Nervis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Per als teixits animals vegeu nervi
Infotaula de grup humàNervis
Old cambrai diocese.png
La diòcesi medieval de Cambrai es basava en la civitas romana dels Nervii
Tipus tribu
Part de belgae / celtes
Grups relacionats geiduni, grudii, levaci i pleumoxii
Modifica dades a Wikidata

Els nervis (llatí Nervii) foren un poble celta de la Gàl·lia Belga que segons Ptolemeu tenien capital a Bagacum (Bavay) i Cambrai era dins el seu territori. Tenien al sud als ambians. Depenien dels nervis els grudis (grudii), els levacs (levaci), pleumoxis (pleumoxii) i els geidumnes (geiduni). Malgrat que algunes fonts clàssiques els consideren germànics, o propers a aquesta ètnia, els estudiosos els inclouen entre els celtes basant-se en la toponímia i altres evidències.

No s'ha aportat cap explicació etimològica del seu nom, tret del possible origen llatí (llengua en la qual el mot Neruus i derivats estan relacionats, justament, amb "nervis" i "músculs").

Història[modifica]

Els nervis van aportar cinquanta mil homes als confederats contra Cèsar quan aquest atacava la regió el 57 aC. Entre els confederats hi havia els atrebats i els viromandus, que eren veïns seus. El cap nervi fou Boduognatus. Durant l'atac romà les dones i infants nervis foren posats en seguretat a les maresmes de la costa; a les batalles de l'Axona i Sabis els nervis van perdre molts homes i la nació quasi fou destruïda; només tres caps van restar vius (de 600 que en tenien al començar la guerra) i dels seixanta mil homes que van començar la batalla només en van quedar 500 sense cap ferida.

Després de la victòria a la batalla del Jeker el 54 aC, Ambiòrix dels eburons va aconseguir el seu suport, amb el dels, atuàtucs, ceutrons, grudis, levacs, pleumoxis i geidumnes, per assetjar el campament de Quint Tul·li Ciceró i la seva legió a l'oppidum de Namur, però foren derrotats pels romans.[1] Els romans van entrar al seu territori el 53 aC, va fer nombrosos presoners impedint qualsevol intent de revolta. El 52 aC els nervis van enviar cinc mil homes al Setge d'Alèsia.

Plini els esmenta com a nervis lliures, el que voldria dir que no pagaven taxes i que la seva submissió era encara incomplerta al seu temps.

Referències[modifica]