1861
| Tipus | any civil i any comú començat en dimarts  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1861 (mdccclxi) |
| Islàmic | 1278 – 1279 |
| Xinès | 4557 – 4558 |
| Hebreu | 5621 – 5622 |
| Calendaris hindús | 1916 – 1917 (Vikram Samvat) 1783 – 1784 (Shaka Samvat) 4962 – 4963 (Kali Yuga) |
| Persa | 1239 – 1240 |
| Armeni | 1310 |
| Rúnic | 2111 |
| Ab urbe condita | 2614 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1830 1840 1850 - 1860 - 1870 1880 1890 | |
| Anys | |
| 1858 1859 1860 - 1861 - 1862 1863 1864 | |
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 31 de març - Fundació de l'Orfeó Lleidatà.[1]
- Resta del món
- 12 i 13 d'abril - Batalla de Fort Sumter en el si de la Guerra Civil dels Estats Units.
- 17 de març - Víctor Manuel II es proclama rei d'Itàlia.
- 14 de maig - Cau un meteorit a Canyelles.[2]
- Establiment a l'Equador d'una breu dictadura teocràtica
- Invenció del pedal, bàsic per a la bicicleta.[3]
- Emancipació dels serfs a l'Imperi Rus[4]
- Comença a publicar-se L'Osservatore Romano, diari de Ciutat del Vaticà.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 5 de febrer, Prats de Lluçanès, Osonaː Maria Trulls i Algué, pensadora i escriptora catalana (m. 1933).[5]
- 25 de febrer, Barcelona: Santiago Rusiñol i Prats, un dels líders del modernisme català.[6]
- 28 de febrer, Barcelona: Clotilde Cerdà i Bosch, arpista, compositora, activista per millorar les condicions de les dones (m. 1926).[7]
- 8 d'abril, València: Vicent Peydró i Díez, compositor valencià de sarsuela (m. 1938).
- 7 de juny, Sabadell, Antoni Cusidó i Cañellas, industrial tèxtil i regidor municipal de Sabadell.
- 10 d'agost, Llofriu, Baix Empordàː Irene Rocas i Romaguera, folklorista amateur, destacada col·laboradora del DCVB (m. 1947).[8]
- 28 de novembre, El Pla del Penedès: Dolors Prats i Respall, mestra i pintora (m.1934).[9]
- 1 de desembre, Barcelona: Guillem August Tell i Lafont, advocat, notari i poeta; Mestre en Gai Saber el 1900 (m. 1929)
- Resta del món
- 6 de gener, Gant, Bèlgica: Victor Horta, arquitecte belga (m. 1947).
- 12 de febrer, Sant Petersburg: Lou Andreas-Salomé, dona de lletres, escriptora i intel·lectual russa (m. 1937).[10]
- 15 de febrer, Fleurier, cantó de Neuchâtel, Suïssa: Charles Edouard Guillaume, físic suís, premi Nobel de Física el 1920 (m. 1938).
- 10 de març, First Nation (Canada): Pauline Johnson, també coneguda com a Tekahionwake escriptora iroquesa. Era filla del cabdill mohawk Teyonnhehkewea i d'una anglesa. (m. 1913).[11]
- 3 d'abril, Ponce, Puerto Rico: Ulpiano Colom y Ferrer, alcalde de Ponce durant la invasió nord-americana el 1898
- 30 d'abril, Alemanya: Heinrich Schmidt, compositor.
- 15 d'abril, Fredericton, Nova Brunswick: Bliss Carman, poeta canadenc en llengua anglesa pertanyent al postromanticisme.
- 7 de maig, Calcuta, Índia Britànica: Rabindranath Tagore, escriptor i poeta indi, premi Nobel de Literatura de 1913 (m. 1941).[12]
- 10 de maig, Peckham: George Augustus Holmes, compositor.
- 19 de maig, Melbourne: Nellie Melba, cantant d'òpera australiana (m. 1931).[13]
- 8 de juny, Cangues d'Onís, Astúries: Juan Vázquez de Mella, polític tradicionalista, escriptor i filòsof catòlic espanyol (m. 1928).[14]
- 20 de juny, Eastbourne, Anglaterra: Frederick Gowland Hopkins, bioquímic i metge anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1929 (m. 1947).[15]
- 7 de juliol, Cavendish, Vermontː Nettie Stevens, avançada genetista nord-americana, impulsora de la genètica moderna (m. 1912).[16]
- 9 d'agost, San Franciscoː Dorothea Klumpke, astrònoma estatunidenca (m. 1942).[17]
- 22 d'agost, Pequín, Xina: emperador Xianfeng, novè emperador de la dinastia Qing (n. 1831).[18]
- 30 de setembre, La Corunyaː Sofia Casanova, escriptora i periodista i primera espanyola corresponsal en un país estranger (m. 1958).[19]
- 1 d'octubre, Zemgale, Letònia: Anna Brigadere, escriptora letona (m. 1933).[20]
- 10 d'octubre, Christiania (actual Oslo), Noruega: Fridtjof Nansen, explorador noruec, Premi Nobel de la Pau de 1922 (m. 1930).
