Kíiv

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Kíev)
Per a altres significats, vegeu «Província de Kíiv».
Infotaula de geografia políticaKíiv
Київ (uk) Modifica el valor a Wikidata
Bandera Escut d'armes
Bandera Escut d'armes
Kyiv (234807751).jpeg
Modifica el valor a Wikidata
HimneIak tebe ne liubiti, Kieve mi! Modifica el valor a Wikidata
SobrenomМати міст Руських, Новий Єрусалим, Місто, де все починається, Великий Рим i Мать городов русских Modifica el valor a Wikidata
EpònimKi Modifica el valor a Wikidata
Localització
UKR Kiev map.svg Modifica el valor a Wikidata
 50° 27′ 00″ N, 30° 31′ 25″ E / 50.45°N,30.5236°E / 50.45; 30.5236Coord.: 50° 27′ 00″ N, 30° 31′ 25″ E / 50.45°N,30.5236°E / 50.45; 30.5236
Territori reivindicat perForces Armades del Sud de Rússia (1919–1919)
Segona República Polonesa (1920–1920)
República Socialista Soviètica d'Ucraïna (1941–1943)
Reichskommissariat Ukraine (1941–1943) Modifica el valor a Wikidata
EstatUcraïna Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Ucraïna (1991–) Modifica el valor a Wikidata
Població
Total2.963.199 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat3.494,34 hab./km²
Predom. ling.Ucraïnès
Geografia
Superfície848 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perDnièper Modifica el valor a Wikidata
Altitud179 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
FundadorKi, Szczek, Choryw i Łybedź Modifica el valor a Wikidata
Creació482
Esdeveniment clau
setge de Kíev (968)
setge de Kíev (1036)
destrucció de Kíev (1203)
setge de Kíev (898)
setge de Kíev (1240)
setge de Kíev (1658)
destrucció de Kíev (1482)
setge de Kíev
batalla de Kíev (1941)
Batalla de Kíiv (2022) Modifica el valor a Wikidata
PatrociniSant Miquel Arcàngel Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan legislatiuConsell de la Ciutat de Kíiv Modifica el valor a Wikidata
• Cap de governVitali Klitxkó (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal01000–06999 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Eastern European Time
UTC+02:00
UTC+03:00
horari d'estiu Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic44 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2UA-30 Modifica el valor a Wikidata
Identificador KOATUU8000000000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webkyivcity.gov.ua Modifica el valor a Wikidata
Facebook: kyivcity.gov.ua Twitter: Kyiv Instagram: kyivcityofficial Telegram: KyivCityOfficial Youtube: UCfbLP1IZ4MFZqtjrUWCKVLA Modifica el valor a Wikidata

Kíiv[1] (en ucraïnès Київ; AFI: [ˈkɪjiu̯] ( escolteu-ho)) o Kíev[2][a] (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna. Es troba al centre-nord del país a la riba del riu Dnièper. Amb una població de 2.962.180 habitants i aproximadament 3.650.000 en la seva àrea metropolitana,[4] és la setena ciutat més poblada d'Europa.[5]

Administrativament, Kíiv és un «municipi amb un estatus especial» (Міста державного значення, Mista derjàvnoho znatxènnia, literalment, ciutat d'importància estatal), independent de l'óblast o província de Kíiv que l'envolta. Kíiv és un centre industrial, científic, educatiu i cultural important de l'Europa de l'Est. És la seu de nombroses indústries tecnològiques, d'unes 200 institucions d'educació superior i de monuments històrics coneguts arreu. La ciutat té una infraestructura de transport públic extensa i altament desenvolupada, amb un sistema de metro inclòs.

