Vés al contingut

Dinastia ruríkida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióDinastia ruríkida
Escut d'armes de la dinastia Jagelló Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusdinastia
casa noble Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació862
FundadorRúrik Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1598 Modifica el valor a Wikidata
Format per
Shuysky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La dinastia Rúrik, ruríkida o dels ruríkides (belarús: Ру́рыкавічы, romanitzat: Ryurykavichy; rus: Рю́риковичи, romanitzat: Ryúrikovichi, IPA: [ˈrjʉrʲɪkəvʲɪt͡ɕɪ]; ucraïnès: Рю́риковичі, romanitzat: Riurykovychi; literalment "fills/descendents de Rúrik") fou una dinastia fundada pel príncep dels varegs Rúrik, que es va establir a Nóvgorod cap a l'any 862 d.C.[1] Els ruríkides van ser la dinastia governant de la Rus de Kíev (després de la conquesta de Kíev per Oleg de Nóvgorod el 882) abans que es desintegrés definitivament a mitjan segle xiii, així com els successors dels principats de Rus i les repúbliques de Rus de Nóvgorod, Pskov, Vladímir-Súzdal, Riazan, Smolensk, Galítsia-Volínia (després del 1199), Txernígov i el Gran Ducat de Moscou (des del 1263).

La branca Romanovich de la dinastia governava la Rus central i occidental. Aquests territoris van ser unificats per Romà el Gran i el seu fill Daniel, que més tard va ser coronat rei de Galítsia- Volínia. Després de l'extinció de la dinastia, Polònia i Lituània van absorbir el regne i el títol del seu rei va passar finalment als sobirans de l'Imperi Austrohongarès. La sobirania continuada dels ruríkides des del segle ix fins al XIV representa part del procés històric d'Ucraïna.[2] En la historiografia ucraïnesa, no es considera que la civilització de Rússia (de vegades anomenada Ucraïna-Rússia) acabés el 1240, sinó que simplement va canviar el centre lleugerament cap a l'oest.[3][2]

Després de la desintegració de la Rus de Kíev, l'estat més poderós que va sorgir finalment va ser el Gran Ducat de Moscou, inicialment una part de Vladímir-Súzdal, que va establir les bases de la moderna nació russa, juntament amb la República de Nóvgorod.[4] Ivan III va abandonar el control de l'Horda d'Or i va consolidar tota la Rus central i del nord, governant-la com a "Príncep de tota la Rus".[5][6] Ivan IV va assumir el títol de "Tsar de tota Rússia" i va transformar l'estat en el Tsarat Rus. La dinastia Rúrik va governar fins al 1598, després del qual van ser succeïts pels Romànov després del Període Tumultuós.[7]

Com a dinastia governant, la dinastia Rúrik es va mantenir en algunes parts de Rus durant un total de vint-i-una generacions en línia masculina, des de Rúrik (mort el 879) fins a Teodor I de Rússia (mort el 1598), un període de més de 700 anys. Són una de les cases reials més antigues d'Europa, amb nombroses branques cadets existents.

La següent llista inclou tota la saga de la dinastia ruríkida que varen derivar en el posterior Imperi Rus, i l'actual territori de Rússia: Nóvgorod, Kíev, Vladímir-Súzdal i Moscou. Descendeixen tots òbviament de Rúrik.

Prínceps de Nóvgorod

[modifica]

Grans Ducs de Kíev

[modifica]

Prínceps de Galítsia-Volínia

[modifica]

Grans Prínceps de Vladímir-Súzdal

[modifica]

Prínceps i Grans Prínceps de Moscou

[modifica]

Tsars russos

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rurik Dynasty (medieval Russian rulers) Britannica Online Encyclopedia
  2. ↑ 2,0 2,1 Magocsi, Paul Robert. University of Toronto Press. A History of Ukraine: The Land and Its People (en anglès), 2010, p. 23–24. 
  3. ↑ Wilson, Andrew. Yale University Press. The Ukrainians: Unexpected Nation (en anglès), 2015, p. 2. 
  4. ↑ Excerpted from Glenn E. Curtis (ed.). «Russia: A Country Study: Kievan Rus' and Mongol Periods». Washington, D.C.: Federal Research Division of the Library of Congress, 1998. Arxivat de l'original el 27 setembre 2007.
  5. ↑ Grey, Ian. IVAN III AND THE UNIFICATION OF RUSSIA. (en anglès). First. English Universities Press, 1964. 
  6. ↑ May, T. «Khanate of the Golden Horde». accd.edu. Arxivat de l'original el 7 juny 2008.
  7. ↑ «Rurik Dynasty Lays Claim to Kremlin», 16-06-2010.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia ruríkida
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dinastia_ruríkida&oldid=33104387»