Bastarnes

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de grup humàBastarnes
Dacia 125.png
Els bastarnae a la vora del Mar Negre
Tipus tribu
Part de germànics / celtes
Modifica dades a Wikidata

Els bastarnes (llatí Bastarnae) foren un poble germànic -amb probable component cèltic- de la Sarmàcia europea, un dels més poderosos de la regió.

D'origen germànic es van establir a Sarmàcia, a la regió del Theiss i en direcció cap al baix Danubi, fins i tot fins a la seva boca (un grup del poble es va establir a l'illa de Peuce i va originar el peuquins o peucini). Altres tribes dels bastarnes foren: els atmonis i els sidonis. Eren alts i valents. Vivien sempre fent la guerra i els guerrers portaven les dones i fills. Disposaven de cavalleria i d'infanteria. El seu govern era monàrquic

Història[modifica]

Els bastarnes feien incursions molt destructives cap a Tràcia. El rei Perseu de Macedònia tenia en el seu exèrcit vint mil mercenaris bastarnes. El bastarnes van lluitar contra els governadors romans de Macedònia però foren rebutjats més enllà del Danubi per M. Crassus el 30 aC. Després apareixen establerts al Tyras (Dnièster) i al Borysthenes (Dnièper) mentre els peucinis romanien a la boca del Danubi.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bastarnes Modifica l'enllaç a Wikidata