Josep Miracle i Montserrat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Miracle i Montserrat Creu de Sant Jordi 1983
Dades biogràfiques
Naixement 9 de gener de 1904
Barcelona
Mort 19 de novembre de 1998(1998-11-19) (als 94 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Escriptor i lingüista
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Josep Miracle i Montserrat (Sants, Barcelona, 9 de gener de 1904 - Barcelona, 19 de novembre de 1998)[1] fou un escriptor i lingüista català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Miracle va tenir una formació autodidacta dins dels grups culturals i populars de Sants. Fou el deixeble 'estimat' de Pompeu Fabra i treballà a l'Editorial Selecta com a corrector de proves i després com a director literari; també fou director de la Llibreria Catalònia.

Va escriure novel·les de caràcter naturalista -destaca Seixanta minuts; un bon retrat de la Sants obrera de principis de segle XX-, i conreà esporàdicament també la poesia i el teatre. Però excel·lí per les seves biografies, extenses, documentades, concises i sovint polèmiques. Cal mencionar les dedicades a Jacint Verdaguer, Josep Maria Folch i Torres i Pompeu Fabra, a més a més d'assaigs a altres personalitats tan rellevants com Joan Maragall, Àngel Guimerà o Víctor Català. Alhora, va ampliar la gramàtica i lexicografia del Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra (1966) i va publicar diverses gramàtiques i diccionaris. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Disconforme amb alguns dels criteris normatius de l'Institut d'Estudis Catalans, com és el mal ús per part d'aquest organisme de la paraula darrere en comptes de darrere o la no acceptació del mot acallar, publicà a Andorra el seu definitiu Diccionari Nacional de la llengua catalana, el 1993, treball caracteritzat, com sempre, per la seva fidelitat a l'esperit i la lletra dels treballs de Fabra. Com li agradava dir a semblança de la seva admirada Víctor Català, tingué "una longevitat sense senectut". El seu fons es pot consultar a l'Arxiu Municipal de Sants i una biblioteca de Vallvidrera -on visqué durant molts anys- duu el seu nom. La seva figura i obra, menystingudes durant anys, són especialment importants en la mesura que a través de la direcció de les publicacions d'Editorial Selecta establí el cànon literari català del seu temps.

Obres[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

Novel·les, prosa i pensament[modifica | modifica el codi]

  • Vides inútils (1930)
  • Blanca o bruna? (1931)
  • Pel foc de la prova (1932)
  • Un ram a la finestra (1932)
  • Herois de calça curta (1930 i 1933)
  • Seixanta minuts (1948)
  • La restauració dels Jocs Florals (1960)
  • Quatre coses del meu temps [memòries] (1976)
  • Entre l'ahir i el demà. Opinions de cor a pensa (1991)
  • Claror de posta: obra inèdita (1999)

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • Una creu vora el camí (1933)
  • Carbassot (1935)
  • L'enlluernat (1951)

Biografies[modifica | modifica el codi]

Gramàtiques i diccionaris[modifica | modifica el codi]

  • Gramàtica catalana (1938)
  • Diccionari català-castellà i castellà-català (1969)
  • Diccionari Manual de la llengua catalana (1975)
  • Diccionari Trilingüe. Català-castellà-francès, castellà-català-francès, francès-català-castellà (1988)
  • Diccionari Nacional de la llengua catalana (1993)

Premis literaris[modifica | modifica el codi]

  • Flor Natural - 1920
  • Flor Natural - 1921
  • Flor Natural - 1922
  • Pompeu Fabra als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Montevideo - 1949
  • IEC-Francesc Mateu - 1959 - La restauració dels Jocs Florals
  • Joan Estelrich - 1978 - Caterina Albert i Paradís, 'Víctor Català'

Guardons[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Josep Miracle i Montserrat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]