Metro

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Metro de Varsòvia, Polònia
Metro de Londres, Regne Unit
Metro de Moscou, Rússia

El metro, abreviació de ferrocarril metropolità, anomenat ferrocarril urbà en els primers temps, és un ferrocarril elèctric per al transport de passatgers dins l'àmbit urbà, amb una alta capacitat i freqüència de pas, essent en general subterrani o en viaducte.

A diferència del tramvia, és totalment independent i segregat de la resta de circulació i mitjans de transport. A Europa (especialment a Alemanya i el Benelux) s'han construït sistemes mixtos de metro i tramvia (Stadtbahn, Prémetro), on els combois circulen segregats de forma subterrània al centre de les ciutats com a metro i de forma superficial als barris perifèrics en forma de tramvia.

El primer metro fou el de Londres (1863), funcionant inicialment mitjançant locomotores de vapor. El primer metro europeu al continent fou el de Budapest (1896).

El Metro de Barcelona s'inaugurà el 1924 sota el nom de "Gran Metro" (actual L3), únicament entre Lesseps i Pl. Catalunya. Dos anys més tard s'inicià l'anomenat "Metro Transversal" o Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA, amb un ample de 1 674 mm i alimentació per mitjà de tercer carril de corrent continu a 1 500 Volts, entre Bordeta i Catalunya (actual L1).

El Metro de València s'inicià el 1988 amb la construcció del primer d'uns túnels enllaçant les vies de l'antic trenet de València (un tren lleuger) que fins aleshores terminaven a diverses estacions al sud i nord de la ciutat.

Hi ha diverses característiques que diferencien els metros. La presa elèctrica pot ser ja bé aèria (per catenària o per carril superior) o bé mitjançant un tercer carril situat a terra al costat dels altres dos. La construcció dels túnels respon a dos estils molt diferents: l'anomenat de trinxera, un túnel molt superficial fet generalment pel procediment de tallar i tapar, i els molt profunds, fets com veritables túnels de mines, avui en dia amb tuneladores.

Vegeu també[modifica]

Enllaços[modifica]