Ceutrons
 El territori dels Centrones als Alps | |
| Tipus | tribu |
|---|---|
| Part de | celtes |
Els ceutrons (llatí Ceutrones o Centrones) fou un poble gal alpí que controlà punts dos ports estratègics dels Alps, l'Alpis Poenina (coll del Gran Sant Bernat) i el Alpis Graia (coll del Petit Sant Bernat).
La ciutat ceutrona esdevé romana - Forum Claudii Augustii - vers el 47, sota el regne de l'Emperador Claudi. La ciutat es converteix aleshores en la capital de la província Alpes Graiae, també anomenada Ceutronia. Aquesta província romana s'estenia per la vall de Chamonix, la vall del Beaufort, la Tarentaise, des de Conflans.
La seva economia es basava en la ramaderia i l'explotació de mines de coure.[1] Plini el Vell els situa prop dels Octodurenses (habitants d'Octodurus, avui Martigny, en realitat els Veragres. Claudi Ptolemeu els hi assigna les ciutats de Forum Claudii Ceutronum i Axima (avui Aime a la Tarentàsia) i un poble petit anomenat Ceutron.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Henri Ménabréa, 1933, Histoire de la Savoie, Grasset, p.12
| Alps Marítims, Cottis i Penins (*) |  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gàl·lia Cisalpina |
| ||||
| Rècia (Raeti *) | |||||
| Germània i Vindelícia | |||||
| Nòrica, Pannònia i Il·líria | |||||
| Dàcia, Tràcia i Àsia Menor | |||||
| |||||
