Vladímir I de Kíev

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Vladímir, o
Volodímir I de Kíev, el Gran
St Vladimir Boris Gleb.jpg
Icona russa medieval amb Sant Vladímir, al centre, entre els sants Borís i Gleb, fills seus
Biografia
NaixementВолодимеръ Святославичь (Volodímir Sviatoskavitx), rus: Владимир (Vladímir)
958 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Kíev Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juliol 1015 Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
Berestove (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCos repartit entre diverses esglésies i monestirs ucraïnesos fundats per ell mateix 
Gran Príncep de la Rus de Kíev
11 juny 980 – 15 juliol 1015
← Yaropolk I of Kiev (en) TradueixSviatopolk I de Kíev → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme i paganisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonarca Modifica el valor a Wikidata
rei
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Comunitat Anglicana, luteranisme
PelegrinatgeMonestir de Berestovo
Festivitat15 de juliol (catòlics); 28 de juliol (ortodoxos, correspon al 15 de juliol del calendari julià)
IconografiaCom a rei (corona, espasa, tron) amb una creu a la mà
Patró deRússia, conversos, pares de famílies nombroses
Altres
TítolKniaz Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia ruríkida Modifica el valor a Wikidata
CònjugeOlava (en) Tradueix
Malfrida (en) Tradueix
Rogneda (en) Tradueix (979–987)
Anna Porfirogènita (988–1011) Modifica el valor a Wikidata
ParellaIrina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsIzyaslav of Polotsk (en) Tradueix
Sudislav (en) Tradueix
Boris (en) Tradueix
Gleb (en) Tradueix
Svyatoslav Volodymyrovych (en) Tradueix
Mstislava Vladimirovna (en) Tradueix
Pozvizd Vladimirovich (es) Tradueix
Sviatopolk I de Kíev
Stanislav Vladimirovich of Kiev, Prince of Smolensk (en) Tradueix
Vsevolod Vladimirovitch (en) Tradueix
Mstislav of Chernigov (en) Tradueix
Iaroslav I de Kíev
Vysheslav (en) Tradueix
Maria Dobroniega de Kiev
Pryamyslava Volodymyrivna (en) Tradueix
Predslava Vladimirovna (en) Tradueix
Pryamyslava Volodymyrivna (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesSviatoslav I de Kíev Modifica el valor a WikidataMaluixa Modifica el valor a Wikidata
GermansOleg of the Drevlyans (en) Tradueix i Yaropolk I of Kiev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsOlga de Kíev (àvia) Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 66482963 Modifica els identificadors a Wikidata

Vladímir I --Volodímir en ucraïnès, Valdimar en normand i Volodymer en rutè—conegut a Ucraïna i Rússia com a Sant Vladímir o Vladímir el Gran, va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev entre 980 i 1015, es va convertir al cristianisme en 988 i va fer convertir-se i batejar als seus súbdits del Rus' de Kíev.

Vida[modifica]

Fill il·legítim de Sviatoslav I de Kíev i d'una serventa anomenada Maluša, descrita a les sagues escandinaves com a profetessa que va viure cent anys i que, fins a la seva mort, vivia en una cova vora Kíev. El germà de Maluša, Dobrínia de Nóvgorod, va ser el tutor del jove Vladímir i el seu conseller més fidel.

Versions hagiogràfiques de dubtosa autenticitat diuen que l'educació del nen va estar a càrrec de la seva àvia Olga de Kíev, regent del principat durant les campanyes de Sviatoslav. Quan, el 969, Sviatoslav va traslladar la seva cort a Perejaslavec, va nomenar Vladimir governador de Nóvgorod, deixant el seu primogènit Iaropolk el control de Kíev, la capital del principat. Un cop mort Sviatoslav (972), en 976 va esclatar la guerra entre Iaropolk i el seu germà petit Oleg, que havia estat governador de Dareva.

En 977 Vladímir va fugir a refugiar-se a Escandinàvia amb els seus parents, quan Nóvgorod va caure en mans d'Iaropolk. L'any següent va tornar a Nóvgorod amb un exèrcit i en 979 va reconquerir la ciutat. Va matar el príncep vareg Ragnvald de Polock i n'obligà la filla Ranghild, que s'havia compromès amb Iaropolk, a casar-se amb ell.

Iaropolk fugí quan Vladímir va assetjar Kíev i va ser detingut i mort en 980. Amb la mort de son germà, Vladímir va posar fi a la guerra i va convertir-se en sobirà únic dels dominis de son pare.

Tot i que hi abundaven els cristians, la conversió de la Rus de Kíev no va començar fins al govern d'Olga. El fill d'aquesta, Sviatoslav, havia estat pagà i havia estat contrari al cristianisme. Vladímir va romandre, inicialment, fidel al paganisme, prenent nombroses esposes i erigint altars a divinitats com Perun i Veles. Va continuar l'expansió de Kíev cap a Galítzia (981), contra els jatving, a la Mar Bàltica el 983, contra els búlgars el 985 i contra l'Imperi Romà d'Orient, a Crimea, el 987.

El 988 va obtenir de l'emperador bizantí Basili II la mà de la seva germana Anna a canvi que acceptés la conversió al cristianisme de la Rus de Kíev, segons el ritu bizantí. En tornar a Kíev, Vladímir abandonà les altres esposes, va fer enderrocar els altars i temples pagans i va erigir esglésies. Va enviar ambaixadors a Roma i als altres regnes cristians d'Europa i va donar suport a la fundació del monestir del Mont Athos.

Per a millorar l'administració del regne, va crear un consell format per representants dels nobles boiars de la Rus. En morir la seva muller Anna, es va casar amb la néta d'Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic.

Morí a Berestovo, prop de Kíev. El seu cos va ser partit i les diverses parts repartides entre esglésies i monestirs que havia fundat: hi va ser venerat fins i tot abans de la seva canonització. Les esglésies catòlica i ortodoxa el veneren com a sant el 15 de juliol.

Bibliografia[modifica]

  • Nicholas V. Riasanovsky. Storia della Russia: Dalle origini ai giorni nostri. RCS libri S.p.A., Milano, 1994-2005. ISBN 88-452-4943-3.
  • Richard Pipes. La Russia: Potere e società dal Medioevo alla dissoluzione dell'ancien régime. Leonardo editore, Milano, 1992. ISBN 88-355-0136-9.
  • Roger Bartlett. Storia della Russia. Arnoldo Mondadori editore, Milano, 2007. ISBN 978-88-04-57121-6.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir I de Kíev