Kíev
La ciutat de Kíiv (
? i escolteu-ne la pronunciació en ucraïnès) -ucraïnès Ки́їв, transcrit Kíiv, transliterat Kyjiv i en rus Ки́ев, transcrit Kíiv, transliterat Kijev, tàtar de Crimea: Kıyiv-, més conegut en català en versió russa, Kíiv,[1] és la capital i la ciutat més gran d'Ucraïna. Està situada al centre-nord del país, a la riba del riu Dnièper. L'any 2005, Kíiv tenia una població oficial de 2.660.401 habitants, però el gran nombre de població immigrant pot incrementar aquesta xifra fins als 3 milions.
Administrativament, Kíiv és un "municipi amb un estatus especial" (Міста державного значення, Mista derjàvnoho znatxènnia, literalment, ciutat d'importància estatal), independent de l'óblast o província de Kíiv que l'envolta. Kíiv és un centre industrial, científic, educatiu i cultural important de l'Europa de l'Est. És la seu de nombroses indústries tecnològiques, d'unes 200 institucions d'educació superior i de monuments històrics coneguts arreu. La ciutat té una infraestructura de transport públic extensa i altament desenvolupada, amb un sistema de metro inclòs.
Contingut
Clima[modifica]
Kíiv té un clima continental humit. Els mesos més càlids són juny, juliol i agost, amb temperatures mitjanes de 13,8-24,8 °C. Els mesos més freds són desembre, gener i febrer, amb temperatures mitjanes de -4,6 a -1,1 °C. La temperatura més alta mai registrada a la ciutat va ser de 39,4 °C, el 31 de juliol de 1936. La temperatura més freda mai registrada a la ciutat és de -32,2 °C, el 7 i 9 de febrer de 1929. La neu cau en general a partir de mitjans de novembre i fins a finals de març, amb un període lliure de gelades mitjana de 180 dies a l'any, però superant els 200 dies en els darrers anys.
Divisió administrativa[modifica]
La ciutat de Kíiv es divideix en raions (район, raion en singular; райони, raiony en plural) o districtes, igual que les províncies o óblasts també es divideixen en raiony. Kíiv té 10 raions:
- Raion de Xevtxenko (Шевченківський район, Xevtxenkivskyi raion, per Taràs Xevtxenko)
- Raion de Solomianka (Солом'янський район, Solomiànskyi raion)
- Raion de Petxersk (Печерський район, Petxerskyi raion, o Districte de les coves, pel monestir Kýievo-Petxerska Lavra)
- Raion de Podil (Подільський район, Podilskyi raion)
- Raion de Holosíïv (Голосіївський район, Holosíïvskyi raion)
- Raion de Darnytsia (Дарницький район, Darnytskyi raion)
- Raion del Dnièper (Дніпровський район, Dniprovskyi raion, pel riu Dnièper)
- Raion del Desnà (Деснянський район, Desniànskyi raion, pel riu Desnà)
- Raion d'Obolon (Оболонський район, Obolonskyi raion)
- Raion de Sviatoxyn (Святошинський район, Sviatoxynskyi raion)
Història[modifica]
Al llarg de la seva història, Kíiv, una de les ciutats més antigues de l'Europa de l'Est, ha passat per diverses etapes de gran prominència i de relativa obscuritat. Es considera que la ciutat va ser fundada al segle V com una ciutat comercial a la terra dels primers eslaus orientals, és a dir, els que s'autoanomenarien els Rus' de Kíiv. Gradualment va començar a guanyar prestigi com el centre de la civilització eslava oriental, esdevenint del segle X al XII la capital cultural i política del Principat de Kíiv o Rus' de Kíiv, l'estat eslau oriental de l'Edat mitjana precursor directe de l'estat ucraïnès modern. La ciutat va ser completament destruïda durant la invasió mongola de 1240, i perdé la seva influència en els següents segles.
