Piemontès

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaPiemontès
Piemontèis
Tipus subjecte–verb–objecte i llengua sil·làbica
Parlants
3.500.000 principalment a Piemont
Parlants nadius 2.000.000
Parlat a Itàlia Itàlia
Piemontèis.jpg
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
gal·loitàlic
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat 3 en perill
Codis
ISO 639-2 roa
ISO 639-3 pms
SIL PMS
Glottolog piem1238
Ethnologue.com pms
UNESCO 399
IETF pms
Endangeredlanguages.com 3273
Modifica les dades a Wikidata

El piemontès (piemontèis en piemontès, piemontese en italià) és una llengua neollatina parlada al nord d'Itàlia, a la regió del Piemont (províncies de Torí, Cuneo, Alessandria, Asti, Vercelli i Biella), on també, a més de l'italià, es parla occità vivaroalpí, francoprovençal i alamànic (walser).

Parlants: uns 3 milions i mig, segons algunes informacions. Els parlants d'occità i francoprovençal de la regió són majoritàriament, sembla, també competents en piemontès.

Carecterístiques[modifica]

Fonologia[modifica]

Variacions fonètiques principals que s'han produït en el pas del llatí al piemontés:

  • Palatalització de la u (llat.lumen - lüm).
  • Pèrdua de vocals finals tret de les a (llat.subito - subit).
  • En els infinitius les a passen a e (llat.cantare - canté).
  • Simplificació de les geminades (llat. caballu - caval)

Molts dels canvis fonètics que ha sofert el piemontès també s'han produït en el gallo.

Estatut legal[modifica]

Del piemontès, com a llengua gal·loromànica, se'n parla ja en una resolució del Consell d'Europa (doc. 4745/12.10.81). Hi ha una llei regional del Piemont que reconeix el piemontès, la primera versió de la qual és de l'any 1990, i que preveu l'ensenyament facultatiu d'aquesta llengua a l'escola (n. 37/97). El parlament piemontès, el 12/10/99, va protestar per unanimitat, llevat de l'abstenció d'un sol diputat de Refundació Comunista, per la manca de reconeixement de l'idioma propi per part de l'Estat italià.

Ensenyament[modifica]

La Llei regional núm. 26 del 10 d'abril de 1990, en l'article 3 (Conoscenza e diffusione del patrimonio linguistico regionale), apartat 1.a, diu que la Regió afavoreix l'ensenyament i l'aprenentatge del patrimoni lingüístic propi. Aquesta norma fou modificada per la Llei regional núm. 37 de 17 de juny de 1997 que en l'article 3.1.b garanteix que facultativament, almenys una hora a la setmana, els alumnes dels diferents nivells puguin rebre cursos d'història, cultura i llengua piemontesa, occitana, francoprovençal i walser, a càrrec dels pressupostos regionals. També, la regió es farà càrrec de la formació del professorat en aquestes matèries.

Normativització[modifica]

La gramàtica normativa més usada, que codifica la grafia tradicional adoptada per la majoria d'escriptors actuals, és la Gramàtica piemontèisa (1967) de Camillo Brero (Milo Bré), de la qual també existeix una versió en italià. Tot i així, la discussió sobre la grafia del piemontès és encara una qüestió viva i polèmica, entre altres coses, per la influència de l'ortografia italiana, l'única que coneixen una bona part dels piemontesos. El piemontès comú és una koiné que pren com a base el dialecte de Torí, la capital, amb aportacions de la resta de parlars. La primera codificació coneguda és la Gramatica Piemontese (1783) de Maurizio Pipino. El 2006 s'ha publicat la guia de conversa Il Piemontese in Tasca (El piemontès de butxaca) a la casa Assimil Italia (ISBN 88-86968-54-X).

Característiques gramaticals[modifica]

Fonètica[modifica]

  • El grup llatí de les oclusives -CT esdevé –it-, com en occità i francès: NOCTEM > neuit; LACTEM > làit.
  • Les consonants llatine oclusives no sonors /p/, /t/, /k/, pateixen un afebliment o fins cauen: FORMICAM > furmìa; APRILEM > avril.
  • Els nexes sil·làbics CE- CI- GE- GI-, que en llatí són velars /k/-/g/, esdevenen fricatives alveolars /s/: CINERE > sënner; CENTUM > sent; o fins africades alveopalatals /dz/: GINGIVA > sansivia.
  • S'empra la ë prostètica (com en altre temps la i- en italià, avui desueta) davant tots els mots començats per s + consonant o grups consonàntics difícils, si la paraula precedent termina amb consonant: sinch ëstèile (cinc estels); quatr ëfnoj; i son ëstàit (han estat).

