Kíev

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kíev
Київ (Kíiv)
Bandera de Kíev Escut de Kíev
(En detall) (En detall)
Localització
Kíev situat respecte Ucraïna
Kíev
Kíev i el Dnièper des del monestir Výdubytskyi
Kíev i el Dnièper des del monestir Výdubytskyi
País
• Óblast
• Raion		 UKR Ucraïna
Óblast de Kíev Óblast de Kíev
Municipi de Kíev
Predom. ling. Ucraïnès
Superfície 839 km²
Altitud 179 msnm
Població (2010)
  • Densitat		 2,797,553 hab.
3.334,39 hab/km²
Coordenades 50° 27′ 00″ N, 30° 31′ 24″ E / 50.45000,30.52333Coord.: 50° 27′ 00″ N, 30° 31′ 24″ E / 50.45000,30.52333
Distàncies 441 km de Odessa
469 km de Lviv
593 km de Donetsk
Dirigents:
• Alcalde:
Nikolay Katerynchuk (EPU)
Codi postal 01xxx-04xxx
Fus Horari EET (UTC+2)
Web
http://www.kmv.gov.ua/

La ciutat de Kíev (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en ucraïnès) -ucraïnès Ки́їв, transcrit Kíiv, transliterat Kyjiv i en rus Ки́ев, transcrit Kíev, transliterat Kijev, tàtar de Crimea: Kıyiv-, millor conegut a Catalunya en versió russa, Kíev, és la capital i la ciutat més gran d'Ucraïna. Està situada al centre-nord del país, a la riba del riu Dnièper. L'any 2005, Kíev tenia una població oficial de 2.660.401 habitants, però el gran nombre de població immigrant pot incrementar aquesta xifra fins als 3 milions.

Administrativament, Kíev és un "municipi amb un estatus especial" (Міста державного значення, Mista derjàvnoho znatxènnia, literalment, ciutat d'importància estatal), independent de l'óblast o província de Kíev que l'envolta. Kíev és un centre industrial, científic, educatiu i cultural important de l'Europa de l'Est. És la seu de nombroses indústries tecnològiques, d'unes 200 institucions d'educació superior i de monuments històrics coneguts arreu. La ciutat té una infraestructura de transport públic extensa i altament desenvolupada, amb un sistema de metro inclòs.

Geografia física[modifica | modifica el codi]

Clima[modifica | modifica el codi]

Kíev té un clima continental humit. Els mesos més càlids són juny, juliol i agost, amb temperatures mitjanes de 13,8-24,8 ° C. Els mesos més freds són desembre, gener i febrer, amb temperatures mitjanes de -4,6 a -1,1 ° C. La temperatura més alta mai registrada a la ciutat va ser de 39,4 ° C, el 31 de juliol de 1936. La temperatura més freda mai registrada a la ciutat és de -32,2 ° C, el 7 i 9 de febrer de 1929. La neu cau en general a partir de mitjans de novembre i fins a finals de març, amb un període lliure de gelades mitjana de 180 dies a l'any, però superant els 200 dies en els darrers anys.

Política i govern[modifica | modifica el codi]

Mapa dels raions, les divisions administratives de la ciutat (transcrit a l'anglès)

Divisions Administratives[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Kíev es divideix en raions (район, raion en singular; райони, raiony en plural) o districtes, igual que les províncies o óblasts també es divideixen en raiony. Kíev té 10 raions:

Història[modifica | modifica el codi]

Un carrer de Kíev entre el 1890-1905.
Kíev en ruïnes durant la Segona Guerra Mundial.

Al llarg de la seva història, Kíev, una de les ciutats més antigues de l'Europa de l'Est, ha passat per diverses etapes de gran prominència i de relativa obscuritat. Es considera que la ciutat va ser fundada al segle V com una ciutat comercial a la terra dels primers eslaus orientals, és a dir, els que s'autoanomenarien els Rus' de Kíev. Gradualment va començar a guanyar prestigi com el centre de la civilització eslava oriental, esdevenint del segle X al XII la capital cultural i política del Principat de Kíev o Rus' de Kíev, l'estat eslau oriental de l'Edat mitjana precursor directe de l'estat ucraïnès modern. La ciutat va ser completament destruïda durant la invasió mongola de 1240, i perdé la seva influència en els següents segles.

