Albert Ràfols-Casamada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Albert Ràfols-Casamada Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Ajuntament de Barcelona - 014.jpg
Voltes de la Casa de la Ciutat de Barcelona pintades per Ràfols-Casamada.
Naixement 2 de febrer de 1923
Barcelona
Mort 17 de desembre de 2009 (als 86 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri de Collserola
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Educació arquitectura
Cònjuge Maria Girona
Honors Legió d'Honor (1991)
Activitat professional
Influències de Rothko, Picasso, Mondrian, Bonnard, Braque, Miró, Klee[1]
Guardons

Premi Nacional d'Arts Plàstiques (1980)

Creu de Sant Jordi (1983)
Premi Nacional d'Arts Visuals(2003)

Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 2 de febrer de 1923 – Barcelona, 17 de desembre de 2009) fou un poeta i pintor català. Ha sigut un dels artistes catalans contemporanis més significatius i polifacètics. Va iniciar-se en el dibuix i la pintura amb el guiatge del seu pare, Albert Ràfols Cullerés. Després d'uns anys d'estudis d'arquitectura, va optar per la pintura i va exposar per primer cop a Barcelona el 1946 amb el grup Els Vuit. El 1950 va obtenir una beca del govern francès i es va traslladar a París, on va residir fins al 1954. De retorn a Barcelona, aviat va començar una intensa activitat expositiva i el 1961 va fer la seva primera exposició al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (1960 – 1963).

Amb una llarga trajectòria pictòrica i literària, i una extensa i reconeguda obra artística, Ràfols-Casamada va tenir l'habilitat d'integrar el millor d'Henri Matisse i de l'expressionisme abstracte americà en una recerca cromàtica de gran coherència. Si bé la seva carrera artística va començar en el terreny de la figuració, amb els anys va evolucionar cap a l'abstracció amb un pes important del color i l'ús d'estructures geomètriques. A finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, va fer els seus primers collages i va optar per una nova austeritat cromàtica amb predomini dels blancs. Als anys vuitanta, ja en plena maduresa creativa, va tornar a incorporar l'ús de signes amb un fort component simbòlic i estètic, i va reforçar el protagonisme del color.

L'any 1980 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques concedit pel Ministeri de Cultura d'Espanya i el 2003 amb el Premi Nacional d'Arts Visuals concedit per la Generalitat de Catalunya. Així mateix el 1983 fou distingit amb la Creu de Sant Jordi i el 1991 amb la Legió d'Honor del govern francès.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va iniciar els estudis d'arquitectura però els abandonà per dedicar-se de ple a les arts plàstiques gràcies al suport del seu pare, Albert Ràfols i Cullerés.

Del 2 al 22 d'octubre de 1948, Ràfols, juntament amb Modest Cuixart i Tàpies, Maria Girona i Benet, Josep Hurtuna, Jordi Mercadé i Farrés, Ramon Rogent i Perés, Josep Maria de Sucre i de Grau, Jacint Morera i Pujals, Francesc Todó Garcia, Pere Tort i Antoni Tàpies i Puig va participar en el Primer Saló d'Octubre a les Galeries Laietanes.[2]

L'any 1950 aconseguí una beca per poder viatjar fins a França, on s'instal·larà a París fins al 1954 amb la seva esposa, la també pintora Maria Girona i Benet. El 1967, inspirant-se de les aportacions pedagògiques de la Bauhaus, fundà l'escola Eina d'Art i de Disseny, de la qual fou professor i director.[3]

La seva activitat pedagògica dins l'àmbit del disseny i l'art va començar el 1962 a l'escola Elisava i, més tard, a l'escola Eina, que va fundar el 1967, juntament amb un grup d'intel·lectuals, professors i artistes, d'acord amb el model pedagògic de la Bauhaus. Va ser-ne director durant disset anys. També va ser un dels impulsors del Setè Congrés de l'International Council of Societies of Industrial Design. Tot i que la seva carrera literària va ser tardana (va publicar el seu primer llibre de poemes el 1976), va cultivar diversos gèneres, com l'assaig i la poesia, i va exercir d'il·lustrador de clàssics literaris catalans. L'any 2000, l'editorial Proa va reunir la totalitat de la seva obra poètica en un sol volum: Signe d'aire: obra poètica (1939-1999).[4]

