Dniéper

(S'ha redirigit des de: Dnièper)
Aquest article tracta sobre el riu. Vegeu-ne altres significats a «Dniprò».
Infotaula de geografia físicaDniéper, Dniapró, Dniprò, Özü
(rus: Днепр, transcrit: Dnepr; bielorús: Дняпро, Dniapró; ucraïnès: Дніпро, Dniprò; tàtar de Crimea: Özü)
(be) Дняпро
(uk) Дніпро
(ru) Днепр Modifica el valor a Wikidata
TipusRiu i riu internacional Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
País de la concaRússia, Ucraïna i Bielorússia Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial220
Entitat territorial administrativaprovíncia de Zaporíjia (Ucraïna), província de Kherson (Ucraïna), província de Vítsiebsk (Bielorússia), Província de Mahiliou (Bielorússia), província de Hòmiel (Bielorússia), província de Dnipropetrovsk (Ucraïna), província de Poltava (Ucraïna), província de Kirovohrad (Ucraïna), Província de Txerkassi (Ucraïna), província de Txerníhiv (Ucraïna), província de Kíiv (Ucraïna), Kíiv (Ucraïna) i Província de Smolensk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióA l'altiplà o planell de Valdai, prop de Botxarovo, província de Smolensk
(Rússia)
Final
LocalitzacióLiman del Dniéper o del Dniprò-Buh, Mar Negre (óblasts de Kherson i Mikolàiv, Ucraïna)
DesembocaduraDnieper Estuary (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
55° 52′ 20″ N, 33° 43′ 26″ E / 55.87211°N,33.72389°E / 55.87211; 33.72389
46° 29′ 47″ N, 32° 17′ 14″ E / 46.49639°N,32.28719°E / 46.49639; 32.28719
Afluent
102
Conca hidrogràficaConca del Dnièper Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida2.285 (longitud) km
TravessaRússia Rússia (485 km),
Bielorússia Bielorússia (595 km),
Ucraïna (1.095 km)
Superfície de conca hidrogràfica503.500 km² Modifica el valor a Wikidata
Pendent0,11 Pers mils Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal1.670 m³/s (Kherson) Modifica el valor a Wikidata

El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa[1] i el riu més important d'Ucraïna. Neix a Rússia (on es diu Dniéper), a l'altiplà o planell de Valdai, prop de Botxarovo (Бочарово), a la província de Smolensk, passa per Bielorússia (on passa a dir-se Dniapró) i Ucraïna (on es diu Dniprò) i desaigua a la mar Negra,[1] al nord de Crimea (on els tàtars l'anomenen Özü).

La desembocadura és a prop del port d'Otxàkiv, entre les províncies ucraïneses de Mikolaiv i de Kherson i al nord de Crimea. De fet, comparteix un estuari de tipus liman que es diu Liman Dniprovski amb el Buh Meridional. És el quart riu més llarg d'Europa, amb una llargada de 2.285 km, 485 km dels quals travessen Rússia, 595 km Bielorússia i 1.095 km Ucraïna.[1] La seva conca cobreix 504.000 quilòmetres quadrats, dels quals 289.000 km² són a Ucraïna.

El seu nom antic fou Borístenes (Borysthénes en grec; Borysthenes en llatí), i més tard Danapris (del que va derivar Dniéper, Dniprò i Dniapró) i els seus afluents principals es deien Hipanis (Bug) i Panticapes.

Etimologia[modifica]

El Dniéper neix a les altures de la meseta de Valdai, 250 quilòmetres a l'occident de Moscou, a la Rússia central.

El nom «Dniéper» es deriva de la paraula del Sàrmata Dānu «el riu a la part posterior». Als tres països té essencialment el mateix nom, no obstant pronunciat de manera diferent. El riu és esmentat per l'historiador Heròdot de l'antiga Grècia en el com «Borysthenes» (Βορυσθένης, Boristenes);[2] l'historiador grec i els autors romans el van anomenar Danapris (Δαναπρις) i Danaper respectivament —Δανα (dana) significa «riu» en persa antic—.[3] Va ser la frontera natural de dos pobles units al principi que es van separar després, els ostrogots i els visigots, entre principis i mitjans del .

El seu antic nom eslau, usat en temps del Rus de Kíev era Slavútich «l'eslau (riu)»; els huns el van anomenar Var, i els búlgars Buri-Chai.

Tributaris[modifica]

Imatge satèl·lit de la conca del Dniéper.
Desglaç de primavera al Dniéper, a dalt es veu l'embassament de Kíiv, i al centre, a les dues ribes, hi ha la ciutat de Kíiv.
Imatge satèl·lit dels límans del Dniéper i del Buh Meridional a la seva desembocadura a la mar Negra

El riu Dniéper té molts tributaris, alguns dels més importants són, en seqüència orogràfica (D = afluent que entra de la dreta; E = afluent que entra de l'esquerra):

Canals[modifica]

Hi ha diversos canals connectats al Dniéper:

  • El canal Dniéper – Donbàs;
  • El canal Dniéper – Kriví Rih;
  • El canal de Kakhovka (al sud-est de la regió de Kherson);
  • El sistema de reg de Krasnoznamianka al sud-oest de la regió de Kherson;
  • El canal de Crimea del Nord resoldrà en gran part el problema de l'aigua de la península, especialment a l'àrid nord i est de Crimea;
  • El sistema de reg Inhulets.

