Albert I de Bèlgica

De Viquipèdia
Infotaula de personaAlbert I de Bèlgica
Albert I Koning der Belgen.jpg
(1915) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Albert I Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 abril 1875 Modifica el valor a Wikidata
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 febrer 1934 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Marche-les-Dames (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident Modifica el valor a Wikidata (Accident d'escalada Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCripta Reial de Laeken Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of the King of the Belgians.svg Reis dels belgues
23 desembre 1909 – 17 febrer 1934
← Leopold II de BèlgicaLeopold III de Bèlgica →
Senador de dret
13 novembre 1906 – 23 desembre 1909 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióentomòleg, polític, militar, alpinista, escalador en roca Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit belga Modifica el valor a Wikidata
Rang militarMariscal de Camp
tinent general Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Esportalpinisme Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1918batalla del Leie Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep de Saxònia-Coburg i Gotha
Duke of Saxony (en) Tradueix
Reis dels belgues
Prince of Belgium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DinastiaCasa de Saxònia-Coburg i Gotha i House of Belgium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElisabet de Baviera
FillsLeopold III
Carles de Bèlgica
Maria Josep de Bèlgica
ParesFelip de Bèlgica
Maria de Hohenzollern-Sigmaringen
GermansBaudouin de Belgique, Joséphine de Belgique, Josepa de Bèlgica i Henriette de Belgique Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Signature - Albert Ier - Roi des Belges (1926).svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of the King of the Belgians (1921-2019).svg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0454365 Musicbrainz: 31964109-e95d-4190-9c34-34e57090cc41 Find a Grave: 5355 Modifica el valor a Wikidata

Albert I de Bèlgica (Brussel·les, 1874 - Marche-les-Dames, 1934),[1] fou rei dels belgues de 1909 a 1934 i el tercer rei després del seu oncle Leopold II de Bèlgica i el seu avi Leopold I de Bèlgica.

Origen[modifica]

Albert era fill del príncep Felip de Bèlgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen.[2] Era net per via paterna del rei Leopold I de Bèlgica i de la princesa Lluïsa d'Orleans i per via materna del príncep sobirà Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i de la princesa Josepa de Baden.

Família[modifica]

Albert es casà amb la princesa Elisabet de Baviera. La princesa era duquessa a Baviera i provenia de la branca segona de la casa reial dels Wittelshbach iniciada pel casament de la princesa Lluïsa de Baviera i el príncep Maximilià de Baviera. La princesa era filla del duc Carles Teodor de Baviera i de la infanta Maria Josepa de Portugal. La princesa havia nascut al castell de Possenhofen l'any 1876.[3] Era neboda de l'emperadriu Elisabet de Baviera Sissi. La parella va tenir tres fills que arribaren a l'edat adulta:

Formació: senador de dret[modifica]

Monument pel rei Albert I a l'inici del canal Albert a Lieja

La seva carrera política s'inicià al senat belga al qual va ésser senador de dret, no elegit, de l'any 1893 fins a l'any 1898.[5] Sense mandat dels electors, els fills del rei tenen un paper discret com a senador i només han d'utilitzar aquest fòrum per a tractar temes d'interès general. Albert va interessar-se al desenvolupament de la infraestructura viària, ferroviària i naval. Més tard, el canal d'Anvers a Lieja, una idea que va sostenir va rebre el seu nom: el Canal Albert.[6] L'any 1909 succeí al seu oncle Leopold II de Bèlgica.

Regnat[modifica]

Home de gran coratge prengué el control de les tropes belgues durant la Primera Guerra Mundial i mostrà la seva oposició a les tropes austrogermàniques. La invasió alemanya era una vulneració del tractat de Londres (1839), pel qual Prússia garantia la neutralitat de Bèlgica.[7][3] Albert no va pas seguir el govern en exili a Saint-Adresse a prop de Le Havre a França. El fet que va romandre al país i sostenir les tropes als marges de l'IJzer li va valdre molta simpatia després de la guerra. Participà amb els aliats en les maniobres defensa i d'alliberament del país.[8]

Durant el seu regne, el parlament introduí el sufragi universal (1919) després d'un conflicte social i polític que va començar al segle xix. Les centenars de milers víctimes al camp de batalla de l'IJzer van palesar la injustícia d'haver de morir per a la pàtria sense mai tenir el dret de votar per a aquesta. Sembla que Albert havia comprès que el somni latent d'absolutisme dels seus predecessors Leopold I i II, era una cosa del passat.