Va ser una capital provincial d'importància marginal als afores dels territoris controlats pels seus poderosos veïns: primer el Gran Ducat de Lituània, seguit per la Mancomunitat poloneso-lituana i, finalment, Rússia. La plaga de pesta bubònica va arribar a Kíiv el 1770.[2]
La ciutat va tornar a prosperar durant la revolució industrial de l'Imperi Rus al final del segle XIX. Després del període turbulent que va seguir a la Revolució Russa de 1917, des de 1921 Kíiv va ser una ciutat important de la Ucraïna soviètica, i des de 1934, la seva capital. Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser destruïda de nou, gairebé completament, però es va recuperar ràpidament als anys de post-guerra, arribant a ser la tercera ciutat més important de la URSS.[3]
Actualment, Kíiv és la capital d'Ucraïna, independent des de 1991 després de la dissolució de la Unió Soviètica.
Cultura[modifica]
Kíiv és un dels centres culturals més importants d'Ucraïna, junt amb altres llocs, com ara Lviv o Khàrkiv. Concentra un sens fi de museus, galeries d'art, teatres, sales de música i obres arquitectòniques patrimonials. Kíiv té molts diferents teatres, amb uns edificis particularment bells dedicats respectivament a òpera, teatre de titelles i circ.[4]
Educació (universitats)[modifica]
Des de fa 9 segles, Kíiv ha estat un centre important del procés intel·lectual a Europa Oriental.
Des del segle XVII, l'Acadèmia Mohyla de Kíiv (1651-1817, i 1991 fins avui) ha preparat nombrosos científics de renom.
La primera universitat anomenada com a tal es va obrir a Kíiv el 1843, la Universitat de Sant Volodýmyr de Kíiv, que va esdevenir un centre punter nacional del pensament, l'educació i la ciència.
Avui, Kíiv és el centre de recerca major de l'estat. Entre els centres d'educació superior, es compten, ordenats per especialització:
- General, pedagogia
- Universitat Nacional Taràs Xevtxenko de Kíiv (Київський національний університет імені Тараса Шевченка)
- Acadèmia Nacional de Mohyla de Kíiv (Національний університет Києво-Могилянська академія)
- Universitat Internacional de Kíiv (Київський міжнародний університет, КиМУ)
- Universitat Nacional M. P. Drahomànov de Pedagogia (Національний педагогічний університет ім. М.П. Драгоманова)
- Arts i humanitats
- Acadèmia Nacional de Música (Національна музична академія)
- Acadèmia Nacional d'Arts Plàstiques i Arquitectura (Національна академія образотворчого мистецтва і архітектури)
- Acadèmia Estatal de Cultura i Arts (Державна академія керівних кадрів культури і мистецтв)
- Universitat Nacional de Cultura i Arts (Київський національний університет культури і мистецтв)
- Tècnica, ciència, arquitectura
- Universitat Politècnica de Kíiv (Національний технічний університет України «Київський політехнічний інститут»)
- Universitat Nacional d'Aeronàutica (Національний авіаційний університет)
- Universitat Nacional de la Construcció i de l'Arquitectura de Kíiv (Київський національний університет будівництва і архітектури, КНУБА)
- Acadèmia d'Arquitectura i Enginyeria de la Construcció (Академія архітектури й будівництва)
- Universitat Nacional d'Agronomia (Національний аграрний університет)
i moltes institucions de l'Acadèmia Nacional de les Ciències d'Ucraïna (Національної академії наук України, НАНУ), com ara:
- Institut de Gas i Petroli d'Ucraïna (Український нафтогазовий інститут
- Medicina, farmàcia, veterinària
- Universitat Nacional Oleksandr Bohomólets de Medecina (Національний медичний університет імені Олександра Богомольця)
- Economia, empresa, finances
- Universitat Nacional de Comerç i Economia (Київський національний торговельно-економічний університет, КНТЕУ)
- Universitat Nacional Vadym Hetman d'Economia de Kíiv (Київський національний економічний університет імені Вадима Гетьмана)
Patrimoni de la Humanitat de Kíiv[modifica]
 | |||
|---|---|---|---|
.jpg) La Catedral de Santa Sofia de Kíev | |||
| Etimologia | Kyi, Shchek and Khoryv | ||
| Dades bàsiques | |||
| Tipus | capital i city with special status | ||
| Començament | 482 | ||
| Característiques | |||
| Superfície | 29 ha | ||
| Altitud | 179 m | ||
| Ubicació | |||
| Estat | Ucraïna | ||
| Localització |
Província de Kíev  Ucraïna | ||
| |||
| |||
| Tipus | Cultural | ||
| Criteris | (i),(ii),(iii),(iv) | ||
| Declaració | 1990 (14a sessió) | ||
| Identificador | 527 | ||
| Regió | Europa i Amèrica del Nord | ||
| Lloc web | Lloc web oficial | ||
 | |||
La Catedral de Santa Sofia de Kíiv (Собор святої Софії, transliterat amb el sistema científic: Sobor svjatoj Sofiï, transcrit en català: Sobor Sviatoï Sofiï, o Софійський собор, transcrit en català: Sofiis'kyi sobor), i el conjunt monàstic de Kýievo-Petxerska Lavra (Ки́єво-Пече́рська ла́вра, transliterat amb el sistema científic: Kyjevo-Pečerska lavra, transcrit en català: Kýievo-Petxerska Lavra, que significa Monestir de les Coves de Kíiv), els dos dels segles XI-XVIII, formen part del Patrimoni Mundial de la Humanitat inscrit per la UNESCO el 1990.