Història[modifica]

Al llarg de la seva història, Kíiv, una de les ciutats més antigues de l'Europa de l'Est, ha passat per diverses etapes de gran prominència i de relativa obscuritat. Es considera que la ciutat va ser fundada al segle v com una ciutat comercial a la terra dels primers eslaus orientals, és a dir, els que s'autoanomenarien els Rus de Kíev. Gradualment va començar a guanyar prestigi com el centre de la civilització eslava oriental, esdevenint del segle x al xii la capital cultural i política del Principat de Kíev o Rus' de Kíev, l'estat eslau oriental de l'edat mitjana precursor directe de l'estat ucraïnès modern. La ciutat va ser completament destruïda durant la invasió mongola de 1240, i perdé la seva influència en els següents segles.

Va ser una capital provincial d'importància marginal als afores dels territoris controlats pels seus poderosos veïns: primer el Gran Ducat de Lituània, que la va ocupar després de la batalla de les Aigües Blaves de 1362[6] seguit per la Mancomunitat poloneso-lituana i, finalment, Rússia. La plaga de pesta bubònica va arribar a Kíev el 1770.[7]

La ciutat va tornar a prosperar durant la revolució industrial de l'Imperi Rus al final del segle xix. Després del període turbulent que va seguir a la Revolució Russa de 1917, fou capital de la República Popular d'Ucraïna i des de 1921 Kíev va ser una ciutat important de la Ucraïna soviètica, i des de 1934, la seva capital. Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser destruïda de nou, gairebé completament, però es va recuperar ràpidament als anys de post-guerra, arribant a ser la tercera ciutat més important de la URSS.[8]

Post Unió Soviètica[modifica]

Amb la dissolució de la Unió Soviètica, després de cinquanta-set anys com a capital de la RSS d'Ucraïna, es va proclamar la declaració d'Independència d'Ucraïna per la Rada Suprema el 24 d'agost de 1991, amb Kíiv com a capital. Els canvis en la dècada de 1990 van ser difícils d'implementar a la ciutat a causa d'una crisi socioeconòmica en tot el país, que va conduir a atur i retallades en la subvenció per al desenvolupament de la ciutat.

Amb el començament de segle, Kíiv es va convertir repetidament en el centre de les protestes d'Ucraïna. Entre el 2000 i 2001, Kíiv es va convertir en el centre de la campanya política Ucraïna sense Kutxma, va ser la major protesta de poder contra el govern des de la independència. Des de novembre de 2004 fins al gener de 2005, hi va haver protestes massives a la ciutat contra la manipulació de les eleccions presidencials, anomenada la Revolució Taronja. Des del novembre del 2013 fins al febrer del 2014, Kíiv es va convertir al centre de l'Euromaidan, durant el qual van morir més de cent manifestants i centenars van resultar ferits en enfrontaments amb les forces especials de Bèrkut al centre de la ciutat.

Des del 24 de febrer de 2022 la ciutat pateix bombardejos i el setge de tropes de l'exèrcit rus a la batalla de Kíiv, com a part de la invasió d'Ucraïna. El dia 25 del mateix mes, aquestes tropes arriben a només 3 quilòmetres de la plaça central de Kiiv.[9]

Clima[modifica]

Kíiv té un clima continental humit. Els mesos més càlids són juny, juliol i agost, amb temperatures mitjanes de 13,8-24,8 °C. Els mesos més freds són desembre, gener i febrer, amb temperatures mitjanes de -4,6 a -1,1 °C. La temperatura més alta mai registrada a la ciutat va ser de 39,4 °C, el 31 de juliol de 1936. La temperatura més freda mai registrada a la ciutat és de -32,2 °C, el 7 i 9 de febrer de 1929. La neu cau en general a partir de mitjan novembre cap a la fi de març, amb un període lliure de gelades mitjana de 180 dies a l'any, però superant els 200 dies en els darrers anys.

Govern i política[modifica]

Estatus jurídic i govern local[modifica]

El municipi de la ciutat de Kíiv té un estatus jurídic especial dins Ucraïna en comparació amb les altres subdivisions administratives del país. La diferència més significativa és que la ciutat es considera una regió d'Ucraïna. És l'única ciutat que té doble jurisdicció. El Cap de l'Administració Estatal de la Ciutat -el governador de la ciutat- és nomenat pel President d'Ucraïna, mentre que el Cap del Consell de la Ciutat -l'alcalde de Kíiv- és elegit per votació popular local.

