997, pàg. 53 [Consulta: 8 juliol 2013].
  12. M.S. «'Barcelona 1957. Leopoldo Pomés'». Vilaweb, 24-09-2012 [Consulta: 8 juliol 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Balló, Jordi. Cinema Català: 1975-1986 (en català). Barcelona: Columna Edicions, SA, 1990. ISBN 8478090207. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Leopold Pomés i Campello