Leopold II de Bèlgica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgLeopold II de Bèlgica
LeopoldIIBelgien.jpg
 Rei dels belgues
17 de desembre de 1865 – 17 de desembre de 1909
Dades biogràfiques
Naixement 9 d'abril de 1835
Brussel·les
Mort 17 de desembre de 1909(1909-12-17) (als 74 anys)
Laken, Brussel·les
Ocupació emprenedor
Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha
Cònjuge Maria Enriqueta d'Àustria
Fills
Pares Leopold I de Bèlgica
Lluïsa d'Orleans
Premis Gran Creu de la Legió d'Honor
Cavaller de lOrde del Toisó d'Or
Order of the Black Eagle
Grand Cross of the Order of Leopold II
Grand Cross of the Order of the Crown
Knight Grand Cross of the Order of St. Olav‎
Gran Creu de Cavaller de l'orde del Sant Sepulcre
Knights Grand Cross of the Order of the Netherlands Lion
gran creu de l'Orde de la Creu del Sud
Grand Cross of the Order of Saint-Charles
Order of Saint Anna, 1st class
Order of the White Eagle

Escut d'armes de Leopold II de Bèlgica
Modifica dades a Wikidata

Leopold II de Bèlgica (Brussel·les 1835 - 1909) va ser el segon rei dels belgues, després del seu pare Leopold I de Bèlgica, entre 1865 i 1909.

Era el fill primogènit del rei Leopold I de Bèlgica i de la princesa Lluïsa d'Orleans. Era per tant nét del duc Francesc Frederic de Saxònia-Coburg Saafeld i de la princesa Augusta de Reuss per part de pare, mentre que per via materna era nét del rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies.

Família[modifica | modifica el codi]

L'any 1853 es va casar amb l'arxiduquessa Maria Enriqueta d'Àustria filla de l'arxiduc Josep Antoni d'Àustria i de la princesa Sofia de Württemberg. Era, per tant, néta de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya per via paterna i per via materna del duc Lluís de Wurttemberg i de la princesa Maria Anna Czartoryska. La parella va instal·lar-se a Brussel·les i va tenir quatre fills:

A la mort de la seva esposa Leopold tenia també dos presumptes fills d'una relació extramatrimonial amb l'artista Caroline Delacroix, Llucià (1906 - 1983) i Felip (1907 - 1914).

Regnat[modifica | modifica el codi]

La seva obra de govern es caracteritzà per la neutralitat belga al llarg de tot el seu regnat, possible gràcies al suport britànic. L'any 1876 va fundar l'Associació Internacional Africana que es va encarregar d'explotar el territori del Congo a benefici personal del rei. L'explotació del Congo, que era la seva propietat, li va permetre amassar una de les principals fortunes del món, ja que l'any 1905 el rei dels belgues tenia un patrimoni valorat en més de cinc-cents milions de pessetes de l'època fet que li valia ésser el desè home més ric del món. Però a part dels enormes beneficis l'obra de Leopold al Congo li ha valgut passar a la història per la seva nefasta gestió i els milions de víctimes de la tortura, de les males condicions de treball, de l'assassinat i de pràctiques sanguinàries per tal d'explotar al màxim el territori congolès.

L'any 1908 per pressió del Parlament decideix cedir l'enorme possessió, com un obsequi enverinat al parlament. Malgrat que ja l'any 1890 l'havia deixat en herència al poble de Bèlgica.

L'Estat Independent del Congo[modifica | modifica el codi]

Leopold II va posseir l'Estat Lliure del Congo o Estat Independent del Congo (en francès État Indépendant du Congo), l'actual República Democràtica del Congo. Durant la seva joventut, Leopold II ja havia visitat el Congo i va ser conscient de la gran quantitat de recursos naturals que hi havia a la regió. Quan va accedir al tron, va emprendre una política violenta i opressiva cap als habitants nadius, que va esclavitzar, i va arribar a causar la mort de més de quinze milions de congolesos.

La llei belga protegia els interessos del rei i es van implantar unes normes d'obediència segons les quals a qui no col·laborava gratuïtament se li amputaven les mans, i qui ja no servia per a treballar era afusellat. Aquestes polítiques van durar més de 40 anys i mai van ser castigades ni jutjades per cap òrgan de justícia internacional. Va aprofitar els diners acumulats al Congo, per fer obres megalomaniaques a Brussel·les, Oostende i altres ciutats del país.[1] No obstant, durant els últims anys del regnat de Leopold II, el poble belga rebutjava àmpliament les seves polítiques, que van ser destapades per una empresa de premsa anglesa que va aconseguir un boicot comercial de les mercaderies que originàries del Congo.


Precedit per:
Leopold I
Reis dels belgues
18651909
Succeït per:
Albert I

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Catherine, Lucas. Bouwen met zwart geld: de grootheidswaanzin van Leopold II (en neerlandès). Houtekiet, 2003, p. 175. ISBN 9789052406404.  (Construir amb diner negre: la megalomania de Leopold II)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Catherine, 2003, p. passim.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold II de Bèlgica Modifica l'enllaç a Wikidata