L'alcalde de Kíiv és Vitali Klitxkó, que va jurar el càrrec el 5 de juny de 2014;[10] després d'haver guanyat les eleccions a l'alcaldia de Kíiv del 25 de maig de 2014 amb gairebé el 57 % dels vots.[11] Des del 25 de juny de 2014, Klitxkó és també cap de l'administració de la ciutat de Kíiv.[12][13] Klitxkó va ser reelegit per última vegada a les eleccions locals de Kíiv de 2020 amb el 50,52 % dels vots, en la primera volta de les eleccions.[14]

La majoria dels edificis principals del govern nacional estan situats al llarg del carrer Hruixevski (vulytsia Mykhaila Hrushevskoho) i el carrer de l'Institut (vulytsia Instytutska). El carrer Hruixevski porta el nom de l'acadèmic, polític, historiador i estadista ucraïnès Mikhailo Hruixevski, que va escriure un llibre acadèmic titulat: "Bar Starostvo: Notes històriques: XV-XVIII" sobre la història de Bar, Ucraïna.[15] Aquella part de la ciutat també es coneix extraoficialment com el barri governamental (en ucraïnès: урядовий квартал).

L'administració i el consell estatal de la ciutat es troben a l'edifici del consell de la ciutat de Kíiv, al carrer Khreshchatyk. L'administració i el consell estatal de l'óblast (o província) es troben a l'edifici del consell de l'óblast de Kíiv, a la plaça Lesi Ukrayinky (Plaça Lesya Ukrayinka). L'administració estatal del raion de Kíiv-Sviatoxyn es troba prop de Kiltseva doroha (carretera de circumval·lació) a prospekt Peremohy (avinguda de la Victòria), mentre que el consell local del raion de Kíiv-Sviatoxyn es troba a vulytsia Yantarna (carrer Yantarnaya).

Edificis governamentals de Kíiv

Organització territorial[modifica]

La ciutat de Kíiv es divideix en 10 raions (barris o districtes), igual que les províncies o óblasts també es divideixen en raions: 7 en la riba dreta i 3 a l'esquerra.[16]

Mapa Raion Nom en ucraïnès Superfície en km² Habitants Habitants per km²
Raiones de Kiiv Raion de Holosíïv Голосіївський район 160,78 232 900 1449
Raion d'Obolon Оболонський район 110,32 315 800 2863
Raion de Petxersk Печерський район 19,57 141 400 7225
Raion de Podil Подільський район 34,08 192 200 5640
Raion de Sviatoxyn Святошинський район 102,63 336 000 3274
Raion de Solomianka Солом'янський район 40,52 343 800 8485
Raion de Xevtxenko Шевченківський район 26,63 229 000 8599
Raion de Darnytsia Дарницький район 132,24 316 800 2396
Raion del Desnà Деснянський район 154,2 359 500 2331
Raion del Dnièper Дніпровський район 66,7 346 500 5195
Total 847,67 2 888 470 3408
  • Maríïnskyi Palats (Маріїнський палац) o palau de Maria, la residència del President d'Ucraïna.

    Maríïnskyi Palats (Маріїнський палац) o palau de Maria, la residència del President d'Ucraïna.

  • Òpera nacional Taràs Xevtxenko

    Òpera nacional Taràs Xevtxenko

Cultura[modifica]

Kíiv és un dels centres culturals més importants d'Ucraïna, junt amb altres llocs, com ara Lviv o Khàrkiv. Concentra un sens fi de museus, galeries d'art, teatres, sales de música i obres arquitectòniques patrimonials. Kíiv té molts diferents teatres, amb uns edificis particularment bells dedicats respectivament a òpera, teatre de titelles i circ.[17]

Educació (universitats)[modifica]

Des de fa 9 segles, Kíiv ha estat un centre important del procés intel·lectual a Europa Oriental.