Va ser una capital provincial d'importància marginal als afores dels territoris controlats pels seus poderosos veïns: primer el Gran Ducat de Lituània, seguit per la Mancomunitat poloneso-lituana i, finalment, Rússia. La plaga de pesta bubònica va arribar a Kíev el 1770.[1]

La ciutat va tornar a prosperar durant la revolució industrial de l'Imperi Rus al final del segle XIX. Després del període turbulent que va seguir a la Revolució russa de 1917, des de 1921 Kíev va ser una ciutat important de la Ucraïna soviètica, i des de 1934, la seva capital. Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser destruïda de nou, gairebé completament, però es va recuperar ràpidament als anys de post-guerra, arribant a ser la tercera ciutat més important de l'URSS.[2]

Actualment, Kíev és la capital d'Ucraïna, independent des de 1991 després de la dissolució de la Unió Soviètica.

Geografia humana i societat[modifica | modifica el codi]

Educació (Universitats)[modifica | modifica el codi]

Des de fa 9 segles, Kíev ha estat un centre important del procés intel·lectual a Europa Oriental.

Des del segle XVII, l'Acadèmia Mohyla de Kíev (1651-1817, i 1991 fins avui) ha preparat nombrosos científics de renom.

La primera universitat anomenada com a tal es va obrir a Kíev el 1843, la Universitat de Sant Volodýmyr de Kíev, que va esdevenir un centre punter nacional del pensament, l'educació i la ciència.

Avui, Kíev és el centre de recerca major de l'estat. Entre els centres d'educació superior, es compten, ordenats per especialització:

General, Pedagògia[modifica | modifica el codi]

  • Universitat Nacional Taràs Xevtxenko de Kíev (Київський національний університет імені Тараса Шевченка)
  • Acadèmia Nacional de Mohyla de Kíev (Національний університет Києво-Могилянська академія)
  • Universitat Internacional de Kíev (Київський міжнародний університет, КиМУ)
  • Universitat Nacional M. P. Drahomànov de Pedagogia (Національний педагогічний університет ім. М.П. Драгоманова)

Les Arts, Humanitats[modifica | modifica el codi]

  • Acadèmia Nacional de Música (Національна музична академія)
  • Acadèmia Nacional d'Arts Plàstiques i Arquitectura (Національна академія образотворчого мистецтва і архітектури)
  • Acadèmia Estatal de Cultura i Arts (Державна академія керівних кадрів культури і мистецтв)
  • Universitat Nacional de Cultura i Arts (Київський національний університет культури і мистецтв)

Tècnica, Ciència, Arquitectura[modifica | modifica el codi]

  • Universitat Politècnica de Kíev (Національний технічний університет України «Київський політехнічний інститут»)
  • Universitat Nacional d'Aeronàutica (Національний авіаційний університет)
  • Universitat Nacional de la Construcció i de l'Arquitectura de Kíev (Київський національний університет будівництва і архітектури, КНУБА)
  • Acadèmia d'Arquitectura i Enginyeria de la Construcció (Академія архітектури й будівництва)
  • Universitat Nacional d'Agronomia (Національний аграрний університет)

i moltes institucions de l'Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna (Національної академії наук України, НАНУ), com ara:

  • Institut de Gas i Petroli d'Ucraïna (Український нафтогазовий інститут

Medicina, Farmàcia, Veterinària[modifica | modifica el codi]

  • Universitat Nacional Oleksandr Bohomólets de Medecina (Національний медичний університет імені Олександра Богомольця)

Economia, empresa, finances[modifica | modifica el codi]

  • Universitat Nacional de Comerç i Economia (Київський національний торговельно-економічний університет, КНТЕУ)
  • Universitat Nacional Vadym Hetman d'Economia de Kíev (Київський національний економічний університет імені Вадима Гетьмана)

Cultura[modifica | modifica el codi]

Kíev és un dels centres culturals més importants d'Ucraïna, junt amb altres llocs, com ara Lviv o Khàrkiv. Concentra un sens fi de museus, galeries d'art, teatres, sales de música i obres arquitectòniques patrimonials.

Patrimoni de la humanitat a Kíev[modifica | modifica el codi]

Patrimoni de la Humanitat  · UNESCO
Kíev, Catedral de Santa Sofia i el conjunt monàstic de Kýievo-Petxerska Lavra
La Catedral de Santa Sofia de Kíev
La Catedral de Santa Sofia de Kíev
Informació
Localització Kíev
Província de Kíev
Flag of Ukraine.svg Ucraïna
Superfície 29 ha
Tipus Cultural
Criteris (i),(ii),(iii),(iv)
ID 527
Regió * Europa i Amèrica del Nord
Inscripció 1990 (14a sessió)
Coordenades 50° 27′ 10″ N, 30° 30′ 52″ E / 50.45278,30.51444
* Segons les regions de la UNESCO.

