Crònica de Nèstor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Primera Crònica o Crònica de Néstor (en antic eslau eclesiàstic: Повѣсть времяньныхъ лѣтъ; en bielorús: Апо́весць міну́лых часо́ў; en latýnitsia: Apóviests' minulykh txassou; en rus: По́весть временных лет, Poviest' vremiennykh liet; en ucraïnès: По́вість врем'яни́х літ, Póvist' vremianykh lit, literalment Relat d'anys passats) és una crònica i història del primer estat eslau oriental, el Rus' de Kíev, entre els anys 850 i 1110, aproximadament, i originalment escrita a Kíev cap al 1113. Està escrita en antic eslau eclesiàstic, l'idioma que s'emprava per a fer escrits, i no en l'idioma col·loquial, l'antic eslau oriental.

Tres edicions[modifica | modifica el codi]

Durant molt de temps, hom en va atribuir la redacció original a un monjo anomenat Néstor, i per això se li digué La Crònica de Néstor o El Manuscrit de Néstor. Entre les moltes fonts que hi hauria utilitzat, hi havia les primeres (avui perdudes) cròniques eslaves, els annals bizantins de Joan Malalas i de Jorge Hamartolus, llegendes populars (p. e., la saga nòrdica), nombrosos textos religiosos grecs, tractats entre els bizantins i els russos, fonts orals de Yan Vyshatich i d'altres líders militars. Néstor treballà a la cort de Sviatopolk II de Kíev i probablement va compartir la seva política proescandinava.

La primera part és rica en històries anecdòtiques, entre les quals hi ha l'arribada de tres germans varegs, la fundació de Kíev, l'assassinat d'Askold i Dir, la mort d'Oleg (a qui va matar una serp amagada en l'esquelet del seu cavall) i la venjança d'Olga de Kíev, dona d'Igor de Kíev, sobre els drevlians, els quals havien assassinat el seu marit. La història de la tasca dels sants Ciril i Metodi entre els pobles eslaus és també molt interessant. A Néstor, li devem la narració sobre la manera expedita en què el príncep Vladimir I de Kíev va abolir el culte a Perun i als altres déus de Kíev.

L'any 1116, l'hegemònic Silvestre va realitzar nombroses còpies del text de Néstor, afegint el seu propi nom al final de la crònica. Atès que el príncep Vladimir II Monomaque era el patró de la vila de Vydubychi, on estava situat el monestir, la nova edició va glorificar el príncep i en va fer la figura central de la narrativa posterior. Aquesta segona versió de l'obra nestoriana es va preservar en el Còdex Lauretià (vegeu més avall).

Una tercera edició el va seguir dos anys més tard, centrant-se en la persona de Mstislav I de Kíev, fill i hereu de Vladimir II Monomaque. L'autor d'aquesta revisió podria haver estat grec, ja que va corregir i actualitzar moltes de les dades sobre els assumptes bizantins. Aquesta última versió es va conservar en el Còdex d'Ipatiev o Hipatià (vegeu més avall).

Dos manuscrits[modifica | modifica el codi]

L'original s'ha perdut i les còpies més antigues que es coneixen són les del Còdex Lauretiense i el Còdex d'Ipatiev, de manera que és complicat establir el contingut original de la crònica paraula per paraula.

El Còdex Lauretià va ser copiat pel monjo de Novgorod Lavrenti (Llorenç) per al príncep Dmitri Konstantinovitx, el 1377. El text original utilitzat va ser un còdex avui perdut compilat per al Gran duc de Tver el 1305, any en què acaba la crònica, encara que els anys 898-922, 1263-1983 i 1288-1994 hi estan omesos per alguna raó. El manuscrit va ser adquirit pel famós comte Musin-Puixkin el 1792 i, més tard, donat a la Biblioteca Nacional Russa de Sant Petersburg.

El Còdex d'Ipatiev va ser descobert al monestir d'Ipatiev, a Kostromà, pel gran historiador rus Nikolai Karamzin. Data del segle XV, però hi incorpora una informació d'incalculable valor històric sobre el Kíev del segle XII i les Cròniques Galicianes (de la ciutat de Halich, a la regió de Galícia). La llengua en què estava escrit és l'eslau antic amb influència de l'eslau oriental.

La Primera Crònica pot ser un dels textos d'estudi més intens de la història. Se n'han publicat nombroses monografies i versions, i data la primera del 1767. Alexei Shájmatov va publicar una anàlisi textual pionera d'aquest document el 1908. Dmitri Lijachev i altres investigadors soviètics han revisat en part els seus descobriments, i van intentar reconstruir la crònica prenestoriana compilada a la cort de Iaroslav el Savi a la meitat del segle XI.

Avaluació[modifica | modifica el codi]

A diferència d'altres cròniques medievals escrites per monjos europeus, la Crònica de Néstor és única en el seu camp, ja que no hi ha cap altre testimoni escrit de la història antiga dels pobles eslaus orientals. La seva llarga relació sobre la història del Rus de Kíev no té comparació, encara que s'han datat correccions provinents de la Primera Crònica de Novgorod. Així mateix, és valuosa com a primer exemple de la literatura dels antics eslaus orientals.

Referències[modifica | modifica el codi]