Des del segle xvii, l'Acadèmia Mohila de Kíev (1651-1817, i 1991 fins avui) ha preparat nombrosos científics de renom.

La primera universitat anomenada com a tal es va obrir a Kíev el 1843, la Universitat de Sant Volodímir de Kíev, que va esdevenir un centre punter nacional del pensament, l'educació i la ciència.

Avui, Kíiv és el centre de recerca major de l'estat. Entre els centres d'educació superior, es compten, ordenats per especialització:

General, pedagogia
  • Universitat Nacional Taràs Xevtxenko de Kíiv (Київський національний університет імені Тараса Шевченка)
  • Acadèmia Nacional de Mohyla de Kíiv (Національний університет Києво-Могилянська академія)
  • Universitat Internacional de Kíiv (Київський міжнародний університет, КиМУ)
  • Universitat Nacional M. P. Drahomànov de Pedagogia (Національний педагогічний університет ім. М.П. Драгоманова)
Arts i humanitats
  • Acadèmia Nacional de Música (Національна музична академія)
  • Acadèmia Nacional d'Arts Plàstiques i Arquitectura (Національна академія образотворчого мистецтва і архітектури)
  • Acadèmia Estatal de Cultura i Arts (Державна академія керівних кадрів культури і мистецтв)
  • Universitat Nacional de Cultura i Arts (Київський національний університет культури і мистецтв)
Tècnica, ciència, arquitectura
  • Universitat Politècnica de Kíiv (Національний технічний університет України «Київський політехнічний інститут»)
  • Universitat Nacional d'Aeronàutica (Національний авіаційний університет)
  • Universitat Nacional de la Construcció i de l'Arquitectura de Kíiv (Київський національний університет будівництва і архітектури, КНУБА)
  • Acadèmia d'Arquitectura i Enginyeria de la Construcció (Академія архітектури й будівництва)
  • Universitat Nacional d'Agronomia (Національний аграрний університет)

i moltes institucions de l'Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna (Національної академії наук України, НАНУ), com ara:

  • Institut de Gas i Petroli d'Ucraïna (Український нафтогазовий інститут
Medicina, farmàcia, veterinària
  • Universitat Nacional Oleksandr Bohomólets de Medecina (Національний медичний університет імені Олександра Богомольця)
Economia, empresa, finances
  • Universitat Nacional de Comerç i Economia (Київський національний торговельно-економічний університет, КНТЕУ)
  • Universitat Nacional Vadim Hetman d'Economia de Kíiv (Київський національний економічний університет імені Вадима Гетьмана)

Patrimoni de la Humanitat de Kíiv[modifica]

Infotaula d'edifici
Kíiv, Catedral de Santa Sofia i el conjunt monàstic de Kýievo-Petxerska Lavra
Imatge
La Catedral de Santa Sofia de Kíiv
Dades
TipusÀrea protegida Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaKíiv (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
 50° 27′ 09″ N, 30° 31′ 01″ E / 50.45258°N,30.51686°E / 50.45258; 30.51686
Format perConjunt monàstic de Kíevo-Petxersk
Catedral de Santa Sofia de Kíev
Església del Salvador a Berestove Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1990 (14a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador527
Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Conjunt monàstic de Kíevo-Petxersk
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1990 (14a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador527-002

Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Catedral de Santa Sofia de Kíev
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1990 (14a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador527-001

Patrimoni de la Humanitat Welterbe.svg 
Església del Salvador a Berestove
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data1990 (14a Sessió), Criteris PH: (i), (ii), (iii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Identificador527-003

La Catedral de Santa Sofia de Kíiv (Собор святої Софії, transliterat amb el sistema científic: Sobor svjatoj Sofiï, transcrit en català: Sobor Sviatoï Sofiï, o Софійський собор, transcrit en català: Sofiis'kyi sobor), i el conjunt monàstic de Kýievo-Petxerska Lavra (Ки́єво-Пече́рська ла́вра, transliterat amb el sistema científic: Kyjevo-Pečerska lavra, transcrit en català: Kýievo-Petxerska Lavra, que significa Monestir de les Coves de Kíiv), els dos dels segles XI-XVIII, formen part del Patrimoni Mundial de la Humanitat inscrit per la UNESCO el 1990.

