Picard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaPicard
picard Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllengua, llengua viva i supradialecte Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius700.000 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aAlts de França i Valònia Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deHainaut, Picardia, Nord-Pas-de-Calais i Normandia Modifica el valor a Wikidata
EstatBèlgica i França Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües gal·lo-rètiques
llengües d'oïl Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-1cap valor Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-2cap valor Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3pcd Modifica el valor a Wikidata
Glottologpica1241 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere51-AAA-he Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuepcd Modifica el valor a Wikidata
UNESCO398 Modifica el valor a Wikidata
IETFpcd Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages3276 Modifica el valor a Wikidata

El picard és la llengua pròpia de la Picardia. Està classificada a la família indoeuropea, a la branca itàlica i al grup de les llengües romàniques.

El picard és una de les llengües romàniques més properes al francès i, com aquesta llengua, és una de les llengües d'oïl, fins al punt que hi ha una polèmica sobre si és un idioma independent o n'és un dialecte.

Altres denominacions[modifica]

La parla rep altres denominacions com picart, patois du nord (patuès del nord), chtimi, chti o rouchi, aquest últim un dialecte picard, considerada sovint com una parla d'oïl diferent, que és parlat a l'Hainaut Occidental, entre Mons i la línia Tournai-Soignes-Ath-Mouscron.

Localització[modifica]

Es parla a les regions franceses de la Picardia (llevat del sud de l'Oise i de l'Aisne) i Nord-Pas de Calais (llevat de la zona de Dunkerque, de parla neerlandesa flamenca) i a Bèlgica a la major part de la província d'Hainaut, fins a La Louvière a l'est (entre Mons i Charleroi).

Parlants[modifica]

Sense estadístiques globals ni fiables. Tanmateix, una enquesta feta a Amiens (1980-1981), mostrava que el 46% dels homes i el 29% de les dones nascudes el 1942 declaraven parlar picard.

Trets lingüístics[modifica]

Vegeu-ne les característiques a Jean-Michel Eloy (Universitat de Picardia Jules Verne, Laboratori d'Estudis Sociolingüístics sobre Contacte de Llengües i Política Lingüística LESCLaP, Centre d'Estudis Picards): El picard, llengua d'oïl.

Normativització[modifica]

No té cap normativa generalment acceptada. Tot i així, des d'un punt de vista ortogràfic, una part important dels autors estan d'acord en una sèrie de principis que poden tendir a una certa normativització:

  • Represa del codi ortogràfic francès, tot tenint en compte les particularitats fonètiques del picard.
  • Utilització raonada de lletres mudes o variants gràfiques per permetre una correcta identificació dels mots. Aquest ús pot tenir un màxim entre els escriptors tradicionals, més propers a l'ortografia francesa, i pràcticament desaparèixer entre els partidaris de mètodes fonetistes. En una situació intermèdia es trobaria l'adaptació del sistema Feller per al picard feta per Fernand Carton.
  • Tendència a esborrar les particularitats locals per permetre una comprensió com més àmplia millor. En alguns autors s'arriba a la utilització d'arxigrafemes que possibiliten lectures múltiples.

Estatus legal[modifica]

Rètol d'un bar en picard (Cayeux-sur-mer, Somme).

Reconeguda com a llengua regional endògena a l'Estat belga, segons un decret de l'executiu de la Comunitat francesa adoptat el 1990. Es beneficia, sobretot pel que fa a la presència als mitjans de comunicació, de les accions de l'Oficina de les Llengües Regionals Endògenes.

A França, no es beneficia de cap legislació a nivell general i la ratificació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries resta bloquejada.

Formació[modifica]

A França és reconegut de fet pel Ministeri d'Educació Nacional i s'ensenya a les IUFM de la regió i pot estudiar-se de manera facultativa.

