Vés al contingut

Grafema

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En lingüística, el grafema (del grec γράφω, "escric") és la unitat contrastiva mínima de l'escriptura d'una llengua determinada. Segons el sistema d'escriptura, un grafema pot tenir realitzacions gràfiques i fonètiques diverses. Heus ací alguns exemples:

  • En els sil·labaris, per exemple en japonès, un grafema sol representar una síl·laba.
  • En un abjad, per exemple en hebreu, un grafema sol representar una consonant.
  • En un sistema d'escriptura logogràfica, com en xinès, un grafema pot representar un concepte, una paraula, un morfema, etc.
  • En un alfasil·labari o abugida, un grafema sol representar una consonant amb una vocal o un únic fonema.
  • En un alfabet, per exemple en català, una lletra o un grup de lletres poden constituir un grafema. Es considera grafema qualsevol lletra o grup de lletres (dígrafs) que tingui una referència fònica i/o sèmica.

Grafemes en català

[modifica]

Podem classificar els grafemes en dues categories principals:

  • Fonogrames: grafemes que transcriuen fonemes, els més freqüents en català. És el cas de f en fixar o de gu en eixugui. En aquest últim cas, l'ús del grafema gu o g ve determinat per la seua posició en la paraula.
  • Morfogrames:[1] grafemes que transcriuen morfemes. És el cas de r en fixar.

Així, en català central estàndard, en el mot eixugui distingim cinc grafemes: e pel fonema [ə], ix pel fonema [ʃ], u pel fonema [u], gu pel fonema [g], i pel fonema [i]. En fixar, però, distingim cinc grafemes: f pel fonema [f], i pel fonema [i], x pels fonemes [k][s], a pel fonema [a], r pel morfema d'infinitiu. Aquest exemple depèn, és clar, del dialecte considerat.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. A partir dels francès morphogramme, terme emprat en aquest sentit per Nina Catach, lingüista francesa.