Morfologia i sintaxi[modifica]

Substantius i adjectius[modifica]

  • Tret d'algunes excepcions, el singular i el plural dels noms masculins són idèntics: ël cit / ij cit (el nen, els nens); ël prèive / ij prèive.
  • Els plurals femenins deriven de l'acusatiu llatí (com en francès, espanyol, etc.) no del nominatiu (com en italià i els seus dialectes).
  • En les proposicions comparatives, per expressar el segon terme de comparació s'usa “che” i no “di”: cost lìber a l'é pì bel che‘l tò (aquest llibre és més bonic que el teu).
  • Els adjectius numerals ordinals s'aturen a sest o setim (setè), i també s'empra la forma col che a fa neuv (el que fa nou).

Pronoms personals[modifica]

  • La frase piemontesa afirmativa usa obligatòriament el pronom personal subjecte àton (amb o sensa presència del pronom personal subjecte tònic), la qual cosa origina una estructura gramatical aliena tant a l'italià com al francès (Mi) i son (jo sóc).
  • En les formes interrogatives pot ésser utilitzada una partícula interrogativa enclítica (i en aital cas en general desapareix el pronom verbal) Veus-to deje deuit a sossì? (que vols arranjar això?).
  • Per expressar els casos locatiu i datiu s'afegeix sovint partícules datives i locatives als pronoms verbals I-i son ansima; I-j diso; si bé la pronunciació sovint varia de manera a penes perceptible, la diferència entre locatiu i i datiu j s'expressa en la forma escrita.
  • Sovint el pronom personal objecte és redoblat. Ex: m'ha dit = am ha dime.
  • Els complements clítics en els temps composts es posposen al verb: i l'hai faje (li/els he fet); a l'ha dijlo (li ho ha dit).

Pronoms i adverbis interrogatius[modifica]

  • Les interrogatives introduïdes per adverbi o pronom sovint requereixen l'ús del pronom “che”. Igualment els adverbis i pronoms de les frases afirmatives: chi ch'a l'é? = qui és?; quand ch'i rivo = quan arribo; chi ch'a l'ha dimlo = qui m'ho ha dit.

Verbs[modifica]

Verb ser :

i son, it ses, a l’é, i soma, i seve, a son

Verb haver :

i l’hai, it l’has, a l’ha, i l’oma, i l’eve, a l’han


Verb cantar :

i canto, it cante, a canta, i cantoma, i cante, a canto

Verb llegir :

i leso, it lese, a les, i lesoma, i lese, a leso

Verb florir :

i fiorisso, it fiorisse, a fioris, i fiorissoma, i fiorisse, a fiorisso

Qualques altres formes verbals :

vas : it vas, dones : it das, cantaves : it cantave; cantaràs : it cantràs; vols : it veule, pots : it peule, saps : it sas, deien : a disìo, ha saltat : a l’ha sautà

el piemontès occidental presenta a la primera persona singular dels verbs en -ar la desinència en -ai, en comptes de -eu.

  • Persisteix en el piemontès de la zona de Coni (Cuneo), la desinència sigmàtica llatina, així com en el friulà (-S) de la segona persona singular verbal, que en canvi cau en italià:
    • en la desinència de la segona persona singular del present indicatiu en elsi auxiliars i en els verbs irregulars: it ses; it vas; it l'has; it sas.
    • en la desinència de la segona persona singular del futur de tots els verbs: it cantràs; it sernràs...
    • en la desinència de la segona persona singular de cada mode i temps en la construcció de la forma interrogativa amb el relatiu pronom: càntës-to?; fas-to?; parlàvës-to?...
  • La negació es posa després del verb o l'auxiliar: i mangio nen; i l'hai nen mangià.
  • es prefereix posat el mode finit del verb (forma explicita) en lloc de l'infinit: sé che escric malament = i sai ch'i scrivo mal.
  • Existeix un imperatiu negatiu (absent en italià, on s'usa la forma infinita) Fa pà lolì! (No facis pas això!)
  • S'empren sovint els infinits substantivats en lloc del substantiu italianitzat és: el batec del cor = ël bate dël cheur; una bella parla(da) = un bel parlé; un anar sostingut = un bel andé.
  • Les formes italianes “soc jo, ets tu...” es transformen en “a l'é mi, a l'é ti...”. Ex: soc jo que l'he comprat = a l'é mi ch'i l'hai catalo.
  • En lloc del participi present (que no existeix) i del gerundi, per evidenciar la continuïtat de l'acció, se sol usar l'expressió “esse ‘n camin che...”. ex.: on estàs anant? = Anté ch'it ses an camin ch'it vas? el sol morent sobre el riu = ël sol an camin ch'a meuir an sël fium.
  • Quan el futur és ja evidenciat per un complement de tempo el verb resta al present: doman i rivo = domà arribaré.
  • en piemontès el temps verbal que en italià correspon al passat perifràstic va desaparèixer de l'ús a la fi del segle disset. S'empra al seu lloc el perfet: fa una setmana vaig anar es tradueix na sman-a fa i son andàit. Al límit si es tracta de temps molt llunyans s'utilitza el plusquamperfet : se'n va anar fa deu anys esdevé A l'é andasne ch'a l'é des agn. aquesta característica és tan pregona que en parlar en italià els piemontesos utilitzen molt rarament el passat perifràstic.

