Dolomites

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Dolomita».
Infotaula de geografia físicaDolomites
Drei Zinnen-Tre Cime Di Lavaredo 1.JPG
Modifica el valor a Wikidata
TipusMassís i serralada Modifica el valor a Wikidata
EpònimDéodat Gratet de Dolomieu Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaVèneto (Itàlia), Trentino - Tirol del Sud (Itàlia), província de Belluno (Itàlia), Tirol del Sud (Itàlia) i Trentino (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
 46° 36′ 47″ N, 12° 09′ 47″ E / 46.61306°N,12.16306°E / 46.61306; 12.16306
SerraladaSouthern Limestone Alps (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud3.343 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensions191 (amplada) × 150 (longitud) km
Punt més altMarmolada Modifica el valor a Wikidata  (3.343 m Modifica el valor a Wikidata)
Materialroca sedimentària, dolomia i roca volcànica Modifica el valor a Wikidata
Superfície15.942 km² Modifica el valor a Wikidata

Les Dolomites (en italià Dolomiti, en alemany Dolomiten, en ladí Dolomites, en friülès Dolomitis) són una secció dels Alps.[1] Estan situades dins les províncies de Belluno, Bolzano-Bozen i Trento, al nord d'Itàlia i s'estenen des del riu Adige a l'oest fins al riu Piave a l'est. Els límits nord i sud els conformen la Val Pusteria i la Val Sugana respectivament. Normalment es divideixen entre les Dolomites est i les Dolomites oest, separades per la línia que uneix la Val Badia, el port de Campolongo i la vall de Cordevole. Aquesta part dels Alps conté més de quaranta glaceres.[2]

El flux turístic que reben aquestes muntanyes és elevat, ja sigui per a practicar l'esquí o l'escalada. Són destins turístics destacats Auronzo di Cadore, Cortina d'Ampezzo, Arabba, Ortisei i San Martino di Castrozza. Durant la Primera Guerra Mundial la línia del front que separava les forces italianes de les de l'Imperi austrohongarès va quedar establerta en aquest indret, i això ha fet que actualment hi hagi museus de la guerra a l'aire lliure a 5 Torri i a la muntanya Lagazuoi. També hi ha molts camins i fortificacions d'aquesta època que s'exploten turísticament.

L'etimologia de la paraula Dolomites és derivada del mineralogista francès Déodat Gratet de Dolomieu, que va ser el primer a descriure el tipus de roca, dolomita, un tipus de roca carbonatada responsable dels colors i formes d'aquestes muntanyes.[3]

Situació[modifica]

El massís de la Marmolada des del de Fanes
El massís de la Marmolada des del Sass Pordoi
El massís del Sassolungo, o Langkofel, des de l'Alpe de Siusi
El vessant oriental del massís del Sassolungo, o Langkofel
El massís dels Odle, o Geislerspitzen
Massís de Fanes
Sciliar
El massís del Catinaccio, o Rosengarten, vist de Cornedo all'Isarco.

Els límits del massís són prou variables segons els punts de vista, però tradicionalment, són que és envoltat pels Alps de Zillertal i els Hohe Tauern al nord, els Alps carnics al nord-est, els Prealps carnics a l'est, els Prealps vicentins al sud-oest, els Alps de Fiemme a l'oest i els Alps de Sarntal al nord-oest.

És vorejat per l'Isarco al nord-oest, la Rienza al nord i el Piave a l'est.

Història[modifica]

Població[modifica]

Les Dolomites són el bressol del ladí i formen la frontera lingüística entre l'alemany i l'italià. Els Ladins viuen sobretot a quatre valls partint del Sella: la Vall Gardena, la Vall di Fassa, la vall de la Cordevole (Livinallongo del Col di Lana) i la Vall Badia.

Esdeveniments històrics[modifica]

Obres militars del front de les Dolomites

Les migracions de les poblacions han portat a fer del massís de les Dolomites el domini lingüístic del ladí, encara que parcialment germanitzat, amb l'aparició del Tirol i la integració de la Província de Trento al Sacre Imperi Romanogermànic des de l'Edat mitjana, pels colons bàvars, i malgrat la remuntada actual de l'italià des del sud mentre que el ladí lluita des de molt de temps per a la seva subsistència.

La frontera entra Alemanya o més exactament Àustria i Itàlia passava durant tota l'Edat mitjana fins a l'època napoleònica, així com durant el període de 1866 a 1918, per les Dolomites. Seguia aproximativament el límit actual entre el Tirol del Sud d'una banda i la Província de Trento i el Vèneto de l'altra, excepció feta de Cortina i de la vall alta del Cordevole, que eren austríaques.

