Francesc Torres i Iturrioz

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Torres Iturrioz
Dades biogràfiques
Naixement 1948
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Artista
Art Artista visual, videoartista
Premis i reconeixements
Obres destacades
Linea Verneda DSC03678.JPG
Línia de la Verneda (1999), a la Rambla de Guipúscoa, Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Francesc Torres i Iturrioz (Barcelona, 1948) és un artista polifacètic català [1]reconegut sobretot per ser pioner en el llenguatge de les videoinstal·lacions,[2] tot i que també treballa la pintura, la poesia, l'escultura o la fotografia entre d'altres. És comissari i assagista en diverses publicacions i diaris i ha sigut president de l'Associació d'Artistes Visuals de Catalunya.[3]

Les seves creacions es mouen en el camp conceptual, filosòfic i de la reflexió sociològica.[4] Ha realitzat nombrosos vídeos i videoinstal·lacions en els quals analitza l'origen humà d'accions agressives o que impliquen l'existència d'un adversari, construint analogies i metàfores sobre les formes de comportament humà respecte a l'agressió. [5]

La seva obra ha rebut diversos premis nacionals i internacionals entre els quals destaquen el Premi Nacional de Belles Arts[4] de la Generalitat de Catalunya a la millor exposició (1991) o el Premi Nacional d'Arts Visuals[4] per la retrospectiva al MACBA, Da Capo (2009).

Biografia[modifica]

Francesc Torres neix a Barcelona l'any 1948. Comença el seu aprenentatge de ben petit al Liceu Francès. Posteriorment continua la seva formació com artista gràfic a l'escola la Massana i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Durant la seva educació treballa d'aprenent al taller d'impressió del seu pare.

L'any 1967 es muda a París on continua els seus estudis a l'Ecole des Beaux Arts que abandona per convertir-se en l'assistent de l'escultor polonès Piotr Kowalski, un dels primers artistes europeus en unir art i tecnologia[6]. Durant aquest període engega la seva obra de línia industrial que segueix les estratègies formals i materials del minimalisme. El Maig del 1968 redirigeix les seves activitats i treballa en cartells per al moviment d'obrers i estudiants fins que és neutralitzat per la força del govern conservador de De Gaulle[7]. Tornar a Espanya per fer el servei militar obligatori i treure la: “comprensió de primera mà del comportament militar, així com una gran quantitat d'informació per a la meva obra posterior” (Francesc Torres). [8]

El 1972 s'instal·la a Chicago i en 1974 fixa la seva residència a Nova York si bé es trasllada a Berlín durant dos anys (1986-1988). És a Nova York on es converteix en un dels pioners de les videoinstal·lacions i on realitza gran part de la seva obra que reuneix en un principi escultures i objectes que al cap de poc integraran el vídeo. L'any 2001 retorna a Catalunya on segueix treballant.

Obra i trajectòria[modifica]

Francesc Torres inicia la seva trajectòria artística l'any 1968, quan concep els seus múltiples de poliéster o de cartulina. Unes peces geomètriques netes i properes a l'art minimalista. Pertanyen als seus primers anys obres com Poème, Suspensión (1969), Meniscos (1969), o Informe sobre la existencia de un triángulo luminoso en Sheridan,esquina Belmont i Trazando una diagonal (1972). En aquestes primeres obres ja sembla que l'artista vulgui esborrar les fronteres entre els diferents llenguatges artístics. Un aprenentatge que li serveix posteriorment en la seva tasca com videoinstal·lador.

Després del servei militar obligatori marxa a viure als Estats Units. Això suposa una ruptura amb el passat i un alliberament personal i per la seva obra, ja que pot abordar temes d'interès universals. Aquesta és una etapa introspectiva on evoluciona convertint l'art en una expressió de llibertat i un camí de cerca de la pròpia identitat[6]. Francesc Torres introdueix la performance i l'ús del propi cos en sintonia amb artistes com Chris Burden i Vito Acconci. Obres representatives d'aquest moment són Perceptual Analysis of Three Dimensions (Three Points of View), Calendario o Sustracción de peso (del edificio) i Occupation of a Given Space Through a Human Action (1973).

