Helvis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Helvecis.
Infotaula de grup humàHelvis
Tipus tribu
Part de clients dels arverns
Grups relacionats cadurcs, rutens, gàbals i segusiaves
Mapa de distribució
Confédération Arverne.png
Modifica les dades a Wikidata

Els helvis (llatí Helvii) foren un poble gal de la Gàl·lia Narbonense, veïns dels arverns. El massís del Cevenna (actualment anomenat Cevenes) marcava el límit entre els helvis i els arverns del Velai: els primers vivien a l'est de les muntanyes i el seu territori corresponia a la regió històrica del Vivarès. Estrictament eren veïns dels gabals i vel·launis (o vel·lavis) pobles dependents dels arverns. Per privilegi especial eren governats per un príncep nacional.

Plini esmenta una parra descoberta poc anys abans a la regió que floria i perdia la flor en un mateix dia i per tant era la més segura de plantar, a la qual es va dir Narbònica, i al seu temps era ja plantada per tota la Provincia.

Territori[modifica]

Estrabó diu que el seu territori començava per l'est, a la riba del Roine i cap a l'oest. Plini diu que la seva capital era Alba Helvorum o Helviorum o Alba Helvia o Alba Augusta,[1] que podria correspondre a la vila d'Alps o Albe (Civitas Albensium) al nord-oest de Viviers (Vivarium) i estava subjecte al dret llatí; aquesta vila destacava pels seus vins.

Quan la Narbonense es va dividir els helvis, tot i viure a l'oest del Roine, foren incloses a la Diòcesi de les set províncies. La vila de Bourg-Saint-Andéol apareix al martirologi d'Adon en relació a Gentibus, sant martiritzat el segle II. Aquesta població seria la Borgagiates o Burgagiates o Bergoites en què fou esmentada l'església de Viviers als seus primers temps. Alba Helvorum fou seu episcopal al segle iv i va subsistir fins que fou destruïda per Crocus rei dels alamans o dels vàndals; llavors la seu fou traslladada a Viviers al començament del segle V.

Els elicocis[modifica]

Claudi Ptolemeu esmenta els elicocis (Elycoci) amb capital a Alba Augusta i els situa a l'est del Roine. Se suposa que es tracta del mateix poble i alguns autors pensen que podrien ser un altre nom dels helvis, però no es pot assegurar, ja que aquestos eren a l'oest del Roine.

Referències[modifica]

  1. Cl. Lefebvre, Oppida helvetica : les sites fortifiés de hauteur du plateau de Jastres (Ardèche), De Boccard, Paris, 2006 (Gallia romana, 7)