Fonograma (lingüística)
Fonogrames xinesos per "nedar" i "amarar" compostos de dos logogrames, el primer element indica que és una paraula relacionada amb l'aigua i el segon, "presoner" i "bosc", assenyala que es pronuncien igual que aquests, «qiu» i «lin» respectivament.
Un fonograma és un grafema (caràcter escrit) que representa un fonema (so de la parla) o una combinació de fonemes, com les lletres de l'alfabet llatí o els kana japonesos.[1][2] Per exemple, "igh" és un fonograma en idioma anglès que representa el so dur "I" a la paraula "high". Mentre que el terme "fonema" es refereix a la fonètica dels sons, el terme "fonograma" es refereix a les lletres que representen aquest so.[3] Això contrasta amb el logograma, que representa paraules i morfemes (unitats significatives del llenguatge), i caràcters muts determinants, emprats per a marcar categories semàntiques que són simplement lletres.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fonograma (lingüística) |
- ↑ Ram Frost; Leonard Katz. Orthography, phonology, morphology, and meaning. Elsevier, 1992, p. 78–. ISBN 9780444891402.
- ↑ Lluís Feliu. L'escriptura cuneïforme. Editorial UOC, June 2007, p. 17–. ISBN 9788497885904.
- ↑ Charles A. Perfetti; Michel Fayol. Learning to spell: research, theory, and practice across languages. Taylor & Francis, 1997, p. 340–. ISBN 9780805821604.
  |
Això és un esborrany sobre llengua i lingüística. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
