Dnièper

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el riu. Vegeu-ne altres significats a «Dniprò».
Infotaula de geografia físicaDnièper, Dniapró, Dniprò, Özü
(rus: Днепр, transcrit: Dnepr; bielorús: Дняпро, Dniapró; ucraïnès: Дніпро, Dniprò; tàtar de Crimea: Özü)
(be) Дняпро
(uk) Днiпро
(ru) Днепр Modifica el valor a Wikidata
Dnieper is one of the major rivers of Europe.jpg
El Dnièper, Província de Dnipropetrovsk
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
País de la concaRússia, Ucraïna i Bielorússia Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial220 m
Entitat territorial administrativaProvíncia de Zaporíjjia (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióA l'altiplà o planell de Valdai, prop de Botxarovo, província de Smolensk
(Rússia)
Final
LocalitzacióLíman del Dnièper o del Dniprò-Buh, Mar Negre (óblasts de Kherson i Mikolaiv, Ucraïna)
DesembocaduraDnieper Estuary (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
55° 52′ 20″ N, 33° 43′ 26″ E / 55.87211°N,33.72389°E / 55.87211; 33.72389Coord.: 55° 52′ 20″ N, 33° 43′ 26″ E / 55.87211°N,33.72389°E / 55.87211; 33.72389
46° 29′ 47″ N, 32° 17′ 14″ E / 46.49639°N,32.28719°E / 46.49639; 32.28719
Afluent
101
Conca hidràulicaConca del Dnièper Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Dimensions2.285  default (Llargada
TravessaRússia Rússia (485 km),
Bielorússia Bielorússia (595 km),
Flag of Ukraine.svg Ucraïna (1.095 km)
Superfície504.000 km²
Superfície de conca hidrogràfica504.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal1.670 m³/seg

El Dnièper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa[1] i el riu més important d'Ucraïna. Neix a Rússia (on es diu Dnièper), a l'altiplà o planell de Valdai, prop de Botxarovo (Бочарово), a la província de Smolensk, passa per Bielorússia (on passa a dir-se Dniapró) i Ucraïna (on es diu Dniprò) i desaigua a la mar Negra,[1] al nord de Crimea (on els tàtars l'anomenen Özü).

La desembocadura és a prop del port d'Otxàkiv, entre les províncies ucraïneses de Mykolàiiv i de Kherson i al nord de Crimea. De fet, comparteix un estuari de tipus líman que es diu Dniprovskyi Lyman amb el Pivdennyi Buh o Buh Meridional. És el quart riu més llarg d'Europa, amb una llargada de 2.285 km, 485 km dels quals travessen Rússia, 595 km Bielorússia i 1.095 km Ucraïna.[1] La seva conca cobreix 504.000 kilòmetres quadrats, dels quals 289.000 km² són a Ucraïna.

El seu nom antic fou Boristenes (Borusthenes en grec; Berysthenes en llatí), i més tard Danapris (del que va derivar Dnièper, Dniprò i Dniapró) i els seus afluents principals es deien Hypanis (Bug) i Panticapes.

Tributaris[modifica]

Imatge satèl·lit de la conca del Dnièper.
Desglaç de primavera al Dnièper, a dalt es veu l'embassament de Kíev, i al centre, a les dues ribes, hi ha la ciutat de Kíev.
Imatge satèl·lit dels límans del Dnièper i del Buh Meridional a la seva desembocadura a la mar Negra

El riu Dnièper té molts tributaris, alguns dels més importants són, en seqüència orogràfica (D = afluent que entra de la dreta; E = afluent que entra de l'esquerra):

Canals[modifica]

Hi ha diversos canals connectats al Dnièper:

  • El canal Dnièper – Donbas;
  • El canal Dnièper – Kriví Rih;
  • El canal de Kakhovka (al sud-est de la regió de Kherson);
  • El sistema de reg de Krasnoznamianka al sud-oest de la regió de Kherson;
  • El canal de Crimea del Nord resoldrà en gran part el problema de l’aigua de la península, especialment a l’àrid nord i est de Crimea;
  • El sistema de reg Inhulets.

Municipis al pas de riu[modifica]

Construcció de l'embassament de Dniprovsk (imatge del 1934).
Ramificació del Dnièper al seu delta, prop de Kherson.
Dniprò a Kíev, riba amb vaixells.

La seva importància en les comunicacions, com també l’aprofitament hidroelèctric i per a regadiu, ha donat un gran desenvolupament a les nombroses ciutats que el voregen.[1] Entre els municipis emplaçats a la vora del riu es troben, indicats en ordre d'aparició des de l'origen a Rússia fins a la desembocadura a Ucraïna:

Rússia[modifica]

Bielorússia[modifica]

  • Vorxa o Orxa (Во́рша, О́рша)
  • Xklou (Шклоў)
  • Mahiliou (Магілёў)
  • Byxau (Бы́хаў)
  • Rahatxou (Рагачо́ў)
  • Jlóbin (Жло́бін)
  • Rétxytsa (Рэ́чыца)
  • Lóieu (Ло́еў)

Ucraïna[modifica]

Embassaments i centrals hidroelèctriques [2][modifica]

Al seu pas per Ucraïna, el Dnièper s'usa per produir electricitat en una sèrie de centrals, anomenades "cascada de centrals hidroelèctriques del Dnièper" (Каскад гідроелектростанцій на Дніпрі, Kaskad hidroelektrostantsii na Dniprí, també Дніпро́вський каска́д ГЕС, Dniprovskyi kaskad HES), que corresponen als 6 embassaments del Dnièper:

Ubicació Presa Superfície de l'embassament Estació hidroelèctrica Data de construcció
Kíev embassament de Kíev 922 km2 Estació hidroelèctrica de Kíev 1960–1964
Kaniv embassament de Kàniv 675 km2 Estació hidroelèctrica de Kàniv 1963–1975
Kremenchuk embassament de Krementxuk 2.250 km2 Estació hidroelèctrica de Kremenchuk 1954–1960
Kamianske embassament de Kamianske 567 km2 Estació hidroelèctrica del Dnièper mig 1956–1964
Zaporíjia embassament de Dniprovsk 420 km2 Estació hidroelèctrica del Dnièper 1927–1932; 1948
Kakhovka embassament de Kakhovka 2.155 km2 Estació hidroelèctrica Kakhovka 1950–1956

Vegeu un mapa de la "cascada de centrals hidroelèctriques del Dnièper" a la pàgina de Encyclopedia of Ukraine (en anglès)

Galeria d'imatges[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Dnièper». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Dnieper Cascade of Hydroelectric Stations» (en anglès). Encyclopedia of Ukraine. [Consulta: 5 novembre 2008].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dnièper