Quant al conjunt monàstic de Kýievo-Petxerska Lavra (Ки́єво-Пече́рська ла́вра), el nom oficial d'aquest conjunt a la pàgina de la UNESCO en anglès i en francès és "Kiev-Petxersk Lavra" i la "laure de Kievo-Petxersk", respectivament. En tots dos casos, el nom original ha perdut la "a" final de la forma femenina de l'adjectiu "petxerska" (de la cova o de les coves), que descriu el substantiu femení "lavra" (monestir), potser per referència al districte històric de Kíiv anomenat Petxersk (Печерськ), precisament en honor a la Lavra en qüestió. En català podem dir "conjunt monàstic de Kýievo-Petxerska Lavra", "Conjunt monàstic de Kíiv-Petxersk", o traduir-ho directament com "Monestir de les Coves de Kíiv".
Museus i galeries d'art[modifica]
Uns quants museus, llista no exhaustiva
- Museus d'art
- Museu Nacional d'Art d'Ucraïna (Націона́льний худо́жній музе́й). Tot i que relativament petit, té una bona selecció de pintura ucraïnesa de tots els temps.[5]
- Museu nacional d'art decorativa popular ucraïnesa (Музей українського народного декоративного мистецтва). Un dels museus d'art més grans d'Ucraïna, es troba dins el recinte del conjunt monàstic de Kíivo-Petxersk.
- Centre de cultura folklòrica d'Ucraïna - Museu Ivan Hontxar (Український центр народної культури «Музей Івана Гончара») [6]
- Museu del patrimoni cultural d'Ucraïna - obres d'art d'artistes que es veieren forçats a viure a l'exili
- Museu d'art Occidental i Oriental de Kíiv (Київський музей західного та східного мистецтва), també conegut com a Museu d'art de Bohdan i Vàrvaro Khanenko (Музей Мистецтв імені Богдана та Варвари Ханенків) - museu dedicat a l'art d'Europa Occidental, per una banda, i per l'altre, a l'art Oriental (Orient Llunyà, Orient Pròxim, Àsia Central), de la qual té una magnífica col·lecció. Va ser fundat el 1919, a base de la col·lecció privada dels mecenes, Bohdan and Vàrvara Khanenko i constitueix la major col·lecció d'art estrangera a Ucraïna. Durant l'URSS era considerada la tercera col·lecció d'aquest tipus després de l'Ermitage a Sant Petersburg i el Museu d'art Puixkin a Moscou.
- Museu Nacional d'Art Russa (Національний музей російського мистецтва), museu dedicat exclusivament a l'art russa.
- PintxukArtCentre, museu o galeria d'art contemporani, vegeu a baix sota "galeries d'art".
- Alex Art House - museu privat de col·leccions diverses: cartografia, llibres valuosos, pintura, icones, etc. Fundat el 2009 pel col·leccionista i mecenes, Oleksandr Prohhímak (Олекса́ндр Прогні́мак).
