Emilià-romanyol

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaEmilià-romanyol
Emiliàn
Altres denominacions emilià, emilianoromanyès, emiliano-romà
Parlants
3,5 milions principalment a Piacenza, Ravenna, Emília-Romanya, Padània, Llombardia, Toscana, Pesaro
Parlants nadius 4.400.000 (2010)
Parlat a San Marino, Itàlia
Emiliano-Romagnolo area.jpg
Classificació lingüística
objecte abstracte
llenguoide
llengua
llengües humanes
llengües euroasiàtiques
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
gal·loitàlic
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Dialectes Emilian Tradueix i Romagnol Tradueix
Codis
ISO 639-3 eml
Glottolog emil1243
IETF sense valor
Modifica les dades a Wikidata

L'emilià-romanyol, emilianoromanyès, emilianoromà o simplement emilià, és una llengua romànica del grup gal·loitàlic parlada a la part nord-occidental d'Itàlia, incloent Piacenza, Ravenna, a l'Emília-Romanya, Padània, sud de Llombardia, nord de Toscana i a la província de Pesaro. També es parla a San Marino.

El nombre de parlants a l'Emília-Romanya s'estima en 3.500.000 aproximadament (dades de 1983). A San Marino, el 83% de la població (20.100 habitants) parla aquesta llengua.

Se la considera una llengua diferenciada de l'italià, tot i que les nombroses interferències lingüístiques amb l'italià estàndard, el fet de no tenir reconeixement oficial i que tots els seus parlants usen també habitualment l'italià com a llengua culta i de relació pública, posen en perill la seva supervivència com a llengua.

Àrea geogràfica de l'emilià-romanyol

L'àmbit territorial d'aquesta llengua s'estén des de Piacenza (o Plasència) a Ravenna, i entre el riu Po, l'Adriàtic i els Apenins, a la regió d'Emília-Romanya. També es parla a San Marino, on rep la denominació de sanmarinès. No hi ha dades fiables sobre els seus parlants, sobre aquells que són capaços de parlar-la o els qui ho fan habitualment. Es calcula que hi ha entre dos i tres milions de persones que poden parlar-la.

Se'n distingeixen diversos dialectes, sense que es pugui dir que hi hagi una estandardització precisa o un dialecte central: l'emilià, el romà, el mantuà, el vogherès-pavès, el lunigià i el sanmarinès.

Enllaços externs[modifica]

Viquipèdia
Hi ha una edició en emilià-romayol
de la Viquipèdia