Quersonès (ciutat)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Ciutat antiga del Quersonès tàuric i els seus Chora
Khersones buildings.jpg
Ruïnes de la ciutat de Quersonès
Dades
Tipus jaciment arqueològic i ciutat antiga
Característica
Superfície 259 ha
Ubicació geogràfica
EstatUcraïna
Ciutats federalsSebastòpol
Raions of cities in UkraineGagarin Raion Tradueix
Localització Crimea
Flag of Russia.svg Rússia
44° 36′ 46″ N, 33° 29′ 38″ E / 44.61288°N,33.493873°E / 44.61288; 33.493873Coord.: 44° 36′ 46″ N, 33° 29′ 38″ E / 44.61288°N,33.493873°E / 44.61288; 33.493873
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Tipus Patrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data 2013 (37a Sessió), Criteris PH: (ii) i (v)
Identificador 1411
Plànol
Sevastopol 04-14 img32 Chersonesus.jpg
Catedral de Sant Vladimir amb vistes a les extenses excavacions de Quersonès
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Quersonès (grec: Χερσόνησος, Khersónesos; llatí: Chersonesus; ucraïnès: Херсонес, Khersonès; rus: Херсонес, Khersonés), també coneguda com Chersonese, Chersonesos, Cherson, Khersones i Korsun, fou una antiga colònia grega fundada aproximadament fa uns 2.500 anys a la part sud-oest de Crimea, coneguda com a Quersonès Tàuric. La colònia va ser establerta en el segle VI aC per colons d'Heraclea Pòntica.

Estava situada a la costa del mar Negre, als afores de Sebastòpol, a Crimea, Ucraïna, on és referida com a Khersonès. Va ser apodada la "Pompeia ucraïnesa" i la "Troia russa". El nom de Khersónesos en grec significa simplement 'península', i descriu encertadament el lloc on la colònia va ser establerta.

Durant gran part del període clàssic la ciutat va ser una democràcia governada per un grup d'arconts i un consell anomenat Damiorgi. Amb el temps, el govern es va tornar oligàrquic, amb el poder concentrat en les mans dels arconts. Una forma de declaració de jurament per tots els ciutadans en el segle III aC ha sobreviscut fins avui.

Història[modifica]

A finals del segle II aC, Quersonès va passar a dependre del Regne del Bòsfor. Va ser sotmesa per Roma des de mitjans del segle I aC fins al 370, quan va ser capturada pels huns.

Segons Teòfanes Isàuric i d'altres, Quersonès va ser la residència del tudun ('governant') khàzar a la fi del 600. Hi va haver una petita guarnició més per a la seva protecció que per al seu control.

Bizanci la va utilitzar com a punt d'observació per a vigilar les tribus bàrbares; el seu aïllament la va fer un lloc popular d'exili per a aquells empipats amb els romans o els últims governs bizantins. Entre els "reclusos" més famosos s'hi compten els papes Climent I i Martí I, i el deposat emperador bizantí Justinià II.

Víktor Vasnetsov: Baptisme del sant príncep Vladímir a Korsun

En el 838 l'emperador Teòfil va enviar el noble Petronas Kamateros, que havia supervisat recentment la construcció de la fortalesa khàzara de Sarkel, per tal de prendre el control directe sobre la ciutat i els seus voltants. Va romandre en mans bizantines fins al 980, quan va caure en mans de Kíev. Vladímir el Gran va consentir a evacuar la fortalesa només si Ana Porfirogèneta, germana de Basili II, li era lliurada en matrimoni. La demanda va causar un escàndol a Constantinoble, car en ser una princesa imperial mai no podia casar-se amb un no grec. Com a precondició per a l'acord matrimonial, Vladímir va ser batejat aquí al 988, la qual cosa va cimentar la conversió del Principat de Kíev. A partir de llavors Korsun va ser evacuada.

Va ser possessió bizantina durant l'edat mitjana, però el govern bizantí va ser lleu; segons Teòfanes Isàuric i d'altres, després de la Quarta croada Quersonès va passar a dependre de l'Imperi de Trebisonda, i va caure sota el control genovès a principis de 1300. El 1299 la ciutat va ser saquejada pels exèrcits de Nogai Noyan. Un segle després va ser destruïda per Edigu i va quedar permanentment abandonada. A la fi del segle XIX, la catedral de Sant Vladimir (completada el 1892) va ser construïda en un petit pujol; dissenyada en estil bizantí, tenia la intenció de commemorar el lloc del bateig de Vladímir.

Jaciment arqueològic[modifica]

Les antigues ruïnes de Quersonès estan ara situades en un dels suburbis de Sebastòpol. Han estat excavades des de 1827 pel govern rus. Són una popular atracció turística, protegida per l'estat com un parc arqueològic.

Els edificis barregen influències de les cultures grega, romana i bizantina. El mur defensiu té centenars de metres. Entre les construccions hi ha un amfiteatre romà i un temple grec.

La major porció del lloc és la Chora, diversos quilòmetres quadrats d'antigues però no ermes terres de conreu, amb restes de premses de vi i torres defensives. Segons els arqueòlegs, les evidències suggereixen que els pobladors locals van ser pagats per fer el treball de la granja en lloc de treballar com a esclaus.

Les tombes excavades suggereixen pràctiques funeràries diferents a les gregues. Cada pedra marca la tomba d'un individu, en comptes del d'una família sencera i les decoracions inclouen exclusivament objectes, com ara armes, en lloc d'estàtues funeràries. En la meitat de les tombes els arqueòlegs han trobat ossos de nens. Les restes cremades suggereixen que la ciutat va ser saquejada i destruïda.

Estudis actuals[modifica]

L'Institut d'Arqueologia Clàssica de la Universitat de Texas i el Parc Arqueològic local han investigat en el jaciment des de 1992. El govern d'Ucraïna ha inclòs el lloc com a candidat a ser Patrimoni de la Humanitat. El lloc, així i tot, està en perill per l'expansió urbana i l'erosió marina.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quersonès Modifica l'enllaç a Wikidata