Quant al conjunt monàstic de Kýievo-Petxerska Lavra (Ки́єво-Пече́рська ла́вра), el nom oficial d'aquest conjunt a la pàgina de la UNESCO en anglès i en francès és "Kiev-Petxersk Lavra" i la "laure de Kievo-Petxersk", respectivament. En tots dos casos, el nom original ha perdut la "a" final de la forma femenina de l'adjectiu "petxerska" (de la cova o de les coves), que descriu el substantiu femení "lavra" (monestir), potser per referència al districte històric de Kíiv anomenat Petxersk (Печерськ), precisament en honor de la Lavra en qüestió. En català podem dir "conjunt monàstic de Kýievo-Petxerska Lavra", "Conjunt monàstic de Kíiv-Petxersk", o traduir-ho directament com "Monestir de les Coves de Kíiv".

La casa de les quimeres, modernisme ucraïnès, de l'arquitecte Liéixek Horodetskyi.
Universitat Nacional "Kíiv-Mohyla" (NaUKMA) o Acadèmia de Mohyla de Kíiv, fundada el 1632 i la universitat més antiga del país.
Universitat Nacional Politècnica de Kíiv (Ки́ївський політехні́чний інститу́т)

Museus i galeries d'art[modifica]

Uns quants museus, llista no exhaustiva

Museus d'art
  • Museu Nacional d'Art d'Ucraïna (Націона́льний худо́жній музе́й). Tot i que relativament petit, té una bona selecció de pintura ucraïnesa de tots els temps.[18]
  • Museu nacional d'art decorativa popular ucraïnesa (Музей українського народного декоративного мистецтва). Un dels museus d'art més grans d'Ucraïna, es troba dins el recinte del conjunt monàstic de Kíivo-Petxersk.
  • Centre de cultura folklòrica d'Ucraïna - Museu Ivan Hontxar (Український центр народної культури «Музей Івана Гончара») [19]
  • Museu del patrimoni cultural d'Ucraïna - obres d'art d'artistes que es veieren forçats a viure a l'exili
  • Museu d'art Occidental i Oriental de Kíiv (Київський музей західного та східного мистецтва), també conegut com a Museu d'art de Bohdan i Vàrvaro Khanenko (Музей Мистецтв імені Богдана та Варвари Ханенків) - museu dedicat a l'art d'Europa Occidental, per una banda, i per l'altre, a l'art Oriental (Orient Llunyà, Orient Pròxim, Àsia Central), de la qual té una magnífica col·lecció. Va ser fundat el 1919, a base de la col·lecció privada dels mecenes, Bohdan and Vàrvara Khanenko i constitueix la major col·lecció d'art estrangera a Ucraïna. Durant l'URSS era considerada la tercera col·lecció d'aquest tipus després de l'Ermitage a Sant Petersburg i el Museu d'art Puixkin a Moscou.
  • Museu Nacional d'Art Russa (Національний музей російського мистецтва), museu dedicat exclusivament a l'art russa.
  • PintxukArtCentre, museu o galeria d'art contemporani, vegeu a baix sota "galeries d'art".
  • Alex Art House - museu privat de col·leccions diverses: cartografia, llibres valuosos, pintura, icones, etc. Fundat el 2009 pel col·leccionista i mecenes, Oleksandr Prohhímak (Олекса́ндр Прогні́мак).
  • Museu dels tresors espirituals d'Ucraïna (Міський музей «Духовні скарби України»), museu d'art dedicat a les icones, a l'art naïf, com ara obres de la Maria Pryimatxenko, i un espai dedicat a exposicions temporals d'art contemporani. Fundat pel cardiòleg Íhor Ponamartxuk (Ігор Понамарчук)
Museus i Cases-museu d'escriptors, pintors, etc
  • Casa-museu de Pavló Tytxyna. Museu sobre la vida i obra d'aquest poeta i polític ucraïnès, en greu perill de desaparèixer a causa de l'especulació i falta de política cultural.
  • Casa-museu de Lèssia Ukraïnka (Музей Лесі Українки у Києві). Casa-museu on va viure la gran poeta, dramaturg i prosista ucraïnesa, Lèssia Ukraïnka, per alguns períodes entre 1890 i 1910.
  • Casa-museu de Maksym Rylskyi (Київський літературно-меморіальний музей Максима Рильського)- sobre el Maksym Rylskyi, poeta, traductor i home polític ucraïnès.