L'any 1915, quan Itàlia entra en guerra al costat dels Aliats, el front s'instal·la al llarg de la frontera, a les muntanyes. Els italians, malgrat les seves ofensives, aconsegueixen només ocupar Cortina i l'alta vall de la Cordevole. A molts llocs, traces de la guerra (túnels a la roca, fortificacions, esclats de obusos oxidats) són encara visibles, en particular les dels bombardejos del Col di Lana. Bon nombre dels camins actuals d'excursionisme eren llavors vies d'aprovisionament.

Muntanyisme[modifica]

Terreny de joc dels més grans escaladors de la història del muntanyisme (Ricardo Cassin, Cesare Maestri, Bruno Detassis, Walter Bonatti, Georges Livanos, etc), les Dolomites ofereixen vies d'amplitud i les més boniques vies ferrades l'origen de les quals es remunta al començament del segle XX. La roca es presta particularment bé a la pràctica d'aquestes disciplines.[4]

Un telefèric porta del coll Pordoi a la cimera del Sass Pordoi, sortida moltes caminades a esquí a través del massís del Sella. Un altre recorregut, entre els més famosos, és el que surt del Val Mesdi i permet arribar a després d'una hora de marxa a peu l'altiplà del Sella L'itinerari és estret i molt abrupte. Aquestes caminades són reservades a molt bons esquiadors

És també possible de fer el Tour del Sella (Sellaronda) per les quatre valls: Fassa, Livinallongo, Badia i Gardena.

Els refugis de muntanya, molt nombrós al massís dels Dolomites, acullen visitants, senderistes i alpinistes sovint a construïssis construïdes en dur que ofereixen el confort equivalent, per a la majoria, a aquell d'un hotel en vall

Entorn[modifica]

Al sud del massís, a la Província de Belluno, a sobre de la vall del Piave, es troba des de 1988 el parc nacional dels Dolomites Bellunesi, sobre una superfície de 31.512 km2.

A més, han estat creats molts parcs naturals regionals, com els del Pudiu-Geisler, de Manes-Sennes-Prags, de Sciliar-Catinaccio, de Paneveggio-Comporta di San Martino, o de les Dolomites de Sesto.

Nou llocs de les Dolomites han estat inscrits a la llista del patrimoni mundial de la UNESCO l'any 2009 sota el nom « Les Dolomites ».[5] El lloc interessat fa 141.903 ha. Protegeix

«

una sèrie de paisatges de muntanya molt distintius d'excepcional bellesa natural.[6]

»

.

Cims principals per massissos[modifica]