Àudio[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Eloy, Jean-Michel; Marzal i Doménech, Xavier (traductor) «El picard, llengua d'oïl». Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura: revista de recerca humanística i científica. Universitat Jaume I [València], núm. 16, 2005, pàg. 45-51.
  • Bril, Laurence. Le parler chti (en francès). París: Ed. De Borée, 2008. 
  • Braillon, J. M.. Dictionnaire général français-picard. Ed. Lemé, FIPQ, 2001-2003.  (3 volums).
  • Carton, Fernand; Lebègue, Maurice. Atlas Linguistique et Ethnographique picard (en francès). París: Ed. del CNRS, 1989-1997.  (2 volums).
  • Carton, Fernand; Lebègue, Maurice. Le parler du Nord-Pas de Calais (en francès). París: Ed. Bonneton, 2006. 
  • Dawson, Alain. Le "Chtimi" de poche, parler picard du Nord et du Pas-de-Calais (en francès). Chennevières-sur-Marne: Ed. Assimil, 2002. 
  • Dawson, Alain. Le Picard de poche (en francès). Chennevières-sur-Marne: Ed. Assimil, 2003. 
  • Dawson, Alain. Parle-moi "Chti"! Pale-me in "Chti"! Le parler picard du Nord et du Pas-de-Calais (en francès). Chennevières-sur-Marne: Ed. Assimil, 2006. 
  • Debrie, René. Eche pikar bèl é rade. París: Ed. Omnivox, 1983. 
  • Dubois, Raymond. Le domaine picard, délimitation et carte systématique dressée pour servir à l'inventaire général du "picard" et autres travaux de géographie linguistique (en francès). Arràs: Archives Départementales du Pas-de-Calais, 1957. 
  • Goscinny, René; Uderzo, Albert. Asterix i rinte à l'école (en picard). París: Ed. Albert René, 2004. 
  • Goscinny, René; Uderzo, Albert. Astérix pi Obélix is ont les ages. Ch'live in dor (en picard). París: Ed. Albert René, 2010. 
  • Gryson, Pierre-Marie; Poulet, Denise. Le chti pour les nuls (en francès). París: First editions, 2009. 
  • Lusignan, Serge; Gervais, Diane «"Picard" et "Picardie", espace linguistique et structures sociopolitiques» (en francès). Carnets d'Atelier de Sociolinguistique, 2.
  • Ovart-Baratte, Elise. Les Ch'tis c'était les clichés (en francès). París: Ed. Calmann-Lévy, 2008. 
  • Pooley, Timothy. Chtimi: The Urban Vernaculars of Northern France (en anglès). Clevedon: Mulitilingual Matters Ltd., 1996. 
  • Bernhard, Delphine; Ligozat, Anne-Laure; Martin, Fanny; et al. «Corpora with Part-of-Speech Annotations for Three Regional Languages of France: Alsatian, Occitan and Picard» (en anglès). Proceedings of the Eleventh International Conference on Language Resources and Evaluation (LREC 2018). European Language Resources Association (ELRA, Luxemburg - París) [Miyazaki, Japó], 2018, pàg. 3917-3924. ISSN: 979-10-95546-00-9.

Enllaços externs[modifica]

Els enllaços externs d'aquest article necessiten una revisió: la Viquipèdia no és un directori d'internet.
Cal una revisió per treure els enllaços excessius o inapropiats segons la norma d'estil, o bé per citar-los com a font.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Picard
Hi ha una edició en picard de la Viquipèdia
  • «Corpora with Part-of-Speech Annotations for Three Regional Languages of France: Alsatian, Occitan and Picard», de Delphine Bernhard, Anne-Laure Ligozat, Fanny Martin, Myriam Bras, Pierre Magistry, Marianne Vergez-Couret, Lucie Steiblé, Pascale Erhart, Nabil Hathout, Dominique Huck,Christophe Rey, Philippe Reynés, Sophie Rosset, Jean Sibille i Thomas Lavergne. Proceedings of the Eleventh International Conference on Language Resources and Evaluation (LREC 2018, Miyazaki, Japó), European Language Resources Association (ELRA, Luxemburg - París), pàg. 3917-3924.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Picard&oldid=32682518»