Morí el 17 de desembre de 2009 a la seva ciutat natal, als vuitanta-sis anys.[5] L'agost de 2015 part de la seva biblioteca, documentació personal, dibuixos, etc. va posar-se a la venda als Encants Vells de Barcelona on va ser adquirida per diversos particulars. L'operació va ser interrompuda per la directora de la Biblioteca de Catalunya després de l'alerta donada per un professor de literatura a les xarxes socials.[6] Segons el Conseller Mascarell "el Museu Nacional d'Art de Catalunya s'ha mantingut en contacte periòdic amb els hereus", però malgrat el coneixement de les institucions i la seva ràpida intervenció, part de les peces procedents del domicili de Ràfols-Casamada i la seva muller Maria Girona, morta uns mesos abans, ja havien estat comprades al detall per terceres persones, una part important per part del col·leccionista Enric Palmitjana amb el que mantindran converses segons Mascarell.[7]

Obra artística[modifica | modifica el codi]

Poema de Ràfols-Casamada a la Mitgera de la palmera, Travessera de Dalt, 2, Barcelona

Iniciat en l'art pictòrica dins el corrent artístic post-expressionista i figuratiu, posteriorment la seva obra s'ha mogut dins el corrent abstracte. Sense encasellament en la seva obra evolutiva també ha participat en el món del teatre, creant escenografies i decorats.[8]

En la seva faceta d'escriptor, Ràfols-Casamada ha publicat obres poètiques i assajos.

  • 1976: Signe d'aire
  • 1979: Territori de temps
  • 1981: Paranys i raons per atrapar instants
  • 1982: Episodi
  • 1984: Angle de llum
  • 1985: Sobre pintura, en castellà
  • 1987: Espais de veu
  • 1989: El color de les pedres
  • 1994: Hoste del dia
  • 1994: D'un mateix traç: fulls de dietari (1978/1982)
  • 1994: L'escorça dels dies: fulls de dietari (1975-1977)
  • 2000: Signe d'aire: obra poètica, 1939-1999
  • 2004: Dimensions del present (2001-2004)

La seva passió pels llibres l'ha dut així mateix a una intensa activitat com a il·lustrador de clàssics literaris catalans, entre d'altres, de la novel·la Mirall trencat de Mercè Rodoreda.

L'any 2001 el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) li reté homenatge amb la realització d'una retrospectiva Albert Ràfols-Casamada. 1953-2001. El 22 d'octubre de 2009 se li va retre un homenatge al Museu Nacional d'Art de Catalunya, on foren presents, a més d'en Ràfols i la seva dona, Joan Manuel Tresserras; Josep Maria Castellet; Antoni Marí, i Victòria Combalia, a més d'un centenar de persones.[9]

Altres obres destacades són:

  • Notes nocturnes / Albert Ràfols Casamada. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1976[10]
  • Policromia o La galería dels miralls / Albert Ràfols-Casamada. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1999[11]
  • Ràfols Casamada. Collage/ dibuix/ material gràfic, [1996][12]
  • Estampa popular. Monumento al diálogo, 1966[13]
  • Estampa popular. PIM PAM PUM., 1965[14]
  • Sota l'enramada (migdia), pintura, 1982[15]
  • La Catedral, pintura, 1982 [16]
  • Vuit vents de Cadaqués (Tramuntana, Gregal, Llevant, Xaloc, Migjorn, Garbí, Ponent, Mestral). Collage/ dibuix/ material gràfic, 1977 [17]
  • Sense títol. Carpeta XXV Artistes Catalans, Sevilla 92. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1992[18]
  • Abril 3. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1985[19]
  • Abril 1. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1985[20]
  • Tensió, pintura, Sense data[21]
  • Interiors 9. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1982[22]
  • Interiors 6. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1982[23]
  • Interiors 5. Collage/ dibuix/ material gràfic, 1982[24]
  • Ganivet i forquilla, pintura, Sense data[25]
  • Interior amb figura, pintura, 1951[26]
  • Rosa sostingut, pintura, 1983[27]
  • Jardí d'agost, pintura, 1982[28]
  • Pintura, pintura, 1960[29]
  • Entre les fulles, pintura, 1984[30]
  • Pintura 2 (Homenatge a Joan Miró), pintura, 1971[31]
  • Construcció, 1966[32]
  • Blau profund, pintura, 1959[33]
  • Barcelona Triangle, pintura, 1987[34]
  • Banda groga, pintura, 1990[35]
  • Sageta, pintura, 1990[36]
  • Dins el roig, pintura, 1989[37]
  • Crepuscular, pintura, 1988[38]

