Crònica de Nèstor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de llibreCrònica de Nèstor
Tipus obra literària
Autor Nestor the Chronicler
Llengua Antic eslau oriental
País Rus de Kíev
Gènere Crònica històrica
Publicació segle XII
Personatges Kyi, Shchek and Khoryv
Szczek
Choryw
Łybedź
Modifica dades a Wikidata

La Primera Crònica o Crònica de Nèstor (en antic eslau eclesiàstic: Повѣсть времяньныхъ лѣтъ , transliterat Pověstĭ Vremęnĭnyhŭ Lětŭ; bielorús: Апо́весць міну́лых часо́ў, en alfabet łacinka bielorús Apovieść minulych časoŭ; en rus: По́весть временны́х лет, transcrit Póvest vremennikh let; en ucraïnès: По́вість мину́лих літ, transcrit Póvist minúlikh lit, literalment Relat dels anys passats) és una crònica i història del primer estat eslau oriental, la Rus' de Kíev, entre els anys 850 i 1110, aproximadament, i originalment escrita a Kíev cap al 1113. Està escrita en antic eslau eclesiàstic, l'idioma que s'emprava per fer escrits, i no en l'idioma col·loquial del moment, l'antic eslau oriental.

Tres edicions[modifica | modifica el codi]

Durant molt de temps, la redacció original es va atribuir a un monjo anomenat Nèstor, i d'aquí que se l'anomenés La Crònica de Nèstor o El Manuscrit de Nèstor. Entre les moltes fonts que hauria utilitzat estarien les primeres (avui perdudes) cròniques eslaves, els anals bizantins de Joan Malales i de Jordi el Monjo, llegendes populars i sagues nòrdiques, nombrosos textos religiosos grecs, tractats bizantins i eslaus, fonts orals d'Ian Vixàtitx i altres líders militars. Nèstor va treballar en la cort de Sviatopolk II de Kíev i probablement va compartir la seva política pro-escandinava.

Ígor de Kíev recapta els tributs dels drevlians. Imatge del Còdex de Radziwiłł.

La primera part és rica en històries anecdòtiques, entre les quals hi ha l'arribada de tres germans varegs, la fundació de Kíev, l'assassinat d'Askold i Dir, la mort d'Oleg (a qui va matar una serp amagada en l'esquelet del seu cavall) i la venjança d'Olga de Kíev, esposa d'Ígor de Kíev, sobre els drevlians , els quals havien assassinat el seu marit. La història de la tasca dels sants Ciril i Metodi entre els eslaus és també molt interessant. A Nèstor se li deu la narració sobre l'expeditiva forma en què el príncep Vladímir I de Kíev va abolir el culte a Perun i als altres déus de Kíev en dur a terme la cristianització de la Rus de Kíev.

L'any 1116, el hegumen Silvestre del Monestir de Sant Miquel de Vídubitxi va realitzar nombroses còpies del text de Nèstor, afegint-hi el seu propi nom al final de la crònica. Atès que el príncep Vladímir II Monómac era el patró del llogaret de Vídubitxi, on estava situat el monestir, la nova edició va glorificar el príncep i va fer d'ell la figura central de la narrativa posterior. Aquesta segona versió de l'obra nestoriana es va preservar en el Còdex Lauretià (vegeu més avall).

Dos anys més tard va aparèixer una tercera edició, que se centra en la persona de Mstislav I de Kíev, fill i hereu de Vladímir II Monómac. L'autor d'aquesta revisió podria haver estat grec, ja que va corregir i va actualitzar moltes de les dades sobre els assumptes bizantins. Aquesta última versió es va conservar en el Còdex d'Ipàtiev (vegeu més avall).

Tres manuscrits[modifica | modifica el codi]

L'original s'ha perdut, i les còpies més antigues que es coneixen són les del Còdex de Radziwiłł (en:Radziwiłł Chronicle), el Còdex Laurentià (en:Laurentian Codex) y el Còdex d'Ipàtiev (en:Hypatian Codex). De modo que es complicado establecer el contenido original de la crónica palabra por palabra.

El Còdex Lauretià va ser copiat pel monjo de Nòvgorod Lavrenti (Llorenç) per al príncep Dmitri Konstantínovitx a 1377. El text original utilitzat fou un còdex, avui perdut, compilat per al Gran Duc Mikhaïl Iaroslàvitx de Tver en 1305, any en què acaba la crònica, tot i que els anys 898-922, 1263-1283 i 1288-1294 estan omesos per alguna raó. El manuscrit va ser adquirit pel famós comte Mussin-Puixkin el 1792, i més tard fou donat a la Biblioteca Nacional Russa a Sant Petersburg.

El Còdex d'Ipátiev va ser descobert al Monestir d'Ipàtiev a Kostromà pel gran historiador rus Nikolai Karamzín. Data del segle XV però incorpora una informació d'incalculable valor històric sobre la Rus de Kíev del segle XII i les Cròniques Galitsianes (de la ciutat de Hàlitx, a la regió de Galítsia). La llengua en la qual estava escrita és l'eslau antic amb influència de l'eslau oriental.

La Crònica de Néstor és potser un dels textos històrics que més s'ha estudiat al llarg de la història. S'han publicat nombroses monografies i versions, la primera de les quals data del 1767. Aleksei Xàkhmatov va publicar una anàlisi textual pionera d'aquest document el 1908. Dmitri Likhatxov i altres investigadors soviètics van revisar en part els seus descobriments. Les seves versions van intentar reconstruir la crònica pre-nestoriana, compilada en la cort de Iaroslav I el Savi a meitat del segle XI.

Avaluació[modifica | modifica el codi]

A diferència d'altres cròniques medievals escrites per monjos europeus, la Crònica de Nèstor és única en el seu camp, en no haver-hi altres testimonis escrits de la història antiga dels pobles eslaus orientals. La seva llarga narració sobre la història de la Rus de Kíev no té parangó, tot i que s'han datat correccions provinents de la Primera Crònica de Nòvgorod. De la mateixa manera, és valuosa com a primer exemple de la literatura dels antics eslaus orientals escrita en antic eslau oriental.

Referències[modifica | modifica el codi]