  • Museu d'Oleksander Korniitxuk - escriptor
  • Museu nacional de Taràs Xevtxenko (Націона́льний музе́й Тара́са Шевче́нка), dedicat a Taràs Xevtxenko, escriptor, poeta, dramaturg, traductor, pintor. Hi ha tres museus al país dedicats a aquest escriptor, dues a Kíiv i un (casa-museu) al poble de Xevtxènkove.
  • Casa-museu de Taràs Xevtxenko (Літературно-меморіальний будинок-музей Тараса Шевченка)
  • Casa-museu de Mikhaïl Bulgàkov. L'escriptor rus Mikhaïl Bulgàkov va néixer a Kíiv i hi va viure molts anys creatius allí, com també a Moscou i altres llocs. Aquest museu es troba a la famosa baixada de sant Andreu, una mena de Montmartre ucraïnès, junt amb el Museu d'un carrer.
  • Museu de Hryhorii Svitlytsky - artista.
  • Casa-museu de Mykola Lysenko (Будинок-музей Миколи Лисенка)- compositor Mikola Líssenko.
  • Museu de Víktor Kosenko (Меморіальний кабінет-музей Віктора Косенка), compositor, pianista, pedagog.
  • Museu de Teatre, Música i Cinema de Kíiv (Державний Музей Театрального, Музичного та Кіномистецтва України) - part del conjunt monàstic de Kíivo-Petxersk
Museus d'història, arqueologia
  • Museu nacional d'història d'Ucraïna (Націона́льний музе́й істо́рії Украї́ни)
  • Museu de tresors històrics d'Ucraïna (Музе́й істори́чних кошто́вностей Украї́ни), dintre del conjunt del Monestir de les Coves de Kíiv.
  • Museu d'arqueologia (Археологічний музей) [20]
  • Museu nacional de Txernòbil (Національний музей «Чорнобиль»), dedicat a la catàstrofe a la central nuclear de Txernòbil del 1986.[21]
  • Museu de la Gran Guerra Patriòtica (Національний музей історії Великої Вітчизняної Війни 1941-1945 років). Sobre la Segona Guerra Mundial.
  • Fortalesa de Kíiv (Київська фортеця, Kýïvska fortètsia), fortificacions de l'imperi Rus a Kíiv, segle xix.
  • Museu de l'ocupació soviètica (Музей радянської окупації, Muzei radianskoï okupatsiï)
  • Museu d'un carrer (Музей однієї вулиці). Petit museu dedicat a la història del carrer on es troba, la baixada de Sant Andreu o baixada d'Andrii (Андрі́ївський узві́з, Andríïvskyi uzviz). En aquest carrer també hi ha la casa-museu de Bulgàkov.[22]
Museus de ciència, tècnica, etc
  • Centre d'informació de l'aigua (Водно-інформаційний центр)
  • Museu del metro de Kíiv (Музей Київського метрополітену)
  • Museu del llibre i de la impressió (Музей книги та друкарства), es troba dins el recinte del Monestir de les Coves de Kíiv.
  • Museu de zoologia (Київський зоологічний музей)
  • Museu nacional de medecina d'Ucraïna (Національний музей медицини України)
  • Farmàcia-museu de Kíiv (Аптека-музей у Києві)
  • Museu de la pedagogia (Педагогічний музей)
  • Museu estatal de l'aviació (Державний музей авіації)
Museus recreatius
  • Museu de la cera (de figures de cera)
Temples
Pobles-museu a Kíiv, pobles museu i cases-museu als alentorns
  • Assentament d'en Mamai, Centre d'informació "Cosac Mamai" (Мамаєва Слобода, Центр народознавства "Козак Мамай"), es troba al Vidradnyi park (Відрадний парк), al Solomianskyi raion o districte (Солом'янський район) de la ciutat. Recreació d'un assentament cosac del segle xviii. Vegeu la pàgina oficial (en ucraïnès).
  • Museu d'Arquitectura Popular i Etnografia d'Ucraïna (Музей народної архітектури та побуту України), prop del poble de Pyróhiv, l'óblast de Kíiv. És un museu a l'aire lliure o ecomuseu que conté arquitectura (diversos edificis, com ara habitatges, molins de vent, etc.) i objectes d'art tradicional de tota Ucraïna.
  • Casa-museu Savka. Una casa-museu de la vida rural a 10 km de Kíiv al poble de Nove Petrovtsy.
Algunes galeries d'art importants