Preposicions[modifica]

  • La preposició articulada “el” seguida de la data o de l'època, es reemplaça amb dël: el 1783 = dël 1783; el 2002 = dël 2002.

articles[modifica]

ël, la : el, la ij, jë/j’ : els, les

pronoms personals[modifica]

Mi, ti, chiel/chila, nojautre, vojautre, lor

el pronom personal posposat és una especificitat piemontesa :

(chiel) a scriv : (ell) escriu am ëscriv : m'escriu a l’ha scrivume : m'ha escrit a dev ëscrivme prèst : deu escriure'm aviat it parlo dòp : et parlo després i l’hai vorsù parléje subit : li he volgut parlar de seguida.

Nombres en piemontès[modifica]

Nombre Piemontès Nombre Piemontès
1 un 30 tranta
2 doi 40 quaranta
3 tre 50 sinquanta
4 catr 60 sessanta
5 sinch 70 stanta
6 ses 80 otanta
7 set 90 novanta
8 eut 100 sent
9 neuv 101 sent e un
10 des 200 dosent
11 óndes 300 tërsent
12 dódes 400 quatsent
13 tërdes 500 sinchsent
14 quatòrdes 600 sessent
15 quìndes 700 setsent
16 sëddes 800 eutsent
17 disset 900 neuvsent
18 disdeut 1000 mila
19 disneuv 1006 mila e ses
20 vint

Alfabet[modifica]

El piemontès s'escriu amb una varietat de l'alfabet llatí. Les lletres, juntament amb els seus equivalents IPA es mostren en la següent taula.

Lletra o grafema Fonemes Pronunciació en catalán
A, a /a/ /ɑ/ (a) en posició tònica i també abierta.
B, b /b/ (b)
C, c /k/ /t͡ʃ/ Davant de (a, o, u) igual que en català. davant de (e, i) (tx), per formar el fonema (tx) davant de (a, o) s'utilitza una (i).
CH, ch /k/ (ch) s'utilitza per a representar el fonema /k/ davant de (e, i) pronunciat en català (que, qui).
D, d /d/ (d)
E, e /e/ (e) en posició tancada
È, è /ɛ/ (e) abierta
Ë, ë /ə/ (a, e) en posició àtona.
EU, eu /ø/ com (eu) en francès
F, f /f/ (f)
G, g /g/ /ʒ/ igual que català depenent de la posició de la lletra.
GH, gh /g/ (gh) s'utilitza per a representar el fonema /g/ davant de (e, i).
GN, gn /ɲ/ (ny)
GLI, gli /ʎ/ (ll)
H, h igual que en català no es pronuncia.
I, i /i/ (i)
J, j /j/ com la (y) en castellà
L, l /l/ (l)
M, m /m/ (m)
N, n /n/ /ŋ/ (n)
O, o /u/ /ʊ/ (u)
Ò, ò /ɔ/ (o) abierta
P, p /p/ (p)
Q, q /k/ (q)
R, r /r/ /ɺ/ (r) en catalá o també la (r) en anglès.
S, s /s/ /z/ (s)
S-C, s-c /s-t͡ʃ/ (stx)
T, t /t/ (t)
U, u /y/ com la (u) en francès.
V, v /v/ /w/ (v) en alguns casos es pronuncia (u).
Z, z /z/ (z)

Similituds lèxiques entre el piemontès i el francès i les seves diferències amb l'italià[modifica]

El piemontès en contrast de l'italià estàndard té un gran nombre de paraules compartides amb el francès i les altres llengües gal·loitàlic que el fan molt diferent d'aquest últim, moltes d'aquestes paraules van ser préstecs lingüístics o paraules que hagin evolucionat en la mateixa posició que el francès.

