Medina del Campo

Medina del Campo

Escut d'armes
Tipus	municipi d'Espanya
Lloc
41° 18′ 31″ N, 4° 54′ 54″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Castella i Lleó
Província	província de Valladolid
Capital de	District judiciaire de Medina del Campo (fr)
Capital	Medina del Campo
Conté la subdivisió	Medina del Campo Rodilana (en)
Població humana
Població	20.215 (2025) (131,89 hab./km²)
Geografia
Part de	Mancomunidad «Tierras de Medina» Mancomunidad «Tierras del Adaja»
Superfície	153,27 km²
Altitud	720 m
Limita amb	Rueda San Vicente del Palacio Ramiro Rubí de Bracamonte Velascálvaro El Campillo Moraleja de las Panaderas Pozaldez Pozal de Gallinas La Seca Ventosa de la Cuesta Villaverde de Medina
Organització política
• Alcaldessa	María Teresa López Martín
Identificadors descriptius
Codi postal	47400
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Codi INE	47085
Altres
Agermanament amb	Segòvia Zug Montmorillon (1994–)
Lloc web	ayto-medinadelcampo.es…

Medina del Campo, població castellana d'origen preromà, a la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya. Cap de la comarca de Tierras de Medina, amb aproximadament 30 municipis.

Situació, demografia i economia

És al sud-oest de la província de Valladolid, a 45 kilòmetres de la capital. Medina del Campo es troba a 721 metres sobre el nivell del mar, a la vora del riu Zapardiel i el seu terme municipal ocupa 153 km².

Evolució demogràfica

Evolució demogràfica de Medina del Campo
Any	1504	1530	1561	1596	1631	1648	1674	1752	1787	1848	1861	1880	1900	1910	1920
Població	50.000	20.500	16.800	9.959	5.500	3.000	4.350	5.050	3.454	780	1.500	2.950	3.971	8.854	10.401
Any	1930	1940	1950	1960	1970	1980	1985	1991	1995	1996	1998	1999	2000	2001	2002
Població	12.295	13.007	14.288	13.007	14.327	16.518	19.912	20.006	20.139	20.174	20.023	20.023	20.047	20.029	20.102
Any	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2012
Població	20.046	20.505	20.683	20.767	20.832	21.256	21.540	21.594

Les activitats econòmiques més destacables són l'agricultura, la indústria del moble i el comerç. En aquest últim apartat, cal destacar la particularitat històrica que el comerç tanca els dijous i obre els diumenges al matí per a així donar servei als habitants de la comarca. També cal destacar el tradicional mercat de bestiars que se celebra els diumenges.

Història

Aquesta vila va tenir una important rellevància a la baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna, constituint una de les majors i més importants ciutats dels regnes hispànics, amb motiu de les seves fires (amb presència de mercaders dels importants centres europeus)i de constituir un dels llocs habituals de la presència de la cort de la corona de Castella. El moment més àlgid de la seva esplendor va tenir lloc sota el senyoriu de la vila d'en Ferran d'Antequera (Ferran I d'Aragó) i Isabel I de Castella (dels quals a la Col·legiata de San Antolin s'hi guarda el seu penó) quan, fins i tot, va assolir una població doble de l'actual, població elevada en l'època. Cal destacar que en el palau reial situat a la plaça major de la vila, hi van néixer fins a tres reis de la corona catalano-aragonesa: Ferran I (1412-1416) i els seus fills Alfons IV el Magnànim (1416-1458) i Joan II el "sense fe" (1458-1479). La riquesa de Medina del Campo i les seves fires va ser fonamental per a les maniobres polítiques que van conduir Ferran I a ser elegit rei a Casp.

Clima, vegetació i fauna

De clima mediterrani continentalitzat, amb una temperatura mitjana anual d'11,6 °C i una oscil·lació anual de 18,4 °C, és sec (392 mm/m² a l'any de precipitació) amb hiverns llargs i freds i estius curts i calorosos. El paisatge de la comarca de Medina del Campo està dominat per les suaus ondulacions en les quals se situen els cultius de cereal i les pinedes amb alguns rierols d'escàs o nul cabal, com el riu Zapardiel, que creua la ciutat. La vegetació silvestre sobreviu en zones ermes, llindars i cunetes, amb un curt cicle vital, destinat a produir un gran nombre de llavors; per això, en els mesos de primavera, els camps gaudeixen d'una fugaç explosió de colors, que a l'estiu es torna grogosa palla.

La comarca acull nombrosos animals de petita grandària: gran varietat d'insectes, rèptils, petits rosegadors, llebres, guineus, perdius, cigonyes i les escasses però benvolgudes avitardes. Ocasionalment, a la zona, es troben llops de pas. Esquitxant el paisatge, des de tardor, apareixen petits estanys que, si bé, poden semblar de grandària insignificant, són fonamentals per a la vida silvestre i per a la ramaderia extensiva. Alguns d'aquests petits estanys arriben a convertir-se en llocs d'hivernada d'aus migratòries com gansos, grulles i altres aus aquàtiques.