Condruses

De Viquipèdia
Infotaula de grup humàCondruses
Régions naturelles de Belgique.jpg
En lila, l'actual regió valona del Condroz. Se suposa que coincideix a grans trets amb l'àrea on hi havia els Condrusi.
Tipustribu
Part degermani cisrhenani
Grups relacionatscaeroesi, eburones, paemani i segni

Els condruses[1] (llatí: Condrussi) van ser un poble dels belgae d'origen germànic (el seu nom, però, s'ha dit que és d'origen celta i que està emparentat amb Condate, "confluència"). Juli Cèsar els situa a la Gàl·lia Belga i diu que, com els eburons, eren tributaris dels trèvers. Els eburons vivien entre el Mosa i el Rin i els seus veïns al nord eren els menapis. Els segnes i els condruses vivien entre els eburons i els trèvers. Els condruses van donar nom a la comarca del Condroz, amb capital a Ciney, a l'antic principat de Lieja.[2]

Juli Cèsar els inclou dins els Germani Cisrhenani junt amb els ceresos, els eburons i els pemans, als quals s'enfrontà durant la guerra de les Gàl·lies en la campanya de l'any 57 aC.[3] Tots ells van ser derrotats amb els gals comandats per Galba dels suessions a la batalla de l'Axona. Cèsar va enviar tot el seu l'exèrcit el 53 aC contra Ambiòrix i els eburons, que s'havien revoltat però Ambiòrix va amagar-se als espessos boscos[4] El terror va escampar-se entre els segnes i els condruses van enviar ambaixadors a Cèsar per demanar-li que els considerés amics del poble romà, encara que fossin germànics. Cèsar, per provar els seus sentiments, va manar lliurar tots els refugiats eburons, a canvi de no envair i devastar els seus territoris, a la qual cosa els dos pobles van accedir.[5]

Referències[modifica]

  1. Cèsar, Juli. «Llibre II, IV.10». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 131. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  2. Smith, William (ed.). «Condrusi». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 18 setembre 2022].
  3. Juli Cèsar, De bello gallico II
  4. Juli Cèsar, De bello gallico VI, 30-31
  5. Juli Cèsar. De bello gallico, II, 8-15