La Catedral de Santa Sofia de Kíev (Собор святої Софії, transliterat amb el sistema científic: Sobor svjatoj Sofiï, transcrit en català: Sobor Sviatoï Sofiï, o Софійський собор, transcrit en català: Sofiis'kyi sobor), i el conjunt monàstic de Kýievo-Petxerska Lavra (Ки́єво-Пече́рська ла́вра, transliterat amb el sistema científic: Kyjevo-Pečerska lavra, transcrit en català: Kýievo-Petxerska Lavra, que significa Monestir de les Coves de Kíev), els dos dels segles XI—XVIII, formen part del Patrimoni Mundial de la Humanitat inscrit per la UNESCO el 1990.

Quant al conjunt monàstic de Kýievo-Petxerska Lavra (Ки́єво-Пече́рська ла́вра), el nom oficial d'aquest conjunt a la pàgina de la UNESCO en anglès i en francès és "Kiev-Pechersk Lavra" i la "laure de Kievo-Petchersk", respectivament. En tots dos casos, el nom original ha perdut la "a" final de la forma femenina de l'adjectiu "petxerska" (de la cova o de les coves), que descriu el substantiu femení "lavra" (monestir), potser per referència al districte històric de Kíev anomenat Petxersk (Печерськ), precisament en honor a la Lavra en qüestió. En català podem dir "conjunt monàstic de Kýievo-Petxerska Lavra", "Conjunt monàstic de Kíev-Petxersk", o traduir-ho directament com "Monestir de les Coves de Kíev".

La casa de les quimeres, modernisme ucraïnès, de l'arquitecte Liéixek Horodetskyi.
Universitat Nacional "Kíev-Mohyla" (NaUKMA) o Acadèmia de Mohyla de Kíev, fundada el 1632 i la universitat més antiga del país.
Universitat Nacional Politècnica de Kíev (Ки́ївський політехні́чний інститу́т)

Museus i galeries d'art[modifica | modifica el codi]

Uns quants museus, llista no exhaustiva

Museus d'art[modifica | modifica el codi]

  • Museu nacional d'art d'Ucraïna (Націона́льний худо́жній музе́й). Tot i que relativament petit, té una bona sel·lecció de pintura ucraïnesa de tots els temps. Vegeu: Article en anglès més una selecció d'imatges.
  • Museu nacional d'art decorativa popular ucraïnesa (Музей українського народного декоративного мистецтва). Un dels museus d'art més grans d'Ucraïna, es troba dins el recinte del Monestir de les Coves de Kíev.
  • Centre de cultura folklòrica d'Ucraïna - Museu Ivan Hontxar (Український центр народної культури «Музей Івана Гончара») - vegeu la pàgina oficial.
  • Museu del patrimoni cultural d'Ucraïna - obres d'art d'artistes que es veieren forçats a viure a l'exili (vegeu Diàspora ucraïnesa)
  • Museu d'art Occidental i Oriental de Kíev (Київський музей західного та східного мистецтва), també conegut com a Museu d'art de Bohdan i Vàrvaro Khanenko (Музей Мистецтв імені Богдана та Варвари Ханенків) - museu dedicat a l'art d'Europa Occidental, per una banda, i per l'altre, a l'art Oriental (Orient Llunyà, Orient Pròxim, Àsia Central), de la qual té una magnífica col·lecció. Va ser fundat el 1919, a base de la col·lecció privada dels mecenes, Bohdan and Vàrvara Khanenko i constitueix la major col·lecció d'art estrangera a Ucraïna. Durant l'URSS era considerada la tercera col·lecció d'aquest tipus després de l'Ermitage a Sant Petersburg i el Museu d'art Puixkin a Moscou.
  • Museu Nacional d'Art Russa (Національний музей російського мистецтва), museu dedicat exclusivament a l'art russa.
  • PinchukArtCentre, museu o galeria d'art contemporani, vegeu abaix sota "galeries d'art".
  • Alex Art House - museu privat de col·leccions diverses: cartografia, llibres valuosos, pintura, icones, etc. Fundat el 2009 pel col·leccionista i mecenes, Oleksandr Prohhímak (Олекса́ндр Прогні́мак).
  • Museu dels tresors espirituals d'Ucraïna (Міський музей «Духовні скарби України»), museu d'art dedicat a les icones, a l'art naïf, com ara obres de la Maria Pryimatxenko, i un espai dedicat a exposicions temporals d'art contemporani. Fundat pel cardiòleg Íhor Ponamartxuk (Ігор Понамарчук)