En 1975 el seu llenguatge està perfectament definit. En Almost like sleeping (1975) la seva mirada contra el franquisme o l'abús del poder del capitalisme en general és molt clara[9]. Amb la mort de Franco la seva obra segueix una trajectòria més preocupada per aspectes més genèrics dels mecanismes de poder i la violència. Analitza l'origen humà d'accions agressives, construint analogies i metàfores sobre les formes de comportament humà respecte l'agressió. Entra així en una etapa “clàssica”, amb instal·lacions de mitja mida i amb pressupost moderat com Constructionof the Matrix (1976) i Accident (1977).

Als anys 1980 és quan Francesc Torres produeix la major part de les seves instal·lacions. La línia temàtica de la seva obra ja no variarà. Són realistes i molt lligades a l'esfera de la consciència col·lectiva. Va refinant un llenguatge més proper al teatre, amb videoinstal·lacions que representen la guerra, la violència i la mort[10]. S'observa ja un predomini de l'espai sobre la matèria. L'espai juntament amb el temps i el vídeo són els elements fundamentals de la seva obra que s'expressen en un inici amb obres com Residual Regions (1978), Belchite/ South Bronx: A Trans-Cultural and Trans-Historical Landscape (1988) i Oscuraes la habitación donde dormimos (2007). Així mateix la crítica al feixisme també marquen molts dels seus treballs. Una preocupació de la qual neixen instal·lacions com Oikonomos (1989), Cincuenta lluvias (1991), Memorial (1992) i Crónica del extravío (1992).

El fil conductor de la seva extensa obra passa per una crítica radial al moment històric que li ha tocat viure. Un conjunt de preocupacions polítiques i socials que aborda a través de diferents mitjans d'expressió ja sigui art conceptual, videoart, performance o estètica minimalista. [11]

Aportacions en el camp del videoart i la videoinstal·lació[modifica]

Francesc Torres pioner del vídeo espanyol en els setanta, ha combinat en la seva obra una faceta clàssica amb una visió més moderna de l'art. Tot i que aborda molts dels grans temes clàssics com la vida, la mort o la història, les tècniques que usa disten molt de ser tradicionals i opta per la introducció de les noves tecnologies i tècniques com la videoinstal·lació. L'artista ho explica així: "El vídeo té una màgia tan gran en part perquè la imatge és deficient, la definició del vídeo és poca comparada amb la del cinema o la d'una diapositiva projectada. Aquesta qualitat a mig camí entre la fotografia i la fotocòpia que té el vídeo, és a dir, aquest element relacionat amb la textura, és el que a mi m'ha interessat. La imatge apareix automàticament amb una sèrie de connotacions dels mitjans de comunicació i de la televisió o amb una pàtina històrica. És com una fotografia, que és un document, i alhora et permet manipular-la i treballar-la com un dibuix o una tela".[12]

El motiu del canvi de l'escultura i l'art conceptual dels seus inicis a la instal·lació i videoinstal·lació és la necessitat que té d'explicar històries. Històries no lineals ni tradicionals, per obligar a l'espectador a descobrir el missatge per si mateix.[13] Un clar exemple és la videoinstal·lació Belchite/south Bronx (1988). Una obra complexa en què el material de vídeo, les ruïnes del poble abandonat Belchite i una part del Bronx, es reprodueix en sis canals i dotze monitors. El resultat és que l'espectador es passeja per la instal·lació com si ho fes per una ciutat fantasma.

Per Francesc Torres una videoinstal·lació és aquella que té el vídeo com a centre de gravetat de la peça. El vídeo funciona com una part del discurs total, però una part imprescindible. La seva inclusió ha de ser fonamental pel significat de l'obra juntament amb l'espai o les obres de l'espai.[14]

Cronologia de premis i beques[modifica]

