Sviatoslav I de Kíev

Trobada entre Sviatoslav I i l'Emperador Joan, per Klavdi Lébedev, segons la descripció de Sviatoslav feta per Lleó el Degà.

Sviatoslav I de Kíev, en antic eslau oriental, Святослав (942 - 972) va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev, fill del príncep Ígor de Kíev i la seva esposa, Olga.

Sviatoslav és recordat per les seves campanyes militars, que van provocar la caiguda de dues grans potències de l'Europa de l'est, l'Imperi Búlgar i el País dels Khàzars. Amb aquestes campanyes va aconseguir sotmetre també als búlgars del Volga, als alans i a altres tribus eslaves orientals, gràcies a les seves aliances amb els magiars i els petxenegs.

El seu regnat, que durà una dècada, es va caracteritzar per una ràpida expansió de la Rus de Kíev cap a les terres del Volga, les estepes de la mar Càspia i els Balcans. El país es va convertir en una gran potència de l'est del continent, i amb aquests impulsos va decidir traslladar, el 969, la capital de Kíev a Pereyaslavets, a la riba del Danubi. A més, contrastant amb la conversió de la seva mare al cristianisme, Sviatoslav va mantenir la seva fe pagana durant tota la seva vida. Joan I Zimisces va sortir contra ells amb la flota, pel Danubi, i els va tallar la retirada pel nord. Parasthlava, la capital del Regne de Bulgària fou conquerida pels rus i el seu rei Bosisa fou agafat allí pels varegs de Sviatoslav I de Kíev i a les seves muralles Zimisces els va derrotar i aniquilar; el cap vareg va haver de fer la pau i retirar-se a Rússia i Bosisa fou restablert a tron búlgar per Joan.

La seva mort sobtada, durant un combat, va evitar que les conquestes es consolidessin com a nou imperi. A més, donat que va fracassar a l'hora d'establir una successió oficial, els seus hereus van anar a la guerra per controlar la corona.

Precedit per: Olga

Gran Príncep de la Rus de Kíev 962-972

Succeït per: Iaropolk I

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sviatoslav I de Kíev