Olga de Kíev

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasanta Olga, o
Elena de Kíev
Helga Olga.jpeg
Icona moderna imitant l'estil tradicional rus
Biografia
NaixementОльга, Helga, Olga Prekrasa (la Bella)
890 ↔ 894 Modifica el valor a Wikidata
Pskov (Rus de Kíev) Modifica el valor a Wikidata
Mort969 Modifica el valor a Wikidata
Kíev Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentEsglésia de la Dormició (Kíev) o Església dels Dècims, va ser destruïda en 1240, reconstruïda al s. XIX i novament destruïda en 1935 
Seal of Sviatoslav I of Kiev (obverse).svg Regent Sviatoslav I de Kíev
945 – 960 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióPaganisme i cristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolítica Modifica el valor a Wikidata
princesa, Isapóstolos (Igual als apòstols)
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Canonització1146 , Roma nomenat per Climent II
PelegrinatgeEsglésia de la Dormició de Kíev, fins a 1240
Festivitat11 de juliol
IconografiaCom a reina, amb una creu a la mà; amb son fill
Patrona deBasilea (Suïssa)
Altres
TítolKniaz Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia ruríkida Modifica el valor a Wikidata
CònjugeÍgor de Kíev (903, 904–945) Modifica el valor a Wikidata
FillsSviatoslav I de Kíev
Uleb Igorevich (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansQ6527146 Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Olga (en rus: Ольга; en noruec antic: Helga), batejada com a Helena (Pskov, 879 – Kíev, 11 de juliol del 969) era una aristòcrata varega del Rus' de Kíev que es va casar amb Ígor de Kíev, fill de Rurik, príncep de Kíev, el 903. És venerada com a santa per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Biografia[modifica]

Després que el seu marit Ígor fos mort en batalla, va governar el Rus' en qualitat de regenta (945963), en nom del seu fill Sviatoslav I. Va esmerçar esforços a venjar la mort del seu espòs, massacrant el poble derevljani, que n'havia estat el causant de la mort.

Va ser la primera sobirana de Kíev que es va convertir al cristianisme, el 957, en ocasió d'un viatge a Constantinoble; en batejar-se, prengué el nom d'Helena. Va ser batejada pel patriarca de Constantinoble, Polieucte, i el seu padrí va ser l'emperador Constantí VII Porfirogèneta. En tornar a Kíev, va fer una gran difusió de la religió cristiana en tot el territori del principat, però no va poder convèncer son fill Sviatoslav perquè s'hi convertís.

Veneració[modifica]

La veneració d'Olga es va iniciar sota el regnat del seu nét Vladímir I, que el 996 va fer portar-ne el cos a l'església que ell li havia dedicat. Se'n va fixar la festa l'11 de juliol, data que va ser confirmada pel concili rus el 1574.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olga de Kíev