Francoprovençal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
francoprovençal / arpità
Franco-Provençal, arpitan, arpetan, romand, burgondês, burgondian, patouès
Parlants
(est.) 113.400 principalment a "Arpitània" (Vall d'Aosta, Piemont, Foggia, Suïssa francòfona, Savoia, Alta Savoia, Bresse, Bugey, Dombes, Beaujolais, Delfinat, Lionès, Forez, Franc Comtat)
Nadius 113.000
Rànquing Llengua potencialment en perill d'extinció: Itàlia
En perill d'extinció: França, Suïssa
Parlat a Itàlia, Suïssa, França
Oficial a Vall d'Aosta
Regulat per cap institució
Mapa de l'àrea del francoprovençal
Mapa de l'àrea del francoprovençal:
Blau fosc: Protegida. — Blau mitjà: Regions generals.
Blau clar: Zona de transició històrica.
Característiques
Família lingüística

llengua indoeuropea
  itàlica
    romànica
      romànica occidental
       gal·loromànica

        francprovençal / arpità
Codis
ISO 639-2 roa
ISO 639-3 roa
ISO 639-3 frp
Codi Glottolog fran1269
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg
Modifica dades a Wikidata
Mapa de la distribució de l'arpità, amb topònims en arpità

El francoprovençal, també anomenat arpità, és una llengua romànica.

Territori[modifica | modifica el codi]

És parlat a tres estats, França, Suïssa i Itàlia (vall d'Aosta), on gaudeix d'una mica de reconeixement. Es parla al cercle format per Lió-Roanne-Saint-Étienne-Pontarlier-Grenoble-Chambéry-Aosta-Ginebra-Lausana-Neuchâtel, territori anomenat també Arpitània.

Dinàmica[modifica | modifica el codi]

Avui dia es troba en perill d'extinció, parlat només per 60.000 persones, la major part d'elles gent gran. Això no obstant, el seu ús roman prou important a la vall d'Aosta a Itàlia, i al poble d'Évolène a Suïssa. Des dels anys 1970, existeix un moviment de recuperació lingüística, tant en certes zones rurals on la llengua encara és parlada, com en les zones urbanes (i a vegades rurals) on els locutors naturals han desaparegut.

Estandardització[modifica | modifica el codi]

Hi ha un intent d'estandardització recent, encunyat en les obres del lingüista Dominique Stich (1998, 2003), que s'anomena ortografia de referència B (ORB). Aplica el principi d'una grafia englobant, tenint en compte el diasistema, com el que ja ocorre en les ortografies del català i de l'occità. L'ORB és la base d'una llengua estàndard francoprovençal en curs de formació que té un èxit creixent, més que més per a la gent que vol recuperar la llengua i que no en té pràctica familiar.

Hi ha alguns sistemes d'escriptura concurrents que només noten fonèticament les parles locals segons les convencions del francès, com ara la grafia de Conflans i una grafia emprada a la vall d'Aosta.

Noms[modifica | modifica el codi]

La llengua rebé la denominació de francoprovençal el 1873 pel filòleg furlà Graziadio Isaia Ascoli, que la considerà una parla de transició entre el francès i l'occità (anomenat provençal). El nom d'arpità, format a partir del nom Arpes (Alps) i de la terminació d'occità, ha emergit des de certs militants culturals de la vall d'Aosta, en particular de Jozé Harrieta, a partir dels anys 1970. L'intel·lectual arpità Floran Corradin defensa que la forma francoprovençal és "una vella denominació que no pot ser més desafortunada".[1]

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'arpità dins França

Segons Ascoli, els trets de l'arpità són els següents.

  • Diftongacions i palatalitzacions consonàntiques
  • Afebliment intervocàlic
  • Vocals àtones finals conservades amb timbres molt diferents de l'antic oïl, com kodo ('colze'), fena ('dona'), pare ('pare').
  • L'A tònica lliure resta A o esdevé O, com purta ('porta'), lo na ('el nas').
  • No tanca A en síl·laba tònica, la qual cosa l'apropa al provençal
  • Tracta A davant consonant palatal com al francès antic
  • Palatalització d'ú en ü
  • Té l'article indefinit on (ó) del llatí unum
  • Possessius notron i votron ('nostre', 'vostre')
  • Articles determinats lo i la
  • Manté les desinències d'imperfet, com purtavo ('portava') i medzivo ('menjava')
  • Manté la declinació de dos casos, en algunes paraules, a Maurienne
  • Com a restes de l'antic lígur, s'ha deixat en els gentilicis toponímics els radicals en ar (com Savare, Artanavaz), bar/ber (Albard, Berrier), el sufix col·lectiu asc (Marmasc, Perriasc), la desinència arp, 'muntanya' (Arpvilles), ey (Arbaney, Darbelley) i dwr (Doire, nom del Dora Baltea)
Portal