1980-81 Beca artística d'investigació del National Endowment for the Arts.
1981 Primer Premi en el Lisboan International Drawing Biennale, Lisboa, Portugal.
1982-83 Beca artística d'investigació del Ministeri de Cultura de España.
1983-84 Projectes patrocinats pel New York State Council on the Arts.
1986-87 Beca artística d'investigació del DAAD Berliner Kunstlerprogramm
1988-89 Beca de producció de vídeo del National Endowment for the Arts, Media Arts.
1992 Premi Nacional de Belles Arts, Millor exposició 1991, Generalitat de Catalunya, Espanya.
1992-93 Beca de la commisión de Montage 93: International Festival of the Image, Rochester, Nueva York.
1993-94 Beca artística d'investigació del National Endowment for the Arts.
2009 Premi Nacional d'Arts Visuals

Cronologia d'exposicions individuals[modifica]

2011

Francesc Torres - The Twentieth Century In Colours. Raiña Lupa, Barcelona.

Memória Fragmentada. CCCB - Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Barcelona.

2009

Oscura es la habitación donde dormimos. Francesc Torres. ARTIUM, Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo, Vitoria-Gasteiz.

2008

Francesc Torres. Da capo. Museu d'Art Contemporani de Barcelona - MACBA, Barcelona.

2007

Francesc Torres. Dark ist the Room We Sleep. ICP - International Center of Photography, Nueva York.

2001

El Soliloquio de la Felicidad. Sala Metrònom, Barcelona, España.

2000

Circuitos Cerrados. Fundación Telefónica, Madrid, España.

Perder la Cabeza. Tecla Sala, l'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, España.

Francesc Torres. Center for Performing and Fine Arts, Indiana State University, Terre Haute, IN.

1999

El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella. Universidad de Salamanca, Salamanca, España.

1998

The Repository of Absent Flesh. MIT List Visual Arts Center, Cambridge.

The History of Western Political Thought from the American Revolution to the Fall of the Berlin Wall. Sala Municipal d'Exposicions Fidel Aguilar, Girona, España; Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Girona, España.

El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella. Galería Elba Benítez, Madrid, España.

The Praise of Folly. Galería Camargo Vilaça, São Paulo, Brasil.

1997

Plus Ultra, Música per a Camaleóns. Canal 33, Televisión de Cataluña, Barcelona, España.

1996

Francesc Torres, A-B. IVAM Centre Julio González, Valencia, España.

(A) Historical Prologue to the Burning of Life, Galerie Rudolfinum, Praga, República Checa.

1995

Gallery 21, San Petersburgo, Rusia.

1994

Too Late for Goya: Works by Francesc Torres, Museo de Arte Contemporáneo, México City, México.

Da Capo, Galería Elba Benítez, Madrid, España.

1993

The Dictatorship of Swiftness, re-installation from the permanent collection. Museum of Contemporary Art, San Diego, California.

Silk stockings, Kijkhuis, La Haya, Holanda.

Too late for Goya. MemorialArtGallery, University of Rochester, Rochester, Nueva York.

Too late for Goya: works by Francesc Torres. ArizonaStateUniversityArt Museum, Tempe, Arizona.

1992

Memorial. HirshhornMuseum and Sculpture Garden, Smithsonian Institute, Washington, D.C.

Crónica del extravío. Galería Elba Benítez, Madrid, España; Church of San Luis de los Franceses, Sevilla; The Bohen Foundation, Nueva York; Instituto de Cooperación Iberoamericana, Buenos Aires, Argentina.

1991

La Cabeza del Dragón/The Head of the Dragon (retrospective). Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, España.

El carro de Fenc/The hay wain. Centre d'Art Santa Mònica, Barcelona; Galeria Alfons Alcolea, Barcelona.

1990

Belchite/South Brons. Knight Gallery, Spirit Square Center for the Arts, Charlotte, Carolina del Norte.

Belchite/South Bronx. Walter Philips Gallery, The BanffCenter, Banff, Alberta, Canadá.

Plus Ultra. Círculo de Bellas Artes de Madrid, España.

Dromos Indiana (single-channel). ARCO, Madrid, España; Wexner Center for the Visual Arts; The Ohio State University, Columbus, Ohio; y el Pacific Film Archives, University Museum, Berkeley, California.

Belchite/South Bronx y Plus Ultra. College of the Arts, The OhioStateUniversity, Columbus, Ohio.

