Olga de Kíev

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personasanta Olga, o
Elena de Kíev
Helga Olga.jpeg
Icona moderna imitant l'estil tradicional rus
Biografia
Naixement ca. 879
Pskov (Ucraïna)
Mort 11 de juliol de 969
Kíev (Ucraïna)
Lloc d'enterrament Església de la Dormició (Kíev) o Església dels Dècims, va ser destruïda en 1240, reconstruïda al s. XIX i novament destruïda en 1935 
 Regent Sviatoslav I de Kíev

945 – 960
Religió Paganisme i cristianisme
Activitat
Ocupació Política
princesa, Isapóstolos (Igual als apòstols)
Celebració Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització 1146 , Roma nomenat per Climent II
Pelegrinatge Església de la Dormició de Kíev, fins a 1240
Festivitat 11 de juliol
Esdeveniment significatiu Regent del Rus' de Kíev; esposa d'Ígor, príncep, i mare de Sviatoslav I
Iconografia Com a reina, amb una creu a la mà; amb son fill
Patrona de Basilea (Suïssa)
Altres
Títol Kniaz
Família Dinastia ruríkida
Cònjuge Ígor de Kíev (903, 904–945)
Fills Sviatoslav I de Kíev
Uleb Igorevich Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Olga (en rus: Ольга; en noruec antic: Helga), batejada com a Helena (Pskov, 879 – Kíev, 11 de juliol del 969) era una aristòcrata varega del Rus' de Kíev que es va casar amb Ígor de Kíev, fill de Rurik, príncep de Kíev, el 903. És venerada com a santa per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Biografia[modifica]

Després que el seu marit Ígor fos mort en batalla, va governar el Rus' en qualitat de regenta (945963), en nom del seu fill Sviatoslav I. Va esmerçar esforços a venjar la mort del seu espòs, massacrant el poble derevljani, que n'havia estat el causant de la mort.

Va ser la primera sobirana de Kíev que es va convertir al cristianisme, el 957, en ocasió d'un viatge a Constantinoble; en batejar-se, prengué el nom d'Helena. Va ser batejada pel patriarca de Constantinoble, Polieucte, i el seu padrí va ser l'emperador Constantí VII Porfirogèneta. En tornar a Kíev, va fer una gran difusió de la religió cristiana en tot el territori del principat, però no va poder convèncer son fill Sviatoslav perquè s'hi convertís.

Veneració[modifica]

La veneració d'Olga es va iniciar sota el regnat del seu nét Vladímir I, que el 996 va fer portar-ne el cos a l'església que ell li havia dedicat. Se'n va fixar la festa l'11 de juliol, data que va ser confirmada pel concili rus el 1574.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olga de Kíev Modifica l'enllaç a Wikidata