Olga de Kíev

De Viquipèdia
Infotaula de personaSanta Olga,
o Helena de Kíiv
Helga Olga.jpeg
Icona moderna imitant l'estil tradicional rus
Biografia
NaixementОльга, Helga, Olga Prekrasa (la Bella)
c. 890 Modifica el valor a Wikidata
Pskov (Rus de Kíev) Modifica el valor a Wikidata
Mort969 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Kíiv Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de la Dormició (Kíiv) o Església dels Dècims, va ser destruïda en 1240, reconstruïda al s. XIX i novament destruïda el 1935 
Lob Moneta Kiev 1388.svg Regenta Principat de Kíev, Rus de Nóvgorod, Rus de Kíev

945 – 960 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióPaganisme i cristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
princesa, Isapóstolos (Igual als apòstols)
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització1146 , Roma nomenat per Climent II
PelegrinatgeEsglésia de la Dormició de Kíiv, fins a 1240
Festivitat11 de juliol
IconografiaCom a reina, amb una creu a la mà; amb son fill
Patrona deBasilea (Suïssa)
Altres
TítolPrincesa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia ruríkida Modifica el valor a Wikidata
CònjugeÍgor de Kíev (903–945) Modifica el valor a Wikidata
FillsSviatoslav I de KíevUleb Igorevich Modifica el valor a Wikidata

Olga (en rus: Ольга; en noruec antic: Helga), batejada com a Helena (Pskov, 879 – Kíiv, 11 de juliol del 969) era una aristòcrata varega del Rus' de Kíiv que es va casar amb Ígor de Kíiv, fill de Rurik, príncep de Kíiv, el 903. És venerada com a santa per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Biografia[modifica]

Després que el seu marit Ígor fos mort en batalla, va governar el Rus' en qualitat de regenta (945963), en nom del seu fill Sviatoslav I. Va esmerçar esforços a venjar la mort del seu espòs, massacrant el poble drevlià, que n'havia estat el causant de la mort.

Va ser la primera sobirana de Kíev que es va convertir al cristianisme, el 957, en ocasió d'un viatge a Constantinoble;[1] en batejar-se, prengué el nom d'Helena. Va ser batejada pel patriarca de Constantinoble, Polieucte, i el seu padrí va ser l'emperador Constantí VII Porfirogèneta. En tornar a Kíev, va fer una gran difusió de la religió cristiana en tot el territori del principat, però no va poder convèncer son fill Sviatoslav perquè s'hi convertís.

Veneració[modifica]

La veneració d'Olga es va iniciar sota el regnat del seu net Vladímir I, que el 996 va fer portar-ne el cos a l'església que ell li havia dedicat. Se'n va fixar la festa l'11 de juliol, data que va ser confirmada pel concili rus el 1574.

Referències[modifica]

  1. «Russian Orthodox Church» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 26 setembre 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olga de Kíev