Llibres publicats[modifica | modifica el codi]

Poesia i llibres d'artista
  • Signe d'aire. Barcelona: El Mall, 1976.
  • Territori de temps. Barcelona: Quaderns Crema, 1979.
  • Paranys i raons per atrapar instants. Sabadell: Editorial dels Dies, 1981.
  • Episodi. Cuenca: Antojos, 1982.
  • Angle de llum. Barcelona: Edicions 62, 1984.
  • Espais de veu. Maó: Druïda, 1987.
  • El color de les pedres. Barcelona: Columna, 1989.
  • Espiral del temps. Barcelona: Círculo de Lectores, 2003.
  • Dimensions del present (2001-2004). Vic: Eumo - Cafè Central, 2004.
Prosa
  • L'escorça dels dies: fulls de dietari (1975-1977). Barcelona: Els Llibres de Glauco, 1984.
  • Sobre pintura [en castellà] 1985.
  • D'un mateix traç: fulls de dietari (1978/1982). Barcelona: Edicions 62, 1994.
  • Hoste del dia. Barcelona: Columna, 1994.
Obres completes
  • Signe d'aire: obra poètica, 1939-1999. Barcelona: Proa, 2000.
Altres
  • Ràfols Casamada: el passeig del poeta. Barcelona: Polígrafa, 1991.
  • Josep Lluscá. Barcelona: Gustavo Gili, 1991.
  • Correspondències i contrastos. Barcelona: Universitat de Barcelona, Servei d'Informació i Publicacions, 1994.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sugranyes, Margarida. Albert Ràfols-Casamada, Matèria viva. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2003. ISBN 8477949298 [Consulta: 25 desembre 2013]. 
  2. Molins, Marc. Jacint Morera, una retrospectativa. Terrassa: Amics de les Arts, 1983, pp. 25. ISBN 43.703-1983. 
  3. Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007, p. 221. ISBN 84-95554-27-5. 
  4. «Ràfols-Casamada, Albert». Museu d'Art Contemporani de Barcelona. [Consulta: 15 maig 2012].
  5. S'ha mort Albert Ràfols-Casamada, VilaWeb, 17 de desembre 2009.
  6. «Els papers d'Albert Ràfols-Casamada, a la venda als Encants». El Periódico, 1 d'agost de 2015 [Consulta: 1 d'agost de 2015].
  7. Redacció i agències. «Peces del llegat de Ràfols-Casamada i Maria Girona, venudes en els encants». La Vanguardia, 1 d'agost de 2015, p. pàg. 45.
  8. Planas Camps, Ricard. «Ràfols-Casamada, desapareix l'abstracció poètica del blau». Bonart [Girona], núm. 123, gener 2010, p. 67. ISSN: 1885-4389.
  9. Homenaje al pintor Albert Ràfols-Casamada en el MNAC, El País, 23 d'octubre 2009 (castellà)
  10. Notes nocturnes / Albert Ràfols Casamada, MACBA
  11. Policromia o La galería dels miralls / Albert Ràfols-Casamada, MACBA
  12. Ràfols Casamada, MACBA
  13. Estampa popular. Monumento al diálogo, MACBA
  14. Estampa popular. PIM PAM PUM, MACBA
  15. Sota l'enramada (migdia), MACBA
  16. La Catedral, MACBA
  17. Vuit vents de Cadaqués (Tramuntana, Gregal, Llevant, Xaloc, Migjorn, Garbí, Ponent, Mestral), MACBA
  18. Sense títol. Carpeta XXV Artistes Catalans, Sevilla 92, MACBA
  19. Abril 3, MACBA
  20. Abril 1, MACBA
  21. Tensió, MACBA
  22. Interiors 9, MACBA
  23. Interiors 6, MACBA
  24. Interiors 5, MACBA
  25. Ganivet i forquilla, MACBA
  26. Interior amb figura, MACBA
  27. Rosa sostingut, MACBA
  28. Jardí d'agost, MACBA
  29. Pintura, MACBA
  30. Entre les fulles, MACBA
  31. Pintura 2 (Homenatge a Joan Miró), MACBA
  32. Construcció, MACBA
  33. Blau profund, MACBA
  34. Barcelona Triangle, MACBA
  35. Banda groga, MACBA
  36. Sageta, MACBA
  37. Dins el roig, MACBA
  38. Crepuscular, MACBA

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert Ràfols-Casamada Modifica l'enllaç a Wikidata