Espadat on Albert I morí

Tingué cura del desenvolupament de les arts, de les infraestructures i de la ciència. Assegurà l'arbitratge informal del parlament entre els partits catòlics, liberals i socialistes i el conflicte creixent entre la gent de parla francesa i neerlandesa. Va sostenir discretament el projecte de la creació de la primera universitat de parla neerlandesa que va obrir-se el 1930 a Gant mentre que va respectar les prerrogatives dels parlaments.[9]

Participà en nombroses expedicions de caràcter naturalista i cultural entre les quals destaca una al Congo (1909), a Amèrica o a la Gran Bretanya. Fou membre de L'Académie de Sciences Morales et Politiques de França (1925) i creà el Fonds National de Recherche Scientifique Belge (1927).

L'alpinista[modifica]

Albert 1er evidencià al llarg de la seva vida una forta passió pel muntanyisme. Tenia una gran preferència pel Mont Blanc, Valais, als Dolomites. El 29 d'agost 1930 es va inaugurar el nou refugi de la Glacera del Tour, amb el seu nom Refugi Albert Primer ofert pel Club Alpí belga al Club Alpí Francès. Albert va donar el seu nom a l'agulla Torre Re Albert pas d'extrema dificultat.[5]

Mort[modifica]

Morí l'any 1934 a Marche-les-Dames (avui un nucli de la ciutat de Namur), mentre participava en l'escalada a un espadat prop del marge del Mosa.[10]

Referències[modifica]

  1. Esmeralda, Princess, daughter of Léopold III, King of the Belgians. Albert & Élisabeth, 2014, p. 7. ISBN 978-2-87386-886-4. 
  2. Bilteryst, Damien. Le Prince Baudouin : frère du Roi-Chevalier, 2013, p. 317. ISBN 978-2-87386-847-5. 
  3. 3,0 3,1 Esmeralda, Princess, daughter of Léopold III, King of the Belgians. Albert & Élisabeth, 2014, p. 35. ISBN 978-2-87386-886-4. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Enache, Nicolas. La descendance de Marie-Thérèse de Habsburg, reine de Hongrie et de Bohême. París: Intermédiaire des chercheurs et des curieux, 1999, p. 685-687. ISBN 2-908003-04-X. 
  5. 5,0 5,1 König), Albert I. (Belgien. Le roi Albert au travers de ses lettres inédites, 1882-1916: suivi de lédition intégrale commentée des lettres du roi (en francès). Office Internat. de Libr., 1982. 
  6. Van Ypersele, Laurence. Le roi Albert : histoire d'un mythe (en francès). Bruxelles: Labor, 2006, p. 91. ISBN 2-8040-2176-9. 
  7. Bartelous, Jean. Nos premier ministres de Leopold Ier a Albert Ier: 1831 - 1934 (en francès). Collet, 1983, p271. 
  8. Rency, Georges. Albert, roi des Belges (en francès). Bertels, 1936, p. 100. 
  9. Van Ypersele, Laurence. Le roi Albert : histoire d'un mythe (en francès). Bruxelles: Labor, 2006, p. 50. ISBN 2-8040-2176-9. 
  10. Esmeralda, Princess, daughter of Léopold III, King of the Belgians. Albert & Élisabeth (en francès), 2014, p. 135. ISBN 978-2-87386-886-4. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert I de Bèlgica


Precedit per:
Leopold II
Reis dels belgues
19091934
Succeït per:
Leopold III