Cenòmans

De Viquipèdia
No s'ha de confondre amb Cenimagnes ni amb Segobriges.
Infotaula de grup humàCenòmans
Plan des peuples gaulois.svg
Situació dels cenòmans prop d'Armòrica
Tipustribu
Part deaulercs
Grups relacionatsbrannovices, diablintes i eburovices
Geografia
Originari deGàl·lia Cèltica Modifica el valor a Wikidata

Els cenòmans[1] (llatí Cenomani) van ser un poble de la Gàl·lia Cèltica. Vivien a l'est dels carnuts entre el riu Sena i el Loira, a la zona del Maine. La seva ciutat principal era, segons Claudi Ptolemeu, Vindinum. Es van unir a Vercingetòrix en el gran aixecament dels gals contra Cèsar l'any 52 aC i van enviar cinc mil guerrers a Alèsia. Juli Cèsar els anomena Aulerci Cenomani. Segons Plini el Vell,[2] els cenòmans tenien un assentament vora Massàlia, entre la tribu dels volques, i van marxar amb ells cap a Itàlia.[3]

A la Gàl·lia Cisalpina[modifica]

Un altre grup de cenòmans vivia a la Gàl·lia Cisalpina, al nord del Po, entre els ínsubres a l'oest i els vènets a l'est. Les seves ciutats principals eren Brixia i Verona, segons Titus Livi, i Brixia i Cremona segons Plini el Vell. Claudi Ptolemeu també els hi assigna Bèrgam i Màntua.

Van arribar a Itàlia als voltants del segle vi aC, van expulsar els etruscs i es van establir als seus territoris del riu Po. Tots els historiadors coincideixen en què van estar sempre a favor dels romans. Durant la invasió dels gals, l'any 225 aC, quan els ínsubres i els bois van combatre contra Roma, els cenòmans i els vènets van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil soldats. També es van mantenir lleials a Roma quan Anníbal va entrar a Itàlia i el van combatre a la Batalla de Trèbia l'any 218 aC, segons diu Titus Livi.[4] Però una vegada acabada la Segona Guerra Púnica, es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per Amílcar l'any 200 aC i l'any següent es van ajuntar als ínsubres, però quan el cònsol Gai Corneli Cetege els va derrotar el 197 aC en una batalla on van capturar el cartaginès Amílcar,[5] no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats, ja que sembla que només va ser una part dels cenòmans el que s'havia unit a les revoltes. L'any 49 aC van adquirir tots els drets de ciutadania romana com tots els gals de la Transpadana.[6]

Referències[modifica]

  1. Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.3». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  2. Plini el Vell. Naturalis Historia, III, 19-23
  3. Smith, William (ed.). «Cenomani». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 6 agost 2022].
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXI, 55
  5. Livi, Titus. Ab Urbe Condita, p. XXXII, 30. 
  6. Smith, William (ed.). «Cenomani 2». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 6 agost 2022].