Vènets (gals)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
No s'ha de confondre amb Vènets ni amb Vennenses.
Infotaula de grup humàVènets
Armorica.png
Mapa d'Armòrica on es veu el territori dels Veneti
Tipus tribu
Part de gals (armoricans)
Grups relacionats diablintes, namnetes
Modifica dades a Wikidata

Els vènets[1] (llatí Veneti) foren un poble celta esmentat per Cèsar, qui anomena al seu territori com Venetia. Els vènets vivien a la costa de Bretanya, aleshores Armòrica, i tenien per veïns al sud els namnetes o nannets (dels que els separava el riu Vilaine), a l'est als rèdons, i al nord als osismes, que ocupaven la part més occidental de Bretanya. Estrabó els situa erròniament a la Gàl·lia Belga i els fa ancestres dels vènets de la mar Adriàtica (amb els quals no tenien relació). La seva capital fou Dariorigum, més tard anomenada Veneti, i avui dia Gwened.

La descripció de Cèsar[2] s'assembla molt al departament francès d'Ar Mor-Bihan amb la península de Quiberon. Aquesta costa féu que els vènets dominaren el mar i pogueren comerciar amb Britània (Devonshire i Cornualla). Disposaven d'una marina important que els convertí en l'estat més poderós de l'Atlàntic.

Etimologia[modifica]

Del gal llatinitzat Veneti, « els Vènets », és un etnònim que sembla contenir l'arrel « wen » (sànscrit van-o-ti « ell estima », van-a « encant », llatí ven-us i Venus, alemany wonne « joia, felicitat », etc.), i significar « els amics, els compatriotes ».[3]

El nom bretó de Vannes, Gwened, data de l'arribada dels britans a Armòrica -és habitual a la Bretanya insular- i podria tractar-se d'un manlleu per atracció paronímica. Find en irlandès antic i Gwyn/gwen en gal·lès signifiquen « blanc », metafòricament « brillant, bell » com a Vindilis, nom antic de l'illa de Belle-Île, el qual es desconeix si ve del gal vindo = bell (significant « Bella Illa »), o de Veneti (significant llavors « Illes vènèts »). El mot té una arrel que podria venir del proto-indoeuropeu *kwintos o *kwindos « clar » d'on vindos en antic cèltic, *khwitaz en proto-germànic i weiß en alemany (cf. Vindelícia).

Història[modifica]

Reconstrucció hipotètica d'un navili vènet del s. I aC

Els vènets van combatre contra els romans el 57 aC i van rebre el suport de pobles no massa llunyans com els mòrins i els menapis, i també van demanar ajut a Britània. Cèsar, que estava absent en aquell moment va ordenar construir vaixells al Loire, al territori dels andecaus, els turons i els carnuts on les legions estaven acampades i que eren pobles que sabien construir vaixells. Va protegir la seva rereguarda enviant a Labienus al país des trèvers per tenir tranquils als belgues i aturar als germans si provaven de creuar el riu; a Publi Licini Cras el va enviar amb 12 cohorts a Aquitània per impedir que arribés ajut des allí; i va enviar a Q. Titurius Sabinus amb tres legions contra els unel·les, els curiosolites i els lexovis. La direcció de la flota fou confiada a D. Brutus i en part estava formada per vaixells oferts pels pictons i els santons i altres pobles ja sotmesos.

Cèsar va començar la campanya assetjant les ciutats dels vènets, però aquestos es movien d'una ciutat a l'altra amb els seus vaixells i els setges mai s'acabaven. Cèsar no podia fer res perquè encara no disposava de tots els seus vaixells, de manera que va esperar a la resta de la seva flota. Quant va arribar els vènets amb 220 vaixells es van enfrontar als romans i en una batalla naval que va durar tot el dia els romans, tot i que inferiors en nombre de vaixells, van poder derrotar l'enemic, que va perdre gairebé tota la seva marina i a la major part dels joves i no tan joves que podien lluitar. Els vènets es van rendir sense condicions.

Cèsar va fer matar a tots els membres de l'assemblea dels vènets acusat d'haver violat la llei per empresonar a Quint Velani i Tit Sil·li (enviats romans que havien arribat al país el 57 aC demanant subministraments pels romans aquarterats al riu Loire) i la resta del poble fou venuda en subhasta com esclaus; el territori va quedar gairebé despoblat i el poble dels vènets va desaparèixer.

A la guerra contra Vercingetorix (52 aC) els set o vuit pobles d'Armòrica només van aportar sis mil homes.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vènets (gals) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Cèsar, Juli. «Llibre II, XXXIV.1». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 150. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  2. Juli Cèsar, De bello gallico III
  3. Henry, Victor, Lexique Étymologique des termes les plus usuels du Breton Moderne, Faculté des Lettres de Rennes, Rennes, 1900