- Museu dels tresors espirituals d'Ucraïna (Міський музей «Духовні скарби України»), museu d'art dedicat a les icones, a l'art naïf, com ara obres de la Maria Pryimatxenko, i un espai dedicat a exposicions temporals d'art contemporani. Fundat pel cardiòleg Íhor Ponamartxuk (Ігор Понамарчук)
- Museus i Cases-museu d'escriptors, pintors, etc
- Casa-museu de Pavló Tytxyna. Museu sobre la vida i obra d'aquest poeta i polític ucraïnès, en greu perill de desaparèixer a causa de l'especulació i falta de política cultural.
- Casa-museu de Lèssia Ukraïnka (Музей Лесі Українки у Києві). Casa-museu on va viure la gran poeta, dramaturg i prosista ucraïnesa, Lèssia Ukraïnka, per alguns períodes entre 1890 i 1910.
- Casa-museu de Maksym Rylskyi (Київський літературно-меморіальний музей Максима Рильського)- sobre el Maksym Rylskyi, poeta, traductor i home polític ucraïnès.
- Museu d'Oleksander Korniitxuk - escriptor
- Museu nacional de Taràs Xevtxenko (Націона́льний музе́й Тара́са Шевче́нка), dedicat a Taràs Xevtxenko, escriptor, poeta, dramaturg, traductor, pintor. Hi ha tres museus al país dedicats a aquest escriptor, dues a Kíiv i un (casa-museu) al poble de Xevtxènkove.
- Casa-museu de Taràs Xevtxenko (Літературно-меморіальний будинок-музей Тараса Шевченка)
- Casa-museu de Mikhaïl Bulgàkov. L'escriptor rus Mikhaïl Bulgàkov va néixer a Kíiv i hi va viure molts anys creatius allí, com també a Moscou i altres llocs. Aquest museu es troba a la famosa baixada de sant Andreu, una mena de Montmartre ucraïnès, junt amb el Museu d'un carrer.
- Museu de Hryhorii Svitlytsky - artista.
- Casa-museu de Mykola Lysenko (Будинок-музей Миколи Лисенка)- compositor Mikola Líssenko.
- Museu de Víktor Kosenko (Меморіальний кабінет-музей Віктора Косенка), compositor, pianista, pedagog.
- Museu de Teatre, Música i Cinema de Kíiv (Державний Музей Театрального, Музичного та Кіномистецтва України) - part del conjunt monàstic de Kíivo-Petxersk
- Museus d'història, arqueologia
- Museu nacional d'història d'Ucraïna (Націона́льний музе́й істо́рії Украї́ни)
- Museu de tresors històrics d'Ucraïna (Музе́й істори́чних кошто́вностей Украї́ни), dintre del conjunt del Monestir de les Coves de Kíiv.
- Museu d'arqueologia (Археологічний музей) [7]
- Museu nacional de Txernòbil (Національний музей «Чорнобиль»), dedicat a la catàstrofe a la central nuclear de Txernòbil del 1986.[8]
- Museu de la Gran Guerra Patriòtica (Національний музей історії Великої Вітчизняної Війни 1941-1945 років). Sobre la Segona Guerra Mundial.
- Fortalesa de Kíiv (Київська фортеця, Kýïvska fortètsia), fortificacions de l'imperi Rus a Kíiv, segle XIX.
- Museu de l'ocupació soviètica (Музей радянської окупації, Muzei radianskoï okupatsiï)
- Museu d'un carrer (Музей однієї вулиці). Petit museu dedicat a la història del carrer on es troba, la baixada de Sant Andreu o baixada d'Andrii (Андрі́ївський узві́з, Andríïvskyi uzviz). En aquest carrer també hi ha la casa-museu de Bulgàkov.[9]
- Museus de ciència, tècnica, etc
- Centre d'informació de l'aigua (Водно-інформаційний центр)
- Museu del metro de Kíiv (Музей Київського метрополітену)
- Museu del llibre i de la impressió (Музей книги та друкарства), es troba dins el recinte del Monestir de les Coves de Kíiv.
