Kíev

Kíev, Catedral de Santa Sofia i el conjunt monàstic de Kýievo-Petxerska Lavra
	La Catedral de Santa Sofia de Kíev
Etimologia	Kyi, Shchek and Khoryv
Dades bàsiques
Tipus	capital i city with special status
Començament	482
Característiques
Superfície	29 ha
Altitud	179
Ubicació
Estat	Ucraïna
Localització	Província de Kíev; Ucraïna
; 50° 27′ 00″ N, 30° 31′ 25″ E / 50.45°N,30.523611111111°E
	Patrimoni de la Humanitat
	Patrimoni de la Humanitat
Tipus	Cultural
Criteris	(i),(ii),(iii),(iv)
Declaració	1990 (14a sessió)
Identificador	527
Regió	Europa i Amèrica del Nord
Activitat
Àrea de captació	839 km²
Lloc web	www.kmr.gov.ua/

Kíiv
	Київ
	Kíiv i el Dnièper des del monestir Výdubytskyi
Sobrenom	Мать городов русских
Etimologia	Kyi, Shchek and Khoryv
Localització
; 50° 27′ 00″ N, 30° 31′ 25″ E / 50.45°N,30.523611111111°E
Estat	Ucraïna
Entitats de població
Conté	Holosiiv Raion Darnytsia Raion; Desna Raion; Dnipro Raion; Pechersk Raion; Obolon Raion; Solomianka Raion; Sviatoshyn raion; Shevchenko Raion; Podil Raion
Població
Total	2.907.684 (2016)
• Densitat	3.465,65 hab/km²
Llengua	Ucraïnès
Geografia
Superfície	839 km²
Banyat per	Dnièper
Altitud	179 m
Limita amb	Província de Kíev
Història
Fundació	482
Organització i govern
Legislatiu	Kiev City Council
• Alcalde	Vitali Klitschko
Indicatius
Codi postal	01xxx-04xxx
Fus horari	EET (UTC+2)
Prefix telefònic	44
ISO 3166-2	UA-30
Codi KOATUU	8000000000
Altres dades
Agermanament	Makhatxkalà; Munic; Vílnius Ankara; Kastorià; Reinickendorf; Edimburg; Riga; Wuhan; Atenes; Bakú; Bratislava; Belgrad; Brussel·les; Budapest; Chicago; Cracòvia; Florència; Hèlsinki; Kyoto; Minsk; Odense; Pequín; Pretòria; Rio de Janeiro; Santiago de Xile; Sofia; Estocolm; Tallinn; Tbilisi; Tirana; Toronto; Tolosa de Llenguadoc; Varsòvia; Viena; Sant Petersburg; Amsterdam; Buenos Aires; Ciutat de Mèxic; Astanà; Erevan; Providence; Chișinău; Tampere; Suzhou; Aixkhabad; Volgograd; Moscou; Hanoi; Leipzig; Leipzig
Web	http://www.kmv.gov.ua/
Facebook	497862910266199
Twitter	VisitKyivTravel

Per a altres significats, vegeu «Província de Kíev».

Logo de la ciutat.

La ciutat de Kíiv ( ^? i escolteu-ne la pronunciació en ucraïnès) -ucraïnès Ки́їв, transcrit Kíiv, transliterat Kyjiv i en rus Ки́ев, transcrit Kíiv, transliterat Kijev, tàtar de Crimea: Kıyiv-, més conegut en català en versió russa, Kíiv,^[1] és la capital i la ciutat més gran d'Ucraïna. Està situada al centre-nord del país, a la riba del riu Dnièper. L'any 2005, Kíiv tenia una població oficial de 2.660.401 habitants, però el gran nombre de població immigrant pot incrementar aquesta xifra fins als 3 milions.

Administrativament, Kíiv és un "municipi amb un estatus especial" (Міста державного значення, Mista derjàvnoho znatxènnia, literalment, ciutat d'importància estatal), independent de l'óblast o província de Kíiv que l'envolta. Kíiv és un centre industrial, científic, educatiu i cultural important de l'Europa de l'Est. És la seu de nombroses indústries tecnològiques, d'unes 200 institucions d'educació superior i de monuments històrics coneguts arreu. La ciutat té una infraestructura de transport públic extensa i altament desenvolupada, amb un sistema de metro inclòs.