- 6 de novembre, Almonte, Ontario, Canadà: James Naismith, inventor del bàsquet (m. 1939).[21]
- 19 de desembre, Trieste: Italo Svevo, escriptor italià
- 22 de desembre, Wernigerode: Hermann Gehrmann, músic i estudiós musical.
Necrològiques[modifica]
- 2 de gener - Berlín: Frederic Guillem IV de Prússia[22]
- 6 de gener - Sant Petersburg: Andrei Óssipovitx Sikhra, compositor i guitarrista rus.
- 17 de gener - Nova York (EUA): Lola Montez, comtessa de Landsfeld, ballarina i actriu, cortesana i amant de Lluís I de Baviera (n.1821).[23]
- 22 de gener: Giovanni Battista Velluti, castrat.
- 14 d'abril - Edo (Japó): Utagawa Kuniyoshi, dissenyador de gravats i pintor japonès (n. 1798).[24]
- 6 de juny -Torí (Itàlia): Camillo Benso, di Cavour, sovint conegut simplement com a Cavour, polític italià, protagonista de la unificació italiana (n. 1810).[25]
- 29 de juny - Florènciaː Elizabeth Barret Browning, destacada poeta en anglès de l'era victoriana (n. 1806).[26]
- 22 d'agost - Jehol, Xina: emperador Xianfeng, novè emperador de la dinastia Qing (n. 1831)
- Florència: Giovanni Battista Niccolini, poeta i dramaturg italià de l'època del Risorgimento.
Referències[modifica]
- ↑ «L'Entitat. Història». Fundació Orfeó Lleidatà. Arxivat de l'original el 2018-09-04. [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ (anglès) Monica M. Grady i A. L. Graham, Catalogue of meteorites, p.127
- ↑ (anglès) Etain O'Carroll, Cycling Britain, p.34
- ↑ (anglès) Tim Chapman, Imperial Russia, 1801-1905, p.9
- ↑ Llordella, Joana «Maria Trulls, un exemple de fortalesa que la història a amagat». Setsetset, 08-03-2018. Arxivat de l'original el 2022-02-10 [Consulta: 27 abril 2022].
- ↑ Rusiñol, Santiago. Introducció de Carme Arnau. L'auca del senyor Esteve. Barcelona: Edicions 62, 1979, p. 167. ISBN 84-297-1520-4.
- ↑ Segura Soriano, Isabel. «Cerdà i filla, units en l'oblit». El País, 23-12-2015. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Mas de Cal Marxant, Llofriu». Memòria Digital de Catalunya. [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ Abellan, Judith; Alcaraz, Joan Pol; Ballester, Marina; Sellarés, Montserat «Dolors Prats de Presas (o Dolors Prats i Respall): La vida inèdita d’una mestra i pintora penedesenca del segle xx». Del Penedès, num. 35, 2019, pàg. 83-102.
- ↑ «Lou Andreas Salome». Encyclopaedia Britannica, 08-02-2020. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1913» (en anglès americà). [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Nellie Melba | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Juan Vázquez de Mella y Fanjul | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1929» (en anglès americà). [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ «Nettie Stevens» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ Reynolds, J. H. «Dorothea Klumpke Roberts» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 104, 2, 01-04-1944, pàg. 92–93. DOI: 10.1093/mnras/104.2.92b. ISSN: 0035-8711.
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ «Sofía Guadalupe Pérez Casanova». Real Academia de la Historia. [Consulta: 6 agost 2021].
- ↑ Wilson, Katharina M.; Schlueter, Paul; Schlueter, June. Women Writers of Great Britain and Europe: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2013-12-16, pàg. 54. ISBN 978-1-135-61670-0.
- ↑ «James Naismith | Canadian-American athlete and educator» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Martineau, Harriet. Biographical sketches (en anglès). Macmillan and Co., 1869, p.30.
- ↑ Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). 1a edició. Madrid: EDAF, 2014, p. 149. ISBN 9788441434400.
- ↑ «Utagawa Kuniyoshi | Japanese artist» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «CAVOUR, Camillo Benso conte di in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-07-16. [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Elizabeth Barrett Browning | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 març 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1861 |