Victor Horta
 Victor Horta |
|
|---|---|
.jpg)
Victor Horta el 1900
|
|
| Naixement | 6 de gener de 1861 Gant |
| Mort | 8 de setembre de 1947 (86 anys) Brussel·les |
| Ocupació | arquitecte i dissenyador |
| Premis | |
 |
|
Victor Horta (Gant, 6 de gener de 1861 - Brussel·les, 8 de setembre de 1947) fou un arquitecte belga,[1] considerat –conjuntament amb Henry van de Velde i Paul Hankar– el pioner del modernisme a Bèlgica.[2] Les cases principals de l'arquitecte Víctor Horta a Brussel·les estan inscrites a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Biografia[modifica | modifica el codi]
Fill d'un llenyataire, va estudiar a París i després a Brussel·les, on més tard va treballar a l'estudi d'un arquitecte de formació neoclàssica.
Entre els anys 1892 i 1893 realitza la seva primera obra innovadora: la casa Tassel, un edifici unifamiliar erigit a Brussel·les, on prescindeix del passadís i de les habitacions en fila creant espais fluids i donant un nou tractament a l'ús del ferro i del cristall, creant formes vegetals tant en elements arquitectònics (columnes), com en el mobiliari (tulipes de llums i d'altres).
Més endavant edifica la casa Solvay (1895-1900) i la seva pròpia casa, la casa Horta (1898), seguint idèntics paràmetres.
Però no solament es dedica a la construcció d'habitatges sinó que aplica el nou estil a altres edificis nascuts dels canvis socials i econòmics del segle. Així, entre 1896 i 1899, construeix la que ha estat considerada la seva obra mestra, La casa del Poble (seu del Partit Socialista Belga), i entre 1901 i 1903 els grans magatzems Innovation, ambdós edificis lamentablement desapareguts, però dels quals queden testimoniatges fotogràfics.
En el període 1927-1931, fou director de l'Acadèmia Reial de Belles Arts de Brussel·les.
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Victor Horta |
- ↑ «Victor Horta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diccionario de Arte (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.289. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1 desembre 2014].
|
||||||