Destiny, Entropy and Junk. Capp Street Project, San Francisco. CABiógrafo, Santiago, Chile.

The Thinking Eye. InternationalCenter for Photography, Nueva York.

1989

Belchite/South Bronx. ContemporaryArtsCenter, Cincinnati, Ohio.

The Assyrian paradigm for Indiana. HerronCenter for Contemporary Art, Indianapolis.

Dromos Indiana. IndianaStateMuseum, Indianápolis.

1988

Belchite/South Bronx. FineArtsCenter, University of Massachusetts, Amherst, Massachusetts.

Belchite/ South Bronx.The Museum of Modern Art, Nueva York

Name Any City. The QueensMuseumLong IslandCity, Nueva York.

Plus Ultra. Kunstforum, Nationalgalerie, West Berlin.

1987

The dictatorship of swiftness. Long Beach Museum of Art, Long Beach, California.

1986

The Dictatorship of Swiftness. La JollaMuseum of Contemporary Art, La Jolla, California

1985

Tough Limo. Museum of Art, Carnegie Institute, Pittsburgh, Pennsylvania.

Paths of Glory. FineArtsCenter, State University of New York at Stony Brook, Nueva York.

Drawings. PPOW Gallery, Nueva York.

1984

Tough Limo. Washington Project for the Arts (W.P.A.), Washington, D.C.

Warriors Have Funny Heads. Damon Brandt Gallery, Nueva York

When Boys Play Rough... Electronic Billboard at Times Square, Nueva York.

Some Machines Work Better Than Others. Metrónom, Barcelona, España.

1983

Tough Limo. Anderson Gallery, Virginia Commonwealth University, Richmond, Virginia.

Masters of Contemporary Drawings: Francesc Torres. Anderson Gallery, Virginia Commonwealth University, Richmond, Virginia.

1982

Drawings. EliseMeyerGallery, Nueva York.

Field of Action. HerbertF.JohnsonMuseum of Art, CornellUniversity, Ithaca, Nueva York.

Airstrip. HartfordSchool of Art, University of Hartford, Hartford, Connecticut.

1981

The Head of the Dragon. WhitneyMuseum of American Art, Nueva York.

1980

Rock-Solid-Thin-Air. The Planetarium at the Hudson RiverMuseum, yonkers, Nueva York.

Seen elsewhere.Watson Gallery, Wheaton Collage, Norton, Massachusetts.

The assyrian paradigm. Williams Collage Museum of Art, Williamstown, Massachusetts.

Residual Regions. Los Angeles Institute of Contemporary Art, Los Angeles, California.

Running Speech. EliseMeyerGallery, Nueva York.

1979

Look, Look, Look at it! Autonomous University of Barcelona, España.

Aquesta és una instal·lació que té per títol…/This is an installation that has a s a title… Fundació Joan Miró, Barcelona España.

John Doesn't Know What Paul Does. The EversonMuseum, Syracuse, Nueva York.

1978

Profane History. Tot Art, Spanish Television, Barcelona, España.

Three Books. Franklin Furnace, Nueva York.

Residual Relions. WhitneyMuseum of American Art, Nueva York.

1977

Behavioral works. Channel C Manhattan Cable TV, Nueva York.

Repetition of the novelty. PS 1, Long IslandCity, Nueva York.

CEAC, Toronto, Canadá.

Accident. 112 Greene Streer Gallery, Nueva York.

Scenography of Labor, in an abandoned textile factory. Galería Tres, Sabadell, España.

1976

Synchronic Attempts. 112 Greene Street Gallery, Nueva York.

Installation Piece. Galerie St. Petri, Lund, Suecia; Galeria Akumulatory 2, Poznan, Polonia.

I.C.A., Friedrichsfehn, Alemania.

Kleine Galerie, Oldenburg, Alemania.

La Casa de Tothom (es crema)/Everybody's House (is burning). Galeria “G”, Barcelona, España.

1975

Almost Like Sleeping. Artists Space, Nueva York.

Personal Intersections. 112 Greene Street Gallery, Nueva York.