Clima[modifica | modifica el codi]

Kíiv té un clima continental humit. Els mesos més càlids són juny, juliol i agost, amb temperatures mitjanes de 13,8-24,8 °C. Els mesos més freds són desembre, gener i febrer, amb temperatures mitjanes de -4,6 a -1,1 °C. La temperatura més alta mai registrada a la ciutat va ser de 39,4 °C, el 31 de juliol de 1936. La temperatura més freda mai registrada a la ciutat és de -32,2 °C, el 7 i 9 de febrer de 1929. La neu cau en general a partir de mitjans de novembre i fins a finals de març, amb un període lliure de gelades mitjana de 180 dies a l'any, però superant els 200 dies en els darrers anys.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Maríïnskyi Palats (Маріїнський палац) o palau de Maria, la residència del President d'Ucraïna.

Òpera nacional Taràs Xevtxenko

Mapa dels raions, les divisions administratives de la ciutat (transcrit a l'anglès)

La ciutat de Kíiv es divideix en raions (район, raion en singular; райони, raiony en plural) o districtes, igual que les províncies o óblasts també es divideixen en raiony. Kíiv té 10 raions:

Raion de Xevtxenko (Шевченківський район, Xevtxenkivskyi raion, per Taràs Xevtxenko)
Raion de Solomianka (Солом'янський район, Solomiànskyi raion)
Raion de Petxersk (Печерський район, Petxerskyi raion, o Districte de les coves, pel monestir Kýievo-Petxerska Lavra)
Raion de Podil (Подільський район, Podilskyi raion)
Raion de Holosíïv (Голосіївський район, Holosíïvskyi raion)
Raion de Darnytsia (Дарницький район, Darnytskyi raion)
Raion del Dnièper (Дніпровський район, Dniprovskyi raion, pel riu Dnièper)
Raion del Desnà (Деснянський район, Desniànskyi raion, pel riu Desnà)
Raion d'Obolon (Оболонський район, Obolonskyi raion)
Raion de Sviatoxyn (Святошинський район, Sviatoxynskyi raion)

Història[modifica | modifica el codi]

Un carrer de Kíiv entre el 1890-1905.

Kíiv en ruïnes durant la Segona Guerra Mundial.

Al llarg de la seva història, Kíiv, una de les ciutats més antigues de l'Europa de l'Est, ha passat per diverses etapes de gran prominència i de relativa obscuritat. Es considera que la ciutat va ser fundada al segle V com una ciutat comercial a la terra dels primers eslaus orientals, és a dir, els que s'autoanomenarien els Rus' de Kíiv. Gradualment va començar a guanyar prestigi com el centre de la civilització eslava oriental, esdevenint del segle X al XII la capital cultural i política del Principat de Kíiv o Rus' de Kíiv, l'estat eslau oriental de l'Edat mitjana precursor directe de l'estat ucraïnès modern. La ciutat va ser completament destruïda durant la invasió mongola de 1240, i perdé la seva influència en els següents segles.

Va ser una capital provincial d'importància marginal als afores dels territoris controlats pels seus poderosos veïns: primer el Gran Ducat de Lituània, seguit per la Mancomunitat poloneso-lituana i, finalment, Rússia. La plaga de pesta bubònica va arribar a Kíiv el 1770.^[2]

La ciutat va tornar a prosperar durant la revolució industrial de l'Imperi Rus al final del segle XIX. Després del període turbulent que va seguir a la Revolució Russa de 1917, des de 1921 Kíiv va ser una ciutat important de la Ucraïna soviètica, i des de 1934, la seva capital. Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser destruïda de nou, gairebé completament, però es va recuperar ràpidament als anys de post-guerra, arribant a ser la tercera ciutat més important de la URSS.^[3]

Actualment, Kíiv és la capital d'Ucraïna, independent des de 1991 després de la dissolució de la Unió Soviètica.

Cultura[modifica | modifica el codi]

Kíiv és un dels centres culturals més importants d'Ucraïna, junt amb altres llocs, com ara Lviv o Khàrkiv. Concentra un sens fi de museus, galeries d'art, teatres, sales de música i obres arquitectòniques patrimonials. Kíiv té molts diferents teatres, amb uns edificis particularment bells dedicats respectivament a òpera, teatre de titelles i circ.^[4]

Educació (universitats)[modifica | modifica el codi]

Des de fa 9 segles, Kíiv ha estat un centre important del procés intel·lectual a Europa Oriental.

Des del segle XVII, l'Acadèmia Mohyla de Kíiv (1651-1817, i 1991 fins avui) ha preparat nombrosos científics de renom.