Piamontès Francès Italià Català
Aleman allemand tedesco alemany
Abimé abimer sommergere inundació
Adress adresse indirizzo direcció
Amusé amuser divertire divertir
Ambrassé embrasser abbracciare abraçar
Anlevé enlever allevare apariar
Anviron environ circa uns
Antamné entamer incominciare començar
Anvìa envie voglia desitjar
Apress après dopo després
Appelé appeler ciamare cridar
Anch'euj aujourd'hui oggi avui
Aragn araignée ragno aranya
Arlev relève ricambio reemplaçar
Arsòrt ressort molla primavera
Articiòch artichaut carciofo carxofa
As as hanno
Asard hasard caso oportunitat
Atrapé attraper fermo captura
Assiëtta assiette piatto plat
Assè assez abbastanza suficient
Bajé bailler sbadigliare badall
Beceria boucherie macelleria carnisseria
Bërgé berger pastore pastor
Biso bijou gioiello joia
Blaga blague scherzo broma
But but scopo propósit
Boita boîte scatola caixa
Bòsch bois legno fusta
Brisé briser rompere pausa
Bogé bouger muovere moure
Bonet bonnet cappello barret
Bòneur bonheur felicità felicitat
Car car perché perqué
Cassé casser rompere pausa
Camion camion autocarro camió
Campé camper buttare llençar
Cadò cadeau regalo regal
Cadrega chaise sedia cadira
Caté acheter comprare comprar
Chité quitter lasciare deixar
Chèna chaîne catena cadena
Ciat chat gatto gat
Ciòfeur chauffeur autista xofer
Ciar char carro carruatge
Clavié clavier tastiera teclat
Còfro coffre forziere cofre
Còrbeila corbeille cesto cistell
Cotin cotillon gonna cotilló
Crajon crayon matita llapis
Cress crèche asilo nido pesebre
Cogé coucher coricare posta del sol
Complent complaint lamentazione lamentació
Danger danger pericolo perill
Darmage dommage danno dany
Dëscrocé décrocher sganciare desenganxar
Dësrangé déranger disturbare molestar
Degrò degré grado grau
Dont dont di cui/del quale dels quals
Dròlo drôle strano estrany
Drapò drapeau bandiera bandera
Scran écran schermo pantalla
Euvra œuvre opera òpera
Eva eau acqua aigua
Fat fade insipido insípid
Fasson façon manera manera
Folar foulard fazzoletto da collo bufanda
Fusëtta fusée missile missil
Lapìn lapin coniglio conill
Lingeria lingerie biancheria llencería
Logé loger alloggiare allotjada
Gravé graver imprimere imprimir
Grimassa grimace smorfia ganyota
Lerma larme lacrima llàgrima
Lésa luge slitta trineu
Madama madame signora senyora
Marié marier sposare casar-se
Mois mois mese mes
Menage menage gestione gestió
Mersi merci grazie gracies/merci
Minusié menuisier falegname fuster
Mitoné mitonner cuocere a fuoco lento cuinar a foc lent
Miroj miroir specchio mirall
Meison maison casa casa
Mucioar mouchoir fazzoletto mocador
Monsù monsieur signore senyor
Mojen moyen mezzo mitjà
Monté monter salire muntar
Mosse mousser spumare escuma
Mòt mot parola paraula
Novod neveu nipote net
Parpajon papillon farfalla papallona
Partagé partager spartire compartir
Parèj pareil così com
Papé papier carta paper
Pie pie gazza ladra peu
Planeur planeur aliante planador
Plent plainte querela queixa
Poas pois pisello pèsols
Poma pomme mela poma
Possé pousser spingere escamot
Pròce proche vicino proper
Ój oui se si
Ordinator ordinateur computer ordinador
Òrange orange arancione taronja
Reinura rayure graffio esgarrinxada
Rangé arranger aggiustare ajustar
Ravin ravin burrone barranc
Regret regret dispiacere desgrat
Rèid raid rigido rígit
Ridò rideau tenda cortina
Sabòt sabot zoccolo peülla
Sagrin chagrin preoccupazione preocupació
Sapin sapin abete abeto
Siresa cerise ciliegia cirera
Salòp sale sporco brut
Spurì pourri appassito podrit
Soagné soigner curare curar
Seurte sortir uscire sortir
Stropo troupeau gregge ramat
Stagera étagere scaffale prestatge
Sombr sombre scuro fosc
Tasté tâter assaggiare sentir
Toit toit tetto teulada
Tisòire cisoire forbici tisora
Tramblé trembler tremare sacsejar
Travajé travailler lavorare traballar
Tricoté tricoter lavorare a maglia teixer
Tombé tomber cadere caure
Utiss outil attrezzo útil
Vila ville città ciutat
Vitur voiture auto acte
Zibié gibier selvaggina joc

Piemontès a la xarxa[modifica]

La presència del piemontès a la xarxa és encara reduïda. Un dels portals escrits en aquesta llengua és I-iter.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piemontès Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquipèdia
Hi ha una edició en piemontès
de la Viquipèdia

Documents sonors en piemontès[modifica]

Audiovisuals[modifica]

Llengua[modifica]