Ladí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Emoji u1f4ac.pngladí
ladin
Altres denominacions ladí occidental
Parlants
35.000 principalment a Trentino-Tirol del Sud, vall de les Dolomites
Nadius 30.000
Rànquing -
Parlat a Itàlia
Oficial a Cap estat. Reconegut oficialment a Itàlia en alguns estatuts d'autonomia de les regions.
Regulat per Istitut Ladin Micurà de Rü
Territori de parla ladina dolomita
Característiques
Família lingüística

Indoeuropea
  Itàlica
    Romànica
      Retoromànica

        ladí
Codis
ISO 639-1 -
ISO 639-2 roa
ISO 639-3 lld
Codi SIL lld
Codi Glottolog ladi1250
Modifica dades a Wikidata

El ladí (en ladí ladin) és una llengua romànica que pertany a la família lingüística retoromànica, parlada a les muntanyes Dolomites a Itàlia, entre les regions de Trentino-Tirol del Sud i Vèneto. Compta set dialectes. S'emparenta amb el romanx i el friülès.

Hi ha dos tipus de classificació dels dialectes del ladí, una fa la divisió en: ladí anàunic, que engloba els parlars de Non, Sole i Rabbi, ladí dolomític, que engloba els parlars a les valls dolomites, i el ladí cadorí que engloba els parlars del Venet que toquen al Friül; i una altra divisió de caràcter territorial la fa en: occidental, que inclou el ladí anàunic més el gardenès i el fassès, central, que inclou el Fodom i el madioto-marebà, i el grup oriental, que inclou el ladí cadorí, l'ampezà i el vajontí.

Al sud del Tirol, a la zona del Tirol del Sud, hi viu un petit nombre de parlants de varietats retoromàniques anomenades ladí dolomita. A les valls de les Dolomites i envoltats de població germanòfona conserven la seva llengua, la qual ara té reconeixement social com a llengua independent. D'aquestes varietats no n'existeixen formes escrites fins al segle XIX.

Extensió territorial[modifica | modifica el codi]

El ladí dolomita es parla a:

A la Vall de Sole, Vall de Non i la Vall de Rabbi (Trentino) es parla el grup de parlars anomenat ladí anàunic o Nonès, mentre que al Venet, al Cadore, al Comelico i a les zones vessants al Friül es parla el ladino cadorí.[1]

El ladí parlat a la Vall de Fassa se subdivideix en almenys dues branques, el Cazét que es parla al nord de la vall i el Brach que es parla al sud de la vall.

Usos històrics i actuals[modifica | modifica el codi]

Es reconeix a Itàlia, on té alguns drets d'oficialitat a la regió de Trentí-Sud del Tirol, mentre que no té cap estatut oficial a la província de Belluno.

La lleialtat dels parlants de ladí dolomita va anar en el passat cap a Àustria més que cap a Itàlia, i a la Segona Guerra Mundial es van decantar per Alemanya. Tanmateix, després de la guerra la regió va romandre italiana, encara que amb un cert grau d'autonomia. Actualment, la regió viu del turisme. La llengua s'ensenya a les escoles primàries, per bé que en una versió diferent a cada vall, sense que hi hagi intents d'unificar-ne les varietats.

El nombre total de parlants és d'uns 30.000, pràcticament bilingües en la seva totalitat amb l'Italià (Trento i Belluno) o l'Alemany (Bolzano), o trilingües amb ambdues llengües. Es disposa d'un bon nombre de llibres escolars d'introducció al ladí. També existeixen moltes i bones gramàtiques descriptives, diccionaris i anàlisis lingüístiques de la llengua. Hi ha dos diaris, Die Dolomiten, en alemany, i l'Alto Adige, en italià, els quals inclouen una pàgina escrita en qualque de les varietats del ladí.

També hi ha dues publicacions les quals actuen com a fonts d'informació sobre aspectes acadèmics, activitats polítiques i assumptes socials: es tracta de Mondo Ladino, editada per l'Istitut Cultural Ladin (Fassa, Trento), principalment en llengua italiana, i Ladina, editada per l'Istitut Ladin (Val Badia, Bolzano), escrit en alemany en la seva major part.