La primera universitat anomenada com a tal es va obrir a Kíiv el 1843, la Universitat de Sant Volodýmyr de Kíiv, que va esdevenir un centre punter nacional del pensament, l'educació i la ciència.

Avui, Kíiv és el centre de recerca major de l'estat. Entre els centres d'educació superior, es compten, ordenats per especialització:

General, pedagogia

Universitat Nacional Taràs Xevtxenko de Kíiv (Київський національний університет імені Тараса Шевченка)
Acadèmia Nacional de Mohyla de Kíiv (Національний університет Києво-Могилянська академія)
Universitat Internacional de Kíiv (Київський міжнародний університет, КиМУ)
Universitat Nacional M. P. Drahomànov de Pedagogia (Національний педагогічний університет ім. М.П. Драгоманова)

Arts i humanitats

Acadèmia Nacional de Música (Національна музична академія)
Acadèmia Nacional d'Arts Plàstiques i Arquitectura (Національна академія образотворчого мистецтва і архітектури)
Acadèmia Estatal de Cultura i Arts (Державна академія керівних кадрів культури і мистецтв)
Universitat Nacional de Cultura i Arts (Київський національний університет культури і мистецтв)

Tècnica, ciència, arquitectura

Universitat Politècnica de Kíiv (Національний технічний університет України «Київський політехнічний інститут»)
Universitat Nacional d'Aeronàutica (Національний авіаційний університет)
Universitat Nacional de la Construcció i de l'Arquitectura de Kíiv (Київський національний університет будівництва і архітектури, КНУБА)
Acadèmia d'Arquitectura i Enginyeria de la Construcció (Академія архітектури й будівництва)
Universitat Nacional d'Agronomia (Національний аграрний університет)

i moltes institucions de l'Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna (Національної академії наук України, НАНУ), com ara:

Institut de Gas i Petroli d'Ucraïna (Український нафтогазовий інститут

Medicina, farmàcia, veterinària

Universitat Nacional Oleksandr Bohomólets de Medecina (Національний медичний університет імені Олександра Богомольця)

Economia, empresa, finances

Universitat Nacional de Comerç i Economia (Київський національний торговельно-економічний університет, КНТЕУ)
Universitat Nacional Vadym Hetman d'Economia de Kíiv (Київський національний економічний університет імені Вадима Гетьмана)

Patrimoni de la Humanitat de Kíiv[modifica | modifica el codi]

La Catedral de Santa Sofia de Kíiv (Собор святої Софії, transliterat amb el sistema científic: Sobor svjatoj Sofiï, transcrit en català: Sobor Sviatoï Sofiï, o Софійський собор, transcrit en català: Sofiis'kyi sobor), i el conjunt monàstic de Kýievo-Petxerska Lavra (Ки́єво-Пече́рська ла́вра, transliterat amb el sistema científic: Kyjevo-Pečerska lavra, transcrit en català: Kýievo-Petxerska Lavra, que significa Monestir de les Coves de Kíiv), els dos dels segles XI-XVIII, formen part del Patrimoni Mundial de la Humanitat inscrit per la UNESCO el 1990.

Quant al conjunt monàstic de Kýievo-Petxerska Lavra (Ки́єво-Пече́рська ла́вра), el nom oficial d'aquest conjunt a la pàgina de la UNESCO en anglès i en francès és "Kiev-Pechersk Lavra" i la "laure de Kievo-Petchersk", respectivament. En tots dos casos, el nom original ha perdut la "a" final de la forma femenina de l'adjectiu "petxerska" (de la cova o de les coves), que descriu el substantiu femení "lavra" (monestir), potser per referència al districte històric de Kíiv anomenat Petxersk (Печерськ), precisament en honor a la Lavra en qüestió. En català podem dir "conjunt monàstic de Kýievo-Petxerska Lavra", "Conjunt monàstic de Kíiv-Petxersk", o traduir-ho directament com "Monestir de les Coves de Kíiv".

La casa de les quimeres, modernisme ucraïnès, de l'arquitecte Liéixek Horodetskyi.

Universitat Nacional "Kíiv-Mohyla" (NaUKMA) o Acadèmia de Mohyla de Kíiv, fundada el 1632 i la universitat més antiga del país.