  • Marmolada:
  • Latemar:
    • Torri di Latemar (2.814 m)
    • Paion (2.800 m)
    • Cornon (2.781 m)
    • Cima di Valsorda (2.762 m)
    • Corno Val d'Ega (2.713 m)
  • Catinaccio:
  • Grup Sella:
    • Piz Boè (3.151 m)
    • Le Mesules (3.000 m)
    • Piz Gralba (2.972 m)
    • Sass Pordoi (2.950 m)
  • Sassolungo:
    • Sassolungo (3.184 m)
    • Punta Grohmann (3.126 m)
    • Punta delle Cinque Dita (2.996 m)
    • Sassopiatto (2.964 m)
  • Pale di San Martino:
    • Cima Vezzana (3.192 m)
    • Cimon della Pala (3.184 m)
    • Burelloni (3.130 m)
    • Cima di Focobon (3.054 m)
    • Pala di San Martino (2.982 m)
    • Cima Fradusta (2.939 m)
    • Mulaz (2.906 m)
    • Sass Maor (2.812 m)
    • Cima Madonna (2.752 m)
    • Cima di Rosetta (2.742 m)
  • Gruppo Odle-Puez:
    • Furchetta (3.030 m)
    • Sass Rigais (3.025 m)
    • Pzes de Puez (2.913 m)
    • Sass de Putia (2.875 m)
    • Sassongher (2.665 m)
  • Sciliar:
    • Monte Petz (2.662 m)
    • Monte Santner (2.413 m)
    • Monte Euringer (2.394 m)
  • Dolomiti di Fanes-Braeis:
    • Croda Rossa d'Ampezzo (3.146 m)
    • Conturines (3.064 m)
    • La Varella (3.055 m)
    • Cima Dieci (3.026 m)
    • Picco di Vallandro (2.839 m)
    • Sasso di Santa Croce (2.837 m)
    • Croca del Becco (2.810 m)
    • Col Becchei (2.794 m)
  • Dolomiti di Sesto:
  • Cristallo:
    • Monte Cristallo (3.221 m)
    • Piz Popena (3.152 m)
    • Cima di Mezzo (3.145 m)
    • Cristallino d'Ampezzo (3.008 m)
  • Cadini di Misurina:
    • Cadino di Nord-est (2.788 m)
    • Forcella del Navaio (2.624 m)
    • Torre Siorpaes (2.553 m)
    • Forcella Verzi (2.550 m)
  • Tofane:
    • Tofana di Mezzo (3.244 m)
    • Tofana di Dentro (3.238 m)
    • Tofana di Rozes (3.225 m)
    • Sella delle Tofane (3.068 m)
    • Cima Fanis di Mezzo (2.989 m)
  • Gruppo delle Marmarole:
    • Cimon de Froppa (2.932 m)
    • Cima Bastioni (2.926 m)
    • Pala di Meduce (2.864 m)
    • Croda Alta (2.645 m)
    • Monte Castellin (2.601 m)
  • Col di Lana:
    • Sett Sass (2.571 m)
    • Sass de Stria (2.477 m)
    • Col di Lana (2.452 m)
  • Sorapis:
    • Sorapis (3.205 m)
    • Fopa di Mattia (3.155 m)
    • Croda Marcora (3.145 m)
    • Ponta Negra (2.874 m)
    • La Cesta (2.797 m)
    • Cima Bel Pra (2.914 m)
  • Antelao:
    • Antelao (3.264 m)
    • Punta Menini (3.177 m)
    • Chiggiato (3.163 m)
    • Fanton (3.142 m)
  • Gruppo della Croda da Lago:
    • Cima Ambrizzola (2.715 m)
    • Croda da Lago (2.701 m)
    • Monte Cernera (2.657 m)
    • Becco di Mezzodì (2.603 m)
  • Nuvolau:
    • Monte Averau (2.647 m)
    • Nuvolau (2.564 m)
    • Gusella (2.595 m)
    • Cinque Torri (2.361 m)
  • Monte Civetta:
    • Civetta (3.220 m)
    • Picolla Civetta (3.207 m)
    • Cima di Tomè (3.004 m)
    • Punta Tissi (2.992 m)
    • Moiazza Sud (2.878 m)
    • Moiazza Nord (2.865 m)
  • Monte Pelmo:
    • Il Pelmo (3.169 m)
    • Pelmetto (2.990 m)
  • Bosconero:
    • Sasso di Bosconero (2.468 m)
    • Sassolundo di Cibiana (2.413 m)
    • Monte Sfornioi (2.409 m)
  • Vette Feltrine-Gruppo del Cimonega:
    • Sass de Mura (2.550 m)
    • Piz di Sagron (2.485 m)
    • Monte Pavione (2.334 m)
    • Col di Luna (2.295 m)
    • Monte Ramezza (2.250 m)
    • Monte Scarnia (2.226 m)
360° Vista panoràmica des del pic de Marmolada, el més alt de les Dolomites
  • Gruppo dello Schiara:
    • Monte Schiara (2.563 m)
    • Monte Tamer (2.547 m)
    • Monte Tavelna (2.542 m)
    • Pelf (2.502 m)
    • Monte Castello (2.499 m)
  • Dolomiti di Lienz:
    • Gran Sand Spitze (2.772 m)
    • Spitzkofel (2.718 m)
    • Kreuzkofel (2.695 m)
    • Hochstadel (2.680 m)
    • Boses Weibele (2.599 m)
    • Eggenkofel (2.590 m)
    • Reibenkofel (2.383 m)
  • Dolomiti Friulane:
    • Cima dei Preti (2.703 m)
    • Monte Durano (2.652 m)
    • Monte Cridola (2.580 m)
    • Cima Laste (2.555 m)
    • Cima Monfalcon (2.548 m)
    • Monte Pramaggiore (2.479 m)
  • Dolomiti di Comelico-Dolomiti Carniche:
    • Monte Cavallino (2.689 m)
    • Monte Peralba (2.670 m)
    • Cima Palombo (2.600 m)
    • Monte Vancomune (2.581 m)
    • Crode di Longero (2.569 m)
  • Dolomiti del Brenta:
    • Cima Tosa (3.178 m)
    • Cima Brenta (3.150 m)
    • Crozzon di Brenta (3.118 m)
    • Cima Ambiez (3.102 m)
    • Cima Mandron (3.033 m)
    • Torre di Brenta (3.008 m)
    • Cima di Vallon (2.968 m)
    • Pietra Grande (2.936 m)
    • Cima Crostè (2.897 m)
    • Cima Sassara (2.892 m)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolomites

Galeria fotogràfica[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dolomites

Referències[modifica]

  1. Ernst Höhne. [Bildautoren: Gunter Berger ...]. Die Alpen zwischen Chiemsee und Dolomiten. München: Droemer Knaur, 1986. ISBN 3-426-26222-3. 
  2. «GRIN - Geologischer Kartierbericht» (en alemany). [Consulta: 13 maig 2020].
  3. Saussure le fils, M. de (1792): "Analyse de la dolomite". Journal de Physique, vol. 40, pp. 161–173.
  4. Williams, Ingrid K. «36 Hours in the Dolomites» (en anglès). The New York Times, 30-08-2018. ISSN: 0362-4331.
  5. «I valori universali - Dolomiti UNESCO» (en it-it). [Consulta: 13 maig 2020].
  6. «Les Dolomites - UNESCO World Heritage Centre».