Museus i Cases-museu d'escriptors, pintors, etc[modifica | modifica el codi]

  • Casa-museu de Pavló Tytxyna. Museu sobre la vida i obra d'aquest poeta i polític ucraïnès, en greu perill de desaparèixer a causa de l'especulació i falta de política cultural.
  • Casa-museu de Lèssia Ukraïnka (Музей Лесі Українки у Києві). Casa-museu on va viure la gran poeta, dramaturg i prosista ucraïnesa, Lèssia Ukraïnka, per alguns períodes entre 1890 i 1910.
  • Casa-museu de Maksym Rylskyi (Київський літературно-меморіальний музей Максима Рильського)- sobre el Maksym Rylskyi, poeta, traductor i home polític ucraïnès.
  • Museu d'Oleksander Korniitxuk - escriptor
  • Museu nacional de Taràs Xevtxenko (Націона́льний музе́й Тара́са Шевче́нка), dedicat a Taràs Xevtxenko, escriptor, poeta, dramaturg, traductor, pintor. Hi ha tres museus al país dedicats a aquest escriptor, dues a Kíev i un (casa-museu) al poble de Xevtxènkove.
  • Casa-museu de Taràs Xevtxenko (Літературно-меморіальний будинок-музей Тараса Шевченка)
  • Casa-museu de Mikhaïl Bulgàkov. L'escriptor rus Mikhaïl Bulgàkov va néixer a Kíev i hi va viure molts anys creatius allí, com també a Moscou i altres llocs. Aquest museu es troba a la famosa baixada de sant Andreu, una mena de Montmartre ucraïnès, junt amb el Museu d'un carrer.
  • Museu de Hryhorii Svitlytsky - artista
  • Casa-museu de Mykola Lysenko (Будинок-музей Миколи Лисенка)- compositor
  • Museu de Víktor Kosenko (Меморіальний кабінет-музей Віктора Косенка), compositor, pianista, pedagog.
  • Museu de Teatre, Música i Cinema de Kíev (Державний Музей Театрального, Музичного та Кіномистецтва України) - part del complex del Monestir de les Coves de Kíev

Museus d'història, arqueologia[modifica | modifica el codi]

  • Museu nacional d'història d'Ucraïna (Націона́льний музе́й істо́рії Украї́ни)
  • Museu de tresors històrics d'Ucraïna (Музе́й істори́чних кошто́вностей Украї́ни), dintre del conjunt del Monestir de les Coves de Kíev.
  • Museu d'arqueologia (Археологічний музей) - vegeu la pàgina oficial
  • Museu nacional de Txornòbyl (Національний музей «Чорнобиль»), dedicat a la catàstrofe a la central nuclear de Txornòbyl del 1986. Vegeu la seva pàgina oficial, en ucraïnès, rus i anglès.
  • Museu de la Gran Guerra Patriòtica (Національний музей історії Великої Вітчизняної Війни 1941-1945 років). Sobre la Segona Guerra Mundial.
  • Fortalesa de Kíev (Київська фортеця, Kýïvska fortètsia), fortificacions de l'imperi Rus a Kíev, segle XIX.
  • Museu de l'ocupació soviètica (Музей радянської окупації, Muzei radianskoï okupatsiï)
  • Museu d'un carrer (Музей однієї вулиці). Petit museu dedicat a la història del carrer on es troba, la baixada de Sant Andreu o baixada d'Andrii (Андрі́ївський узві́з, Andríïvskyi uzviz). En aquest carrer també hi ha la casa-museu de Bulgàkov. Pàgina oficial (principalment en rus, amb parts en ucraïnès i anglès)

Museus de ciència, tècnica, etc[modifica | modifica el codi]

  • Centre d'informació de l'aigua (Водно-інформаційний центр)
  • Museu del metro de Kíev (Музей Київського метрополітену)
  • Museu del llibre i de la impressió (Музей книги та друкарства), es troba dins el recinte del Monestir de les Coves de Kíev.
  • Museu de zoologia (Київський зоологічний музей)
  • Museu nacional de medecina d'Ucraïna (Національний музей медицини України)
  • Farmàcia-museu de Kíev (Аптека-музей у Києві)
  • Museu de la pedagogia (Педагогічний музей)
  • Museu estatal de l'aviació (Державний музей авіації)

Museus recreatius[modifica | modifica el codi]

