Estàter

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'unitatEstàter
Tipusmoneda fora de curs i unitat de massa Modifica el valor a Wikidata
Unitat demassa Modifica el valor a Wikidata
Estàter d'or de Bactriana.

Estàter (en grec antic στατὴρ) que es pot traduir per estàndard, era una mesura mestra de pes i de diner. Es creu que correspon a la paraula שקל, sheqel, Sicle, una unitat monetària usada a l'Orient Mitjà i a Mesopotàmia (Assíria i Babilònia), i correspondria al dàric persa.

Inicialment era la moneda estàndard en els antics sistemes grecs, i la paraula estàter s'aplicava a l'antiga Grècia a una gran varietat de monedes que variaven tant en el metall com en el pes.

Monedes d'or[modifica]

Les primeres monedes batudes amb or s'atribueixen a Cressus, rei de Lídia, que portaven gravades les figures d'un lleó i d'un toro, i tenien un pes de 130 grans (uns 8'80 grams), i s'anomenaven στατῆρες Κροίσειοι (estàters de Cressos). Després van aparèixer les monedes d'or perses del mateix pes, anomenades dàrics o στατῆρες Δαρεικοί (estàters de Darios). Cap a l'any 400 aC, Atenes, Rodes, Olint i altres ciutats van emetre els seus estàters d'or amb un pes gairebé igual, 133 grans, i aquest pes el van conservar els estàters emesos per Filip II de Macedònia i Alexandre el Gran. L'estàter grec era invariablement a Grècia un equivalent a la didracma àtica i a la d'Eubea. Hi ha evidències que l'estàter d'or representava el valor d'un bou.

Monedes de plata[modifica]

A Grècia, el metall més usat per les monedes era la plata, no l'or. A Egina, l'estàter de plata s'anomenava στατὴρ Αἰγιναῖος (estàter d'Egina) i equivalia a una didracma de 194 grans, i entre els corintis equivalia a un tridracma de 135 grans, que a Sicília s'anomenava δεκάλιτρος στατήρ ("Dekalitros statér"), perquè tenia un valor de deu vegades el d'una litra. A Sicília s'usava també la litra com a estàter, com a mesura del pes i del valor local de les monedes. A Itàlia, les monedes que s'haurien hagut de dir estàters es deien Nummus.

A Atenes la paraula estàter s'aplicava a la didracma d'or i a la tetradracma de plata, en tot cas en èpoques posteriors. A l'època romana es considerava que el dracma àtic era equivalent al denari, i el denari era la vuitena part d'una unça romana de pes, i es considerava que un estàter o tetradracma pesava mitja unça. Els estàters de plata dels Ptolemeus eren equivalents a les tetradracmes.

Monedes d'electre[modifica]

Les monedes encunyades amb aquest material en temps antics a l'Àsia menor eren conegudes com a estàters, i es coneixen estàters Φωκαϊκοί (de Focea) i Λαμψακηνοι (de Làmpsac), i Demòstenes parla d'un estàter de Cízic que tenia un valor de 28 dracmes àtiques, totes elles fetes d'electre. Es creu que podien ser equivalents en valor a un dàric. Els estàters de Làmpsac i de Cízic pesaven 248 grans i se n'han trobat en abundància.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). «Stater». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 6-XII-2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estàter