Portal: llengües

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francoprovençal Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Agard, Frederick B. (1984). A Course in Romance Linguistics: A Diachronic View. (Vol. 2). Washington D. C.: Georgetown University Press. ISBN 0-87840-089-3.
  • Ascoli, Graziadio Isaia (1878). Schizzi franco-provenzali. Archivio glottologico italiano, III, pp. 61-120. Article written about 1873.
  • Bec, Pierre (1971). Manuel pratique de philologie romane. (Tome 2, pp. 357 et seq.). Paris: Picard. ISBN 2-7084-0230-7 A philological analysis of Franco-Provençal; the Alpine dialects have been particularly studied.
  • Bessat, Hubert & Germi, Claudette (1991). Les mots de la montagne autour du Mont-Blanc. Grenoble: Ellug. ISBN 2-902709-68-4.
  • Blumenfeld-Kosinski, Renate (1997). The Writings of Margaret of Oingt, Medieval Prioress and Mystic. (From series: Library of Medieval Women). Cambridge: D.S. Brewer. ISBN 0-85991-442-9.
  • Cerlogne, Jean-Baptiste (1971). Dictionnaire du patois valdôtain, précédé de la petite grammaire. Geneva: Slatkine Reprints. (Original work published, Aoste: Imprimérie Catholique, 1907).
  • Chenal, Aimé & Vatherin, Raymond (1984). Nouveau Dictionnaire de Patois valdôtain, français / patois. Aoste: Musumeci. ISBN 88-7032-534-2.
  • Constantin, Aimé & Désormaux, Joseph (1982). Dictionnaire savoyard. Marseille: Éditions Jeanne Laffitte. (Originally published, Annecy: Société florimontane, 1902). ISBN 2-7348-0137-X.
  • Dalby, David (1999/2000). The Linguasphere Register of the World's Languages and Speech Communities. (Vol. 2). Hebron, Wales, UK: Linguasphere Press. ISBN 0-9532919-2-8 See p. 402 for 48 divisions of Franco-Provençal dialects with reference codes.
  • Dauzat, Albert & Rostaing, Charles (1984). Dictionnaire étymologique des noms de lieux en France. (2nd ed.). Paris: Librairie Guénégaud. ISBN 2-85023-076-6.
  • Duch, Célestin & Bejean, Henri (1998). Le patois de Tignes. Grenoble: Ellug. ISBN 2-84310-011-9.
  • Duraffour, Antonin (1969). Glossaire des patois francoprovençaux. Paris: CNRS Editions. ISBN 2-222-01226-0.
  • Elsass, Annie (Ed.) (1985). Jean Chapelon 1647-1694, Œuvres complètes. Saint-Etienne: Université de Saint-Étienne.
  • Escoffier, Simone (1958). La rencontre de la langue d'Oïl, de la lange d'Oc, et de francoprovençal entre Loire et Allier. Publications de l'Institut linguistique romane de Lyon, XI, 1958.
  • Escoffier, Simone & Vurpas, Anne-Marie (1981). Textes littéraires en dialecte lyonnaise. Paris: CNRS Editions. ISBN 2-222-02857-4.
  • EUROPA (European Commission) (2005). Francoprovençal in Italy, The Euromosaic Study. Last update: 4 February 2005.
  • Favre, Louis (Fwd.) (1894). Le Patois Neuchâtelois. (Buchenel, P., Pref.) Neuchâtel, Switzerland: Imp. H. Wolfrath & Co, Comité du patois de la Société cantonale d'histoire et d'archéologie. (Univ. of Neuchâtel, excerpt from: Le renâ à Dâvid Ronnet).
  • Gex, Amélie (1986). Contes et chansons populaires de Savoie. (Terreaux, Louis, Intro.). Aubenas: Curandera. ISBN 2-86677-036-6.
  • Gex, Amélie (1999). Vieilles gens et vieilles choses, histoires : ma rue et mon village. Marseille: Editions Jeanne Laffitte. (Original work published, Chambéry: 1924). ISBN 2-7348-0399-2.
  • Gordon, Raymond G., Jr. (Ed.) (2005). Ethnologue: Languages of the World. Fifteenth edition. Dallas: SIL International/Summer Institute of Linguistics. ISBN 1-55671-159-X Online version: Ethnologue.
  • Grillet, Jean-Louis (1807). Dictionnaire historique, littéraire et statistique des départements du Mont-Blanc et du Léman. Chambéry: Librairie J.F. Puthod.