Municipis al pas de riu[modifica]

Construcció de l'embassament de Dniprovsk (imatge del 1934).
Ramificació del Dniéper al seu delta, prop de Kherson.
Dniprò a Kíiv, riba amb vaixells.

La seva importància en les comunicacions, com també l'aprofitament hidroelèctric i per a regadiu, ha donat un gran desenvolupament a les nombroses ciutats que el voregen.[1] Entre els municipis emplaçats a la vora del riu es troben, indicats en ordre d'aparició des de l'origen a Rússia fins a la desembocadura a Ucraïna:

Rússia[modifica]

Bielorússia[modifica]

  • Vorxa o Orxa (Во́рша, О́рша)
  • Xklou (Шклоў)
  • Mahiliou (Магілёў)
  • Byxau (Бы́хаў)
  • Rahatxou (Рагачо́ў)
  • Jlóbin (Жло́бін)
  • Rétxytsa (Рэ́чыца)
  • Lóieu (Ло́еў)

Ucraïna[modifica]

Embassaments i centrals hidroelèctriques [4][modifica]

Al seu pas per Ucraïna, el Dniéper s'usa per produir electricitat en una sèrie de centrals, anomenades "cascada de centrals hidroelèctriques del Dniéper" (Каскад гідроелектростанцій на Дніпрі, Kaskad hidroelektrostantsii na Dniprí, també Дніпро́вський каска́д ГЕС, Dniprovskyi kaskad HES), que corresponen als 6 embassaments del Dniéper:

Ubicació Presa Superfície de l'embassament Estació hidroelèctrica Data de construcció
Kíiv embassament de Kíiv 922 km² Estació hidroelèctrica de Kíiv 1960–1964
Kàniv embassament de Kàniv 675 km² Estació hidroelèctrica de Kàniv 1963–1975
Krementxuk embassament de Krementxuk 2.250 km² Estació hidroelèctrica de Krementxuk 1954–1960
Kamianske embassament de Kamianske 567 km² Estació hidroelèctrica del Dniéper mig 1956–1964
Zaporíjia embassament de Dniprovsk 420 km² Estació hidroelèctrica del Dniéper 1927–1932; 1948
Kakhovka embassament de Kakhovka 2.155 km² Estació hidroelèctrica Kakhovka 1950–1956

Vegeu un mapa de la "cascada de centrals hidroelèctriques del Dniéper" a la pàgina de Encyclopedia of Ukraine (en anglès)

Navegació[modifica]

Gairebé 2.000 km del riu són navegables, fins a la ciutat de Dorogobuzh.[5] El Dnieper és important per al transport a Ucraïna i per tant per a la seva economia: Els seus embassaments compten amb grans rescloses per a vaixells, que permeten que vaixells de fins a 270 x 18 m accedeixin fins al port de Kíev, per la qual cosa són un important corredor de transport. El riu és utilitzat també per vaixells de passatgers. Els creuers interiors pels rius Danubi i Dnieper han tingut un mercat creixent en les últimes dècades.

Aigües amunt de Kíev, el Dnieper rep les aigües del riu Pripyat. Aquest riu navegable connecta amb el canal Dniéper-Bug, l'enllaç amb el riu Bug. Històricament, era possible una connexió amb les vies fluvials d'Europa Occidental, però un assut sense resclosa per a vaixells prop de la ciutat de Brest a Bielorússia, ha interromput aquesta via fluvial internacional. Les males relacions polítiques entre Europa Occidental i Bielorússia fan poc probable la reobertura d'aquesta via fluvial en un futur proper.[6] La navegació fluvial s'interromp cada any per les gelades i les fortes tempestes hivernals.

Galeria d'imatges[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Dniéper». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Bŏrysthĕnes, is». A: A Latin Dictionary. Founded on Andrews' edition of Freund's Latin dictionary. revised, enlarged, and in great part rewritten by. Charlton T. Lewis, Ph.D. and. Charles Short, LL.D.. Clarendon Press, 1879. 
  3. «BORY´STHENES». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Londres: John Murray, 1854. 
  4. «Dnieper Cascade of Hydroelectric Stations» (en anglès). Encyclopedia of Ukraine. [Consulta: 5 novembre 2008].
  5. «Splendid Dnieper. There is no straighter river». Arxivat de l'original el 4 de juliol de 2015. [Consulta: 4 juliol 2015].
  6. «PC-Navigo - Dé routeplanner voor de binnenwateren». Arxivat de l'original el 2005-11-09.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dniéper