1974

Galería Redor, Madrid, España.

Behaving. Vehicule Art Inc., Montreal, Canadá.

1973

Two Exercises. Illinois Center, Chicago.

Elemental considerations. FrancisParkerSchool, Chicago.

Two hundred steps. EvanstonArtsCenter, Evanston, Illinois.

Cronologia d'exposicions col·lectives[modifica]

2012

Montaje de Atracciones - Tirar del Hilo - Colección Artium. Artium, Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo, Vitoria-Gasteiz.

Beyond Corrupted Eye. Akumulatory 2 Gallery, 1972–1990, Zacheta - National Gallery of Art, Varsovia.

Gráfica Y Dibujo Contemporáneos. Galería Vértice, Oviedo.

Collection V. Ca2m Fund Selection - CA2M - Centro de Arte Dos de Mayo, Móstoles.

2011

Selecciones de la Colección del Museo Guggenheim Bilbao II. Museo Guggenheim de Arte Moderno y Contemporáneo, Bilbao.

Cambio de paradigma - Colección Serralves años 60-70. Musac - Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León, Léon.

Remembering 9/11. ICP - International Center of Photography, Nueva York.

Sistemas, Acciones y Procesos. 1965-1975. Fundación PROA, Buenos Aires.

Ejercicios de memoria. Centre d'Art la Panera, Lleida.

2010

Raíña Lupa París 1994 / Barcelona 2010. Raiña Lupa, Barcelona.

La Sombra del Habla. Coleccion MACBA - National Museum of Contemporary Art Korea, Gwacheon.

Ars Itineris - El viaje en el arte contemporáneo. Museo de Navarra, Pamplona.

Del Ojo Que Se Resguarda En Los Mares. Raiña Lupa, Barcelona.

2009

Earth. OTR espacio de arte, Madrid.

Tiempo como materia. Colección MACBA. Nuevas incorporaciones. Museu d'Art Contemporani de Barcelona - MACBA, Barcelona.

imaginar_historiar. CA2M - Centro de Arte Dos de Mayo, Móstoles.

Narraciones sobre Arquitectura. DA2 - Domus Artium 2002, Salamanca.

2008

Aldrich Museum Benefit. The Aldrich Contemporary Art Museum, Ridgefield.

Der diskrete Charme der Technologie. Kunst in Spanien. ZKM | Zentrum für Kunst und Medientechnologie Karlsruhe, Karlsruhe.

España 1957-2007. L'arte spagnola da Picasso, Mirò e Tápies ai nostri giorni. Palazzo Sant'Elia, Palermo.

The discrete charm of technology. Arts in Spain. Begin Date. Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo MEIAC, Badajoz.

Mixed Emotions. Apuntes para una colección del siglo XXI. DA2 - Domus Artium 2002, Salamanca.

2007

MACBA im Frankfurter Kunstverein. Frankfurter Kunstverein, Frankfurt/Main.

2006

Ayermanana. UCLM - Facultad de Bellas Artes de Cuenca, Cuenca

A Absurdo e a Arte Contemporanea. A Chocolataría, Santiago de Compostela.

Salvador Dalí and a Century of Art from Spain - Picasso to Plensa. Salvador Dalí Museum, St. Petersburg.

Catarsis - Rituales de purificación - La Colección V. Artium, Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo, Vitoria-Gasteiz .

2005

El Arte Sucede - Origen de las prácticas conceptuales en España (1965-1980). Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.

La Colección MACBA. Museu d'Art Contemporani de Barcelona - MACBA, Barcelona.

Desacuerdos. Museu d'Art Contemporani de Barcelona - MACBA, Barcelona.

2004

Figuração e Desfiguração – Inventário de gestos, narrativas e retratos na Colecção da Fundação de Serralves. Museu Grão Vasco, Viseu Across Borders - Bryce Wolkowitz Gallery, Nueva York.

2003

... Comme une image. Crac Alsace, Altkirch.

2002

Desesculturas. Castillo de Santa Barbara, Alicante. Fundación Eduardo Capa, Alicante.

2001

Garaje. Imágenes del automóvil en la pintura española del siglo XX. CGAC - Centro Galego de Arte Contemporánea, Santiago de Compostela.

