Marmolada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaMarmolada
Marmolata.JPG
Marmolada, juliol de 2004
TipusMuntanya Modifica el valor a Wikidata
Part deThe Dolomites (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaprovíncia de Belluno (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióItàlia
 46° 25′ 28″ N, 11° 51′ 00″ E / 46.4244°N,11.85°E / 46.4244; 11.85
SerraladaDolomites
Dades i xifres
Altitud3.343 m
Prominència2.131 m
Punt més altPunta Penia Modifica el valor a Wikidata  (3.343 m Modifica el valor a Wikidata)
Superfície2.207,53 ha Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data1998
Esport
Primer ascens28 de setembre 1864 per Paul Grohmann, Angelo Dimai i F. Dimai

La Marmolada (Ladí: Marmoleda, Alemany: Marmolata) és una muntanya de 3.343 metres que es troba al nord-est d'Itàlia, i és el cim més alt de la serralada de les Dolomites.

Paul Grohmann, juntament amb Angelo Dimai i F. Dimai, en va realitzar la primera ascensió l'any 1864, a través de la ruta nord.

El nom de Marmolada podria provenir de la paraula llatina marmor, significant « marbre » o « pedra » en un sentit més general, o bé d'una arrel indoeuropea testificada pel grec marmar, que significa « brillar ».[1][2]

Geografia[modifica]

Situació[modifica]

La Marmolada està situada entre la Vall de Fassa i el Cordevole, a la frontera entre les províncies de Belluno i de Trento, al nord-est d'Itàlia.

Topografia[modifica]

La seva cima és constituïda de diversos pics, entre els quals Punta Penia (3.342 m, punt culminant), Punta Rocca (3.309 m), Punta Obretta (3.230 m), Monte Serauta (3.069 m), i Pizzo Serauta (3.035 m). La glacera homònima és la més extensa de les Dolomites. Quan esclata la Primera Guerra Mundial, la frontera austro-italiana passava llavors al llarg de la Marmolada, que es converteix en teatre de combats, com ho confirmen les posicions encara visibles en el vessant nord.

Cims principals[modifica]

  • Punta Penia - 3343 m
  • Punta Rocca - 3309 m
  • Punta Ombretta - 3230 m
  • Gran Vernel - 3210 m
  • Piccolo Vernel - 3098 m
  • Sasso Vernale - 3058 m
  • Piz Serauta - 3035 m
  • Piz de Guda - 2134 m
  • Punta Cornates - 3029 m
  • Cima Ombretta - 3011 m
  • Cima dell'Uomo - 3010 m
  • Sasso di Valfredda - 3009 m
  • Cima Ombrettòla - 2931 m
  • Monte Fop - 2892 m
  • Monte La Banca - 2875 m
  • Il Colac - 2715 m
  • Punta della Vallaccia - 2637 m
  • Cima d'Auta orientale - 2624 m
  • Cima d'Auta occidentale - 2602 m
  • Cima Barbacin - 2524 m
  • l'Auta - 2545 m
  • Padon - 2512 m
  • Iigogn - 2389 m
  • Sas Bianch - 2407 m

Història[modifica]

Durant la Primera Guerra Mundial, la Marmolada marcava una part del front italo-austríac i la muntanya era el teatre d'afrontaments, com en testifiquen les posicions encara visibles sobre les cares és i nord.[3] Per defensar-se, els austríacs van excavar fins i tot a la glacera un laberint de túnels anomenat « la ciutat de gel » (avui desaparegut a causa dels moviments naturals).

El 6 de juliol de 2018, a petició de la municipalitat de Canazei, la frontera entre les regions del Vèneto i del Trentino-Alto-Adige ha estat desplaçada sobre la línia de repartiment de les aigües (sobre la cresta de la cimera), assignant així la quasi-totalitat de la glacera al Trentino i deixant la cara vertiginosa sud de la muntanya a la província de Belluno.[4][5]

Muntanyisme[modifica]

Vessant nord de la Marmolada i glacera
  • 1802 - Primera temptativa per don Giuseppe Terza, capellà de Pieve di Livinallongo, que desapareix en una esquerda el 2 d'agost.
  • 1856 - Pellegrino Pellegrini, primer guia de les Dolomites, porta Gian Antonio de Manzoni, Antonio Marmolada, Pietro Mugna i don Lorenzo Nicolai al Pizzo Serauta, el 26 d'agost.
  • 1860 - Conquesta de la Punta Rocca per John Ball i Victor Tairraz.
  • 1864 - Primera ascensió de la Punta Penia per Paul Grohmann, Pellegrino Pellegrini, Angelo Dimai i Fulgenzio Dimai, pel vessant nord, el 28 de setembre.
  • 1878 - Vessant oest per Alberto de Falkner i Cesare Tomé.
  • 1884 - Primera travessa de la Marmolada, de la Punta Rocca a la Punta Penia, per Emil Zsigmondy, Otto Zsigmondy i Ludwig Purtscheller.
  • 1901 - Cara sud per Michele Bettaga i Bortolo Zagonel.
  • 1929 - Pilar sud de la Punta Penia per Demeter Christomannos, Luigi Micheluzzi i Roberto Peratoner.
  • 1936 - Cara sud-est de la Punta Penia per Gino Soldà i Umberto Conforto, del 29 al 31 d'agost i en trenta-sis hores d'escalada.
  • 1936 - Cara sud de la Punta Rocca per Giovanni Battista Vinatzer i Ettore Castiglioni.
  • 1964 - Obertura de la via de l'Ideal a la Punta Ombretta per Armando Aste i Franco Solina en cinquanta-quatre hores i amb cinc bivacs.
  • 1969 - Variant de la via Vinatzer en sortida directa per Reinhold Messner sol.

Referències[modifica]

  1. Montandon, Frédéric «Étude de toponymie alpine. De l'origine indo-européenne des noms de montagnes» (en francès). Le Globe. Revue genevoise de géographie, 68, 1, 1929, pàg. 108. DOI: 10.3406/globe.1929.2520 [Consulta: 14 novembre 2019].
  2. «Primo Piano Val di Fassa» (en italià). www.fassa.com. [Consulta: 14 novembre 2019].
  3. Viazzi, Luciano.. Con gli alpini sulla Marmolada : 1915-1917 (en italià). Mursia, 1998. ISBN 8842508683. OCLC 797815677. 
  4. «La Marmolada è al 100% del Trentino (e non più anche del Veneto)» (en italià). SiViaggia, 06-07-2018. [Consulta: 14 novembre 2019].
  5. «La Marmolada passa dal Veneto al Trentino: il governatore Luca Zaia promette battaglia» (en italià). Fanpage. [Consulta: 14 novembre 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marmolada