Frases comunes[modifica | modifica el codi]

Català Dialecte gardenese Marô (Mareo) Dialecte badioto Dialecte fassano Anpezan Zoldan Alie Nones Solandro Agordino
Com te dius? Co es'a inuem? Co astepa ennom? Co àst'pa inom? Co èste pa inom? Ce asto gnon? Ke asto gnóm? Ke inom asto? Come te clames po?
(Che gias nom po?)
Come te ciames po?
(Che/Chje gh'às/jas nòm po?)
Come fàśtu de gnòm? (Come te ciàmetu?)
Quants anys tens? Tan d'ani es'a? Tan de agn astepa? Tan de âgn àst'pa? Cotenc egn èste pa? Cuante ane asto? Quainch agn asto? Cotanc agn asto? Canti ani gias po? Quanti àni gh'às/jas po? Quanti àni àśtu?
Vaig a casa. Vedi a cësa. I va a ciasa I va a ciésa. Vae a ciasa. Vado a ciasa. Vade a casa. Vade a ciesa. Von a ciasa. Von a chjasa / casa. Vade / Vàe a casa.
On vius? Ulà stessa? Ola virestepa? Aulà virest'pa? Olà staste pa? Agnó stasto? An do stasto? Ulà stasto? En do abites? 'Ndo abites po? Ónde śtàśtu?
Visc a Trent. Stei a Trent. I viri a Tront I viri a Trënt. Stae ja Trent. Stago a Trento. Staghe a Trento. Stae a Trient. Vivi a Trent. (Ston a Trent) Vivi a Trent. (Ston a Trent) Śtàe a Trent.

El Corb i la Guilla a les faules de Fedre[modifica | modifica el codi]

Variants ladines[modifica | modifica el codi]

Ladin dla Val Badia (Marô)
La olp ea endo en iade afamada. Te chel veghera en corf co tignia en tòch de ciajó te so bech. "Chel mo sess pa bun", s'ara ponsé, y à cherdé le corf: "Tan en bel che t'es! Sce to cianté è tan bel co to ciaré fora, spo este dessogü tö le plü bel vicel de düc."
Ladin dla Val Badia (Badiot)
La olp ê indô n iade afamada. Te chël vëighera n corf che tignî n tòch de ciajó te so bech. "Chël me savess bun", s’àra ponsè, y à cherdè le corf: "Tan bel che t’es! Sce to ciantè è tan bel co to ciarè fora, spo este dessigü tö le plü bel vicel de düc."
Ladin de Gherdëina (Gherdëina)
La bolp fova inò n iede arfameda. Te chëla vëijela n corf che tën n tòch de ciajuel te si bech. "Chël me savëssa bon", se ala mpensà y à cherdà l corf: "Ce bel che te ies! Sce te ciantes tan bel coche te cëles ora, pona ies dessegur tu l plu bel ucel de duc."
Ladin de Fascia (Fascian)
La bolp era endò famèda. Te chela la veit n corf con n toch de formai tel bech. "Chel, vé, me saessa bon", la se peissa e la ge disc al corf: "Che bel che t’es! Se tie ciantèr l'é scì bel che tia parbuda dapò t’es de segur tu l più bel anter duc i ucìe."
Ladin de Fodom (Fodom)
La volp l'eva ndavò afamada. Nte chëla la veiga n còrf che l se tegniva n tòch de formai ntel bech. "Chël l me savëssa ben bon", la s'à pensé ntra de dëla, e l'à clamé l còrf: "Cotánt bel che t'es! Se tuo cianté l è bel coche ti te ciale fòra, nlouta t'es segur ti l plu bel de duc cánc i uciei!"
Ladin de La Ròcia
La olp l'eiva danuof famèda. Ite chela la vé n còrf che l se tegniva n tòch de formai tel béch. "Chel vè me piajese begn tant", la s'a pensè intra de ela e l'à ciamè l còrf: "Ci n bel che t'és! Se te ciante autertant begn che te vèrde fora, inlaota de segur t'es el pì bel dì guzì!"
Ladin de Anpezo (Anpezan)
Ra volpe r’èa danoo infamentada. Cenoné ra vede un cròo, che ‘l aéa inze ‘l bèco un tòco de forméi. "Chel sì che el me piajaràe", ra s’à pensà ra volpe, e r’à ciamà el croo: "Cé un bel che te sos! Se te ciantes polito cemodo che te se vede, de seguro te sos el pì bel de dute i uziéi!"
Ladin Nones
La bolp l'era de nuèu famada. 'N te chela la vet en grol con en toć de formai 'n tel bèć. "Chel vè 'l me saverues bon", la 'npensa 'ntra de ela, e la ge dis al grol: "Che bel che es! Se 'l to ciantar l'è 'nzì bel come che vardes fuèra, de segur es el pu bel de tut i auzièi!"
Ladin Solànder
La bolp l'èra amò famada. Nte quèla la vet en còrf con 'n toch de fromai (stavél) 'ntél bèch. "Quèl if, vè, el me savrós bòn", la pensà trà de ela, e la gh'à dit al còrf: "Che bèl che ses! Se 'l tó cantar l'é aosì bèl come che vardes för, de segur t'es 'l pù bèl de tuti i auciéi!"
Ladin dla Val et Rabi (Rabies)
La bolp la ero amòtotorno famado. Nte quelo la ve n corf con n toch et formai ntal bèch. "Quel if vè elm savorò bon!", la sempenso entrà de elo, e la ji dis al corf: "Che bel chje es! Se l to chjantar l füs si bel come el to vardar för del sejür sorosti ti el pü bel et tüt i aucei!"
Ladin de Falciade, di transizione col veneto
La bolp l’èra danof famada. N'dant la vež en còrf, che ‘l avéa inte ‘l bèc en tòc de formài. "Chel sì che el me piasarìe", la s’à pensà la bolp, e l’à ciamà el corf: "Ché bel che tes! Se te cante polito come che te se vež, de segur te sarìe el pì bel de duti i auzëi!"
Ladin de Alie, dialetto alleghese
La bòlp 'l era 'ndanuof famada. Chel che no lè la vez 'n corf co 'n toch de formai inanter 'l bèch. "Chel vè, me savese bon", pensa la bòlp y 'ndant la dis al corf: "Che bèl che tès! Se te ciante valif che te varde fora bèl, de segur tès 'l pì bèl de uzëi!"[2]
Ladin de Zoldo, dialetto zoldano
La bòlp la era danuof afamada. Nte chela la ve 'n corf co 'n toch de formai inte 'l bèch. "Chel sì, vè, che 'l me savaràe bon", la s’à pensà la bolp, e l’à ciamà al corf: "Che bèl che t'es! Se te cante polito come che te se ve, de segur te śaràe al pì bel de duti i uziéi!"
Ladin Taibonèr del Basso Agordino (Taibon), di transizione col veneto
La bólp la era danóf famàda. Chel che no lé, la vét en còrf poià sun péž co 'n toch de formai 'te 'l bèch. E la se diś ànter de éla: "Quant ché 'l me śavaràe bón!" ; e la ghe diś al còrf: "Ke bèl che te é! Śe te canteśe valìf drìo quant che t'é bèl, deśegùr te śaràe el pi fèter ànter i ośèi!"