Universitat Nacional Politècnica de Kíiv (Ки́ївський політехні́чний інститу́т)

Museus i galeries d'art[modifica | modifica el codi]

Uns quants museus, llista no exhaustiva

Museus d'art

Museu Nacional d'Art d'Ucraïna (Націона́льний худо́жній музе́й). Tot i que relativament petit, té una bona selecció de pintura ucraïnesa de tots els temps.^[5]
Museu nacional d'art decorativa popular ucraïnesa (Музей українського народного декоративного мистецтва). Un dels museus d'art més grans d'Ucraïna, es troba dins el recinte del conjunt monàstic de Kíivo-Petxersk.
Centre de cultura folklòrica d'Ucraïna - Museu Ivan Hontxar (Український центр народної культури «Музей Івана Гончара») ^[6]
Museu del patrimoni cultural d'Ucraïna - obres d'art d'artistes que es veieren forçats a viure a l'exili
Museu d'art Occidental i Oriental de Kíiv (Київський музей західного та східного мистецтва), també conegut com a Museu d'art de Bohdan i Vàrvaro Khanenko (Музей Мистецтв імені Богдана та Варвари Ханенків) - museu dedicat a l'art d'Europa Occidental, per una banda, i per l'altre, a l'art Oriental (Orient Llunyà, Orient Pròxim, Àsia Central), de la qual té una magnífica col·lecció. Va ser fundat el 1919, a base de la col·lecció privada dels mecenes, Bohdan and Vàrvara Khanenko i constitueix la major col·lecció d'art estrangera a Ucraïna. Durant l'URSS era considerada la tercera col·lecció d'aquest tipus després de l'Ermitage a Sant Petersburg i el Museu d'art Puixkin a Moscou.
Museu Nacional d'Art Russa (Національний музей російського мистецтва), museu dedicat exclusivament a l'art russa.
PinchukArtCentre, museu o galeria d'art contemporani, vegeu a baix sota "galeries d'art".
Alex Art House - museu privat de col·leccions diverses: cartografia, llibres valuosos, pintura, icones, etc. Fundat el 2009 pel col·leccionista i mecenes, Oleksandr Prohhímak (Олекса́ндр Прогні́мак).
Museu dels tresors espirituals d'Ucraïna (Міський музей «Духовні скарби України»), museu d'art dedicat a les icones, a l'art naïf, com ara obres de la Maria Pryimatxenko, i un espai dedicat a exposicions temporals d'art contemporani. Fundat pel cardiòleg Íhor Ponamartxuk (Ігор Понамарчук)

Museus i Cases-museu d'escriptors, pintors, etc

Casa-museu de Pavló Tytxyna. Museu sobre la vida i obra d'aquest poeta i polític ucraïnès, en greu perill de desaparèixer a causa de l'especulació i falta de política cultural.
Casa-museu de Lèssia Ukraïnka (Музей Лесі Українки у Києві). Casa-museu on va viure la gran poeta, dramaturg i prosista ucraïnesa, Lèssia Ukraïnka, per alguns períodes entre 1890 i 1910.
Casa-museu de Maksym Rylskyi (Київський літературно-меморіальний музей Максима Рильського)- sobre el Maksym Rylskyi, poeta, traductor i home polític ucraïnès.
Museu d'Oleksander Korniitxuk - escriptor
Museu nacional de Taràs Xevtxenko (Націона́льний музе́й Тара́са Шевче́нка), dedicat a Taràs Xevtxenko, escriptor, poeta, dramaturg, traductor, pintor. Hi ha tres museus al país dedicats a aquest escriptor, dues a Kíiv i un (casa-museu) al poble de Xevtxènkove.
Casa-museu de Taràs Xevtxenko (Літературно-меморіальний будинок-музей Тараса Шевченка)
Casa-museu de Mikhaïl Bulgàkov. L'escriptor rus Mikhaïl Bulgàkov va néixer a Kíiv i hi va viure molts anys creatius allí, com també a Moscou i altres llocs. Aquest museu es troba a la famosa baixada de sant Andreu, una mena de Montmartre ucraïnès, junt amb el Museu d'un carrer.
Museu de Hryhorii Svitlytsky - artista
Casa-museu de Mykola Lysenko (Будинок-музей Миколи Лисенка)- compositor
Museu de Víktor Kosenko (Меморіальний кабінет-музей Віктора Косенка), compositor, pianista, pedagog.
Museu de Teatre, Música i Cinema de Kíiv (Державний Музей Театрального, Музичного та Кіномистецтва України) - part del conjunt monàstic de Kíivo-Petxersk

