Medina del Campo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Medina del Campo
Bandera de Medina del Campo Escut de Medina del Campo
(bandera) (escut)
Localització
Localització de l'Estat espanyolLocalització de la Província de Valladolid
Localització de Medina del Campo
Municipi de Castella i Lleó
Vista Panoràmica del Castell de La Mota
Vista Panoràmica del Castell de La Mota
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
Espanya
Castella i Lleó Castella i Lleó
Província de Valladolid
Tierra de Medina
Gentilici medinense
Superfície 153,27 km²
Altitud 721 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
21.556 hab.
140,64 hab/km²
Coordenades 41° 18′ N, 4° 55′ O / 41.300°N,4.917°O / 41.300; -4.917Coord.: 41° 18′ N, 4° 55′ O / 41.300°N,4.917°O / 41.300; -4.917
Dirigents:
• Alcalde:

Crescencio Martín Pascual(PP)
Codi postal 47400
Web

Medina del Campo, població castellana d'origen preromà, a la província de Valladolid, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó, Espanya. Cap de la comarca de Tierras de Medina, amb aproximadament 30 municipis.

Situació, demografia i economia[modifica | modifica el codi]

És al sud-oest de la província de Valladolid, a 45 kilòmetres de la capital. Medina del Campo es troba a 721 metres sobre el nivell del mar, a la vora del riu Zapardiel i el seu terme municipal ocupa 153 km².

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Medina del Campo
Any 1504 1530 1561 1596 1631 1648 1674 1752 1787 1848 1861 1880 1900 1910 1920
Població 50.000 20.500 16.800 9.959 5.500 3.000 4.350 5.050 3.454 780 1.500 2.950 3.971 8.854 10.401
Any 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1985 1991 1995 1996 1998 1999 2000 2001 2002
Població 12.295 13.007 14.288 13.007 14.327 16.518 19.912 20.006 20.139 20.174 20.023 20.023 20.047 20.029 20.102
Any 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2012
Població 20.046 20.505 20.683 20.767 20.832 21.256 21.540 21.594

Les activitats econòmiques més destacables són l'agricultura, la indústria del moble i el comerç. En aquest últim apartat, cal destacar la particularitat històrica que el comerç tanca els dijous i obre els diumenges al matí per a així donar servei als habitants de la comarca. També cal destacar el tradicional mercat de bestiars que se celebra els diumenges.

Història[modifica | modifica el codi]

Aquesta vila va tenir una important rellevància a la baixa edat mitjana i principis de l'edat moderna, constuint una de les majors i més importants ciutats dels regnes hispànics, amb motiu de les seves fires (amb presència de mercaders dels importants centres europeus)i de constituir un dels llocs habituals de la presència de la cort de la corona de Castella. El moment més àlgid de la seva esplendor va tenir lloc sota el senyoriu de la vila d'en Ferran d'Antequera (Ferran I d'Aragó) i Isabel I de Castella quan, fins i tot, va assolir una població doble de l'actual, població elevada en l'època.

Clima, vegetació i fauna[modifica | modifica el codi]

De clima mediterrani continentalitzat, amb una temperatura mitjana anual d'11,6°C i una oscil·lació anual de 18,4°C, és sec (392 mm/m² a l'any de precipitació) amb hiverns llargs i freds i estius curts i calorosos. El paisatge de la comarca de Medina del Campo està dominat per les suaus ondulacions en les quals se situen els cultius de cereal i les pinedes amb alguns rierols d'escàs o nul cabal, com el riu Zapardiel, que creua la ciutat. La vegetació silvestre sobreviu en zones ermes, llindars i cunetes, amb un curt cicle vital, destinat a produir un gran nombre de llavors; per això, en els mesos de primavera, els camps gaudeixen d'una fugaç explosió de colors, que a l'estiu es torna grogosa palla.

La comarca acull nombrosos animals de petita grandària: gran varietat d'insectes, rèptils, petits rosegadors, llebres, guineus, perdius, cigonyes i les escasses però benvolgudes avitardes. Ocasionalment, a la zona, es troben llops de pas. Esquitxant el paisatge, des de tardor, apareixen petits estanys que, si bé, poden semblar de grandària insignificant, són fonamentals per a la vida silvestre i per a la ramaderia extensiva. Alguns d'aquests petits estanys arriben a convertir-se en llocs d'hivernada d'aus migratòries com gansos, grulles i altres aus aquàtiques.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].