Comparació amb altres llengües retoromàniques[modifica | modifica el codi]

Friulà carnico de Paularo
La bolp l'èrä di nûf famadä. In chê la jou un corvat, cal vevä tal bec un toc di ciuç. "Chel si ca mi plasares", alà pensâ la bolp, e ai dîš al corvat: "Ce biel ca tu sês! Sa tu cjantes ben comä cjalâti di fûr, di sigûr tu sês il plui biel di ducj i ucèi!"
Friulà Gemonese
La volp E jere di ñûf famade. In chê la ju A l'ere un corvat, cal veve in tal bec un toc di formadi. "Chel si c'A mi plasarès",e a pensât le volp, e i dîs al corvát: "Ce biel ca tu sês! Se tu cjantis ben come a cjalati di fûr, di sigûr tu sês el plui biel di ducj i ucei!"
Romànic de la Val Monastero (antigament parlat també a la Val Venosta)
La vuolp d'eira darcheu üna jada fomantada. Qua ha'la vis ün corv chi tgnaiva ün toc chaschöl in seis pical. Quai am gustess, ha'la pensà, ed ha clomà al corv: "Che bel cha tü est! Scha teis chant es uschè bel sco tia apparentscha, lura est tü il plü bel utschè da tuots!"

Català[modifica | modifica el codi]

La guilla era novament afamada. Veié un corb posat en un pi amb un bocí de formatge al bec. Com el tastaria, pensà la guilla, i digué al corb: « Com ets bonic! Si el teu cant és tan bonic com el teu aspecte, llavors ets el més bell entre els ocells ».

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Manuale di linguistica e filologia romanza, L. Renzi e A. Andreose, il Mulino, pg. 56-57
  2. Pallabazzer Vito, Lingua e cultura ladina. Lessico e Onomastica di Laste, Rocca Pietore, Colle S. Lucia, Selva di Cadore, Alleghe. Belluno, Istituto bellunese di Ricerche Sociali e Culturali, serie “Dizionari” n. 1, 1989.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ladí Modifica l'enllaç a Wikidata