Ígor de Kíiv

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ígor de Kíev)
Infotaula de personaÍgor de Kíiv
Igor RC.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement877 Modifica el valor a Wikidata
Mort945 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Korosten, circa Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Amputació traumàtica Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaKurgan No 2728, Nemyrivka (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Kiev COA (Kiev Governorate) (1782).gif Príncep de Kíev
912 – 945
← Oleg de KíevSviatoslav I de Kíev →
Princely Arms of Novgorod (1672-1917).svg Grand Prince of Novgorod (en) Tradueix
879 – 945
← RúrikSviatoslav I de Kíev → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióReligió eslava Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep de Kíev (912–945)
Grand Prince of Novgorod (en) Tradueix (879–945) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia ruríkida Modifica el valor a Wikidata
CònjugeOlga de Kíev (–945) Modifica el valor a Wikidata
FillsSviatoslav I de KíevUleb Igorevich Modifica el valor a Wikidata
ParesRúrik Modifica el valor a Wikidata  i Efanda (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParentsOleg de Kíev (oncle matern) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
941-944Guerra entre la Rus de Kíev i l'Imperi Romà d'Orient (941) Modifica el valor a Wikidata

Ígor (en nòrdic antic: Ingvar) va ser un monarca vareg de la Rus de Kíiv, regnant entre els anys 912 i 945. Es coneixen molt poques dades de la seva vida i el seu govern, la majoria de les quals s'han extret de la Primera Crònica. Hom suposa que no es van poder efectuar gaire registres en aquella època a causa del domini dels Khàzars. De fet, es dubta fins i tot si Ígor era descendent del fundador de la dinastia, Rúrik.

Ígor va assetjar dos cops la ciutat de Constantinoble, el 941 i el 944. Tot i així, la destrucció del seu exèrcit pels estralls del foc grec va obligar el príncep a signar un tractat de pau amb l'emperador bizantí, el qual ha estat recollit a la dita Crònica de Néstor. D'altra banda, els rusos de Kíev van saquejar en els anys 913 i 944 les poblacions àrabs de la Mar Càspia mitjançant diverses expedicions a la zona ordenades per Ígor.

Ígor rebent tributs dels drevlians, per Klavdiy Lebedev

En contra d'aquests escrits, segons l'historiador francès Constantine Zuckerman, la cronologia que recull la Primera Crònica posa de relleu el fet que Ígor només va regnar al Rus de Kíev durant tres anys, des de l'estiu de 941 fins a la seva mort, el 945. De fet, cap crònica recull el seu nom en dates anteriors al 941, tot i que hom reconeix la mort del seu predecessor al tron, Oleg, el 912.

El príncep Ígor va trobar la mort el 945, mentre recollia els tributs de les poblacions drevlianes. Segons escriu l'historiador romà d'Orient Lleó el Diaca, "Van aconseguir lligar al príncep a dos arbres que havien estat inclinats. En deixar que recuperessin la seva posició, van destrossar el cos del príncep". La Primera Crònica busca la causa d'aquest assassinat en el fet que Ígor va intentar cobrar els tributs fins a dos cops en un mateix mes.

Com a resultat d'aquest fet, la successora en el tron, la seva dona Olga va modificar de dalt a baix el sistema de recollida de tributs (poliudie), en el que es pot anomenar la primera reforma legal de la qual es té memòria a l'Europa de l'Est.



Precedit per:
Oleg
Príncep de Kíev
Rus de Kíev

912-945
Succeït per:
Olga
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ígor de Kíiv