Romanx

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaRomanx
Rumantsch
Altres denominacions Rètic, grisó, retoromànic
Tipus llengua SVO, llengua sil·làbica i llengua fusional
Parlants
60.000 principalment a Grisons
Parlants nadius 35.000[1] (2012)
Parlat a Suïssa Suïssa
Oficial a Suïssa Suïssa
LinguaRumantsha.png
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües retoromàniques
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització Lia Rumantscha
Codis
ISO 639-1 rm
ISO 639-2 roh
ISO 639-3 roh
Glottolog roma1326
UNESCO 406
IETF rm
Modifica dades a Wikidata

El romanx (en romanx: rumantsch rumantsch rumantsch (pàg.), rumauntsch rumauntsch (pàg.), romontsch romontsch (pàg.), rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà. Alternativament (vegeu qüestió ladina), si hom considera que el conjunt del retoromànic constitueix una sola llengua (el rètic), el romanx pot ser conceptuat com un dels tres grups dialectals --l'occidental-- que la componen, juntament amb el ladí i el furlà.[2]

El romanx és llengua cooficial dels Grisons d'ençà 1794; quarta llengua nacional de Suïssa a partir de 1938; i quarta llengua oficial de Suïssa des del 1996. El parla el 0,9% de la població de l'Estat; el 13 % de la població del cantó dels Grisons. Els cinc dialectes romanxs més parlats són el sobreselvà (sursilvan), el sotaselvà (sutsilvan) i el surmiran, que constitueixen el grup romanx estricte; i l'alt engiadinès (puter) i el baix engiadinès (vallader), que constitueixen el grup engiadinès o ladí. El nom de ladí referit a l'engiadinès, per la seua banda, és coincident amb el del ladí per excel·lència, o retoromànic central de les Dolomites (províncies italianes de Bozen, Trento i Belluno), amb el qual no s'ha de confondre.

Es pensa que va haver-hi un temps en què les llengües retoromàniques es van parlar en una extensa zona del centre d'Europa. Aquestes llengües estan emparentades amb les llengües llatines veïnes que es parlen a Itàlia, Suïssa i França.

El romanx es va estandarditzar el 1982, sobre les varietats romanxes del baix engiadinès, el sobreselvà i el surmiran, les varietats amb més tradició literària i bases de l'actual llengua estàndard. A aquest estàndard, se'l coneix amb el nom rumantsch grischun. Heinrich Schmid va tractar d'evitar ortografies d'estranya aparença per a facilitar la seua acceptació. Per tant, paraules amb /tɕ/ més [e] o [i] tenen <tg> (tgirar) en comptes de <ch>. Les paraules amb /tɕ/ seguida de [a], [o] o [u] s'escriuen amb <ch> (chalanda), ja que tant els parlants d'Engadin (chalanda) i del territori del Rin (calanda) esperarien una ortografia que incloga la <c->. De la mateixa manera, che i chi —a causa d'aquesta norma, anomenada "Leza Uffers Kompromiss"— es pronuncien [ke] i [ki]. D'altra banda, la lletra <k>, es converteix en un grafema innecessari en aquesta llengua romànica. Schwa ([ə]), això no obstant, es representa amb <e>, l'ús del qual mostra la influència en aquesta llengua romanxa de l'alemany. El mateix passa amb l'ús de <sch> tant per a /ʃ/ com per a /ʒ/, i <tsch> per a /tʃ/.

D'altra banda, el fet que no existeix <ü, ö> en romanx potser no es produeix només per l'absència de la [i] i de [ø] en la major part de les llengües retoromàniques, sinó també a la seua forma gràfica, que no és considerada una forma romanxa. A més, açò també demostra que l'adopció d'una determinada grafia no està sempre relacionada amb factors fonètics. Com a conclusió, es pot afirmar que l'ortografia romanxa se situa entre la tradició ortogràfica romànica de l'italià i del francès i la tradició ortogràfica germànica de l'alemany.

La Lia Rumantscha és una organització que comprèn associacions de llengües rètiques. La seua pàgina web facilita més informació sobre les llengües esmentades.

Una obra de referència per al romanx és el Dicziunari Rumantsch Grischun. És el major diccionari d'aquesta llengua i és editat per la Societad Retorumantscha.[3]

Fonologia[modifica]

Consonants[modifica]

Els fonemes consonants del romanx (Rumantsch Grischun) estan ordenats en la taula següent:

  Bilabial Labiodental Dental i
alveolar
Alveolopalatal Postalveolar Palatal Velar
Oclusiva p  b   t  d       k  g
Africada     ts tɕ  dʑ    
Nasal m   n     ɲ ŋ
Fricativa   f  v s  z   ʃ  ʒ    
Aproximant     r     j  
Lateral aproximant     l     ʎ  

Vocals[modifica]

Els fonemes vocàlics del romanx es troben en la taula inferior:

Monoftongs Anterior Posterior
Tancada i u
Mitja ə
Oberta-mitja ɛ ɔ
Oberta a
Diftongs La vocal tancada
està davant
La vocal tancada
està darrere
Tancant ai au
Obrint ie  

La schwa /ə/ només apareix en síl·labes àtones. La longitud de la vocal es pot predir:

  • Les vocals àtones són curtes.
  • Les vocals tòniques en síl·labes tancades són:
    llargues després /r/
    curtes en altres ocasions
  • Les vocals tòniques en síl·labes obertes són:
    curtes després consonants sordes
    llargues en altres ocasions

Comparança lèxica i fonètica entre cada varietat[modifica]

Llatí Sobreselvà Sotaselvà Surmiran Alt engiadinès Baix engiadinès Rumantsch Grischun Català
AURUM aur or or or or, aur, ar aur or
DURU dir dir deir dür dür dir dur
OCULUS egl îl îgl ögl ögl egl ull
LEVIS lev leav lev liger leiv lev lleuger (fàcil)
TRES treis tres treis trais trais trais tres
NIVIS neiv nev neiv naiv naiv naiv neu
ROTA roda roda roda rouda rouda roda roda
CASEUS caschiel caschiel caschiel chaschöl chaschöl chaschiel formatge
CASA casa tgeasa tgesa chesa chasa chasa casa
CANIS tgaun tgàn tgang chaun chan chaun gos/ca
(vulg.) GAMBA comba tgomba tgomma chamma chomma chomma cama
GALLINA gaglina gagliegna gagligna gillina giallina giaglina gallina
(vulg.) CATTUS gat giat giat giat giat giat gat
TOTUS tut tut tot tuot tuot tut tot
FORMA fuorma furma furma fuorma fuorma furma forma
EGO jeu jou ja eau eu jau jo

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Die aktuelle Lage des Romanischen, Kommentar zu den Volkszählungsresultaten
  2. És important distingir entre el concepte de retoromànic o rètic, que inclou romanx, ladí i furlà, i el concepte de romanx, que n'és una de les tres branques. I això, independentment que considerem el conjunt retoromànic com a branca romànica composta per tres llengües o com una sola llengua romànica composta per tres grups dialectals.
  3. DRG

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Romanx Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquipèdia
Hi ha una edició en romanx
de la Viquipèdia