Fills il·lustres[modifica]

Galeria d'imatges[modifica]

  • Església de Sant Andreu, una església rococó ortodoxa (!), construïda per Francesco Bartolomeo Rastrelli.

    Església de Sant Andreu, una església rococó ortodoxa (!), construïda per Francesco Bartolomeo Rastrelli.

  • El complex de la Catedral de Sant Miquel.

    El complex de la Catedral de Sant Miquel.

  • Façana d'entrada a la Kýievo-Petxerska Lavra

    Façana d'entrada a la Kýievo-Petxerska Lavra

  • La torre-campanar i portal d'entrada al complex de la Catedral de Santa Sofia.

    La torre-campanar i portal d'entrada al complex de la Catedral de Santa Sofia.

  • La Porta d'Or (Золоті Ворота, Zolotí Vorota), la porta principal a les muralles de l'antiga Kíiv. L'actual estructura és una barreja de restes arqueològiques i reconstrucció.

    La Porta d'Or (Золоті Ворота, Zolotí Vorota), la porta principal a les muralles de l'antiga Kíiv. L'actual estructura és una barreja de restes arqueològiques i reconstrucció.

  • La Porta d'Or des de davant.

    La Porta d'Or des de davant.

  • Kenassa o sinagoga caraïta dissenyada per Liéixek Horodetskyi i acabada el 1902. Foto del 1900.

    Kenassa o sinagoga caraïta dissenyada per Liéixek Horodetskyi i acabada el 1902. Foto del 1900.

  • Kenassa de Kíiv avui, sense la cúpula, que va perdre durant la guerra.

    Kenassa de Kíiv avui, sense la cúpula, que va perdre durant la guerra.

Notes[modifica]