Museus d'història, arqueologia

Museu nacional d'història d'Ucraïna (Націона́льний музе́й істо́рії Украї́ни)
Museu de tresors històrics d'Ucraïna (Музе́й істори́чних кошто́вностей Украї́ни), dintre del conjunt del Monestir de les Coves de Kíiv.
Museu d'arqueologia (Археологічний музей) ^[7]
Museu nacional de Txernòbil (Національний музей «Чорнобиль»), dedicat a la catàstrofe a la central nuclear de Txernòbil del 1986.^[8]
Museu de la Gran Guerra Patriòtica (Національний музей історії Великої Вітчизняної Війни 1941-1945 років). Sobre la Segona Guerra Mundial.
Fortalesa de Kíiv (Київська фортеця, Kýïvska fortètsia), fortificacions de l'imperi Rus a Kíiv, segle XIX.
Museu de l'ocupació soviètica (Музей радянської окупації, Muzei radianskoï okupatsiï)
Museu d'un carrer (Музей однієї вулиці). Petit museu dedicat a la història del carrer on es troba, la baixada de Sant Andreu o baixada d'Andrii (Андрі́ївський узві́з, Andríïvskyi uzviz). En aquest carrer també hi ha la casa-museu de Bulgàkov.^[9]

Museus de ciència, tècnica, etc

Centre d'informació de l'aigua (Водно-інформаційний центр)
Museu del metro de Kíiv (Музей Київського метрополітену)
Museu del llibre i de la impressió (Музей книги та друкарства), es troba dins el recinte del Monestir de les Coves de Kíiv.
Museu de zoologia (Київський зоологічний музей)
Museu nacional de medecina d'Ucraïna (Національний музей медицини України)
Farmàcia-museu de Kíiv (Аптека-музей у Києві)
Museu de la pedagogia (Педагогічний музей)
Museu estatal de l'aviació (Державний музей авіації)

Museus recreatius

Museu de la cera (de figures de cera)

Temples

Església de Sant Andreu (Андрiївська церква)
Catedral de Santa Sofia de Kíiv
Conjunt del monestir de les coves de Kíiv - a part de les esglésies i coves, inclou 4 museus separats d'art i tècnica- vegeu a dalt- i una biblioteca important.^[10]
Gran Sinagoga Coral

Pobles-museu a Kíiv, pobles museu i cases-museu als alentorns

Assentament d'en Mamai, Centre d'informació "Cosac Mamai" (Мамаєва Слобода, Центр народознавства "Козак Мамай"), es troba al Vidradnyi park (Відрадний парк), al Solomianskyi raion o districte (Солом'янський район) de la ciutat. Recreació d'un assentament cosac del s. XVIII. Vegeu la pàgina oficial (en ucraïnès).
Museu d'Arquitectura Popular i Etnografia d'Ucraïna (Музей народної архітектури та побуту України), prop del poble de Pyróhiv, l'óblast de Kíiv. És un museu a l'aire lliure o ecomuseu que conté arquitectura (diversos edificis, com ara habitatges, molins de vent, etc.) i objectes d'art tradicional de tota Ucraïna. (Imatges a la pàgina viqui en ucraïnès).
Casa-museu Savka. Una casa-museu de la vida rural a 10 km de Kíiv al poble de Nove Petrovtsy.

Algunes galeries d'art importants

PinchukArtCentre, galeria d'art contemporani, creat pel magnat de l'acer i mecenes Víctor Pintxuk (Віктор Пінчук). Pàgina oficial del centre (en ucraïnès, rus i anglès).
Galeria ARTEast
Kiev Art Gallery

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Alexander Brailowsky (1896-1976), pianista famós.
Ígor Moisèiev (1906-2007), coreògraf i ballarí.
Kyrylo Stetsenko (1885-1922) compositor.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Església de Sant Andreu, una església rococó ortodoxa (!), construïda per Francesco Bartolomeo Rastrelli.
El complex de la Catedral de Sant Miquel.
Façana d'entrada a la Kýievo-Petxerska Lavra
La torre-campanar i portal d'entrada al complex de la Catedral de Santa Sofia.
La Porta d'Or (Золоті Ворота, Zolotí Vorota), la porta principal a les muralles de l'antiga Kíev. L'actual estructura és una barreja de restes arqueològiques i reconstrucció.
La Porta d'Or des de davant.
Kenassa o sinagoga caraïta dissenyada per Liéixek Horodetskyi i acabada el 1902. Foto del 1900.
Kenassa de Kíev avui, sense la cúpula, que va perdre durant la guerra.