Borbonès

Borbonès

Duché de Bourbon (fr) Borbonés (oc)
Tipus	província de França i Subregió d'Occitània
Lloc
46° 34′ N, 3° 20′ E
Capital	Moulins
Població humana
Llengua utilitzada	Creixent francoprovençal francès Bourbonnais (en) berrichon
Dades històriques
Creació	1327
Dissolució	1790 (Julià)

El Borbonès (en francès Bourbonnais, en occità Borbonés/Barbonés) és una antiga província del regne de França; correspon a l'actual departament de l'Alier i a una part del departament del Cher, repartit en parts gairebé iguals entre Occitània i els països d'oil. Actualment és repartida entre les regions d'Alvèrnia-Roine-Alps (el departament d'Alier) i la de Centre - Vall del Loira (el departament de Cher). El Borbonès té el seu nom de la ciutat històrica de Borbó i de la dinastia borbònica.

Les capitals històriques del Borbonès van ésser successivament Borbó i Moulins-sur-Allier. Altres ciutats importants són Vichy i Montluçon.

Orografia

Constitueix una àrea de transició entre el Massís Central i la conca de París, i és drenada pel riu Cher i per l'Alier.

Llengües

A la part meridional del borbonès es parla occità (dialecte alvernès) concretament del grup sub-dialectal de l'alvernès septentrional. Es tracta d'una zona de transició amb les llengües d'oil, tot i que amb trets occitans dominants. L'occità es parla especialment al voltant de les ciutats de Montluçon i Vichy, mentre que a la Muntanya Borbonesa, l'alvernès presenta influències arpitanes.

Aquest zona occitana de transició amb les llengües d'oil, també és coneguda lingüisticament com la zona del Creixent, la qual inclou el sud del bornonès (dialecte nord-alvernès) i el nord del Llemosí (dialecte llemosí).

A la part septentrional del borbonès es parlen dialectes del francès.

Comarques Occitanes

Segons la proposta de divisió territorial d'Occitània del diari Jornalet, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, la part meridional del Borbonès seria una sub-regió occitana ubicada dins la regió més àmplia de l'Alvèrnia. Aquesta sub-regió borbonesa contindria 3 parçans (comarques occitanes):

• Boscatge Borbonès
• Limanya Borbonesa
• Muntanya Borbonesa

Mapa del Borbonès (en blau) i d'Occitània (en vermell): la part meridional del Borbonès és occitana.

Economia

El poblament és rural i dispers, i hi predomina la gran propietat. Els sòls són en general pobres, però gràcies als adobs són base d'una agricultura florent: blat i farratge, aliment, aquest últim, de la ramaderia bovina del país. Hi ha també alguns jaciments de carbó, com els de Saint Hilaire i Noyant. Les ciutats, petites, són en general mercats agrícoles, com Moulins.

Història

A l'època gal·la aquesta regió estigué poblada pels arverns, els hedus i els bitúriges cubs (cubi). Conquerida pels romans (cap al 58 aC), fou posteriorment ocupada pels visigots (477) i pels francs (principi del s. VI).

Al s X aparegué la senyoria de Borbó. Aimar o Ademar (s X) fou el primer dels senyors del Borbonès. El seu net Arquimbald II (?-1034) consolidà la dinastia al poder. El seu descendent Arquimbald IX de Borbó va morir a Xipre durant la Setena Croada el 1249. Aleshores fou adquirit per la casa de Borgonya.

Robert de Clermont, fill de Lluís IX de França, adquirí el Borbonès en casar-se amb Beatriu de Borbó (1278), i llur fill Lluís I fou nomenat duc de Borbó el 1327 per Carles IV de França. A la mort del Conestable de Borbó (1527), el Borbonès fou unit uns quants anys més tard (1531) a la corona francesa.