Hedus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàHedus
Map Gallia Tribes Towns.png
Situació dels Haedui a la Gàl·lia
Tipus grup ètnic històric
Part de gals
Grups relacionats ambivarets i mandubis
Modifica dades a Wikidata

Els hedus[a] (llatí Aedui, Haedui o Hedui) foren un poble gal originat en una branca dels sèquans dels que estaven separats a l'est pel riu Arar (Saona). Tenien per veïns a l'oest els bitúrigs, al nord-est els lingons i al sud els segusiaves. La seva capital fou Bibracte (avui Autun), una altra ciutat era Novodunum.

Etimologia[modifica]

Aedui (o Hedui, Haedui, Hædui) per als romans, Aidousioi a les Cròniques de l'atenenc Apol·lodor. Tots aquests termes provenen d'una mateixa arrel que tant dóna termes grecs com mots de llengües cèltiques:

Per tant, els Hedus serien Els ardents (apassionats, fogosos), Els hommes de foc.[2][3]

Història[modifica]

En temps de Juli Cèsar eren sotmesos als sèquans i es van declarar amics de Roma i el seu cap Divitacus va anar a Roma a demanar assistència al senat per assolir la independència, però no foren atesos. Cèsar però els va restaurar la llibertat (58 aC) sota el cap Vergobretus, elegit per períodes d'un any pels sacerdots, i que a més era jutge suprem. Els segusiaves, els ambivarets (al nord) i els aulercs o aulmecis van ser posats sota la seva dependència. Cèsar va permetre l'establiment al seu territori d'un grup de Bois, que s'establiren a la ciutat de Gergovia de localització desconeguda però que cal no confondre amb la Gergovia dels arverns.

A principis d'abril del 52 aC, Juli Cèsar, quan estava decidit a reprendre la campanya militar per ocupar definitivament tota la Gàl·lia, hagué d'intervenir per evitar una guerra civil entre els hedus ja que, a diferència de la tradició, s'havien establert dos magistrats suprems amb el poder real: Convittolitave i Coto, i cada un havia determinat que la nació sencera es mobilitzés, i el Senat es va dividir, i cada un dels dos contendents tenien els seus clients.[4]

El 42 aC es van unir a la revolta contra Roma, però foren sotmesos. L'any 21 aC el cap Juli Sacrovir es va revoltar i va ocupar Augustodunum però fou derrotat per Gai Sili.

Confederació hèdua[modifica]

Monedes d'argent dels hedus.

Els hedus varen ser un dels pobles més poderosos de la Gàl·lia. La seva influència arribava a molta distància i va fer que, amb els anys, teixissin una extensa xarxa d'aliances i domini sobre altres tribus que ha estat anomenada "confederació hèdua". D'entre totes aquestes tribus, les més representatives eren aquestes:

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. L'etnònim llatinitzat d'aquest grup, Aedui, dóna versions diferents segons la llengua, la majoria d'elles convertint el diftong "Ae" en "E": francès "éduens", castellà "heduos", portuguès "éduos", italià "edui" o alemany "haeduer". Malgrat que en alguns textos catalans moderns apareix recollit com a "aduins", la traducció catalana del De Bello Gallico de Joaquim Icart (1974) opta per la forma "hedus".[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hedus Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Cèsar, Juli. «Llibre I, XXXI.3». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 102. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  2. Christian Goudineau et Christian Peyre, Bibracte et les Éduens, À la découverte d'un peuple gaulois, éditions Errance, 1993
  3. Jean Haudry, La Triade pensée, parole, action, dans la tradition indo-européenne, Archè, Milan, 2009, p. 309
  4. Juli Cèsar, De bello gallico VII, 32