  • Henriet, Joseph (1997). La Lingua Arpitana. Quaderni Padani, Vol. III, no. 11, May-June 1997. pp. 25-30.pdf (in Italian).
  • Héran, François; Filhon, Alexandra; & Deprez, Christine (2002). Language transmission in France in the course of the 20th century. Population & Sociétés. No. 376, February 2002. Paris: INED-Institut national d'études démographiques. ISSN 0184-7783. Monthly newsletter in English, from INED.
  • Humbert, Jean (1983). Nouveau Glossaire genevois. Genève: Slatkine Reprints. (Original work published, Geneva: 1852). ISBN 2-8321-0172-0.
  • Jochnowitz, George (1973). Dialect Boundaries and the Question of Franco-Provençal. Paris & The Hague: Mouton de Gruyter & Co. ISBN 90-279-2480-5.
  • Martin, Jean-Baptiste & Tuaillon, Gaston (1999). Atlas linguistique et ethnographique du Jura et des Alpes du nord (Francoprovençal Central) : La maison, l'homme, la morphologie. (Vol. 3). Paris: CNRS Editions. ISBN 2-222-02192-8 (cf. Savoyard).
  • Martin, Jean-Baptiste (2005). Le Francoprovençal de poche. Chennevières-sur-Marne: Assimil. ISBN 2-7005-0351-1.
  • Minichelli, Vincenzo (1994). Dizionario francoprovenzale di Celle di San Vito e Faeto. Second edition. (Telmon, Tullio, Intro.). Alessandria: Edizioni dell'Orso. ISBN 88-7694-166-5.
  • Nagy, Naomi (2000). Faetar. Munich: Lincom Europa. ISBN 3-89586-548-6.
  • Nelde, Peter H. (1996). Euromosaic: The production and reproduction of the minority language groups in the European Union. Luxembourg: European Commission. ISBN 92-827-5512-6 See: EUROPA, 2005.
  • Pierrehumbert, William (1926). Dictionnaire historique du parler neuchâtelois et suisse romand. Neuchâtel: Editions Victor Attinger.
  • Price, Glanville (1998). Encyclopedia of the Languages of Europe. Oxford: Blackwell Publishers. ISBN 0-631-19286-7.
  • Ruhlen, Merritt (1987). A Guide to the World's Languages, Volume 1: Classification. Stanford: Stanford University Press. pp. 325-326. ISBN 0-8047-1250-6. Author of numerous articles on language and linguistics; Language Universals Project, Stanford University.
  • Stich, Dominique (2003). Dictionnaire francoprovençal / français, français / francoprovençal : Dictionnaire des mots de base du francoprovençal: Orthographe ORB supradialectale standardisée. (Walter, Henriette, Preface). Thonon-les-Bains: Editions Le Carré. ISBN 2-908150-15-8 This work includes the current orthographic standard for the language.
  • Stich, Dominique (1998). Parlons francoprovençal : Une langue méconnu. Paris: Editions l'Harmattan. ISBN 2-7384-7203-6 This work includes the former orthographic standard, Orthographe de référence A (ORA).
  • Tuaillon, Gaston (1988). Le franco-provençal, Langue oubliée. Vingt-cinq communautés linguistiques de la France. (Vol. 1). Paris. pp. 188-207.
  • Tuallion, Gaston (2002). La littérature en francoprovençal avant 1700. Grenoble: Ellug. ISBN 2-84310-029-1.
  • Viret, Roger (2001). Patois du pays de l'Albanais : Dictionnaire savoyarde-français (2nd ed.) Cran-Gévrier: L'Echevé du Val-de-Fier. ISBN 2-9512146-2-6 An excellent dictionary and grammar for the dialect in the Albanais region, which includes Annecy and Aix-les-Bains.
  • Vurpas, Anne-Marie (1993). Le Parler lyonnais. (Martin, Jean-Baptiste, Intro.) Paris: Editions Payot & Rivages. ISBN 2-86930-701-2.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Corradin, Floran «'Vegnens étot nos' (Nosaltres també venim)». Diari El Punt Avui, 08-09-2012, pàgina 8 [Consulta: 10 octubre del 2012].
Viquipèdia
Hi ha una edició en francoprovençal de la Viquipèdia