Cenòmans

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
No s'ha de confondre amb Cenimagnes ni amb Segobriges.
Infotaula de grup humàCenòmans
Plan des peuples gaulois.svg
Situació dels cenòmans prop d'Armòrica
Tipus tribu
Part de aulercs
Grups relacionats brannovices, diablintes i eburovices
Modifica les dades a Wikidata

Els cenòmans[1] (llatí Cenomani) foren un poble de la Gàl·lia Cèltica. Vivien a l'est dels carnuts entre el Sena i el Loira a la regió del Maine. La seva capital fou, segons Ptolemeu, Vindinum. Es van unir a Vercingetòrix el 52 aC i van enviar cinc mil homes a Alèsia. Juli Cèsar els anomena Aulerci Cenomani.

A la Gàl·lia Cisalpina[modifica]

Un altre grup de cenòmans vivia a la Gàl·lia Cisalpina, al nord del Po, entre els ínsubres a l'oest i els vènets a l'est. Les seves ciutats principals eren Brixia i Verona, segons Livi, i Brixia i Cremona segons Plini; Ptolemeu també els hi assigna Bèrgam i Mantua

Van arribar a Itàlia vers el segle VI aC expulsant els etruscs i establint-se als seus territoris del riu Po. Foren sempre amics dels romans i durant la guerra dels gals, el 225 aC, quan els ínsubres i els bois van combatre Roma, cenòmans i vènets van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil homes. També van romandre lleials quan Anníbal va envair Itàlia i van combatre a Trèbia. Però al final de la guerra es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per Amílcar (200 aC) i l'any següent es van unir als ínsubres, però quan foren derrotats pel cònsol Gai Corneli Cetege el 197 aC en una batalla en la qual es capturà al cartaginès Amílcar.[2] no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats. El 49 aC van adquirir tots els drets de ciutadania romana com tots els gals de la Transpadana.

Referències[modifica]

  1. Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.3». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  2. Livi, Titus. Ab Urbe Condita, p. XXXII, 30.