Óblast

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una óblast (en rus: о́бласть, plural: о́бласти; ucraïnès: о́бласть, plural: о́бласті; en búlgar о́бласт, plural: о́бласти) és el nom que es dona a algunes entitats subestatals de Bulgària, la Federació Russa, Ucraïna i la desapareguda Unió Soviètica.[1] La paraula és femenina, coincidint amb la paraula catalana «província». El predecessor històric de l'óblast o vóblasts és la gubèrnia de l'Imperi Rus.[2]

A Ucraïna, les óblasti (singular: о́бласть, transcrit: óblast, plural: о́бласті, transcrit: óblasti) són la divisió immediatament inferior a l'estat, i són posteriorment dividits en districtes anomenats raiony (ucraïnès, singular: райо́н, plural: райо́ни; transcrits: raion, raiony). El terme és sovint traduït com a «província» o «regió». A Ucraïna hi ha 24 óblasts, una «república autònoma» (Crimea) i dues ciutats amb estatus especial: Kíiv i Sebastòpol.[3]

A Belarús les províncies es designen amb un terme similar, vóblasts (singular: во́бласьць, vóblasts; plural: во́бласьці, vóblastsi) i també són la divisió immediatament inferior a l'estat, seguits igualment del raion. Belarús té 6 vóblastsi més Minsk, la ciutat capital, amb estatus especial.[4]

A Rússia, hi ha sis diferents tipus de divisions administratius immediatament inferior a l'estat, totes anomenades amb el terme genèric de «subjectes federals» (Субъекты, subiekty). A la Rússia europea, abans dels Urals, funcionen principalment les óblasti, que són posteriorment dividits, o en districtes anomenats raiony (rus: Районы), o en ókrugs municipals (Городские округа). També, però, hi ha els krai, a la Rússia europea propera als Caucas, la mar d'Azov i la mar Negra, com ara el Krasnodar Krai. A Rússia en general, hi ha un total de 46 óblasti, repartides entre Àsia i Europa, una óblast autònoma, 21 «repúbliques federals», 9 «krais», 4 «ókrugs» autònoms i 3 ciutats federals.[5]

A Bulgària, les óblasti (Области) també són la divisió immediatament inferior a l'estat. Ara (des del 1999) hi ha 28 províncies o óblasti, que corresponen si fa no fa a les ókrugs (Окръзи) d'abans del 1987. Entre el 1987 i el 1999, hi havia 9 grans óblasts.

Referències[modifica]

  1. «oblast’». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 febrer 2024].
  2. «What Is An Oblast?» (en anglès americà). worldatlas.com, 01-08-2017. [Consulta: 4 febrer 2024].
  3. Murphy, Adrianna; Levchuk, Nataliia; Stickley, Andrew; Roberts, Bayard; McKee, Martin «A country divided? Regional variation in mortality in Ukraine» (en anglès). International Journal of Public Health, 58, 6, 01-12-2013, pàg. 837–844. DOI: 10.1007/s00038-013-0457-2. ISSN: 1661-8564.
  4. Tiess, Günter. «Belarus». A: Legal Basics of Mineral Policy in Europe (en anglès). Vienna: Springer, 2011, p. 37–41. DOI 10.1007/978-3-211-89003-5_4. ISBN 978-3-211-89003-5. 
  5. Ermasova, Natalia; Mikesell, John «Fiscal disparity and equalisation in the Russian Federation» (en anglès). Post-Communist Economies, 28, 1, 02-01-2016, pàg. 1–15. DOI: 10.1080/14631377.2015.1084726. ISSN: 1463-1377.

Vegeu també[modifica]