  1. ↑ De les dues acadèmies normatives en llengua catalana, la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans feu públic el seu canvi de criteri de la forma «Kíev» a «Kíiv» el 3 de març de 2022, en el marc de la invasió russa d'Ucraïna del 2022.[1] L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, per la seva banda, malgrat haver donat suport implícitament al terme en ucraïnès quan fou adoptat per À Punt Mèdia durant el mateix mes de març,[3] no ha comunicat cap posicionament oficial per al canvi d'aquest topònim posterior a la seva publicació Criteris per a la fixació de la toponímia valenciana de 2019.[2] Per aquest motiu, l'ús de «Kíev» es pot interpretar com a vigent i normatiu en convivència amb «Kíiv» en el conjunt del domini lingüístic del català.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Secció Filològica de l’IEC: el nom de la capital d’Ucraïna és Kíiv». Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, 03-03-2022. [Consulta: 10 març 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2019, p. 188.
  3. ↑ «À Punt opta per la forma 'Kíiv' per a referir-se a la capital d’Ucraïna». À Punt Mèdia, 04-03-2022. [Consulta: 10 març 2022].
  4. ↑ «Població d'Ucraïna (Kíiv)» (en ucraïnès). index.minfin.com.ua. [Consulta: 27 gener 2022].
  5. ↑ «City Mayors: The 500 largest European cities (1 to 100)». [Consulta: 27 gener 2022].
  6. ↑ Auty, Robert; Obolensky, Dimitri. A Companion to Russian Studies: An Introduction to Russian History (en anglès). Cambridge University Press, 1981, p. 86. ISBN 0521280389. 
  7. ↑ Smallman-Raynor, Matthew; Cliff, Andrew David. War epidemics: an historical geography of infectious diseases in military (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2004, p. 98 (Oxford Geographical and Environmental Studies Series). ISBN 9780198233640. 
  8. ↑ Nikolaevich Mikhaĭlov, Nikolaĭ. Panorama of the Soviet Union (en anglès). Progress Publishers, 1983, p. 164. 
  9. ↑ Welle (www.dw.com), Deutsche. «Kiev amanece bajo intensos bombardeos mientras se acercan las tropas rusas | DW | 25.02.2022» (en espanyol europeu). [Consulta: 27 febrer 2022].
  10. ↑ «Vitali Klitschko sworn in as Kyiv mayor» (en anglès). [Consulta: 27 gener 2022].
  11. ↑ «Klitschko officially announced as winner of Kyiv mayor election» (en anglès). [Consulta: 27 gener 2022].
  12. ↑ «Poroshenko appoints Klitschko head of Kyiv city administration - decree» (en anglès). [Consulta: 27 gener 2022].
  13. ↑ «Poroshenko orders Klitschko to bring title of best European capital back to Kyiv» (en anglès). [Consulta: 27 gener 2022].
  14. ↑ «Vitali Klitschko wins in first round of Kyiv mayor election» (en anglès). [Consulta: 27 gener 2022].
  15. ↑ Hrushevsʹkyĭ, Mykhaĭlo; Грушевський, Михайло. Barsʹke starostvo : istorychni narysy XV-XVIII st.. Lʹviv: In-t ukraïnsʹkoï arkheohrafiï ta dz︠h︡ereloznavstva im. M.S. Hrushevsʹkoho, 1996, p. 1 – 623. ISBN 5-12-004335-6. 
  16. ↑ «Història de la subdivisió administrativa de Kíiv» (en ucraïnès), 03-09-2006. Arxivat de l'original el 3 setembre 2006. [Consulta: 27 gener 2022].
  17. ↑ Vegeu la imatge panoràmica interactiva de l'edifici del teatre de titelles de Kíiv i unes imatges del teatre a la pàgina del "Deutscher Friedensstifter" a flikr (en alemany, topònims transcrits del rus).
  18. ↑ Vegeu: Article en anglès més una selecció d'imatges.
  19. ↑ vegeu la pàgina oficial.
  20. ↑ vegeu la pàgina oficial
  21. ↑ Vegeu la seva pàgina oficial, en ucraïnès, rus i anglès
  22. ↑ Pàgina oficial (principalment en rus, amb parts en ucraïnès i anglès)
  23. ↑ Vegeu també la seva pàgina oficial Arxivat 2009-10-17 a Wayback Machine. (en ucraïnès i rus)

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kíiv
Vegeu Kíiv en el Viccionari, el diccionari lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Kíiv&oldid=30769142»