- Museu de zoologia (Київський зоологічний музей)
- Museu nacional de medecina d'Ucraïna (Національний музей медицини України)
- Farmàcia-museu de Kíiv (Аптека-музей у Києві)
- Museu de la pedagogia (Педагогічний музей)
- Museu estatal de l'aviació (Державний музей авіації)
- Museus recreatius
- Museu de la cera (de figures de cera)
- Temples
- Església de Sant Andreu (Андрiївська церква)
- Catedral de Santa Sofia de Kíiv
- Conjunt del monestir de les coves de Kíiv - a part de les esglésies i coves, inclou 4 museus separats d'art i tècnica- vegeu a dalt- i una biblioteca important.[10]
- Gran Sinagoga Coral
- Sinagoga Galitska
- Pobles-museu a Kíiv, pobles museu i cases-museu als alentorns
- Assentament d'en Mamai, Centre d'informació "Cosac Mamai" (Мамаєва Слобода, Центр народознавства "Козак Мамай"), es troba al Vidradnyi park (Відрадний парк), al Solomianskyi raion o districte (Солом'янський район) de la ciutat. Recreació d'un assentament cosac del s. XVIII. Vegeu la pàgina oficial (en ucraïnès).
- Museu d'Arquitectura Popular i Etnografia d'Ucraïna (Музей народної архітектури та побуту України), prop del poble de Pyróhiv, l'óblast de Kíiv. És un museu a l'aire lliure o ecomuseu que conté arquitectura (diversos edificis, com ara habitatges, molins de vent, etc.) i objectes d'art tradicional de tota Ucraïna.
- Casa-museu Savka. Una casa-museu de la vida rural a 10 km de Kíiv al poble de Nove Petrovtsy.
- Algunes galeries d'art importants
- PintxukArtCentre, galeria d'art contemporani, creat pel magnat de l'acer i mecenes Víctor Pintxuk (Віктор Пінчук). Pàgina oficial del centre (en ucraïnès, rus i anglès).
- Galeria ARTEast
- Kiev Art Gallery
Fills il·lustres[modifica]
- Alexander Brailowsky (1896-1976), pianista famós.
- Ígor Moisèiev (1906-2007), coreògraf i ballarí.
- Kyrylo Stetsenko (1885-1922) compositor.
Galeria d'imatges[modifica]
Església de Sant Andreu, una església rococó ortodoxa (!), construïda per Francesco Bartolomeo Rastrelli.
El complex de la Catedral de Sant Miquel.
Façana d'entrada a la Kýievo-Petxerska Lavra
La torre-campanar i portal d'entrada al complex de la Catedral de Santa Sofia.
La Porta d'Or (Золоті Ворота, Zolotí Vorota), la porta principal a les muralles de l'antiga Kíev. L'actual estructura és una barreja de restes arqueològiques i reconstrucció.
La Porta d'Or des de davant.
Kenassa o sinagoga caraïta dissenyada per Liéixek Horodetskyi i acabada el 1902. Foto del 1900.
Kenassa de Kíev avui, sense la cúpula, que va perdre durant la guerra.
Notes[modifica]
- ↑ «Kíev». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ (anglès) Matthew Smallman-Raynor i Andrew David Cliff, epidemics: an historical geography of infectious diseases in military, p.98
- ↑ Mikhaĭlov, Nikolaĭ Nikolaevich. Panorama of the Soviet Union (en anglès). Progress Publishers, 1983, p. 164.
- ↑ Vegeu la imatge panoràmica interactiva de l'edifici del teatre de titelles de Kíev i unes imatges del teatre a la pàgina del "Deutscher Friedensstifter" a flikr (en alemany, topònims transcrits del rus).
- ↑ Vegeu: Article en anglès més una selecció d'imatges.
- ↑ vegeu la pàgina oficial.
- ↑ vegeu la pàgina oficial
- ↑ Vegeu la seva pàgina oficial, en ucraïnès, rus i anglès
- ↑ Pàgina oficial (principalment en rus, amb parts en ucraïnès i anglès)
- ↑ Vegeu també la seva pàgina oficial (en ucraïnès i rus)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kíev |
- Guia de Kíiv feta a Kíiv (anglès)
- Imatges de Kíiv a la pàgina del "Deutscher Friedensstifter" a flickr
- Imatges de l'illa coneguda com a Hidropark a Kíiv el novembre de 2007 a la pàgina "Visual Travel Guide".
- Fotos de la ciutat a la pàgina "Photo Ukraine". (en ucraïnès, rus i anglès)
| ||||||||||||||
| |||||||||
| |||||||||||||
| ||||||
