Kherson


(bandera)	(escut)

Localització

Kherson

Municipi d'Ucraïna

Catedral de Santa Caterina

Estat
• Óblast
• Municipi Ucraïna
Kherson
Ciutat de Kherson

Llengua oficial

Ucraïnès

Superfície 145 km²

Altitud 41 msnm

Població (2010)
• Densitat 340,525 hab.
2.348,45 hab/km²

Coordenades 46° 38′ 0″ N, 32° 35′ 0″ E / 46.63333°N,32.58333°E / 46.63333; 32.58333Coord.: 46° 38′ 0″ N, 32° 35′ 0″ E / 46.63333°N,32.58333°E / 46.63333; 32.58333

Distàncies carretera: 538 km de Kíev
ferrocarril: 582 km de Kíev

Organització
Nuclis
• Alcalde: 3 raion
Volodymyr Saldo

Codi postal 73000-480

Fundació 18 de juny de 1778

Dia de la ciutat 3r diumenge de setembre

Web

http://www.city.kherson.ua/

Kherson (en ucraïnès: Херсон[xerˈson], en rus: Херсон[ˈxʲɪrson]) és una ciutat del sud d'Ucraïna. És el centre administratiu de la Província de Kherson, i és a més un raion separat dins de l'óblast. Kherson és un port important a la Mar Negra i al Dnièper, i la seu d'importants drassanes.

Història[modifica | modifica el codi]

Fins a 1774, la regió va pertànyer al Khanat de Crimea. Kherson va ser fundada el 1778 per Grigorii Aleksàndrovitx Potiomkin, a les ordres de Caterina la Gran. La ciutat va ser construïda sota la supervisió del general Ivan Gannibal, en el lloc on hi havia una petita fortalesa anomenada Aleksandersxanz. El mot Kherson és una contracció de Quersonès, una colònia grega antiga fundada fa aproximadament 2500 anys en la part sud-oest de Crimea. Un dels primers edificis al Fort de Kherson va ser l'Església de Santa Caterina on Potiomkin va ser finalment enterrat. L'últim tarpan va ser capturat prop de Kherson en 1866.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Segons els cens nacional ucraïnès del 2001, els grups ètnics que viuen dins de Kherson són:

Ucraïnesos - 20,0%

Russos - 76,6%

Altres - 3,4%

Població[modifica | modifica el codi]

Any	Població
1790	24,000
1926	58,000
1939	97,000
1959	158,000
1981	361,000
2004	354,000
2007	329.000

Divisions Administratives[modifica | modifica el codi]

Hi ha tres raions de ciutat. Dos d'ells encara duen la marca d'una ciutat colonial de Rússia.

Raion de Dnipro, anomenat així pel riu Dnièper.

Raion de Komsomol, anomenat així per l'organització juvenil comunista Komsomol.

Raion de Suvorov, anomenat així pel general rus Aleksandr Suvórov.

Educació[modifica | modifica el codi]

Universitat agrària estatal de Kherson

Universitat estatal de Kherson

Universitat tècnica nacional de Kherson

Universitat Internacional de Dret i Negocis

Llocs destacats[modifica | modifica el codi]

Sinagoga de Kherson

L'Església de Santa Caterina, que va ser construïda pels volts de 1780, seguint suposadament els dissenys d'Ivan Starov, i conté la tomba del Potiomkin.

Torre de televisió de Kherson.

Far d'Adziogol, estructura hiperboloide dissenyat per Vladímir Xúkhov, 1911

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Georgy Arbatov (1923–2010), científic i polític.^[1]

Serhí Bondartxuk, soviètic, nascut ucraïnès. Director cinematogràfic, guionista, i actor.

Abram Petrovitx Gannibal, fundador de la ciutat

Yefim Golïxev (1897-1970) Pintor i compositor associat amb el moviment dadaista a Berlín.

Nikolai Grinko, actor cinematogràfic ucraïnès de l'era soviètica

John Howard (mort a Kherson el 1790)

Mircea Ionescu-Quintus, polític romanès, escriptor i jurista

Ievgueny Kutxerevsky, entrenador de futbol ucraïnès del Dniprò Dnipropetrovsk (mort el 2006)

Larissa Latínina, gimnasta soviètica que fou la primera atleta femenina en guanyar nou medalles d'or olímpiques

Tatiana Lisenko, gimnasta soviètica i ucraïnesa que guanyà la medalla d'or a la barra d'equilibri als jocs olímpics de Barcelona.

Grigorii Aleksàndrovitx Potiomkin, fundador de la ciutat

Salomon Rosenblum, més tard conegut com a lloctinent Sidney Reilly, un agent secret, aventurer internacional i playboy que durant un temps va estar contractat pel servei secret britànic. Se suposa que va ser la inspiració real per al caràcter de l'espia de ficció James Bond