  • Museu de la cera (de figures de cera)

Esglésies, monestirs[modifica | modifica el codi]

Pobles-museu a Kíev, pobles museu i cases-museu als alentorns[modifica | modifica el codi]

  • Assentament d'en Mamai, Centre d'informació "Cosac Mamai" (Мамаєва Слобода, Центр народознавства "Козак Мамай"), es troba al Vidradnyi park (Відрадний парк), al Solomianskyi raion o districte (Солом'янський район) de la ciutat. Recreació d'un assentament cosac del s. XVIII. Vegeu la pàgina oficial (en ucraïnès).
  • Museu d'arquitectura popular i etnografia d'Ucraïna (Музей народної архітектури та побуту України), prop del poble de Pyróhiv, l'óblast de Kíev. És un museu a l'aire lliure o ecomuseu que conté arquitectura (diversos edificis, com ara habitatges, molins de vent, etc.) i objectes d'art tradicional de tota Ucraïna. (Imatges a la pàgina viqui en ucraïnès).
  • Casa-museu Savka. Una casa-museu de la vida rural a 10 km de Kíev al poble de Nove Petrovtsy.

Algunes galeries d'art importants[modifica | modifica el codi]

  • PinchukArtCentre, galeria d'art contemporani, creat pel magnat de l'acer i mecenes Víctor Pintxuk (Віктор Пінчук). Pàgina oficial del centre (en ucraïnès, rus i anglès).
  • Galeria ARTEast
  • Kiev Art Gallery

Teatres[modifica | modifica el codi]

Kíev té molts diferents teatres, amb uns edificis particularment bells dedicats respectivament a òpera, teatre de titelles i circ.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]


Vegeu la imatge panoràmica interactiva de l'edifici del teatre de titelles de Kíev i unes imatges del teatre a la pàgina del "Deutscher Friedensstifter" a flikr (en alemany, topònims transcrits del rus).

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

La Rada Suprema o Rada Suprema, el Parlament d'Ucraïna.
Maríïnskyi Palats (Маріїнський палац) o palau de Maria, la residència del President d'Ucraïna.
Òpera nacional Taràs Xevtxenko.

  • Església de Sant Andreu, una església rococó ortodoxa (!), construïda per Francesco Bartolomeo Rastrelli.

  • El complex de la Catedral de Sant Miquel.

  • Kiev Pechersk Lavra (General).jpg

    Vista general de la Petxerska Lavra o "Monestir de les Coves".

  • Façana d'entrada a la Kýievo-Petxerska Lavra

  • La torre-campanar i portal d'entrada al complex de la Catedral de Santa Sofia.

  • La Porta d'Or (Золоті Ворота, Zolotí Vorota), la porta principal a les muralles de l'antiga Kíev. L'actual estructura és una barreja de restes arqueològiques i reconstrucció.

  • La Porta d'Or des de davant.

  • Kenassa o sinagoga caraïta dissenyada per Liéixek Horodetskyi i acabada el 1902. Foto del 1900.

  • Kenassa de Kíev avui, sense la cúpula, que va perdre durant la guerra.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. ↑ (anglès) Matthew Smallman-Raynor i Andrew David Cliff, epidemics: an historical geography of infectious diseases in military, p.98
  2. ↑ Mikhaĭlov, Nikolaĭ Nikolaevich. Panorama of the Soviet Union (en anglès). Progress Publishers, 1983, p. 164. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kíev
Portal

Portal de la URSS
Vegeu aquesta plantilla
Patrimoni de la Humanitat a Ucraïna
Flag of UNESCO.svg
Kíev: Catedral de Santa Sofia de Kíev i conjunt monàstic de Kíevo-Petxersk  · Centre històric de Lviv  · Arc geodèsic de Struve  · Fageda verge dels Carpats  · La residència dels metropolitans de Bucovina i Dalmàcia  · Esglésies de fusta de la Regió Carpàtica  · L'antiga ciutat del Quersonès Tàuric i els seus Khora.
 Flag of Ukraine.svg
Patrimoni de la Humanitat  · Llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa  · Llista del Patrimoni de la Humanitat en perill
Vegeu aquesta plantilla
Ciutats heroiques de la Unió Soviètica
The Gold Star Medal awarded to the Hero Cities Flag of the Soviet Union
Vegeu aquesta plantilla
Subdivisions administratives d'Ucraïna
Províncies o óblasti
(una óblast)		 Flag of Ukraine.svg
República autònoma
Ciutats amb estatus especial


Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kíev&oldid=12993074»