Albert I de Bèlgica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlbert I de Bèlgica
Albert I Koning der Belgen.jpg
(1915) modifica
Biografia
Naixement8 abril 1875 modifica
Brussel·les (Bèlgica) modifica
Mort17 febrer 1934 modifica (58 anys)
Namur (Bèlgica) modifica
Causa de mortAccident modifica (Climbing accident (en) Tradueix modifica)
Lloc d'enterramentesglésia de Nostra Senyora de Laeken modifica
Coat of Arms of the King of the Belgians.svg Reis dels belgues
23 desembre 1909 – 17 febrer 1934
← Leopold II de BèlgicaLeopold III de Bèlgica →
Senador de Bèlgica
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Activitat
OcupacióEntomòleg, alpinista, militar i polític modifica
Carrera militar
Branca militarBelgian Armed Forces (en) Tradueix modifica
Rang militarMariscal de Camp
tinent general modifica
ConflictePrimera Guerra Mundial modifica
Esportalpinisme modifica
Participà en
1918batalla del Leie modifica
Família
DinastiaDinastia Saxònia-Coburg i Gotha i House of Belgium (en) Tradueix modifica
CònjugeElisabet de Baviera
FillsLeopold III
Carles de Bèlgica
Maria Josep de Bèlgica
ParesFelip de Bèlgica
Maria de Hohenzollern-Sigmaringen
GermansBaudouin de Belgique, Joséphine de Belgique, Josepa de Bèlgica i Henriette de Belgique modifica
Premis
Signatura
Signature du Prince Albert de Belgique 1898.jpg modifica

Coat of Arms of the King of the Belgians (1921-2019).svg modifica

Musicbrainz: 31964109-e95d-4190-9c34-34e57090cc41 Find a Grave: 5355 Modifica els identificadors a Wikidata

Albert I de Bèlgica (Brussel·les, 1874 - Marche-les-Dames, 1934) fou rei dels belgues de 1909 a 1934 i el tercer rei després del seu oncle Leopold II de Bèlgica i el seu avi Leopold I de Bèlgica.

Origen[modifica]

Albert era fill del príncep Felip de Bèlgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen. Era nét per via paterna del rei Leopold I de Bèlgica i de la princesa Lluïsa d'Orleans i per via materna del príncep sobirà Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i de la princesa Josepa de Baden.

Família[modifica]

Albert es casà amb la princesa Elisabet de Baviera. La princesa era duquessa a Baviera i provenia de la branca segona de la casa reial dels Wittelshbach iniciada pel casament de la princesa Lluïsa de Baviera i el príncep Maximilià de Baviera. La princesa era filla del duc Carles Teodor de Baviera i de la infanta Maria Josepa de Portugal. La princesa havia nascut al castell de Possenhofen l'any 1876. Era neboda de l'emperadriu Elisabet de Baviera Sissi. La parella va tenir tres fills que arribaren a l'edat adulta:

Formació: senador de dret[modifica]

Monument pel rei Albert I a l'inici del canal Albert a Lieja

La seva carrera política s'inicià al senat belga al qual va ésser senador de dret, no elegit, de l'any 1893 fins a l'any 1898. Sense mandat dels electors, els fills del rei tenen un paper discret com senador i només han d'utilitzar aquest fòrum per a tractar temes d'interès general. Albert va interessar-se al desenvolupament de la infraestructura viària, ferroviària i naval. Més tard, el canal d'Anvers a Lieja, una idea que va sostenir va rebre el seu nom: el Canal Albert. L'any 1909 succeí al seu oncle Leopold II de Bèlgica.

Regnat[modifica]

Home de gran coratge prengué el control de les tropes belgues durant la Primera Guerra Mundial i mostrà la seva oposició a les tropes austrogermàniques. La invasió alemanya era una vulneració del tractat de Londres (1839), pel qual Prússia garantia la neutralitat de Bèlgica. Albert no va pas seguir el govern en exili a Saint-Adresse a prop de Le Havre a França. El fet que va romandre al país i sostenir les tropes als marges de l'IJzer li va valdre molta simpatia després de la guerra. Participà amb els aliats en les maniobres defensa i d'alliberament del país.

Durant el seu regne, el parlament introduí el sufragi universal (1919) després d'un conflicte social i polític que va començar al segle xix. Les centenars de milers víctimes al camp de batalla de l'IJzer van palesar la injustícia d'haver de morir per a la pàtria sense mai tenir el dret de votar per a aquesta. Sembla que Albert havia comprès que el somni latent d'absolutisme dels seus predecessors Leopold I i II, era una cosa del passat.

Espadat on Albert I morí

Tingué cura del desenvolupament de les arts, de les infraestructures i de la ciència. Assegurà l'arbitratge informal del parlament entre els partits catòlics, liberals i socialistes i el conflicte creixent entre la gent de parla francesa i neerlandesa. Va sostenir discretament el projecte de la creació de la primera universitat de parla neerlandesa que va obrir-se el 1930 a Gant mentre que va respectar les prerrogatives dels parlaments.

Participà en nombroses expedicions de caràcter naturalista i cultural entre les quals destaca una al Congo (1909), a Amèrica o a la Gran Bretanya. Fou membre de L'Académie de Sciences Morales et Politiques de França (1925) i creà el Fonds National de Recherche Scientifique Belge (1927).

L'alpinista[modifica]

Albert 1er evidencià al llarg de la seva vida una forta passió pel muntanyisme. Tenia una gran preferència pel Mont Blanc, Valais, als Dolomites. El 29 d'agost 1930 es va inaugurar el nou refugi de la Glacera del Tour, amb el seu nom Refugi Albert Primer ofert pel Club Alpí belga al Club Alpí Francès. Albert va donar el seu nom a l'agulla Torre Re Albert pas d'extrema dificultat.

Mort[modifica]

Morí l'any 1934 a Marche-les-Dames (avui un nucli de la ciutat de Namur), mentre participava en l'escalada a un espadat prop del marge del Mosa.


Precedit per:
Leopold II
Reis dels belgues
19091934
Succeït per:
Leopold III


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert I de Bèlgica