2000

Faith: The Impact of Judeo Christian Religion on Art at the Millinium. The Aldrich Contemporary Art Museum, Ridgefield.

1999

The Mix - Permanent Collection and Loans. ASU Art Museum - Arizona State University Art Museum, Tempe.

1997

Dis/Functional. ASU Art Museum - Arizona State University Art Museum, Tempe.

1995

Art and electronics. Hong Kong Arts Center Hong Kong, China.

1993

The Whitney Biennial. WhitneyMuseum of American Art, Nueva York.

World Wide Video Festival. Kijkhuis, La Haya, Holanda.

Montage 93. Rochester, Nueva York.

1993 Whitney Bienal en Seúl. Nacional Museum of Contemporary Art, Seúl, Corea del Sur.

1992

Bienal de la imagen en movimiento. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.

1991

The Whitney Biennial. WhitneyMuseum of American Art, Nueva York.

1990

Bienal de la imagen en movimiento. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, España.

1989

The Whitney Biennial. WhitneyMuseum of American Art, Nueva York.

The Whitney Biennial Film/Video Exhibition. Instituto de Estudios Norteamericanos, Barcelona; National Gallery, Ottawa, Ontario, Canadá; University of North Carolina, Greensboro, Carolina del Norte; Cornell University, Ithaca, Nueva York; Museum of Art, University of Georgia, Atenas, Georgia; Vancouver Art Gallery, Vancouver, Canadá.

Internationale Filmfestspiele, VideoFest '89. Medien Operative, West Berlin.

Japan '89 Video and Television Festival. Spiral Hall, Tokio, Japón.

1988

Fukui International Video Biennale, Fukui, Japón.

American Film Institute Video Festival, Los Angeles.

Montbeliard Video Festival, Montbeliard, Francia.

The Bonn Videonnale, Bonn, Alemania.

1987

Japan '87 Video and Televison Festival. Spiral Hall, Tokio, Japón.

1986

II International Video Festival. Fine Arts Circle, Madrid, España.

1985

Biennale des friedens. Kunstverein and Kunsthaus, Hamburgo, Alemania.

1984

Montbeliard Video Festival, Montbeliard, Francia.

Locarno Video Festival, Locarno, Suiza.

San Sebastián Internacional Film Festival. Video Section, Donostia-San Sebastián.

1981

Lisbon International Drawing Biennale (LIS '81), Lisboa, Portugal.

1975

Rencontre Internationale Ouverte de Video. Espace Pierre Cardin, París.

Third international Open Encounter on Video. Galeria Civica d'Arte Moderna, Ferrara, Italia.

Biennale de Paris. Musée d'Art Moderne, París.

1974

Prospective '74. Museu de Arte Contemporanea, Sao Paulo, Brasil ; Galerie des Locataires, Nueva York; 112 Greene Street Gallery, Nueva York.

1968

Biennale de Bordeaux, Francia.

Festival de Niza, Francia.

Referències[modifica]

  1. «El MACBA recoge en una retrospectiva el lenguaje de la instalación de Francesc Torres». Diari.
  2. «MACBA. Exposició Francesc Torres».
  3. «CCCB».
  4. 4,0 4,1 4,2 «Gran Enciclopèdia Catalana».
  5. Baigori, Pagès i San Cornelio, Laura, Ruth i Gemma. Vídeo de Creació. 2013. Barcelona: Eureca Media, p. 23-24. 
  6. 6,0 6,1 «Artium».
  7. «macba».
  8. «Biografia Francesc Torres Macba».
  9. Parcerisas, Pilar. Conceptualismos poéticos, políticos y periféricos. Ediciones AKAL, p. 276-278. 
  10. «Macba. Da capo».
  11. «Artium book».
  12. «"Francesc Torres, format americà"». Barcelona Cultura. Número 27, pàg. 12-21..
  13. «Biblioteca Artium. Francesc Torres».
  14. «"Francesc Torres. Arte es lo que hago, pero no en lo que pienso"». Lápiz número 77.

Enllaços externs[modifica]