Burgos

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per a altres significats, vegeu «Burgos (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaBurgos
Bandera de Burgos Escut de Burgos
Escut de Burgos
Ciudad de Burgos.jpg

Localització
Burgos Capital - Mapa municipal.svg
42° 20′ 27″ N, 3° 41′ 59″ O / 42.340833333333°N,3.6997222222222°O / 42.340833333333; -3.6997222222222
EstatEspanya
AutonomiaCastella i Lleó
Provínciaprovíncia de Burgos
Capital de
Població
Total 175.623 (2017)
• Densitat 1.640,11 hab/km²
Geografia
Superfície 107,08 km²
Altitud 859 m
Limita amb
Història
Fundador Diego Rodríguez Porcelos Tradueix
Organització política
• Alcalde Javier Lacalle Tradueix (2011)
Identificador descriptiu
Codi postal 09001–09007
Zona horària UTC+01:00
Prefix telefònic 947
Codi de municipi INE 09059
Altres
Agermanament amb

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Burgos, tradicionalment catalanitzat com a Burchs,[1] és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella. Des de 1983 pertany a la comunitat autònoma de Castella i Lleó. És un nus ferroviari i de carreteres i és seu de l'Audiència Territorial de Castella i Lleó.

Burgos, bressol de Castella, compta amb un ampli conjunt monumental, on destaca la catedral de santa Maria, exponent de l'arquitectura gòtica declarada patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, estès al centre històric el 2014,[2] el monestir de Santa María de Las Huelgas i la cartoixa de Miraflores. A més, la ciutat és travessada pel camí de Santiago, un altre patrimoni de la Humanitat[3] i es troba a menys de 15 km del jaciment arqueològic d'Atapuerca, també sota la protecció de la UNESCO des de l'any 2000.[4]

La ciutat és travessada pel riu Arlanzón, que divideix la ciutat en dues parts enllaçades per nombrosos ponts: la ciutat vella, sobre la riba occidental, i la part més moderna, sobre la riba oriental. La seva posició aïllada sobre un altiplà a prop de 900 metres d'altitud l'exposa sovint als rigorosos vents freds. Té un clima extrem d'hiverns freds i llargs i estius calorosos (nou mesos d'hivern, tres mesos d'estiu), i una pluviositat al voltant dels 560 mm l'any. L'any 2017 tenia una població de 175.623 habitants.

Toponímia[modifica]

Hi ha diferents teories sobre l'origen del topònim Burgos. D'una banda, es creu que pot provenir del baix llatí burgus, que al seu torn venia del grec Πύργος pyrgos, que significa «torre», i que faria referència a les torres de vigilància edificades sobre el turó del castell. També pot provenir del germànic Berg («mont» o «muntanya»), o bé de burgo, que volia dir castell i que després va passar a ser sinònim de "ciutat", i que és molt comú als topònims europeus i a Castella.[5] Conseqüentment, Vegecio indica que bergus i burgus signifiquen castell petit. Guadix afegeix que en àrab, burgo vol dir casa de palla i que podria haver arribat a Burgos a través dels gots: la paraula goda baurgs vol dir "població fortificada".[6]

Segons el Real Despacho de Armas de la Diputació Provincial de Burgos, expedit el 24 de setembre de 1877 per Luis Vilar y Pascual, sosté que:

« El nom de Burgo significa cases al costat del riu, i Burgos, diferents cases o petites poblacions escampades pel territori, que es van unir formant una ciutat.[7] »

Història[modifica]

Existeixen rastres de presència humana sobre el pujol del castell que domina la ciutat al període del neolític (4500 aC) i en la primera Edat del Ferro (850 aC).

Tanmateix, la ciutat de Burgos té origen militar, ja que és fundada com a tal pel comte castellà Diego Rodriguez Porcelos l'any 884 quan Alfons III d'Astúries, intentant frenar els atacs musulmans, va ordenar al comte Diego Rodriguez crear una ciutat sobre les vores de l'Arlanzón.[8]

Burgos, va ser poblada per disposició reial i sotmesa directament a l'autoritat dels reis de Lleó. Cap al 930, es convertia en capital del comtat de Castella, i durant el regnat de Ferran I de Castella, el Magne (mort el 1065), esdevingué la capital del regne de Castella i Lleó, fins a l'any 1087, que fou substituïda per Toledo, títol que a la vegada va cedir a Valladolid el 1492 en el moment de la caiguda de Granada.

Va ser proclamada seu episcopal el 1074, després elevada al rang d'arquebisbat el 1574.

A l'oblit polític va correspondre el dinamisme comercial i artístic. La ciutat centralitzava la llana. Durant els segles XIV i XV es desenvolupà extraordinàriament, mercès a la centralització de la llana dels grans criadors de la meseta castellana, la qual era expedida cap a Flandes a través dels ports cantàbrics. La relació amb Bilbao, port d'embarcament principal, fou tibant, a causa de l'intent de Burgos de controlar la flota biscaïna, i s'agreujà quan aquesta obtingué dels Reis Catòlics un consolat el 1494. El 1499, però, arribaren a un acord, pel qual Burgos conservava el monopoli del comerç llaner i Bilbao el de les exportacions de ferro.

