Eburons

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàEburons
Gaule Belgique.png
Situació dels Eburones a la Gàl·lia Belga
Tipus tribu
Modifica dades a Wikidata

Els eburons (llatí Eburones) foren un poble celta establert entre el Mosa i el Rin, que foren tributaris del aduàtics, però als que Juli Cèsar va lliurar del tribut abans del 54 aC. Malgrat que la seva etnicitat no queda prou clara a les fonts dels clàssics, especialment quan Cèsar els fa un poble germànic, el consens entre els estudiosos és que es tractava d'un poble celta o, si més no, amb un fort component cultural cèltic.

Els eburons foren esmentats per Cèsar junt amb els condrusis, caeresis i pèmans, als que s'enfrontà durant la guerra de les Gàl·lies en la campanya del 57 aC[1] i foren derrotats amb els gals comandats per Galba dels suessions, que foren derrotats a la batalla de l'Axona.

Etimologia[modifica]

Moneda daurada dels eburons, amb trisquela a l'anvers i cavall al revers

L'etnònim Eburon, el substrat toponímic del seu antic territori i el dels diferents noms de persona semblants, s'expliquen fàcilment per mitjà d'una llengua cèltica i no pas una de germànica en el sentit modern del terme. Eburo s'explica pel celta *eburo- « teix » o « senglar ».[2][3] Es pot comparar amb l'irlandès antic ibar, teix, el bretó evor i el gal efwr, fràngula.[4].

Els eburons eren coneguts pel cultiu de teix.[5] Aquest arbre dóna una fusta fibrosa, elàstica i sòlida, d'excel·lent qualitat per a la fabricació d'arcs i fletxes. La millor fusta de teix es cultivava a les zones sorrenques, on el creixement és lent i la fibra de fusta d'alta densitat. El teix és de bona mida, i les bardisses que es troben actualment a l'antic territori dels eburons tenen un origen documentat a l'antiguitat.[6]

El teix dels eburons era tan popular a la Gàl·lia, on hi havia una varietat diferent d'aquesta planta, que aquesta qualitat s'anomenà eburo.[7]

El terme eburo- (altrament eburos) es troba amb freqüència a l'onomàstica personal gal·la (cf. Eburus, Eburo, Eburius, etc.) i en la toponímia (ex: Eburo-dunum > Yverdon, Embrun). Diverses ciutats i pobles remunten a *Eburiacon, topònim similar que dóna Ivrey, Evry, Ivry-la-Bataille, Eure.[8] El nom dels eburons es retroba igualment en altres noms del món celta: els Eburovices, Ebora (Évora), Eburacum (York). Aquesta ciutat anglesa, l'antiga Civitas Eburacum, té al nord una regió anomenada North York Moors (les brugueres del York septentrional). La ciutat suïssa d'Yverdon es deia *Eburodunum a l'antiguitat. Eburo (teix) + dunon (*dun, pujol, vila fortificada). La ciutat d'Envermeu a l'actual Normandia es deia *Eburomagus, convertit en *Eburomavus « la plana dels teixos » o « el mercat del teix ». Igual que la tribu dels Eburovices que va donar el seu nom a Évreux a la mateixa província.[8]

El mot llatí per al teix és taxus, cosa que ajuda a explicar la denominació més recent d'aquesta regió, la Toxandria o Taxandrie.

Reis[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eburons Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Juli Cèsar, De bello gallico II
  2. Pierre-Yves Lambert, La Langue gauloise, édition Errance, 2003
  3. Ugo Janssens, Ces Belges, « les Plus Braves », Histoire de la Belgique gauloise, 2007, Racine, p. 50
  4. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, éditions errance 2003, 159
  5. Cèsar, B.G., VI, 31
  6. Cèsar, B. G., II, 18
  7. Citation Information. Zeitschrift für celtische Philologie. Volume 55, Issue 1, p. 50–55, ISSN (Print) 0084-5302, 09/05/2007
  8. 8,0 8,1 Xavier Delamarre, Op. cit.