És també l'època en què arquitectes i escultors vinguts sobretot del Nord posen la ciutat en la moda del gòtic. Burgos esdevé la capital d'aquest art a Espanya amb realitzacions destacables com:

Façana de la catedral de Burgos

També hi ha edificis civils interessants, com:

D'estil renaixentista i del s. XVI:

Dels seus museus i arxius són cabdals:

  • el Museo Arqueológico, amb el frontal romànic d'esmalt de Silos
  • la Biblioteca Provincial
  • l'arxiu de la catedral.

Al final del segle XVI, s'entra en el declivi de la meseta i de la prosperitat burgalesa. Burgos inicià la decadència, a conseqüència de la crisi econòmica provocada pel trencament de l'eix comercial Medina del Campo - Anvers. El 1833, esdevé capital de la seva província.

Durant la guerra civil (1936-1939), s'hi constituí el 23 de juliol de 1936 la Junta de Defensa Nacional[9] (dit Govern de Burgos), on Francisco Franco fou proclamat generalíssim dels exèrcits del nou estat espanyol l'1 d'octubre de 1936,[10] i la ciutat esdevingué la seu del govern sublevat fins a la presa de Madrid el 1939.

El desembre de 2018 es va liberalitzar l'autopista AP-1, amb importants conseqüències per a la regió.[11]

Burgos i els pelegrins[modifica]

Sobre el Camí de Sant Jaume.[12] Es ve d'Atapuerca, i el pròxim poble és Rabé de las Calzadas, sent la cinquena parada de la Guia del Pelegrí.

Fins a principis del segle XIII, s'entrava a Burgos per la porta Gamonal al nord-oest de la ciutat, sent la ciutat una senzilla etapa. A partir de 1221, els pelegrins passaven al costat de la catedral i els seus treballs. Al segle XV ja podien veure de lluny les dues fletxes de la catedral. La ciutat comptava amb més de trenta hospitals per als pelegrins, entre els quals l'hospital San Juan Evangelista i l'Hospital del Rey.

Fills il·lustres[modifica]

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 José María Peña San Martín UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Jose María Peña San Martín AP-PDP-UL 28/05/1983
1987 - 1991 Jose María Peña San Martín Aliança Popular 30/06/1987
1991 - 1995 Jose María Peña San Martín (fins a 1992)
Valentín Niño Aragón
PP 15/06/1991
1995 - 1999 Valentín Niño Aragón PP 17/06/1995
1999 - 2003 Ángel Olivares Ramírez PSOE 03/07/1999
2003 - 2007 Juan Carlos Aparicio Pérez PP 14/06/2003
2007 - 2011 Juan Carlos Aparicio Pérez PP 16/06/2007
2011 - 2015 Francisco Javier Lacalle Lacalle PP 11/06/2011
Des del 2015 Francisco Javier Lacalle Lacalle PP 13/06/2015

Referències[modifica]

  1. Boades, Bernardo. Libre de feyts d'armes de Catalunya. Editorial Barcino, 1948, p. Volum 5, p.192. 
  2. «Burgos Cathedral». World Heritage, 2010.
  3. «Route of Santiago de Compostela» (en anglès). World Heritage, 2010.
  4. «Archaeological Site of Atapuerca» (en anglès). World Heritage.
  5. Sergio Zamora. «El origen del español». El Castellano, 1999. [Consulta: septiembre 2010].
  6. Wright, Joseph, 1892, A Primer of the Gothic Language, glossary & section 182.
  7. Memoria de la labor desarrollada por la Excma. Diputación Provincial de Burgos en el ejercicio 1950, página 18. Imprenta Provincial. Burgos.
  8. Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla, 711-1038 (en castellà). vol.1. Marcial Pons Historia, 2005, p. 178. ISBN 8495379945. 
  9. Sánchez Cervelló, Josep. El pacte de la no-intervenció: La internacionalització de la Guerra Civil espanyola. PUBLICACIONS UNIVERSITAT ROVIRA i VIRGILI, 2009, p. 116. ISBN 8484241602. 
  10. Infante Miguel-Motta, Javier. Por el imperio hacia Dios bajo el mando del Caudillo (en castellà). Ediciones Universidad de Salamanca, 2014, p. 474. 
  11. «La liberalización de la AP-1, un anuncio muy esperado». Diario de Burgos, 18-06-2018 [Consulta: 1r desembre 2018].
  12. Torres Fontes, Juan. Homenaje al profesor Juan Torres Fontes (en castellà). vol.1. EDITUM, 1987, p. 738. ISBN 8476840535. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Burgos Modifica l'enllaç a Wikidata